TEMA 1_ L'organització general de l'organisme

T1- L'ORGANITZACIÓ GENERAL DE L’ORGANISME.

RA1. Reconèixer l'estructura i l'organització general de l'organisme humà, descrivint les seves unitats estructurals i relacions segons especialització. Criteris d’avaluació:

• 1.1 Detalla l'organització jeràrquica de l'organisme.
• 1.2 Descriu l'estructura cel·lular i els seus components.
• 1.3 Descriu la fisiologia cel·lular.
• 1.4 Classifica els tipus de teixits.
• 1.5 Detalla les característiques dels diferents tipus de teixits.
• 1.6 Enuncia els sistemes de l'organisme i la seva composició.
• 1.7 Localitza les regions i cavitats corporals.
• 1.8 Aplica la terminologia de direcció i posició.

1.- NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÉSSERS VIUS.

1- NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÉSSERS VIUS: 1r nivell: subatòmic: partícules que formen els àtoms: protons, electrons i neutrons. 2n nivell: atòmic. 3r nivell: molecular: unió d’àtoms. Biomolècules orgàniques i inorgàniques. 4t nivell: cel·lular: és el primer nivell biòtic, és a dir, amb vida. Funcions de relació, nutrició i reproducció. 5è nivell: tissular (teixits): Conjunts de cèl·lules especialitzades, amb una mateixa funció i un mateix origen.

6è nivell: òrgans : Combinació de cèl·lules de diferents tipus, amb una funció concreta. 7è nivell: sistemes i aparells: En un sistema o en un aparell, els diferents components cooperen en la realització d'una funció, com ara la coordinació nerviosa o la digestió. Normalment hi ha una continuïtat d'un òrgan a l'altre dins d'un mateix sistema. Dins del conjunt dels animals hi ha una gran varietat de sistemes i aparells, com també de models d'interrelació entre els òrgans que els componen, però les funcions que realitzen són les mateixes (diferents solucions a un mateix problema). Treballen tots amb un objectiu comú. 8è nivell: organisme.

1.1.DE BIOELEMENTS A BIOMOLÈCULES:Bioelements: àtoms imprescindibles per la vida. Són: C, H, O, N, P i S. Entre aquests bioelements,n’hi ha que es troben en petites concentracions, són els anomenats oligoelements, com el calci, el fòsfor, el sodi, el ferro, el iode, el zinc, el magnesi i el fluor, que si bé són més escassos que els anteriors, tenen una gran importància en el metabolisme i es presenten en forma d’ions. De la combinació de bioelements, s’originen unes molècules que reben el nom de biomolècules.

- LES BIOMOLÈCULES: Són les molècules que formen part dels éssers vius. Poden ser de 2 tipus:

• Inorgàniques: les trobem també en la matèria inert. Molècules més petites i senzilles. Per exemple: H2O, CO2, O2, sals minerals.

• Orgàniques: exclusives dels éssers vius. Tenen base de carboni. Molècules grans, complexes i molt diverses.

- Glúcids o hidrats de carboni - Lípids o Greixos - Proteïnes - Àcids nucleics

2.- CITOLOGIA:

Ciència que estudia les cèl.lules. Cèl·lula: estructura més petita que realitza les funcions vitals: relació, nutrició i reproducció. Totes les cèl·lules humanes són EUCARIOTES. Totes les cèl·lules procedeixen de la divisió d’una altra cèl·lula de la qual es transmet el material genètic necessari per constituir un organisme. Existeixen molts tipus de cèl·lules diferents (en funció de la seva especialització) però totes tenen una estructura bàsica formada per: membrana plasmàtica, citoplasma i nucli.

• 2.1.MEMBRANA PLASMÀTICA:

Embolcall extern que delimita la cèl·lula. Funcions: intercanvi de substàncies, detectar senyals, adhesió,... Formada per:

• BICAPA LIPÍDICA: Lípids que tenen un extrem hidròfob i un altre hidròfil. Tant el medi intracel·lular com l’extracel·lular són aquosos, per això es disposen en una doble capa. Fosfolípids, glucolípids i colesterol. Moviments de rotació, difusió lateral, flip-flop,...
• PROTEÏNES: se situen a la bicapa, algunes la travessen, altres són perifèriques. Funcions: canals, transport substàncies, receptors, …

Glucolípids i glucoproteïnes també es poden situar cap a l’exterior de la membrana i formen una coberta externa, el GLUCOCÀLIX.

• 2.2 CITOPLASMA:

Material contingut entre les membranes plasmàtica i nuclear. Format per matriu citoplasmàtica, orgànuls i citoesquelet. També pot tenir inclusions i cilis. A. CITOSOL o MATRIU CITOPLASMÀTICA: Medi líquid format per aigua, ions i diferents biomolècules. B. ORGÀNULS: Suspesos a la matriu.

• Ribosomes: Formats per proteïnes i ARN. Funció: síntesi de proteïnes.
• Sistema d’endomembranes: aparell de Golgi, reticle endoplasmàtic i lisosomes.

• Aparell de Golgi: aspecte de sacs apilats. Funcions bàsiques: modificació, transport i secreció de proteïnes.

• Reticle endoplasmàtic (RE): Funció fonamental: síntesi de proteïnes i lípids i renovació de les membranes cel·lulars. Pot tenir ribosomes units a la part externa (RE rugós) o no (RE llis).

• Lisosomes: contenen enzims digestius per a la digestió cel·lular.

-Orgànuls energètics: - Mitocòndries: es porta a terme la respiració cel·lular. Respiració cel·lular: GLUCOSA+OXIGEN= DIÒXID DE CARBONI+AIGUA + ENERGIA - Peroxisomes o microcossos: metabolisme i detoxificació cel·lular.

C. CITOESQUELET: Xarxa de tubs i filaments que determina la forma de la cèl·lula, la posició i el desplaçament d’orgànuls i també el moviment i la divisió cel·lular. Format per:

• Filaments intermedis: fibres proteiques molt resistents a les tensions mecàniques. Abundants en cèl·lules epitelials, musculars i nervioses

.

• Microfilaments: Formats per molècules d’actina. Responsables de la contracció muscular.

• Microtúbuls: Formats per tubulina. Formen estructures com axons, cilis i flagels. També formen els centríols, que intervénen en el procés de divisió cel·lular.

• 2.3. NUCLI:

Delimitat per la membrana nuclear. Zona interior: nucleoplasma o carioplasma. Aquí dins s’hi localitza la cromatina (ADN de la cèl·lula). Quan la cèl·lula s’ha de dividir, l’ADN es replica i va augmentant la compactació de la cromatina fins a formar els cromosomes. També hi trobem els nuclèols, relacionats amb la generació dels ribosomes.

2.4. ALTRES ESTRUCTURES

• CILIS: petites projeccions citoplasmàtiques en forma de pèls, que sobresurten de la superfície de la cèl·lula.

• MATRIU EXTRACEL·LULAR:

Medi en el qual es troben les cèl·lules. Formada per:

• Proteïnes fibroses: amb funció estructural i de suport (col·làgen i elastina).
• Substància fonamental: té consistència de gel, és el medi que engloba les proteïnes fibroses.

Funció: proveir les cèl·lules de nutrients, rebre les substàncies de rebuig, zona de comunicació entre cèl·lules, etc… En alguns casos, exerceix un paper estructural destacat en l’àmbit de l’organisme complet. Ho veurem quan estudiem els diferents teixits del cos humà.

3. FUNCIONS VITALS DE LES CÈL·LULES:

Les funcions vitals de les cèl·lules son les següents:

• Nutrició.
• Relació.
• Reproducció.

3.1. FUNCIÓ DE NUTRICIÓ: Conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules obtenen la matèria i l’energia necessàries per fer les funcions vitals. - Incorporació de substàncies: ALIMENTS. (Menjar i beure). - Digestió de substàncies: NUTRIENTS.(Aparell digestiu).

Els nutrients tenen diferents funcions: GLÚCIDS: Principal font d'energia LÍPIDS: Reserva energètica, termorregulació, formació de membranes plasmàtiques, precursor de cèl·lules secuals PROTEÏNES: Estructural (formen teixits) i reguladora (hormones i enzims) MINERALS: Reguladora AIGUA: dissolvent de bioelements i biomolècules participa en reaccions químiques transporta substàncies funció estructural (volum i forma a les cèl·lules) protecció mecànica i esmorteïdora termorreguladora (regulació de la temperatura per la suor)......

- METABOLISME: conjunt de reaccions químiques, catalitzades per enzims*, mitjançant les quals els éssers vius són capaços d'utilitzar la matèria i l'energia del medi. Mitjançant processos oxidatius (respiració cel·lular que té lloc a les mitocòndries), la cèl·lula obté l’energia necessària (ATP). GLUCOSA+OXIGEN= DIÒXID DE CARBONI+AIGUA + ENERGIA OBJECTIUS: 1. Obtenir energia en forma d'ATP, per realitzar les seves funcions vitals. FASE DE CATABOLISME. 2. Construir i renovar les seves estructures. FASE D'ANABOLISME.

3.2 -FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ: Reproducció cel·lular: el procés mitjançant el qual una cèl·lula mare es divideix per donar lloc a dues o més cèl·lules filles. Els humans tenim dos tipus de reproducció cel·lular: La mitosi produeix dues cèl·lules filles genèticament idèntiques a la cèl·lula mare, i s'utilitza per al creixement i la reparació de teixits. La meiosi produeix quatre cèl·lules filles amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare, i es fa servir per a la producció de gàmetes (òvuls i espermatozoides) per a la reproducció sexual. VÍDEO MITOSI

3.2 -FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ: INTERFASE: abans de començar la divisió el material genètic (ADN) es replica, els cromosomes es condensen i es formen els centrosomes. MITOSI: - Profase: els centrosomes es desplacen cap als pols i els microtúbuls associats s’enganxen als cromosomes.

• Metafase: Cromosomes alineats al centre de la cèl·lula.
• Anafase: Comença la separació de les dues

cromàtides de cada cromosoma.

• Telofase: Es formen noves membranes

nuclears, la cèl·lula es va estrenyent, els orgànuls es van repartint i al final, s’obtenen les dues cèl·lules. VÍDEO RESUM MITOSI

MEIOSI: procés durant el qual, una cèl·lula humana amb 46 cromosomes agrupats en 23 parells (diploide o 2n), es divideix per formar quatre cèl·lules amb 23 cromosomes cadascuna (haploides o n). Aquestes cèl·lules s’anomenen gàmetes (òvuls i espermatozoides).

VÍDEO MEIOSI

3.3.-FUNCIÓ DE RELACIÓ: Conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules es comuniquen i interactuen amb el medi que les envolta. Els organismes unicel·lulars capten estímuls, processen la informació i elaboren una resposta. En canvi, els organismes pluricel·lulars reparteixen les funcions de relació entre diverses cèl·lules especialitzades en cadascuna de les tasques: - Captar estímuls. - Transmetre senyals. - Executar respostes.

4. ELS TEIXITS. 4.1. INTRODUCCIÓ:

• HISTOLOGIA: Part de la biologia que estudia els teixits cel·lulars.
• TEIXIT: conjunt de cèl·lules especialitzades, amb una mateixa funció i la matriu extracel·lular que les envolta.
• ORGANITZACIÓ DELS TEIXITS:
• ÒRGAN: conjunt de teixits anatòmicament identificables que exerceixen una funció específica. Cor, fetge, glàndules,...
• SISTEMA: agrupació d’òrgans formats pels mateixos tipus de teixits, per dur a terme una funció fisiològica concreta. Nerviós, muscular, circulatori,...
• APARELL: conjunt d’òrgans de teixits diferents, que actuen coordinadament per complir alguna funció fisiològica. Respiratori, digestiu, locomotor,...

4.2.- TEIXIT EPITELIAL:

Format per les cèl·lules epitelials que estan molt unides les unes amb les altres i no presenten matriu extracel·lular entre elles. Els epitelis, a la zona més interna, presenten una membrana basal que els serveix de suport, entre altres funcions. Podem diferenciar entre dos tipus de teixit : teixit epitelial de revestiment teixit epitelial glandular.

4.2.1. TEIXIT EPITELIAL DE REVESTIMENT: Entapissa totes les superfícies del cos, externes (pell i mucoses) i internes (cavitats i tubs). -Funció de protecció. -Hi ha diferents tipus d’epiteli de revestiment, en funció del nombre de capes de cèl·lules i de la forma que tenen aquestes cèl·lules.

• Una sola capa: epiteli simple
• Vàries capes: epiteli estratificat

(4.2.1. TEIXIT EPITELIAL DE REVESTIMENT:) La forma i disposició de les cèl·lules està condicionada per la funció que ha d’exercir;

• L'epiteli del alvèols pulmonars té una sola capa de cèl·lules planes per afavorir intercanvi de gasos.
• L'epiteli bronquis té cèl·lules ciliades per retenir partícules estranyes i afavorir-ne la seva expulsió.

4.2.1-TEIXIT EPITELIAL GLANDULAR: Les cèl·lules epitelials estan alineades i tenen funció secretora. En alguns casos aquestes cèl·lules s’agrupen per formar glàndules. Les cèl·lules secretores que formen les glàndules es poden organitzar de diferents maneres i es classifiquen en:

• Exocrines: Aboquen diferents substàncies al medi extern. Diferents tipus segons la secreció, la forma i la localització. Glàndules sudorípares, lacrimals,...
• Endocrines: Sintetitzen hormones i les aboquen a la sang. Glàndula tiroide, suprarenal,...

• Glàndules endocrines:
• Secreten les hormones a la sang.
• No tenen conductes excretors.

SABER ELS NOMS!!!

PER A LA VOSTRA INFORMACIÓ, NO CAL SABER!!

GLÀNDULES SITUADES AL SISTEMA NERVIÓS I AL COLL I HORMONES QUE SECRETEN

GLÀNDULES SITUADES A L'APARELL DIGESTIU I HORMONES QUE SECRETEN

GLÀNDULES SITUADES A L'APARELL REPRODUCTOR I HORMONES QUE SECRETEN

• Glàndules exocrines:
• Segons la seva secreció:
• SEROSES → aigua + enzims (lacrimal i paròtida).
• MUCOSES → mucina (sublingual).
• SEBÀCIES → lípid (sebàcies i mamàries).

4.3.- TEIXIT CONNECTIU:

Grup de teixits molt divers, amb funcions vàries. Format per cèl·lules especialitzades i una abundant matriu extracel·lular (MEC). El tipus cel·lular característic d’aquest teixit és el FIBROBLAST, que sintetitza MEC i pot diferenciar-se en altres tipus cel·lulars més especialitzats.

4.3.- TEIXIT CONNECTIU:

Tipus de teixit connectiu:

• Conjuntiu: unió, farciment.
• Cartilaginós: esquelet.
• Ossi: esquelet.
• Adipós: reserva energètica, protecció mecànica i aïllant tèrmic. Cèl·lules: adipòcits.
• Sanguini: transport de substàncies i homeòstasi.
• Hematopoiètic: origina cèl·lules sanguínies.
• Limfàtic: resposta immunològica.

Teixit adipós

Vas sanguini. Teixit limfàtic.

Teixit sanguini

Teixit conjuntiu

Teixit òssi

4.4.- TEIXIT MUSCULAR:

Format per unes cèl·lules especialitzades amb capacitat contràctil anomenades MIÒCITS. Aquests miòcits contenen fibres d’actina i miosina, les quals poden escurçar la seva longitud quan són sotmeses a un estímul.

4.4.- TEIXIT MUSCULAR:

Podem diferenciar 3 tipus de teixit muscular:

• Teixit muscular estriat: moviment voluntari. Contracció ràpida. Músculs com bíceps, temporal...
• Teixit muscular llis: moviment involuntari. Contracció lenta. Exemple: músculs que formen part deconductes com l’intestí o les artèries
• Teixit muscular cardíac: contracció del cor. Contracció ràpida, involuntària.

4.5- TEIXIT NERVIÓS:

Format per cèl·lules especialitzades en la recepció i transmissió d’informació mitjançant impulsos nerviosos, anomenades neurones. Funcions complexes: pensament, memòria i aprenentatge. Transmissió d’informació i resposta motora o secretora. Regula totes les funcions vitals. Dos tipus de cèl·lules: A) Neurones B) Cèl·lules de la neuròglia

A. PARTS DE L’ESTRUCTURA DE LA NEURONA:

• Cos cel·lular o soma: conté el nucli i la major part dels orgànuls.

• Dendrites: Prolongacions cel·lulars curtes i ramificades que constitueixen el canal d’entrada dels estímuls.

• Axó: Prolongació llarga que condueix l’impuls cap a la següent neurona. L’axó està envoltat per una lipoproteïna aïllant (mielina) que és l’encarregada d’impedir que el corrent elèctric es dispersi. La mielina és sintetitzada per les cèl·lules de Schwann.

Iimatge: Paula González Llopis

.B: Cèl·lules de la neuròglia

- Proporcionen suport a les neurones

• Cèl·lules del Sistema Nerviós Central: Oligodendròcits (formen la mielina), astròcits (xarxa per protegir), microglia (funcionen com macròfags), cèl·lules ependimàries (fan d’epiteli).

• Cèl·lules del Sistema Nerviós Perifèric: Cèl·lules de Shwann (sintetitzen mielina) i cèl·lules satèl·lit (envolten les neurones ganglionars).

.

-ACTIVITATS: LLIURAR AVUI EN PAPER!!

1.- Quina funció tenen els epitelis de revestiment? On es localitzen? 2.- Diferències entre una glàndula exocrina i una endocrina. Quin tipus de teixit les forma? 3.- Funcions del teixit adipós. Com es diu el tipus cel·lular propi d’aquest teixit? 4.- Què és un miòcit? Explica les característiques principals. 5.- Explica a través de quines estructures la neurona rep i transmet impulsos nerviosos. 6.- Digues quin tipus de teixit forma cadascuna de les següents estructures:

1. Glàndula paròtida. c) Nervi òptic. e) Cartílag. g)Tíbia.
2. Artèria radial. d) Pell. f) Cor. h)Deltoide.

-ACTIVITATS: LLIURAR AVUI EN PAPER!!

1.- Quina funció tenen els epitelis de revestiment? On es localitzen? 2.- Diferències entre una glàndula exocrina i una endocrina. Quin tipus de teixit les forma? 3.- Funcions del teixit adipós. Com es diu el tipus cel·lular propi d’aquest teixit? 4.- Què és un miòcit? Explica les característiques principals. 5.- Explica a través de quines estructures la neurona rep i transmet impulsos nerviosos. 6.- Digues quin tipus de teixit forma cadascuna de les següents estructures:

1. Glàndula paròtida. c) Nervi òptic. e) Cartílag. g)Tíbia.
2. Artèria radial. d) Pell. f) Cor. h)Deltoide.

Pregunta 7 anul·lada. 8.- Defineix òrgan i posa 5 exemples d’òrgans humans. 9.- Digues la diferència entre òrgan, sistema i aparell.

5- TOPOGRAFIA HUMANA

-Què en sabem?? - Creieu que és important definir una posició anatòmica estàndard? - Diferència entre anatomia i fisiologia. - Coneixem els termes: bipedestació, sedestació, decúbit supí, decúbit pron i decúbit lateral? - Què és una cavitat? - Què és una regió?

5.1.-INTRODUCCIÓ:

ANATOMIA: Ciència que estudia l’estructura i l’organització interna del cos: forma, ubicació, topografia, disposició i relació amb altres estructures. ANATOMIA TOPOGRÀFICA: Part de l’anatomia, que divideix el cos humà en zones o regions, per tal de facilitar-ne l’estudi.

5.2-LA POSICIÓ ANATÒMICA ESTÀNDARD: La posició anatòmica estàndard és la que té un subjecte que es troba recte, dret i amb els peus junts, el cap alçat mirant endavant i els braços al llarg del tronc amb els palmells de les mans cap endavant. Serveix de referència per a descriure els eixos i plans corporals.

5.3. BASES TOPOGRÀFIQUES: Estudiarem les següents bases topogràfiques del cos humà: 1. Direccions anatòmiques. 2. Regions corporals. 3. Cavitats corporals. 4. Plans i eixos corporals.

5.4.- DIRECCIONS ANATÒMIQUES:

S‘utilitzen per descriure les posicions relatives de les parts corporals:

• Superior o cranial/inferior o caudal.
• Anterior o ventral/posterior o dorsal.
• Medial/lateral.
• Proximal/distal.
• Superficial/profunda.

5.5.- REGIONS CORPORALS:

En el cos humà distingim 5 regions: A- Cap o regió cranial. B- Coll o regió cervical. C- Regió toràcica. D- Regió abdominal. E- Extremitats.

• A. Cap o regió cranial: Conté el cervell, òrgans dels sentits i parts de l’aparell respiratori i aparell digestiu.
• B. Coll o regió cervical: Conté la laringe, tràquea, esòfag, tiroide i paratiroide.
• C. Regió toràcica: Conté el cor, pulmons, tràquea, bronquis, esòfag, tim, i conducte toràcic. Protegit per les costelles i delimitat pel diafragma.
• D. Extremitats: -Superiors: espatlles, braços, avantbraços i mans. -Inferiors: malucs, cuixes, cames, peus.
• E. Regió abdominal: Conté els òrgans de l’aparell digestiu, òrgans de l’aparell genitourinari, melsa i glàndules suprarenals.

Per facilitar la localització dels òrgans abdominals, l’abdomen es divideix en 9 regions imaginàries:

5.6- CAVITATS CORPORALS:

Espais a dins del cos, a l’interior dels quals es troben els òrgans interns. Contenen, protegeixen, separen i sostenen els òrgans. Hi ha dues grans cavitats:

• A. Cavitat dorsal. S’estén cap a la part posterior del cos.
• B. Cavitat ventral. A la part anterior del cos.

5.6- CAVITATS CORPORALS:

Espais a dins del cos, a l’interior dels quals es troben els òrgans interns. Contenen, protegeixen, separen i sostenen els òrgans. Hi ha dues grans cavitats:

• A. Cavitat dorsal. S’estén cap a la part posterior del cos.
• B. Cavitat ventral. A la part anterior del cos.

• A- CAVITAT DORSAL: S’estén cap a la part posterior del cos Dividida en altres dues cavitats:
• A.1. Cavitat cranial (conté encèfal amb les seves membranes, vasos i nervis)
• A. 2. Cavitat vertebral o espinal (conté

la medul·la espinal).

• B CAVITAT VENTRAL: A la part anterior del cos. Envoltada d’una membrana serosa que també recobreix tots els òrgans, el peritoneu. Se subdivideix en dues cavitats separades pel diafragma:

• B.1. Cavitat toràcica: situada a la part superior del diafragma (conté els pulmons, cor, tràquea, esòfag, vasos sanguinis,...)
• B.2. Cavitat abdominopèlvica: situada sota el diafragma (conté l’estómac, fetge, melsa,pàncrees, intestins, òrgans de reproducció,...)

5.7- PLANS I EIXOS CORPORALS:

El sistema d’eixos i plans de referència s’utilitza per descriure localitzacions i orientacions d’estructures anatòmiques de forma sistematitzada i inequívoca. Els eixos són línies imaginàries i els plans són làmines imaginàries.

• A.- Pla frontal o coronal: Placa que travessa longitudinalment l’organisme, dividint en part anterior (o ventral) i posterior (o dorsal).
• B- Pla sagital: Làmina vertical que divideix l’organisme en dues meitats simètriques, donant la part dreta i la part esquerra.
• C.- Pla transversal o horitzontal: Làmina horitzontal que divideix en part superior o cranial, i inferior o caudal, no simètriques.

• A. Eix vertical: línia imaginària perpendicular al terra.
• B. Eix sagital: línia imaginària paral·lela al terra, va del davant al darrera.
• C. Eix transversal: línia imaginària paral·lela al terra, va d’un lateral a l’altre.

La tomografia computeritzada (TAC) i la ressonància magnètica (RM) són les proves diagnòstiques que obtenen imatges transversals de les diferents parts del cos per poder ser estudiades.

5.8. TERMINOLOGIA ANATÒMICA DELS MOVIMENTS.

Flexió: disminució de l'angle entre dos ossos o zones. (aproximem els extrems). Extensió: augment de l'angle entre dos ossos o zones. (Separem els extrems). Abducció: separació de l'eix del mig (referit a les extremitats). Adducció: aproximació a l'eix del mig. Elevació-Depressió (amunt i avall). Rotació (girar sobre un eix). Pronació: palmell de la mà cap avall. Supinació: palmell de la mà cap amunt. Protrusió o projecció: mandíbula cap endavant. Retrusió o retracció: mandíbula cap endarrera.

5.8. MOVIMENTS CORPORALS

Imatge: Tonye Ogele CNX

5.8. MOVIMENTS CORPORALS

Imatge: Tonye Ogele CNX