LInea del temps de l'impressió en 3D

LInea del temps de l'impressió en 3D

La creació de l'impressió en 3D

Avanços en Materials

La Impressió 3D a l'Era Moderna (2010-Present)

Modelatge de deposició fusionada (FDM)

La Impressió 3D a l'Era Moderna (2010-Present)2.0

Sinterització selectiva per làser (SLS)

Expansión y Diversificación (1990-2000)

El Futur de la Impressió 3D

La Revolució de la Impressió 3D Domèstica (2000-2010)

Conclusió

La Impressió 3D a l'Era Moderna (2010-Present)

Aplicacions Mèdiques Revolucionàries

Construcció i Arquitectura

Indústria Aeroespacial i Automotriu

Avances en Materiales

Durant aquesta dècada, es va expandir la gamma de materials utilitzables en impressió 3D:

PLA i ABS: Termoplàstics comuns en impressores FDM. .

Resines bifocals: Per a impressores SLA.

Metalls i ceràmiques: Usats en indústries avançades.

El Futur de la Impressió 3D

Els experts prediuen que la impressió 3D seguirà evolucionant amb:

Impressió 4D: Materials que canvien de forma amb el temps.

Nanotecnologia: Impressió a escala microscòpica.

Fabricación descentralizada: Producción localitzada i baixa demanda.

La Revolució de la Impressió 3D Domèstica (2000-2010)

El 2005, el projecte RepRap (Replicating Rapid Prototyper), liderat per Adrian Bowyer de la Universitat de Bath, va revolucionar la impressió 3D en crear una impressora autoreplicant i de codi obert.

L'objectiu de RepRap era democratitzar la tecnologia, permetent que qualsevol persona pogués construir la seva pròpia impressora 3D amb peces impreses en 3D. Aquest moviment va impulsar la creació de comunitats en línia com Thingiverse, on els usuaris compartien dissenys gratuïts.

Expansión y Diversificación (1990-2000)

Durant els anys 90, la impressió 3D es va mantenir principalment en l'àmbit industrial a causa dels alts costos de les màquines i els materials. No obstant això, diverses empreses van començar a explorar noves aplicacions:

Aplicacions mèdiques: Es van desenvolupar els primers prototips de pròtesis i models quirúrgics.

Indústria automotriu i aeroespacial: Empreses com General Motors i Boeing van adoptar la impressió 3D per a prototips ràpids.

Arquitectura i disseny: Es van començar a imprimir maquetes arquitectòniques amb més precisió.

Sinterització selectiva per làser (SLS)

El 1989, Carl Deckard i Joe Beaman de la Universitat de Texas van desenvolupar el sinteritzat selectiu per làser (SLS), un mètode que utilitzava un làser per fusionar pols de plàstic, metall o ceràmica. A diferència de SLA i FDM, el SLS no requeria estructures de suport, cosa que el feia ideal per a peces complexes.

Màquina SLS

Modelatge de deposició fusionada (FDM)

Aquesta tècnica es va tornar popular per la seva relativa simplicitat i baix cost comparat amb la SLA, la qual cosa va permetre la seva adopció en entorns industrials i, més tard, en el mercat domèstic.

El 1988, Scott Crump, cofundador de Stratasys, va inventar el modelat per deposició fosa (FDM), una altra tecnologia clau en la impressió 3D. A diferència de la SLA, el FDM utilitzava filaments termoplàstics derretits per construir objectes capa per capa.

Creació de l'impressió en 3D

La història de la impressió 3D comença el 1984, quan Chuck Hull, un enginyer estatunidenc, va desenvolupar l'estereolitografia (SLA). Aquesta tècnica utilitzava un làser ultraviolat per solidificar resines líquides capa per capa, creant objectes tridimensionals.

El 1986, Hull va fundar 3D Systems i va patentar el seu invent, marcant l'inici de la fabricació additiva comercial. Les primeres impressores SLA eren costoses i limitades a aplicacions industrials, però van establir les bases per a futurs avenços.

CONCLUSIÓN

Des dels seus inicis als laboratoris fins al seu impacte global, la impressió 3D ha transformat la manera com creem i consumim. Amb avenços continus en materials, velocitat i aplicacions, aquesta tecnologia seguirà trencant barreres a la medicina, la indústria i la vida quotidiana.

Alimentació i Moda

Roba y calzat

Menjar imprés