Camí pedagògic de Meritxell

Camí pedagògic

de prats a meritxell

Som-hi!

BIODIVERSITAT

GEOLOGIA I PAISATGE

HISTÒRIA, CULTURA I RELIGIÓ

ACTIVITATS

CONTINUAR

Fitxa tècnica del camí

biodiversitat

EXTRA: - Fongs i liquens - Especies invasores

CONTINUAR

Biodiversitat al camí ral

El camí Ral de Prats a Meritxell transcorre per l’estatge montà, majoritàriament en orientació obaga, on s’alternen boscos mixtos de caducifolis amb prats de dall i horts. Aquest mosaic de vegetació i activitat humana configura un paisatge ric i divers, tant des del punt de vista biològic com cultural.

AMENACES

FLORA

FAUNA

CONTINUAR

Flora del camí

El camí Ral que uneix Prats amb Meritxell es troba dins l’estatge montà, entre els 1.500-1.600 metres d’altitud. Això fa que el paisatge sigui ric i variat, amb boscos de pins a les obagues més fresques, i amb clapes més obertes i assolellades on apareixen trèmols, beços, púdols i altres caducifolis. Al llarg del recorregut també s’hi fan evidents els matollars del sotabosc, com el boix i l’avellaner, i a mesura que el camí s’acosta al santuari es poden trobar falgueres i plantes pròpies d’ambients humits. En les clarianes i els marges del camí, podem trobar ginebró, barsa, gerdera o aranyoner, entre altres.

ESTATGES DE VEGETACIÓ

INVENTARI ARBRES I ARBUSTOS

Projecte PHÉNOCLIM

CONTINUAR

Arbres i arbustos del camí

CONTINUAR

Arbres i arbustos del camí

ARBRES SINGULARSDEL CAMÍ

CONTINUAR

Fauna al camí

Aquí, la vegetació, les roques i fins i tot el riu fan de refugi i de lloc de nidificació de força bestioles que s’alimenten als prats o als boscos veïns. Són espècies típiques d’aquest entorn ocells com l’escorxador, la verderola o el bitxac rogenc, també pol·linitzadors com les pitavoles o les abelles, essencials per a les plantes. Per altra banda, entre roques o als murs de pedra seca, podem trobar rèptils com la serenalla roquera o el llangardaix pirinenc, o una gran diversitat d’invertebrats. Els mamífers també hi són presents, com el ratolí de bosc, l’esquirol, o inclús algun isard o porc fer que baixen de les muntanyes properes fins al camí.

INVERTEBRATS

MAMÍFERS

AUS

RÈPTILS

CONTINUAR

FUNCIONS ECOLÒGIQUES

Amenaces contra la biodiversitat

La biodiversitat d’aquest camí es pot veure afectada per diversos factors que alteren l’equilibri natural i que poden fer disminuir el nombre d’espècies; aquí te'n mostrem alguns exemples:

Pèrdua o degradació del sòl: convertir zones naturals en ocupacions agrícoles o urbanes o alterar el sòl amb altres pràctiques (ramaderia, infraestructures, trànsit...) pot produir fortes degradacions. Erosió i compactació del sòl: com a ruta popular i de fàcil accés, el pas continu de persones afavoreix l’erosió, la pèrdua de la capa vegetal superior i l’amenaça a espècies sensibles a aquests canvis. Contaminació i qualitat de l’aigua: els residus, pesticides o fertilitzants poden afectar zones properes com prats o rieres. L’ús intensiu de l’aigua per a activitats humanes també pot reduir la disponibilitat d’aigua per a ecosistemes aquàtics, amfibis, plantes...

CONTINUAR

Espècies invasores

Mapa de qualitat de les aigües superficials 2024

Qualitat de les agües

Els rius i torrents d’Andorra són el reflex d’un territori de muntanya que encara conserva un estat de salut hídrica relativament alt. Gràcies a les xarxes de sanejament i a un fort compromís ambiental, la major part de les aigües superficials del país —rius, torrents i afluents— mostren una qualitat "bona" o "excel·lent". Aquest bon estat no només es mesura amb paràmetres físico-químics, sinó també amb la salut dels ecosistemes aquàtics: la presència d’organismes sensibles com macroinvertebrats i peixos, i la biodiversitat associada a riberes i zones humides (bioindicadors). En molts punts del país, la recuperació del riu ha anat de la mà de la construcció i manteniment d’infraestructures de tractament d’aigües, neteges periòdiques i mesures de protecció de cursos d’aigua.

CONTINUAR

Bioindicadors

edar de canillo

Seccions de l'EDAR

Just per sota del camí, a tocar del fons de vall, trobem l’EDAR de Canillo, la planta de sanejament de les aigües residuals de la parròquia abans que retornin al riu Valira d’Orient. Aquest procés elimina matèria orgànica, nutrients i contaminants, i garanteix que l’aigua que circula per la vall mantingui una bona qualitat ecològica. Depurar bé l’aigua és essencial per protegir els ecosistemes fluvials. La salut d’aquests rius es pot avaluar mitjançant bioindicadors, com determinats insectes, crustacis i altres que només viuen en aigües netes. La seva presència (tritons, invertebrats, llúdrigues…) ens indica que la qualitat és bona; la seva absència alerta de possibles alteracions. Així, mentre recorrem el camí, el riu i la depuradora ens recorden que la gestió de l’aigua i la biodiversitat van lligades: tenir rius nets és clau per mantenir la vida que els habita i els paisatges que els envolten.

FÍsico-químic

pretractament

biofiltres

línia de fangs

CONTINUAR

Visita EDAR sud

Geologia i paisatge

CONTINUAR

Geologia i paisatge

El camí de Prats a Meritxell es troba en un entorn on s’alternen pendents, replans agrícoles i trams de bosc en obaga. La presència de feixes, prats de dall i zones de bosc configura un paisatge variat, modelat al llarg dels segles per la meteorologia, l'aigua, la biodiversitat i l’activitat humana. Tot aquest territori conserva l’empremta de les glaciacions igual que a la resta del país.

CONTINUAR

Relleu d'andorra

El fenomen més important que ha format el relleu i el paisatge actuals d’Andorra ha estat el glacialisme quaternari. Durant aquest període, les glaceres formaven grans llengües de gel que avançaven per les valls com enormes “rius de gel” i anaven modelant el territori. Aquest moviment va excavar les típiques valls en forma de “U” i va crear els circs glacials d’alta muntanya, on avui trobem multitud d’estanys. Aquestes formes derivades del pas del gel són visibles a Canillo i a tot Andorra. La vall d’Incles o l’estany de Juclà són exemples destacats del llegat glacial que encara podem observar avui.

Modelatge glacial

CONTINUAR

Modelatge fluvial

Estratègia nacional del paisatge d'andorra

L’Estratègia nacional del paisatge (ENPA) és un pla creat pel Govern per protegir, gestionar i millorar els paisatges del país fins al 2035. Té com a objectiu garantir que els paisatges siguin agradables, sans i sostenibles, tant per a la natura com per a les persones que viuen a Andorra o la visiten.

PRINCIPIS DE L’ENPA:

• Promoure el coneixement del paisatge andorrà i el reconeixement dels seus valors i els seus elements identitaris, i reforçar la formació, l’educació i la conscienciació paisatgística.
• Avançar cap a un model territorial propi, integrat i resilient, tot integrant el paisatge en l’ordenament territorial, l’urbanisme i les polítiques sectorials (agricultura, turisme, patrimoni, etc.), en un context d’emergència climàtica.

• Garantir una governança participativa, transversal i eficient del paisatge a escala nacional, fomentant la coordinació i cooperació amb els comuns, així com la corresponsabilitat de la població andorrana, els agents socials i econòmics, i els turistes i visitants.
• Consolidar i ampliar la cooperació a escala internacional en el marc dels compromisos adquirits en matèria de paisatge, siguin els derivats del Conveni del paisatge del Consell d’Europa o altres iniciatives internacionals com ara l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

CONTINUAR

Paisatge del camí

A l’inici del camí, el paisatge s’obre amb prats de dall i antics conreus que donen nom al poble de Prats. Ben aviat, el mosaic agrícola deixa pas a un bosc mixt amb clarianes i murs de pedra seca que marcaven els límits dels camps. Davant nostre, la muntanya mostra un relleu més abrupte, amb pinedes i pastures que aprofiten les obagues. I, al fons de vall, el riu Valira d’Orient modela un paisatge més tancat, on l’aigua, el pendent i el gel d’altres èpoques han configurat el relleu de la zona.

Prats i mosaic agrícola

Bosc mixt amb clarianes

Muntanya i fons de vall

Unitats del paisatge

CONTINUAR

Llista d'unitats del paisatge

Xarxa d'infraestructures verdes d'Andorra

La Xarxa d’Infraestructures Verdes d’Andorra (XIVA) connecta camins, espais naturals i corredors ecològics per enllaçar paisatge, biodiversitat i mobilitat sostenible arreu del país. El tram de Prats a Meritxell forma part d’aquesta xarxa, ja que combina valors ecològics, culturals i paisatgístics, tot facilitant el pas de persones i la connectivitat entre hàbitats. Aquesta infraestructura verda ajuda a preservar el patrimoni natural i a fer més accessibles els espais oberts de manera harmoniosa i respectuosa amb el medi.

CONTINUAR

Pedra seca al camí

El camí de Prats a Meritxell travessa un paisatge modelat durant segles per l’activitat humana, on els murs de pedra seca formen una part inseparable del territori. Aquests murs han permès adaptar el relleu a les necessitats agrícoles i ramaderes, sostenir els camins i ordenar l’espai, tot integrant-se de manera natural en l’entorn. Avui, són un element clau del paisatge cultural, testimoni d’una manera de viure i de construir estretament vinculada a la muntanya. Els camins tradicionals es traçaven tenint en compte la geografia, el pendent, l’aigua i els materials disponibles, i al llarg dels segles han connectat pobles, prats, bordes i zones de conreu adaptant-se al relleu. Al camí de Prats a Meritxell, el traçat s’ajusta als camps, pastures i feixes, alhora que aquests espais s’han modelat en funció del pas del camí.

Què és la pedra seca?

CONTINUAR

Paisatge i biodiversitat

Història, cultura i religió

CONTINUAR

Història, cultura i religió

L'itinerari de Prats a Meritxell, és un viatge a través de la història, la cultura i l’espiritualitat. Aquest camí, concorregut per comerciants i peregrins, passa per una muntanya que es considera mística o sagrada des de la prehistòria. El camí permet descobrir les arrels d’Andorra mentre es gaudeix de la seva bellesa natural i cultural.

CONTINUAR

Prehistòria a Rep

Algunes persones consideren que la muntanya de Rep, on es troba aquest camí i el Santuari de Meritxell, és un lloc “màgic“ o sagrat per la quantitat de gravats rupestres i altres elements, com el roc de les Bruixes o la fossa de Prats, a més dels elements cristians més moderns. Aquests elements indiquen que els pobles preromans o prehistòrics feien rituals o ofrenes a les seves divinitats. Amb la cristianització es va continuar conservant aquesta zona com a espai sagrat. Aquesta evolució es pot apreciar amb elements com les creus o els oratoris al llarg del camí. Un dels jaciments més coneguts a tot Andorra és el roc de les Bruixes, interpretat per experts com a santuari funerari. De l’edat del bronze també es va trobar, l’any 1999, la fossa de Prats. Fes clic a les imatges per saber-ne més.

CONTINUAR

camí ral

Un camí ral (també anomenat camí reial o camí real) era un camí principal, l’equivalent a les carreteres actuals. Històricament, formava part del patrimoni de la corona o patrimoni reial i es considera el primer camí transfronterer d’Andorra des de Sant Julià fins a Font d’Argent. El camí a Meritxell és un tram de l’antic camí ral, que va des del poble de Prats fins al Santuari. Té orientació sud-nord i la major part està feta en terraplè i amb murs de pedra seca pel costat est, en algun punt està excavat a la roca i altres són trams empedrats. Al llarg del seu recorregut es troba un safareig, dos oratoris i dos creus: la creu de Meritxell o de Carlemany al camí i la creu dels Set Braços entre els pobles de Canillo i Prats.

Oratoris

Safareig

CONTINUAR

Berenador

Creus

santuari de meritxell

El nou Santuari de Meritxell neix de la catastròfica nit del 8 al 9 de setembre del 1972, quan es crema l’església de Santa Maria de Meritxell. La nova construcció s’inicia el 8 de setembre de 1974, amb la col·locació de la primera pedra. Tot i que les obres encara no estaven finalitzades, el 8 de setembre de 1976 s’inaugura el Santuari de Meritxell. El nou Santuari es fonamenta en tres pilars: fe, identitat i cultura, que sostenen un conjunt arquitectònic que busca integrar-se en la natura per crear un paisatge cultural i, al mateix temps, generar un fort impacte visual en el visitant. L’edifici presenta una nau de planta de creu grega, un altar central, un absis quadrat, una coberta amb volta de canó, un campanar de torre, un claustre adossat al costat sud cobert amb volta de creueria i un pati porticat adossat al costat nord.

Santuari vell

CONTINUAR

Homenatge Consell Genral

Església Romànica de sant miquel de prats

L’església de Sant Miquel de Prats és un petit temple del romànic rural andorrà, documentat des del segle XIV però amb elements que podrien ser anteriors. Es troba en un pendent pronunciat, fet que explica que part dels murs laterals i l’absis quedin parcialment soterrats. La nau és rectangular, amb un absis semicircular i coberta de quart d’esfera, típica del romànic primitiu. Els murs estan construïts amb pedra i morter, seguint tècniques senzilles i robustes. A ponent hi ha la porta d’accés, amb un arc apuntat de dovelles calcàries, i al damunt hi ha un petit campanar d’espadanya de dos ulls. Malgrat que s’han fet reformes posteriors, ledifici conserva la seva essència: un exemple clar d’arquitectura de muntanya adaptada al territori i a les necessitats de les comunitats del Pirineu medieval.

CONTINUAR

Incendi de Meritxell

Històries i llegendes

LLEGENDES:

VERGE DE MERITXELL

CREU DELS SET BRAÇOS

ROC DE LES BRUIXES

CONTINUAR

Final del camí

de prats a meritxell

Tonar a l'inici

activitats

activitats

CONTINUAR

Infantil i 1r cicle

Primària

Activitats pel camí

Et proposem una sèrie d’activitats per conèixer millor la natura, la història i el paisatge del camí de Prats a Meritxell. Estan organitzades per nivells educatius i pensades perquè siguin vivencials, dinàmiques i adaptades a cada edat. Podràs observar animals, identificar plantes, comprendre el paisatge o imaginar com era la vida rural. Tot explorant, aprendràs i t’ho passaràs bé! *Algunes activitats es poden adaptar a diversos nivells segons el ritme i les capacitats del grup.

Batxillerat i FP

Secundària

*Fes clic a la categoria per accedir-hi.

índex infantil

Activitats infantil i primer cicle

Activitat 1: Troba invertebrats al camí de Prats a Meritxell

Activitat 2: Bingo del camí de Prats a Meritxell

Activitat 3: Bingo de la biodiversitat

CONTINUAR

de 5 a 8 anys

Troba invertebrats al CAMÍ DE PRATS

5 a 8 anys

Activitat 1

Que són els animals invertebrats?

Els invertebrats són animals que no tenen columna vertebral ni ossos. El seu cos pot ser tou o estar cobert per una closca o un esquelet extern que els protegeix. Són els animals més nombrosos del regne animal.Al camí de Prats a Meritxell podem trobar molts invertebrats: formigues, pitavoles, aranyes, cucs, libèl·lules, caragols...

Et proposem una activitat d’observació: camina amb atenció i mira si veus algun invertebrat. Potser trobaràs formigues, caragols, abelles, pitavoles o marietes! ⚠️ Recorda: – No els toquis ni els agafis. – No aixequis pedres ni branques. – Observa amb cura i respecte: així ajudem a cuidar la natura! 👀 Quants invertebrats diferents ets capaç de veure?

Invertebrats, artròpodes, insectes... Quin embolic, jo pensava que eren tots bestioles!

Guia d'invertebrats

següent

de 4 a 8 anys

Bingo del CAMÍ DE PRATs A MERITXELL

Activitat ii

Per fer més divertit el camí de Prats a Meritxell, jugarem al bingo del camí; troba tot el que tens a la fitxa i supera el repte.

• Cada alumne (o parella) tindrà una fitxa de bingo amb imatges d’elements del paisatge que es poden trobar pel camí.

• Camineu pel camí observant amb atenció.
• Quan veieu un element, marqueu-lo.
• Guanya qui aconsegueix fer línia primer i bingo complet.

*Recomanem fer-lo a la primavera o a l’estiu.

BINGO!

Fitxa de bingo

Següent

de 4 a 8 anys

Bingo de la biodiversitat

Què és la biodiversitat?

Activitat iii

La biodiversitat és el conjunt de tots els éssers vius que hi ha a la natura: plantes, animals, fongs i insectes, grans i petits.Tots són diferents, però tots són importants! Gràcies a la biodiversitat, els boscos, els rius i els prats estan plens de vida i funcionen com un gran equip on cada ésser viu té la seva feina.

Per fer més divertit el camí de Prats a Meitxell, jugarem al bingo de la biodiversitat per descobrir tots els éssers vius que viuen en aquest indret.

• Cada alumne (o parella) tindrà una fitxa de bingo amb imatges de plantes, animals i elements naturals que podrien trobar (exemples: esquirol, merla, abella, caragol, fulla de roure, flor, pitavola, glans).
• Camineu pel camí observant amb atenció.
• Quan veieu un element o animal de la fitxa, marqueu-lo.
• Guanya qui aconsegueix fer línia o bingo complet.

No surt a la fitxa, però també és fàcil veure el gaig, el meu ocell favorit!

Fitxa de bingo

Següent

Activitats per a primera ensenyança

Activitat 1: Com ha canviat el paisatge?

Activitat 2: Traductor de fauna

Activitat 3: Qui menja què?

Activitat 4: Memory de fauna

Activitat 5: Endreça el sanejament de les aigües

CONTINUAR

de 8 a 14 anys

IDENTIFICAR UNITATS DE PAISATGE.

Canvis en el paisatge d’Andorra

Andorra sempre ha estat un país de muntanya, amb un relleu i uns paisatges diferents d’altres indrets. Fins fa unes dècades, la gent vivia principalment de l’agricultura i la ramaderia, i aquestes activitats modelaven el paisatge. Avui, el país ha canviat, i amb ell també el paisatge.

Activitat i

A continuació trobaràs una imatge de la parròquia de Canillo on s'han d'identificar les diferents unitats de paisatge. Observa amb atenció la fotografia i respon les preguntes.

• Quines unitats de paisatge hi han?
• Creus que ha canviat el paisatge en els ultims cinquanta anys?

• Ha canviat igual el fons de vall que les zones més elevades? Per què?

Des d'aquí, es veu tot Canillo

Vegeu la imatge

Següent

Arrosega les unitats del paisatge al lloc correcte:

Prat alpí

Neu

Bosc de pins

Prats de fons de vall

Roca compacta

Infraestructures

Nucli urbà

Zones agrícoles

Solució

Següent

Traductors de fauna

de 6 a 12 anys

Activitat Ii

Omple els espais buits amb la paraula correcta.

següent

Qui menja què?

de 6 a 12 anys

Activitat IiI

següent

Memory de fauna

de 5 a 10 anys

Activitat iV

Troba les parelles del memory del camí.

Següent

endreça el sanejament de les aigües

de 8 a 14 anys

Activitat V

següent

Activitats per A segona enenyança

Activitat 1: El sanejament del Valira d'Orient

Activitat 2: Detectius del paisatge

CONTINUAR

El sanejament del Valira d'Orient

d’11 a 14 anys

Activitat I

següent

Detectius del paisatge

d’11 a 14 anys

Activitat Ii

Interpreta què explica el paisatge sobre el passat i el present del territori. En petits grups identifiqueu cinc elements del paisatge al llarg del camí (murs de pedra seca, bosc, torre d'alta tensió, riu, prats). A continuació responeu les preguntes següents per a cada element:

• Què veiem?

• Per què és així?

• Quina activitat humana o procés natural hi ha al darrere?

següent

Activitats per a Batxillerat i formació professional

Activitat 1: Estudi florístic

Activitat 2: Qué passaria si...?

CONTINUAR

Estudi florístic

de 14 a 18 anys

Activitat 1

Identificació de plantes

Identificar plantes consisteix a observar les seves característiques per saber de quina espècie es tracta. Cal fixar-se en aspectes com la forma i la disposició de les fulles, les flors, els fruits, l’escorça o l’olor.

Observeu les plantes de l’entorn i identifiqueu de quina espècie es tracta. Fixeu-vos en les seves característiques principals: fulles, flors, fruits, tiges o escorça.

Tipus de tija

• Tija llenyosa ➔ arbust o arbre
• Tija verda ➔ planta herbàcia

Tipus de marge foliar

• Marges llisos ➔ ves a 2
• Marges dentats ➔ ves a 3
• Fulla estreta i allargada ➔ salze
• Fulla oposada ➔ auró
• Fulla alterna ➔ roure

Recomanacions:

• Utilitzeu una llibreta per prendre apunts de les característiques de la planta.
• Fer servir una guia de plantes o d'identificació és molt útil, però cal parar atenció als detalls.
• Si no teniu accés a cap llibre amb claus d'identificació botànica, podeu trobar un recurs en l’ següent.

Aquesta ha de ser una alzina, segur, però quina subespècie, ilex o rotundifolia?

enllaç

següent

Què passaria si...?

de 14 a 18 anys

Activitat 1i

Imagina que alguns dels elements del camí de Prats a Meritxell desapareixen o deixen de funcionar correctament. Explica quines conseqüències tindria sobre el paisatge, l’aigua i la biodiversitat l'absència dels elements següents:

• EDAR de Canillo
• Murs de pedra seca
• Bosc de ribera del riu
• Manteniment del camí tradicional

Solució

següent

Fi de les activitats

de prats a meritxell

Tonar a l'inici

índex

Avellaner

Català: avellaner Castellà: avellano Francès: noisetier Anglès: common Hazel

Corylus avellana

Família: betulàcies Estatge típic: montà Altitud: 0-1400 m Hàbitat: viu en barrancs i torrents ombrívols i en boscos caducifolis. Tipus: arbret d’escorça llisa i branques joves pubescents. Pot arribar fins als 4 m d’alçària. Fulles: arrodonides, doblement dentades i llargament acuminades a l’àpex. Fruit: avellana dins d’involucre dentat. Floració: març Usos: fruits comestibles; fusta per a bastons i varetes. Conservació: no protegida

Mamífers

Per altra banda, també trobem la presència de grans mamífers que poden baixar dels prats subalpins i prats alpins, com senglars (Sus scrofa), muflons (Ovis musimon) i cabirols (Capreolus capreolus).També és possible trobar-hi mustèlids com la marta (Martes martes) i altres petits carnívors, tot i que són difícils d’observar directament.

Al camí de Prats a Meritxell viuen diversos mamífers adaptats a aquests hàbitats de muntanya. Alguns són fàcils de veure i d’altres només deixen rastres. Els mamífers que podem trobar són el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) o l’esquirol comú (Sciurus vulgaris) entre d’altres, que són petits rosegadors que busquen fruits i llavors de les plantes.

Gravats del Roc de les bruixes

El roc de les Bruixes és un conjunt de gravats rupestres de l'edat del bronze. Redescobert i documentat el 1962 per Pere Canturri, els gravats es divideixen en tres grups segons tècnica i tema. La majoria són traçats amb incisió en forma de V, alguns amb petites cassoletes o clots per picotejat, i un tercer grup amb incisió fina que representa figures humanes i un cavall medieval. Podeu llegir la llegenda a la secció d'històries i llegendes.

Aranyoner

Català: aranyoner Castellà: endrino Francès: prunellier Anglès: sloe tree

Prunus spinosa

Família: rosàcies Estatge típic: montà Altitud: fins a 1.600 m Hàbitat: bardisses, boscos clars, talussos i vorals de pistes i carreteres. Tipus: arbust caducifoli, ramificat i molt espinós de fins a 2,5 m d’alçària. Tòxica. Fulles: fulles alternes, ovals, d’1-3 cm de llarg, dentades amb el revers pubescent. Fruit: drupa globosa blau negrós lleugerament semblant als nabius. Floració: març-abril Usos: el fruit s’utilitza per fabricar begudes alcohòliques. Conservació: no protegida

Púdol

Andorra: púdol Català: púdol Castellà: aliso bastardo Francès: nerprun des Alpes Anglès: alpine buckthorn

Rhamnus alpina

Família: ramnàcies Estatge típic: montà i subalpí Altitud: 1.000-2.300 m Hàbitat: en bardisses i clarianes de boscos caducifolis. Tipus: arbust de fins a 3 m, sense espines i d’escorça grisa. Planta tòxica. Fulles: primes, alternes, el·líptiques i de fins a 12 cm. Fruit: drupa ovoide de 4-6 mm, brillant i de color negre. Floració: juny-juliol Usos: el fruit és tòxic, però l’escorça s’ha utilitzat medicinalment com a vomitiu o laxant. També és una planta ornamental. Conservació: no protegida

Bones pràctiques a la muntanya

Les muntanyes i els boscos d’Andorra són espais d’un gran valor natural i cultural. Hi trobem biodiversitat, paisatges únics i un entorn que moltes persones gaudeixen cada dia. Per això és essencial adoptar bones pràctiques quan hi passem: per protegir la flora i la fauna, conservar els ecosistemes, reduir l’impacte de les nostres activitats i garantir la seguretat de tothom que utilitza els camins.

Algunes d’aquestes bones pràctiques per gaudir de la muntanya de manera segura i respectuosa són:

• Respectar la flora i la fauna (no arrencar plantes, no molestar ni alimentar animals).
• Planificar la ruta abans de sortir i adaptar-la al nivell i al temps previst.
• Informar-se de les regulacions vigents del lloc (zones protegides, vedes, espais sensibles).
• Evitar sortir dels camins marcats per protegir el medi i per seguretat.
• No llençar cap mena de brossa i, si és possible, recollir-ne si en trobem.
• Evitar banyar-se en llacs i rius d’alta muntanya, espais fràgils i vulnerables.
• Mantenir els gossos lligats en zones sensibles o amb bestiar.
• Reduir el soroll per no alterar la fauna i millorar l’experiència natural.
• Respectar el patrimoni cultural (murs de pedra seca, cabanes, fites, elements històrics).

La fossa votiva de Prats

Arran d’unes obres, l’any 1999 es va trobar aquest jaciment format per una fossa segellada amb ceràmiques de l’edat del bronze, que era com una arca de roca. En un inici es pensava que es tractava d’un aixovar funerari, però es va descartar per l’absència d’ossos. Els estudis de les ceràmiques, pòl·len i carbons indicaven una funció votiva, és a dir, una zona on es feien ofrenes amb motius rituals. Es van trobar restes de cervesa i estramoni (Datura stramonium) que reforcen aquesta funció votiva.

Berenador de Meritxell

Al camí ens trobem amb el berenador de Meritxell. Aquest berenador està situat en un espai ample, pla i tranquil, amb taules, barbacoes i unes magnífiques vistes a la vall. Els berenadors són espais a la natura, sovint equipats amb taules, bancs i barbacoes, que es destinen a l’oci i al lleure a l’aire lliure, on les persones poden anar a descansar, menjar o gaudir de la natura. L’objectiu dels berenadors és proporcionar un espai públic, on les famílies i els excursionistes puguin gaudir de l'entorn natural de manera organitzada i segura, i promoure un lleure responsable i respectuós amb el medi ambient.

Pretractament

És la primera etapa del procés de depuració. Consisteix a retirar tota la matèria grollera que arriba, com les pedres, sorra, branques, components orgànics i molts altres components residuals.Destaquem tres sistemes:

• Pou de grollers: consisteix en una bassa fonda, on decanten els materials grollers més pesats que són retirats amb una cullera bivalva.
• Desbast: l’aigua residual passa a través d’un seguit de reixes i tamisos cada vegada més fins, per tal d’eliminar els residus sòlids en suspensió.
• Dessorrador/desgreixador: consisteix en un tanc de grans dimensions allargat, on la velocitat del pas de l’aigua disminueix, i així les sorres decanten cap al fons del tanc i s’injecta aire per concentrar els greixos a la superfície del tanc.

La creu dels Set Braços

Quan va arribar a l’hostal, l’hostaler va veure l’engany i, pensant que era un descuit, li va carregar l’arma de debò. Aquella nit, mentre tornava cap a casa, un dels amics —disfressat amb un llençol per fer-li por— se li va aparèixer en el camí. Espantat, el noi va pensar que era el dimoni, va disparar i no es va sentir res més. L’amic va morir a l’instant. Quan els joves van adonar-se de la tragèdia, van decidir col·locar allí una creu amb set braços, un per cada membre del grup. Amb el temps, un dels braços es va perdre, igual que ho va fer un dels amics aquella nit, i la creu va conservar per sempre el nom de la creu dels Set Braços.

A Prats hi vivia un noi molt poruc que tenia pànic al dimoni. Un dia, uns amics seus de Meritxell van voler fer-li una broma pesada: el van convèncer perquè anés a Canillo a buscar vi i li van donar una escopeta carregada… però només amb farina.

Tora groga

Català: tora groga Castellà: acónito amarillo Francès: aconit anthore Anglès: Pyrenees monkshood

Aconitum anthora

Família: ranunculàcies Estatge típic: subalpí i alpí Altitud: fins a 2.400 m Hàbitat: pastures mesòfiles i herbassars megafòrbics. Tipus: planta de 20 a 60 cm d’alçària, amb l’elm de la flor hemisfèric més o menys tan alt com ample. Tòxica. Fulles: palmatisectes, molt dividides en segments estrets i punxeguts; de color verd fosc. Fruit: fol·licle, soldats en grups de tres. Floració: juliol-setembre. Usos: històricament la seva arrel tenia la reputació de ser un bon antídot per al verí d’altres espècies d’Aconitum (tora). Aquesta planta és extremament tòxica per a la ramaderia i els humans. Conservació: no protegida

Freixera

Andorra: freixera Català: freixe de fulla gran Castellà: fresno Francès: frêne commun Anglès: European ash

Fraxinus excelsior

Família: oleàcies Estatge típic: montà Altitud: fins a 1.550 m Hàbitat: boscos caducifolis mixtos en sòls humits i frescals. Tipus: arbre caducifoli, de capçada densa, tronc gruixut i borrons negres (fins a 40 m d’alçària). Fulles: fulles de disposició oposada, serrada i pinnaticompostes. Fruit: una sàmara penjant amb una ala ampla de color groc verdós. Floració: abril-maig Usos: les fulles s’utilitzen com a farratges. La fusta, per fabricar carros, pals d'hoquei, raquetes de tenis, rems i trineus. L’escorça s’usa per tenyir la llana. Conservació: no protegida

Beç pubescent

Andorra: beç pubescent Català: bedoll pubescent Castellà: abedul pubescente Francès: bouleau pubescent Anglès: downy birch

Betula pubescens

Família: betulàcies Estatge típic: montà-subalpí Altitud: 1.300-2.200 m Hàbitat: viu en boscos clars de l’estatge subalpí, comunament barrejat amb pi negre en llocs ombrívols. Pot baixar fins a l’estage montà; aleshores se situa a prop de corrents d’aigua i es barreja amb el beç o amb salzes. Tipus: arbre o arbust caducifoli de creixement molt ràpid, d’escorça blanc grisós i de branques no pèndules. Fulles: alternes, romboidals, doblement dentades irregularment, de pecíol pubescent com els branquillons de l’any (lupa). Fruit: fruits petits en sàmara acompanyats d’unes ales estretes. Floració: abril-maig Usos: fulles diürètiques; l’escorça s’utilitza per conduir aigua o pergamins. Conservació: no protegida

Ginebró

Català: ginebró Castellà: enebro Francès: genévrier commun Anglès: common juniper

Juniperus communis

Família: cupressàcies Estatge típic: montà, subalpí i alpí Altitud: entre 900 i 2.700 m Hàbitat: boscos clars, matollars en vessants assolellats, clarianes de pinedes de pi negre. Fulles: subulades, perennes, disposades en verticils de tres. Fruit: gàlbuls blaus a la maturitat. Floració: abril-maig Usos: els gàlbuls assecats s’utilitzen per condimentar carns i salses. Són ingredients obligatoris en el xucrut, patés i per adobar embotits i carns. També per aromatitzar begudes alcohòliques com la ginebra i la cervesa Conservació: no protegida

Incendi del santuari vell

La nit del 8 al 9 de setembre de 1972, el vell Santuari de Meritxell va patir un incendi devastador que el va destruir gairebé completament. El foc es va estendre ràpidament per l’edifici de fusta i pedra, i malgrat els esforços dels veïns i bombers, l’església romànica va quedar reduïda a runes. Un dels fets més colpidors va ser la pèrdua de la imatge romànica de la Mare de Déu de Meritxell, una peça del segle XII que formava una part essencial del patrimoni cultural i espiritual del país. Després de la tragèdia, Andorra va unir esforços per reconstruir el santuari i recuperar aquest espai tan simbòlic. L’arquitecte Ricard Bofill va dissenyar el nou Santuari de Meritxell, inaugurat l’any 1976, i el va convertir en un lloc de memòria, identitat i renaixement.

Actualment, el vell temple romànic es conserva com a lloc de record i visita, i com a sala d’exposicions sobre la patrona d’Andorra, mentre que el nou Santuari és un espai de llum, pau i arquitectura contemporània que mira cap al futur.

Mirris

Català: mirris, anís de pastor Castellà: mirra, perifollo oloroso Francès: cerfeuil anisé Anglès: sweet cicely, myrrh

Myrrhis odorata

Família: apiàcies Estatge típic: montà-subalpí Altitud: entre 1.300 m i 2340 m Hàbitat: espais humits i frescals de muntanya: vores de camins, clarianes, herbassars, marges de camps i zones de mitja ombra. Tipus: herbàcia perenne, alta (fins a 1-1,5 m), aromàtica i amb fullatge molt fi i dividit. Tiges buides, estriades i olor anisat. Fulles: grans, ternades i finament dividides; recorden les del fonoll però més amples. Fruit: aquenis allargats i foscos, de secció quadrangular. Floració: maig-juliol Usos: tradicionalment culinari: les fulles, els fruits i les arrels s’utilitzen per aromatitzar postres, infusions i licors. Medicinal: digestiva, carminativa, lleugerament expectorant. Conservació: espècie amenaçada

Creu de Meritxell o Carlemany

Està dedicada a l’emperador que protagonitza el nostre himne nacional, i se situa al camí ral de Prats-Meritxell. La creu data del s. XVI, és una creu de terme i està clavada sobre un pedestal que s’alça sobre una gran roca. És d’estil gòtic, en una cara hi ha Jesús crucificat, a qui els andorrans demanaven protecció del terme i en l’altra, Maria amb el nen per anunciar als pelegrins la proximitat al Santuari.

Creu dels Set Braços

La creu dels Set Braços és una creu de terme entre Canillo i Prats, de pedra, estil gòtic i tallada el 1447. Probablement marcava el límit entre Prats i Canillo. Una cara mostra Jesús crucificat amb detalls marcats; l’altra, la Mare de Déu. Té un pedestal baix sobre una pedra que cobreix una fornícula on els vianants dipositaven flors boscanes. Per descobrir la llegenda associada, revisar la secció d’històries i llegendes.

Oratoris

Els dos oratoris que es troben arribant al final del trajecte, indiquen la proximitat al Santuari de Meritxell. Són petites capelles o construccions religioses, d’estil modest i fetes amb pedra autòctona, que funcionen com a llocs de parada per a la pregària o la reflexió, especialment per a peregrins que feien el camí cap al Santuari. Els oratoris actuaven com a senyals espirituals abans de l’arribada al lloc sagrat, que ajudaven els caminants a preparar-se per a l’arribada al Santuari. No hi ha una data exacta de construcció, però formaven part del ritual i del simbolisme del pelegrinatge cap al Santuari. Serveixen com a espais de devoció, referència visual i emocional en el camí a Meritxell.

Gravats del roc de les Bruixes

El roc de les Bruixes és un conjunt de gravats rupestres de l’edat del bronze. Redescobert i documentat el 1962 per Pere Canturri, els gravats es divideixen en tres grups segons tècnica i tema. La majoria són traçats amb incisió en forma de V, alguns amb petites cassoletes o clots per picotejat, i un tercer grup amb incisió fina que representa figures humanes i un cavall medieval. Podeu llegir la llegenda a la secció d’històries i llegendes.

Clavell de pastor

Català: clavell de pastor Castellà: clavel de pastor Francès: oillet de montpellier Anglès: fringed pink

Dianthus hyssopifolius

Família: cariofil·làcies Estatge típic: montà-subalpí Altitud: 800-2.000 m Hàbitat: pastures, terrasses rocalloses Tipus: planta herbàcia perenne Fulles: llargues, primes i toves Fruit: càpsula allargada que s’obre per dents apicals i allibera nombroses llavors petites. Floració: juny-setembre Usos: ornamental pel seu atractiu i fragància. A vegades s’utilitza en petits ramells de muntanya. Conservació: no protegida

Camí de Prats a Meritxell

Distància: 1,65 km (anada i tornada) Tipologia: anada i tornada Altitud mínima/màxima: 1.520 m/1.570 m Dificultat: Fàcil Tipus de camí: Camí de terra amb trams empedrats Senyalització: Camí sense pèrdua, senyalització a l'inici i al final Parròquia: Canillo Es pot accedir al camí des del poble de Prats o des de Meritxell.

Bosc mixt amb clarianes

Més endins, el camí travessa un bosc mixt on es combinen caducifolis i coníferes. Les clarianes deixen entrar la llum i generen espais rics en biodiversitat, mentre que els antics límits agrícoles encara visibles mostren la transició entre el paisatge rural i el forestal. L’estrat arbori i arbustiu està format per espècies caducifòlies com avellaners, gaverneres o freixes, barrejades amb coníferes com el pi roig. Aquesta varietat vegetal, sumada a la presència d’un sotabosc molt divers, crea un mosaic de vegetació que es transforma amb el pas de les estacions.

Agrel

Català: grèvol Castellà: acebo Francès: houx Anglès: holly

Ilex aquifolium

Prats

Família: aquifoliaceae Estatge típic: montà i subalpí inferior (sobretot en obagues i ambients humits) Altitud: fins a 1.700 m Hàbitat: llocs humits, ombrívols i frescals, sovint en boscos mixtos (avellaners, freixes, roures, pi roig). Tipus: arbust o petit arbre perennifoli de creixement lent i molt longeu. Usos: ornament nadalenc molt apreciat (actualment protegit, no es pot recol·lectar) Conservació: protegida, en perill d’extinció. Singularitat: espècie molt escassa al Principat. La confluència d’aquest gran grup d’exemplars de grans dimensions és única al Principat (el conjunt més important de boixos grèvols o agrels). Presenta un aspecte ben saludable. Molts fruits, sobretot a les parts altes.

EDAR

Agrels

Meritxell

* 21 exemplars a prop del camí

Bestiar a Canillo

Al llarg del camí de Prats a Meritxell, a més de la fauna silvestre, també hi podem trobar bestiar criat en alguns dels prats. A continuació presentem alguns exemples:

• Bestiar boví: és el conjunt d’animals domèstics de la subfamília dels bovins, com són les vaques, bous i vedells, que es crien en una explotació ramadera per al treball o obtenir productes com la llet i la carn.
• Bestiar oví: és el conjunt d'animals de l’espècie ovina, és a dir, les ovelles i els xais; es crien per a l’obtenció de productes com llana, llet o carn.

• És possible que hi hagi altres animals com gossos o cabres.

Funcions ecològiques de la fauna de Prats-Meritxell

La fauna té un paper essencial en l’equilibri de l’ecosistema. Els mamífers ajuden a dispersar llavors i controlar plagues d’insectes o rosegadors. Els ocells mengen insectes i fruits, pol·linitzen algunes plantes i també dispersen llavors. Els rèptils controlen poblacions d’insectes i petits invertebrats, i els invertebrats pol·linitzen, descomponen matèria orgànica i airegen el sòl. Tots aquests animals formen part d’una xarxa de vida connectada, i sense ells el paisatge no seria tan ric ni equilibrat.

Llegenda de Meritxell

Era un dia de Reis quan els habitants de Meritxell es dirigien cap a Canillo per assistir a la missa. Tot el paisatge era cobert de neu, però en arribar al punt on avui s’alça el santuari van veure alguna cosa sorprenent: una gavarrera florida en ple hivern. En acostar-s’hi, descobriren al peu de l’arbust una petita i bella imatge de la Mare de Déu. Meravellats, avisaren el rector de Canillo i, amb tot el poble, decidiren recollir la imatge i portar-la a l’església, i prometeren construir-hi un temple digne. L’endemà, però, la figura havia desaparegut de l’altar. Ningú entenia què podia haver passat fins que un viatger, que no coneixia els fets, explicà que en passar per Meritxell havia vist una imatge de la Mare de Déu al mateix peu d’una gavarrera en flor. Aleshores molts van pensar que potser la Verge desitjava ser venerada a Encamp. Informats del prodigi, els encampadans van anar en processó a cercar-la, i van promete també aixecar-hi una església. Però en tornar a Meritxell, la imatge era novament sota la

gavarrera, i el més sorprenent: tot al seu voltant era net de neu, malgrat la gran nevada de la nit anterior. Davant d’aquell signe, els habitants de Canillo i Encamp van entendre que aquell era el lloc escollit. Units, decidiren construir-hi una capella, origen del Santuari de Meritxell i d’una de les llegendes més entranyables d’Andorra.

Gerdera

Català: gerdera Castellà: frambueso Francés: framboisier Anglès: raspberry

Rubus idaeus

Família: rosàcies Estatge típic: montà-subalpí Altitud: 1.000-2.300 m Hàbitat: viu en boscos clars, clarianes i vorades arbustives de boscos caducifolis humits. Tipus: subarbust de tiges biennals, pruïnoses i dretes proveïdes d’aculis rectes i fràgils (fins a 2 m d’alçària). Fulles: alternes, compostes, glauques per l’anvers i blanques i tomentoses pel revers. Fruit: és una pluridrupa, el gerd, de color vermell, integrada per drupèoles piloses. Floració: maig-juny Usos: fruits comestibles; propietats astringents, diürètiques, antiinflamatòries i depuratives. També se n’obté tint per a la llana i altres teixits. Conservació: no protegit

Muntanya i fons de vall

Les parets rocoses de Racons s’aixequen abruptes davant del camí, i forme un relleu vertical i encaixonat modelat pel gel i l’erosió fluvial. En aquests espadats, on avui es practiquen activitats com les vies ferrades, hi creix una vegetació adaptada a la sequedat, el fred i a la forta insolació, amb pi roig, boix i matollars de muntanya, entre d'altres. Al fons de la vall, el riu Valira d’Orient circula encaixat entre vessants pronunciats, un indicador del seu paper en l’erosió i aprofundiment de la vall. El riu del Forn, afluent que creua el camí, s’hi uneix aportant aigua i sediment. Al seu voltant es forma un bosc de ribera més humit i divers, que contrasta amb el paisatge sec i rocallós de Racons. Aquest conjunt defineix un paisatge variat i dinàmic, on la muntanya i l’aigua han modelat, al llarg de milers d’anys, la forma actual de la vall de Prats-Racons.

Tractament físic-químic

Aquest tractament consisteix a afegir reactius químics a l’aigua per separar els contaminants barrejats que no es poden eliminar mecànicament; es fa en dos fases consecutives:

1. Coagulació: en aquesta primera etapa s’hi afegeixen sals metàl·liques que neutralitzen la càrrega de les partícules col·loidals — unes partícules tan petites que no decanten pel seu propi pes. En perdre la càrrega, aquestes partícules s’enganxen entre elles i formen petits coàguls, encara massa fins per separar-se ràpidament.
2. Floculació: tot seguit s’hi afegeixen polímers que actuen com a “ponts” entre els coàguls, fent-los créixer i formant flocs, unes estructures més grans i visibles. A diferència de les partícules inicials, aquests flocs són prou pesants per decantar al fons del dipòsit, fet que en facilita la retirada.

Què són els bioindicadors?

Els bioindicadors són organismes que ens ajuden a conèixer l’estat de salut d’un ecosistema. La seva presència, absència o abundància revela si un ambient està ben conservat, si pateix contaminació, si ha estat alterat o si està canviant per causes climàtiques o ecològiques. Són molt útils perquè:

• Detecten canvis ambientals subtils, sovint impossibles de veure a simple vista.
• Permeten avaluar la qualitat del medi sense instruments complexos.
• Mostren l’estat del territori al llarg del temps, ja que responen als canvis ambientals de manera acumulada.

Roc de les Bruixes

La tradició popular explica que les marques del roc de les Bruixes són, en realitat, les marques de les ungles del dimoni. Segons la llegenda, el diable va mantenir una lluita ferotge amb les bruixes medievals de Canillo, que feia temps que resistien les seves amenaces. Enmig d’una disputa cruel i violenta, les bruixes van aconseguir expulsar-lo. En caure per l’abisme, el dimoni hauria deixat les seves urpes gravades a la roca. A partir d’aquell moment, el poble de Prats començà a veure aquell indret com un lloc on les bruixes invocaven forces inquietants. Per por de provocar els elements o de caure embruixats, la gent va començar a anomenar aquell espai: el roc de les Bruixes. Per comprendre aquesta interpretació, cal situar-se al segle XIX, quan la creença en bruixes i la presència de bandolers era viva a les valls d’Andorra. Aquell context va alimentar aquesta i moltes altres llegendes que encara avui formen part de la memòria col·lectiva.

Iep! Com has mogut això? NO SERÀS BRUIXA!?

Barsa

Andorrà: barsa Català: esbarzer Castellà: zarzamora Francès: ronce à feuilles d'orme Anglès: thornless blackberry

Rubus ulmifolius

Família: rosàcies Estatge típic: submontà Altitud: fins a 1.600 m Hàbitat: viu a les bardisses establertes en clarianes, vorades de boscos i peus de murs. Tipus: arbust espinós, hermafrodita escandent i semicaducifoli (fins a 4 m d’alçària). Fulles: alternes, folíols disposats en forma palmada, una mica coriàcies i cobertes de pèls blancs pel revers. Fruit: són polidrupes, vermelles i es tornen negres quan maduren. Floració: maig-agost Usos: fruit comestible. Propietats remeieres. També s’utilitza per tenyir la llana de negre. Conservació: no protegida

Saüc racemós

Català: saüc racemós Castellà: saúco rojo Francès: sureau à grappes Anglès: red-berried elder

Sambucus racemosa

Família: caprifoliàcies Estatge típic: altimontà i part inferior subalpí Altitud: 1.200-2.100 m Hàbitat: clarianes i vorada arbustiva de boscos caducifolis i pinedes. Tipus: arbre o arbust caducifoli de fins a 4 m d’alçària. Fulles: oposades, compostes per entre tres-set folíols lanceolats de marge dentat i glabres. Fruit: una baia globosa lluent, de color vermell. Floració: maig-juny Usos: planta mel·lífera; els fruits contenen grans quantitats de vitamina C i s’utilitzen per elaborar melmelades. Té propietats medicinals i és ornamental. Conservació: no protegida

Línia de fangs

En el procés de depuració, una part de la matèria que porta l’aigua residual es transforma en fang, un subproducte ric en matèria orgànica i aigua. A l’EDAR, aquest fang se sotmet a diferents fases per reduir-ne la humitat abans de gestionar-lo adequadament.Primer, passa per un espessiment mecànic, que concentra el fang i en redueix el volum inicial. Després s’hi aplica una centrifugació, que separa encara més l’aigua i deixa un fang molt més compacte i manejable.Un cop finalitzat el tractament (vegeu el video), els fangs s’emmagatzemen en una sitja fins que s’omple i poden ser carregats en camions per portar-los al Centre de Tractament de Residus d’Andorra (CTRASA), on reben el tractament final.

Textura dels fangs centrifugats

Gerdera

Català: gerdera Castellà: frambueso Francés: framboisier Anglès: raspberry

Rubus idaeus

Família: rosàcies. Estatge típic: montà-subalpí. Altitud: entre els 1.000 m i els 2.300 m. Hàbitat: viu en boscos clars, clarianes i vorades arbustives dels boscos caducifolis humits. Tipus: subarbust de tiges biennals, pruïnoses i dretes proveïdes d'aculis rectes i fràgils (fins a 2 m d'alçària). Fulles: alternes, compostes, glaucs per l'anvers i blancs i tomentosos pel revers. Fruit: és una pluridrupa, el gerd, de color vermell integrada per drupèoles piloses. Floració: maig-juny. Usos: fruits comestibles, proporciona propietats astringents, diürètiques, antiinflamatories i depuratives. també s'obté tint per la llana i altres teixits. Conservació: no protegit.

Vall de Prats a Meritxell

Quan una vall és estreta i amb pendents marcats, i no presenta un fons de vall ample i planer, vol dir que el seu origen és principalment fluvial. Són valls excavades per l’acció continuada del riu, que amb el temps n’ha anat aprofundint el curs i ha modelat un relleu més tancat i encaixonat. En aquesta vall, a diferència del que passa en moltes altres d’Andorra, el modelatge fluvial és ben visible: el pas continu del Valira d’Orient ha excavat una vall més estreta i fonda, amb una marcada forma de “V”, característica de l’erosió provocada pels rius.

PHÉNOCLIM

Projecte de ciència ciutadana

Phénoclim és un programa científic i pedagògic iniciat als Alps l'any 2004 de la mà del CREA-Montblanc. La fenologia —el moment en què es produeix un esdeveniment en el cicle de vida d’una planta— té una gran influència de la climatologia (entre altres factors). Per això és un sistema molt útil per analitzar com el canvi del clima afecta el cicle vital de les plantes, i com aquestes s'hi adapten. El projecte convida a mesurar l'impacte del canvi climàtic a la fauna i la flora de muntanya, a partir d'observacions regulars sobre els canvis fenològics d'espècies comunes com la freixera, el lilà, l'avet o el pi roig... per mesurar d'una forma científica els avançaments o retrocessos en el calendari, i relacionar-ho amb la influència del clima.

Phénoclim. CREA-Montblanc

Pedra seca a Andorra

La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional que consisteix a col·locar pedres sense utilitzar morter, aprofitant el seu pes, forma i encaix. Aquesta tècnica s’ha utilitzat per construir murs de contenció, feixes, marges i proteccions del camí, molts dels quals encara es conserven gràcies al manteniment continu. En terrenys amb pendent, la construcció de feixes i bancals permetia crear superfícies més planes i fàcilment conreables. Alhora, els murs sostenien el prat per la part superior i protegien el camí per la inferior. Segons el terreny, els murs incorporaven drenatges, escales, passos o portalades, i mostraven una gran adaptació a les condicions locals. L’any 2018, la UNESCO va reconèixer l’art de la pedra seca: coneixements i tècniques com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Andorra s’hi va incorporar oficialment l’any 2024, i va reafirmar així el compromís amb la preservació i la transmissió d’aquest saber tradicional.

Clop

Andorra: clop Català: xop, pollancre Castellà: álamo negro Francès: peuplier noir Anglès: black Poplar

Populus nigra

Família: salicàcies Estatge típic: montà Altitud: fins a 1.300 m Hàbitat: viu al bosc de riera i en llocs humits. Tipus: arbre caducifoli de tronc dret i escorça grisenca (fins a 30 m d’alçària). Fulles: alternes, romboidals de marge dentat, acuminades amb el pecíol llarg i comprimit; el limbe és glabre i de color verd intens en les dos superfícies. Fruit: fruit en càpsula el·lipsoide i glabra; conté diverses llavors embolcallades d’un plomall blanc. Floració: març-abril Usos: la fusta s’utilitza per fabricar caixes i obtenir pasta de paper. L’escorça proporciona un tint groc. Els branquillons amb fulles es recullen com a farratges. Té propietats remeieres contra la febre alta. Conservació: no protegit

Andorrà: beç Català: bedoll comú Castellà: abedul Francès: bouleau blanc Anglès: silver birch

Beç

Betula pendula

Prats

Família: betulàcies Estatge típic: montà i subalpí inferior Altitud: freqüent entre 1.000 i 1.900 m. Pot arribar a 2.100 m Hàbitat: llocs humits, ombrívols i frescals, sovint en boscos mixtos (avellaners, freixes, roures, pi roig). Tipus: arbre caducifoli amb l’escorça blanca que s’esquerda amb l'edat. Capçada lleugera i elegant, amb branques pèndules. Usos: fusta lleugera per a petites eines, utensilis i llenya. Escorça utilitzada antigament per fer teules o recipients lleugers. Propietats diürètiques. Conservació: no amenaçat Singularitat: destaca entre la resta del bosc per la situació i les dimensions. Ramificat en deu branques des de la base; fulles i port molt pènduls.

Beç

Meritxell

Català: pi roig Castellà: pino albar Francès: pin sylvestre Anglès: scots pine

Pi roig

Pinus sylvestris

Família: pinàcies Estatge típic: montà Altitud: 1.200-1.700 m Hàbitat: viu principalment a l’estagte montà. Tipus: arbre de port dret, capçada cònica, escorça rogenca en els dos terços superiors del tronc; pot arribar als 40 m d’alçària. Fulles: fulles perennes, curtes, reunides en grups de dos, gruixudes i de color verd fosc. Fruit: els cons masculins són groguencs i els estròbils femenins són una mica asimètrics i curts. Les pinyes maduren a la tardor. Floració: maig-juny Usos: la fusta s’utilitza en construcció per fer bigues i entarimats, i més comunament per obtenir carbó i llenya. L’escorça, per adobar pells. Usos medicinals. Conservació: no protegit

Estatges de vegetació

A Andorra, la vegetació es distribueix en estatges segons l’altitud: Estatge montà: caracteritzat per boscos de roures i pi roig, amb prats i zones de conreu a les parts més baixes de les valls. Estatge subalpí: dominat pels boscos de pi negre i avet, amb clarianes i matollars de neret a les parts superiors. Estatge alpí: per sobre del límit forestal, on només creixen prats alpins, pastures i vegetació de roca adaptada al fred i a les condicions extremes de l’alta muntanya.

3000 m

2800 m

2400 m

2200 m

1900 m

1700 m

2800 m

1000 m

800 m

Moixera

Català: moixera vera Castellà: mostajo Francès: alisier blanc Anglès: whitebeam

Sorbus aria

Prats

Família: rosàcies Estatge típic: montà i subalpí inferior Altitud: habitual entre 800 i 1.800 m, amb presència també puntual fins a uns 2.000 m Hàbitat: vores de boscos, clarianes, pendents pedregosos i assolellats; acostuma a créixer en sòls calcaris o pedregosos, sovint en ambients secs o moderadament humits. Tipus: arbust o petit arbre perennifoli de creixement lent i molt longeu. Usos: la fusta s’ha utilitzat en torneria i petites eines. Els fruits, un cop madurs o assecats, s’havien fet servir en melmelades o licors artesans. Conservació: espècie comuna i no amenaçada a Andorra. Singularitat: espècie poc freqüent a Canillo. Conjunt de sis rabasses unides que semblen un únic exemplar. La coloració blanquinosa de l’anvers de les fulles, juntament amb el vermell dels fruits, fa destacar el conjunt sobre la resta de vegetació. Visible des de la zona de berenadors.

EDAR

Moixera

Meritxell

Invertebrats

Invertebrats, artròpodes i insectes Els invertebrats són tots els animals que no tenen columna vertebral, com caragols, cucs, aranyes i insectes. Dins d’aquests animals, els artròpodes són un grup molt gran d’invertebrats que tenen el cos dividit en parts i potes articulades, com insectes, aranyes, centpeus i crustacis. Els insectes són un subgrup d’artròpodes que es reconeixen fàcilment perquè tenen tres parts corporals (cap, tòrax i abdomen), sis potes i sovint ales. Exemples d’insectes són les abelles, papallones, formigues i escarabats, però no les aranyes (vuit potes).

Els invertebrats són animals sense columna vertebral i inclouen grups molt diferents. Aquest és el grup d'animals més nombrós, n’hi ha molts, des de caragols i llimacs, fins a insectes pol·linitzadors com abelles i papallones, essencials per a la reproducció de fruiters i flors. També hi trobem formigues, molt comunes als marges i en terres seques, que airegen el sòl i dispersen llavors, i escarabats, alguns descomponedors i d’altres depredadors de plagues. Les aranyes ajuden a controlar insectes petits, mentre que centpeus i milpeus viuen sota pedres i restes vegetals, i contribueixen a descompondre la matèria orgànica. Tot aquest conjunt d’invertebrats té un rol clau en l’ecosistema; són essencials per al cicle de nutrients, pol·linització i control biològic de plagues, són la base de la cadena alimentària, milloren la fertilitat del sòl i mantenen l’equilibri natural del rec i els seus horts.

Gerdera

Català: gerdera Castellà: frambueso Francés: framboisier Anglès: raspberry

Rubus idaeus

Família: rosàcies. Estatge típic: montà-subalpí. Altitud: entre els 1.000 m i els 2.300 m. Hàbitat: viu en boscos clars, clarianes i vorades arbustives dels boscos caducifolis humits. Tipus: subarbust de tiges biennals, pruïnoses i dretes proveïdes d'aculis rectes i fràgils (fins a 2 m d'alçària). Fulles: alternes, compostes, glaucs per l'anvers i blancs i tomentosos pel revers. Fruit: és una pluridrupa, el gerd, de color vermell integrada per drupèoles piloses. Floració: maig-juny. Usos: fruits comestibles, proporciona propietats astringents, diürètiques, antiinflamatories i depuratives. també s'obté tint per la llana i altres teixits. Conservació: no protegit.

Àlber

Català: auba, àlber Castellà: madreselva, álamo blanco Francès: peuplier blanc Anglès: silver leaf poplar

Populus alba

Família: salicàcies Estatge típic: montà i subalpí Altitud: 0-1600 m Hàbitat: riberes, sòls humits o moderadament secs; tolera salinitat, vent marí i sòls àrids. Tipus: arbre caducifoli amb copes amples i arrodonies. Pot arribar fins als 30 m d'alçària. Fulles: fulles caduques, palmades o lobulades; verd fosc a l’anvers, blanc vellutat a l’anvers. Fruit: càpsula amb llavors amb penell per a dispersió aèria. Floració: març-abril Usos: propietats medicinals i usos ornamentals Conservació: no protegida

Aus

Al camí de Prats a Meritxell les tanques naturals de matollars representen la transició entre espais oberts i les zones forestals properes; aquestes vorades fan de refugi i de lloc de nidificació per a molts ocells que s’alimenten als prats o als boscos veïns. Són espècies típiques d’aquest entorn l’escorxador (Lanius collurio), la verderola (Emberiza citrinella) o el bitxac rogenc (Saxicola rubetra). Per altra banda, quan els prats estan limitats per murs de pedra seca, alguns ocells també aprofiten els forats per niar, com pot ser el cas de la cotxa fumada (Phoeniricus ochruros).

Els fons de les valls compten amb un element de grandíssima importància ecològica, com són els rius. Aquí podem trobar ocells com la cuereta torrentera (Motacilla cinerea) o l’aigüerola (Cinclus cinclus).

Gatsaule

Català: gatsaule Castellà: sauce cabruno Francès: saule marsault Anglès: grat sallow

Salix caprea

Família: salicàcies Estatge típic: montà i subalpí Altitud: 900-2.200 m Hàbitat: a les vores d’aigua de rius i torrents. Tipus: arbre caducifoli. Branques llargues, heliòfil i indiferent al pH del sòl. Fulles: alternes, el·líptiques i sobtadament acuminades a l’àpex. Fruit: és una càpsula tomentosa amb diverses llavors acompanyades de flocs de pèls cotonosos. Floració: maig-abril Usos: la fusta s’utilitza per fabricar mànecs d’eines i esclops; les branques joves es fan servir en cistelleria i la llenya proporciona carbó per a pólvora. Planta remeiera, astringent, febrífuga i antisèptica. Conservació: no protegit

Prats i camps de conreu

A l’inici del recorregut, el paisatge està marcat pels prats de dall i els antics conreus que envoltaven el poble. Els murs de pedra seca encara visibles recorden com es delimitaven els camps i com l’activitat agrària ha modelat aquest entorn al llarg dels segles. Als voltants de Canillo i del poble de Prats, com a la resta de parròquies, també és possible trobar-se camps de tabac, però els més abundants són els prats de dall.

La força del temps

Aquest vídeo mostra com les glaceres han modelat el relleu d’Andorra. El gel, en avançar lentament, desgasta les muntanyes, excava valls amples en forma de “U” i crea circs glacials a les parts altes. Amb el temps, aquest treball del gel ha donat al nostre paisatge les formes suaus i arrodonides que observem avui.

Homenatge Consell general

Escultura homenatge al Consell general com a organisme que ha mantingut la neutralitat d'Andorra al llarg dels segles entre dues grans potencies. Commemoració del setè centenari de la signatura del Segon Pariatge del 1288, situada al costat del santuari de Meritxell l'any 1988. Comprèn la transcripció dels dos pariatges, que confirmaven la possessió indivisa de la senyoria andorrana entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix, definit en el primer document 1278 i en el segon 1288.

Català: boix Castellà: boj Francés: buis Anglès: box

Boix

Buxus sempervirens

Família: buxàcies Estatge típic: montà Altitud: fins als 1.600 m Hàbitat: llocs oberts de sòls pedregosos; s’integra al sotabosc i en clarianes de boscos perennifolis i rouredes. Tipus: arbust perennifoli de branquillons joves oposats i de secció prismàtica (d’1-4 m d’alçària). Fulles: oposades, ovals i coriàcies, de color verd fosc i brillant per l’anvers. Fruit: en càpsula, formada per tres càmeres i tres banyes a la part superior. Floració: abril-maig Usos: la fusta s’utilitza per fer objectes petits. Planta remeiera. Conservació: no protegida

Unitats del paisatge

Les unitats de paisatge són àrees d’un territori que tenen unes característiques pròpies i diferenciades. Es defineixen combinant aspectes com la geologia, el relleu, la vegetació, l’aigua, l’ús del sòl i la presència humana. Cada unitat té un caràcter particular que la fa única, i alhora forma part del conjunt de paisatges d’un país. Dividir el territori en unitats de paisatge ens ajuda a entendre millor com és cada zona, com s’ha format i quins usos i gestió són més adequats per conservar-ne el valor natural i cultural. Així, es poden planificar millor les activitats humanes, la protecció del medi i la qualitat de vida.

La fossa votiva de Prats

Arran d'unes obres, l'any 1999 es va trobar aquest jaciment format per una fossa segellada amb ceràmiques de l'edat del Bronze, era com una arca de roca. En un inici es pensava que es tractava d'un aixovar funerari, però es va descartar per l'absència d'ossos. Els estudis de les ceràmiques, pol·lones i carbons indicaven una funció votiva, es a dir, zona on es feien ofrenes amb motius rituals. Es van trobar restes de cervessa i estramoni (Datura stramonium) que reforcen aquesta funció votiva.

Gavernera

Andorra: gavernera Català: roser caní Castellà: rosal perruno Francès: rosier des chiens Anglès: dog rose

Rosa canina

Família: rosàcies Estatge típic: montà Altitud: fins a 1.550 m Hàbitat: viu a la bardissa, a les vores de cursos d’aigua i marges de conreu. Tipus: arbust molt ramificat, de tiges dretes amb aculis abundants i molt robustos (fins a 3 m d’alçària). Fulles: alternes, compostes i semicaduques, folíols ovats a lanceolats. Fruit: un cinorròdon; és ovoide i de color vermell, sense sèpals. Floració: maig-juny Usos: astringent i antidiarreic, molt ric en vitamina C. També se’n fa confitura. El fruit serveix per alimentar el bestiar porcí. Conservació: no protegida

Biofiltres

La biofiltració és el procés en què microorganismes com els que trobem en un riu eliminen la contaminació orgànica que queda després dels tractaments físics i químics. L’aigua passa a través d’un filtre biològic on viuen aquests microbis, que s’alimenten de la matèria orgànica i dels nutrients (com nitrogen i fòsfor), i els transformen en compostos més simples i no contaminants.A mesura que treballen, els microorganismes generen fangs que s’han de retirar periòdicament per mantenir l’equilibri de la instal·lació. El sistema requereix control continu per garantir que les poblacions microbianes es mantinguin actives i saludables (oxigenació adequada, flux constant i càrrega contaminant estable). Aquest tractament permet eliminar matèria orgànica, amoni, nitrats i fosfats, i deixa una aigua molt més neta (no potable) i apta per abocar-la al riu.

Exemples de microorganismes

Safareig de Prats

En molts pobles de muntanya i zones rurals, un safareig era un lloc per rentar roba, normalment amb aigua de fonts, rieres o canals. Les dones anaven a rentar les peces allà, amb taules (o llosses) per fregar, sovint compartien el treball i alhora conversaven, fet que feia que el safareig fos també un punt de trobada social.Aquest ús era molt comú abans que hi hagués aigua corrent a les cases.

Rèptils

Prendre el sol als voltants del camí. Els rèptils són animals ectoterms, és a dir, necessiten la calor externa per regular la temperatura corporal. Per això, els veiem sovint prenent el sol sobre pedres o murs, especialment al matí, abans de començar a moure’s per buscar menjar.

Al camí de Prats a Meritxell viuen alguns rèptils adaptats a zones assolellades amb murs de pedra seca, roques i bardisses. Els més fàcils de veure són les sargantanes, com la serenalla roquera (Podarcis muralis), o el llangardaix pirinenc (Lacerta agilis), que prenen el sol sobre pedres i murs i fugen ràpidament si ens hi apropem. En zones rocoses i asolellades hi pot viure l’escurçó pirinenc (Vipera aspis), l’única serp verinosa d’Andorra. Tot i que la seva mossegada pot ser perillosa, és una espècie molt discreta i només ataca si se sent amenaçada. Té un paper ecològic important i és cada cop més difícil d’observar. Un altre representant dels rèptils present a zones hortícoles i solanes és el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus); és força llarg i té uns colors verds i blaus molt vistosos.

Llista d'unitats del paisatge

Roca compacta: zones on aflora la roca dura, com granits i pissarres, i es formen cingleres, parets o cims rocosos. Roca solta: pendents amb tarteres o pedregars formats per blocs i pedres que s’acumulen per despreniments. Presència d’aigua: rius, torrents, estanys, molleres i neu a l’hivern. L’aigua modela el paisatge i crea hàbitats humits. Prats: zones obertes amb herba. Poden ser prats alpins a alta muntanya o prats de dall al fons de vall, que se seguen per fer farratge. Boscos: inclouen boscos mediterranis (alzina, roure), mixtos o caducifolis (freixe, auró) i de pins/coníferes (pi roig, avet, pi negre).

Matollars: zones dominades per matolls i arbustos baixos, com ginebres, boixos o argelagues. Sovint ocupen solanes seques o terrenys degradats. Zones agrícoles: feixes, horts i camps de conreu que modelen el paisatge amb murs de pedra seca i bancals. Nuclis urbans: pobles i ciutats amb edificis, carrers i infraestructures, concentrats sobretot al fons de vall. Infraestructures: carreteres, túnels, ponts i instal·lacions humanes que connecten i transformen el territori.

Santuari vell de Meritxell

El Santuari vell és una capella dedicada a Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’origen romànic aixecat en un moment indeterminat anterior a la segona meitat del segle XII.Vers l’any 1658 es va fer la nova església barroca, que en gran part correspon a l'actual, a excepció de la capçalera, que es modifica el segle XIX.

A causa de l’incendi que va tenir lloc la nit del 8 al 9 de setembre de l’any 1972 es va destruir gran part de l’església; les restes es van rehabilitar i el 1994 la capella de Santa Maria de Meritxell es va convertir en el marc de l’exposició permanent Meritxell Memòria. El papa Francesc li va concedir, l'any 2014, la distinció de basílica menor, en honor en especial a la vida litúrgica, la labor religiosa i la singular història i activitat cultural del Santuari.

Espècies invasores a Andorra

La vespa asiàtica és una espècie invasora que caça abelles i altres insectes pol·linitzadors. Va arribar a Europa des d’Àsia i pot reduir molt les poblacions d’abelles locals i, afectar la pol·linització i l’equilibri dels ecosistemes.

Les espècies exòtiques són les que l’ésser humà ha introduït fora del seu hàbitat natural. Quan s’adapten i es multipliquen ràpidament, poden convertir-se en invasores i posar en perill les espècies autòctones, els ecosistemes i l’equilibri del medi natural.Per això, Andorra disposa de normatives i un reglament específic que prohibeixen introduir o alliberar espècies exòtiques i promouen el seguiment i control de les que ja hi són presents. L’objectiu és protegir la biodiversitat autòctona i evitar que aquestes espècies es propaguin. Controlar aquestes espècies és clau per mantenir els ecosistemes d’Andorra sans i equilibrats.

Entre les invasores detectades al país hi trobem: 🐟 Barb roig (Phoxinus phoxinus) 🐝 Vespa asiàtica (Vespa velutina) 🐗 Porc vietnamita (Sus scrofa)

🌸 Budleia (Buddleja davidii) 🌻 Patata borda (Helianthus tuberosus) 🌿 Seneci del Cap (Senecio inaequidens)

🌼 Impatiens (Impatiens balfourii)

Més informació

Paisatge, biodiversitat i seguretat

A diferència dels murs de formigó, la pedra seca és permeable, permet l’arrelament de la vegetació i s’integra cromàticament al paisatge gràcies a l’ús de pedra local. Aquesta tècnica redueix l’impacte ambiental i reforça la identitat del lloc. En alguns trams, les pedres del paviment es disposen lleugerament inclinades per millorar l’adherència i evitar relliscades. A més, els murs de pedra seca tenen un gran valor ambiental: els espais entre les pedres permeten el pas de l’aigua i de l’aire, i afavoreixen el drenatge i eviten l’acumulació d’humitat. Aquests buits esdevenen un refugi de biodiversitat; acullen insectes, rèptils, petits mamífers i altres animals, i serveixen d’hàbitat per a diverses plantes. Més enllà del refugi o l’amagatall temporal, aquestes estructures també faciliten el pas de la fauna, ja que redueixen les barreres humanitzades i la fragmentació d’hàbitats.

Exemple de resposta:

Si l’EDAR de Canillo deixés de funcionar, l’aigua residual arribaria directament al riu Valira d’Orient, i empitjoraria la qualitat de l’aigua. Això afectaria els organismes aquàtics i reduiria la biodiversitat del riu i del bosc de ribera. Amb un riu més contaminat, el paisatge perdria qualitat ecològica i també valor social i turístic. Aquest impacte demostraria que la gestió de l’aigua és clau per mantenir l’equilibri del territori.