Camí pedagògic Rec del Solà

Camí pedagògic

DEL Rec del solà

Som-hi!

BIODIVERSITAT

GEOLOGIA I RISCOS NATURALS

HISTÒRIA, CULTURA I PASAITGE

ACTIVITATS

CONTINUAR

Fitxa tècnica del camí

biodiversitat

EXTRA: - Fongs i liquens - Especies invasores

CONTINUAR

Biodiversitat al rec

El rec del Solà transcorre per l’estatge montà amb orientació solana, amb predominància de carrascar, molt propi de zones rocoses i solanes fins als 1200m i amb zones de bosc mixt o caducifoli, fruiters i horts cultivats, creant un espai ric en diversitat biològica i paisatgística.

AMENACES

FLORA

FAUNA

CONTINUAR

Flora del rec

La flora que trobem al camí del rec del Solà és típica de l’estatge montà amb orientació solana, però, pel seu aprofitament hortícola, també hi trobem una gran varietat d’arbres fruiters i ornamentals. Hi ha roures, freixes o trèmols que creen ombres i aporten frescor al camí, tot i ser una zona majoritàriament assolellada i càlida. Aquest mosaic d’horta i bosc ofereix un paisatge ric en biodiversitat i identitat cultural, on l’acció humana i la natura conviuen des de fa segles, modelant l’aspecte de la muntanya tal com la veiem avui.

INVENTARI D'ARBRES I ARBUSTOS

ESTATGES DE VEGETACIÓ

PLANTES DELS HORTS

CONTINUAR

Projecte PHÉNOCLIM

Arbres i altres plantes del rec I

CONTINUAR

Arbres i arbredes singulars

Arbres i altres plantes del rec II

CONTINUAR

PLANTES DELS HORTS DEL REC

CONTINUAR

Amenaces per als pol·linitzadors

Varietats de plantes d'hort

Fauna del rec

Aquí, la vegetació, les roques i fins i tot el rec d’aigua creen refugi per a molta fauna. Hi podem veure ocells com merles, tallarols i mallerengues, que s’alimenten entre els arbres i els horts. També hi conviuen pol·linitzadors com pitavoles i abelles, essencials per als fruiters i les plantes dels horts. De vegades es poden observar rèptils com serenalles o serps inofensives, tot i que són més difícils de veure. Entre els mamífers, és freqüent l’esquirol, encara que molts més animals viuen als voltants del camí. Tot aquest conjunt d’animals mostra com un simple camí d’aigua pot esdevenir un espai ric en vida. La majoria no es veuen, però hi són!

INVERTEBRATS

MAMÍFERS

AUS

RÈPTILS

CONTINUAR

FUNCIONS ECOLÒGIQUES

espècies de pitavoles del rec

+info

BMSAnd: Butterfly Monitoring Scheme Andorra Programa de Seguiment de Pitavoles d'Andorra

Blanqueta de la col

Papallona reina

Argentada de muntanya

Blanca de la col

Llimonera

Escac ibèric

Bruna dels prats

Bruixa

Safranera alpina

CONTINUAR

Amenaces contra la biodiversitat

La biodiversitat del rec del Solà i voltants es veu afectada per diversos factors que alteren l’equilibri natural i poden fer disminuir el nombre d’espècies:

Espècies invasores: algunes plantes i animals introduïts per l’activitat humana esdevenen invasors i, competeixen amb les espècies autòctones o les depreden. Per exemple, el seneci del cap (Senecio inaequidens) és una planta al·lòctona que es propaga fàcilment i pot desplaçar la vegetació local. Gats: malgrat semblar inofensius, els gats cacen petits ocells, rèptils i mamífers, i alteren greument la cadena tròfica. Són un dels principals depredadors en zones urbanes i periurbanes. No abandonis cap gat: deixa’l a casa. Canvi climàtic: les temperatures més altes i la manca de pluges afecten la disponibilitat d’aigua i posen en perill les espècies adaptades al clima actual.

CONTINUAR

Geologia i riscos naturals

CONTINUAR

Vall d'andorra la vella

El rec del Solà recorre la solana de la vall d’Andorra la Vella, un terreny modelat per l’erosió glacial i fluvial. Aquest paisatge combina pendents rocosos i materials inestables que poden provocar riscos naturals. Conèixer-ne la geologia ens ajuda a entendre la seva forma i la necessitat de proteccions per conviure-hi amb seguretat.

CONTINUAR

Elements del relleu

El rec del Solà recorre un vessant format principalment per granodiorita, una roca magmàtica dura que es va formar a gran profunditat. Amb el temps, s’ha anat fracturant per l’acció de la temperatura, l’aigua i el gel. Aquest procés d’erosió i despreniment de blocs ha modelat el paisatge de la solana, creant pendents pedregosos i tarteres. A més, la vall d’Andorra la Vella té un origen glacial, i el gel va deixar un fons pla i murs laterals abruptes que encara podem observar avui.

Vall glacial d'Andorra la Vella

CONTINUAR

Formes del relleu fluvial

Tarteres del Solà

Riscos naturals

Andorra és un territori de muntanya on els riscos naturals com les allaus, les esllavissades, els despreniments de roques i els aiguats són freqüents, especialment en zones amb fort pendent. El rec del Solà, situat sobre el nucli d’Andorra la Vella, també és una àrea on es poden produir despreniments de roques i moviments de terra, especialment després de pluges intenses. Per això, s’hi duen a terme actuacions de prevenció com la instal·lació de xarxes de contenció, i sensors i el manteniment dels camins. Conèixer els riscos i respectar la senyalització és clau per gaudir del medi natural amb seguretat.

Esllavissades

Inundacions

Protecció

CONTINUAR

Història, cultura i paisatge

CONTINUAR

Història, cultura i paisatge

El rec del Solà ens mostra com l’ésser humà ha transformat la muntanya per viure’n. Avui, les feixes i els murs de pedra són vestigis d’un paisatge conreat que encara es fa servir. Caminar-hi és recórrer un tros d’història d’Andorra. Un paisatge que parla, si saps escoltar-lo.

CONTINUAR

Història del rec

Al segle XIX, la manca de terres conreables al fons de vall va portar els pagesos a guanyar espai a la muntanya, construint feixes i horts al vessant del Solà. Per poder regar-los, es va construir el rec del Solà, un canal que porta aigua per gravetat des del riu i la distribueix entre les parcel·les. Els veïns van crear una societat de regants per organitzar els torns i fer-ne el manteniment. Avui, el rec encara s’utilitza per regar els horts, però també és un camí tranquil per passejar i conèixer la història d’Andorra.

Feixes i boïgues

Orígen del rec

Societat rural

CONTINUAR

Transformació del paisatge

Durant segles, la vall d’Andorra la Vella era un mosaic de feixes, horts, camps i boscos. Cada família vivia principalment de l’agricultura i la ramaderia, aprofitant tots els espais cultivables. L’origen glacial de la vall va crear un fons pla amb costats abruptes, fet que va facilitar el creixement del poble al centre. Amb l’arribada del turisme i la modernització a mitjan segle xx, molts camps i horts es van substituir per edificis i carreteres. Andorra es va transformar en una societat de serveis. Malgrat això, al rec del Solà i altres zones encara es conserven feixes i horts, que recorden el passat agrícola i mantenen part d’aquest paisatge rural de muntanya.

CONTINUAR

Unitats del paisatge

Llista d'unitats del paisatge

Estratègia nacional del paisatge d'andorra

L’Estratègia nacional del paisatge (ENPA) és un pla creat pel Govern per protegir, gestionar i millorar els paisatges del país fins al 2035. Té com a objectiu garantir que els paisatges siguin agradables, sans i sostenibles, tant per a la natura com per a les persones que viuen a Andorra o la visiten.

PRINCIPIS DE L'ENPA:

• Promoure el coneixement del paisatge andorrà i el reconeixement dels seus valors i els seus elements identitaris, i reforçar la formació, l’educació i la conscienciació paisatgística.
• Avançar cap a un model territorial propi, integrat i resilient, tot integrant el paisatge en l’ordenament territorial, l’urbanisme i les polítiques sectorials (agricultura, turisme, patrimoni, etc.), en un context d’emergència climàtica.

• Garantir una governança participativa, transversal i eficient del paisatge a escala nacional, fomentant la coordinació i cooperació amb els comuns, així com la corresponsabilitat de la població andorrana, els agents socials i econòmics, i els turistes i visitants.
• Consolidar i ampliar la cooperació a escala internacional en el marc dels compromisos adquirits en matèria de paisatge, siguin els derivats del Conveni del paisatge del Consell d’Europa o d’altres iniciatives internacionals com ara l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

CONTINUAR

Final del camí rec del solà

Tonar a l'inici

activitats

activitats

CONTINUAR

Infantil i 1r cicle

Primària

Activitats pel camí

Et proposem una sèrie d’activitats per conèixer millor la natura, la història i el paisatge del rec del Solà. Estan organitzades per nivells educatius i pensades perquè siguin vivencials, dinàmiques i adaptades a cada edat. Podràs observar animals, identificar plantes, comprendre el paisatge o imaginar com era la vida rural. Tot explorant, aprendràs mentre t’ho passes bé! *Algunes activitats es poden adaptar a diversos nivells segons el ritme i les capacitats del grup.

Batxillerat i FP

Secundària

índex infantil

*Fes clic a la categoria per accedir-hi.

Activitats infantil i primer cicle

Activitat 1: Troba invertebrats al rec

Activitat 2: Bingo del rec

Activitat 3: Bingo de la biodiversitat

CONTINUAR

de 5 a 8 anys

Troba invertebrats al rec

5 a 8 anys

Activitat 1

Que són els animals invertebrats?

Els invertebrats són animals que no tenen columna vertebral ni ossos. El seu cos pot ser tou o estar cobert per una closca o un esquelet extern que els protegeix. Són els animals més nombrosos del regne animal.Al rec del Solà podem trobar molts invertebrats: formigues, pitavoles, aranyes, cucs, libèl·lules, caragols...

Et proposem una activitat d’observació: camina amb atenció i mira si en veus algun invertebrat. Potser trobaràs formigues, caragols, abelles, pitavoles o marietes! ⚠️ Recorda: – No els toquis ni els agafis. – No aixequis pedres ni branques. – Observa amb cura i respecte: així ajudem a cuidar la natura! 👀 Quants invertebrats diferents ets capaç de veure?

Invertebrats, artròpodes, insectes... Quin embolic, jo pensava que eren tots bestioles!

Guia d'invertebrats

següent

de 4 a 8 anys

Bingo del rec

Activitat ii

Per fer més divertit el camí del rec del Solà jugarem al bingo del rec; troba tot el que tens a la fitxa i supera el repte.

• Cada alumne (o parella) tindrà la fitxa de bingo amb imatges d’elements del rec que es poden trobar pel camí.

• Camineu pel camí observant amb atenció.
• Quan vegeu un element, marqueu-lo.
• Guanya qui aconsegueix fer línia primer i bingo complet.

*Recomanem fer-lo en primavera o estiu.

BINGO!

Fitxa de bingo

Següent

de 4 a 8 anys

Bingo de la biodiversitat

Què és la biodiversitat?

Activitat iii

La biodiversitat és el conjunt de tots els éssers vius que hi ha a la natura: plantes, animals, fongs i insectes, grans i petits.Tots són diferents, però tots són importants! Gràcies a la biodiversitat, els boscos, els rius i els prats estan plens de vida i funcionen com un gran equip on cada ésser viu té la seva feina.

Per fer més divertit el camí del rec del Solà jugarem al bingo de la biodiversitat per descobrir tots els éssers vius que viuen en aquest indret.

• Cada alumne (o parella) tindrà la fitxa de bingo amb imatges de plantes, animals i elements naturals que podrien trobar (exemples: esquirol, merla, abella, caragol, fulla de roure, flor, pitavola, glans).
• Camineu pel camí observant amb atenció.
• Quan vegeu un element o animal de la fitxa, marqueu-lo.
• Guanya qui aconsegueix fer línia o bingo complet.

No surt a la fitxa, però també és fàcil veure el gaig, el meu ocell favorit!

Fitxa de bingo

Següent

Activitats per a primera ensenyança

Activitat 1: Com ha canviat el paisatge?

Activitat 2: Detecta els riscos naturals

Activitat 3: Qui menja què?

CONTINUAR

de 8 a 14 anys

Com ha canviat el paisatge a andorra?

Canvis en el paisatge d’Andorra

Andorra sempre ha estat un país de muntanya, amb un relleu i uns paisatges diferents d’altres indrets. Fins fa unes dècades, la gent vivia principalment de l’agricultura i la ramaderia, i aquestes activitats modelaven el paisatge. Avui, el país ha canviat, i amb ell també el paisatge.

Activitat i

A continuació trobaràs diverses imatges d'Andorra, una imatge antiga de fa uns 50 anys i una altra actual. Observa amb atenció les fotografies i respon les preguntes següents:

• Quins canvis hi han hagut en els últims 50 anys? Ha canviat el paisatge?
• Quins riscos naturals hi poden sorgir?
• Ha canviat igual el fons de vall que les zones més elevades? Per què?

El meu padrí diu que tot això abans eren camps

Vegeu les imatges

Següent

Mira com s'ha urbanitzat la vall d'Andorra la Vella. El rec gairebé és el límit fins a on construïm.

CONTINUAR

Fixa't en la Casa de la Vall i com ha canviat tot el seu entorn. Era igual la plaça del Poble?

CONTINUAR

El paisatge ha canviat bastant, però ha canviat molt més la qüalitat de les fotografies!

Compara com ha canviat el paisatge i la forma de viure a Andorra durant les últimes decàdes. Veus gaires diferències?

CONTINUAR

Quines vistes des del rec del Solà, eh? Veus casa teva?

CONTINUAR

Potser no la trobes perquè encara no hi era.

Quines vistes des del rec del Solà, eh? Veus casa teva?

CONTINUAR

Potser no la trobes perquè encara no hi era.

de 8 a 12 anys

Detecta els riscos naturals

5 a 8 anys

Activitat ii

Convertiu-vos en detectius del paisatge per investigar els riscos naturals que hi ha al rec del Solà i com afecten l’entorn i les persones. - Observeu el camí i els vessants: busqueu senyals de riscos naturals (pedres caigudes, xarxes metàl·liques, murs, talussos protegits).Penseu i escriviu:

• Què passaria si no hi hagués aquestes proteccions?
• Com actuaríeu vosaltres si visquéssiu aquí i veiéssiu un despreniment?

- Assenyaleu o dibuixeu algun d’aquests riscos en el vostre quadern: Com és? On és? Inventeu una mesura de protecció nova. Pot ser real o creativa: un mur invisible? Un superarbre que freni roques? Dibuixa-la i explica-la al grup.

Es va muntar un bon sidral, però per sort ara Arinsal està protegit pel dic que hi ha a l’entrada al parc natural.

següent

de 6 a 12 anys

Qui menja què?

Activitat IiI

La meva mare diu que soc carnívora perquè no m'agraden les verdures, però els humans no som omnívors?

següent

Activitats per segona enenyança

Activitat 1: Identifiqueu les parts d'un con de dejecció

Activitat 2: Detecteu els canvis al paisatge

Activitat 3: Equilibri ecològic

CONTINUAR

d’11 a 14 anys

IDENTIFIqueu LES PARTS D'UN CON DE DEJECCIÓ

Activitat I

Observeu el torrent de la Comella, un exemple clar d’un con de dejecció, una formació geomorfològica típica de zones de muntanya que pot tenir un paper clau en els riscos naturals com les avingudes i els desbordaments. - Identifiqueu les tres parts principals del torrent:

• Con de dejecció
• Canal de desguàs

• Conca de recepció

- Relacioneu aquestes parts amb el risc d’inundació. Què passaria si plogués molt intensament o es fongués ràpidament la neu a la capçalera? Per què creieu que els edificis a prop del con poden estar en risc? Com pot afectar el canvi climàtic aquests fenòmens? Coneixeu altres llocs d’Andorra amb torrents i les seves parts?

Ei! Aquí diu que un torrent pot portar fang, roques… i un bon ensurt!

següent

de 12 a 16 anys

Detecteu els canvis al paisatge

Activitat Ii

En aquesta activitat reflexionareu sobre com les persones transformem el paisatge amb infraestructures, edificis i activitats. Observeu un sector del vostre entorn i relacioneu-lo amb els conceptes de canvi paisatgístic i sostenibilitat.

• Enumereu tres canvis recents que hi detecteu (construccions, carreteres, bosc, modificacions del riu...).
• Han canviat els usos del sòl? Quin impacte poden tenir sobre la biodiversitat o el sòl?
• Proposeu una acció ben pensada per reduir l’impacte ambiental d’aquestes transformacions.
• Com us imagineu la vall d’aquí a cinquanta anys? Per què?

Amb cotxes voladors, imagino que hi haurà menys trànsit... o no?

següent

de 12 a 16 anys

Equilibri ecològic

Activitat IiI

M'apunto això dels insecticídes per dir-ho als meus pares, que tenen un hort.

següent

Activitats per a Batxillerat i formació professional

Activitat 1: Estudi florístic

Activitat 2: Ciutats sostenibles

CONTINUAR

de 14 a 18 anys

Estudi florístic

Activitat 1

Identificació de plantes

Identificar plantes consisteix a observar les seves característiques per saber de quina espècie es tracta. Cal fixar-se en aspectes com la forma i la disposició de les fulles, les flors, els fruits, l’escorça o l’olor.

Observeu les plantes de l’entorn i identifiqueu de quina espècie es tracta. Fixeu-vos en les seves característiques principals: fulles, flors, fruits, tiges o escorça.

Tipus de tija

• Tija llenyosa ➔ arbust o arbre
• Tija verda ➔ planta herbàcia

Tipus de marge foliar

• Marges llisos ➔ ves a 2
• Marges dentats ➔ ves a 3
• Fulla estreta i allargada ➔ salze
• Fulla oposada ➔ auró
• Fulla alterna ➔ roure

Recomanacions:

• Utilitzeu una llibreta per prendre apunts de les característiques de la planta.
• Fer servir una guia de plantes o d'identificació és molt útil, però cal para atenció als detalls.
• Si no teniu accés a cap llibre amb claus d'identificació botànica, podeu trobar un recurs en l’ següent.

Aquesta ha de ser una alzina, segur, però quina subespècie, ilex o rotundifolia?

enllaç

següent

+ 16 anys

Ciutats sostenibles per a un futur resilient

Activitat Ii

Al rec del Solà o en altres indrets, observarem elements de mobilitat, zones verdes, la gestió de residus, la qualitat de l’aire o infraestructures, i reflexionarem sobre com adaptar les ciutats al canvi climàtic.

• Creieu que ja estem ben adaptats al canvi climàtic i l'augment de temperatures?
• Quins impactes del canvi climàtic creieu que afectaran més aquest entorn?
• Detecteu zones que generin calor excessiva? Hi ha prou espais verds? Com es podrien millorar?
• Com milloraríeu aquest espai perquè fos més resilient i sostenible?
• Hi ha alguna pràctica que pugueu aplicar al vostre entorn immediat?

Si treballem en equip, segur que trobem bones solucions.

següent

fi de les activitats rec del solà

Tonar a l'inici

índex

Mira com s'ha urbanitzat la vall d'Andorra la Vella. El Rec gairebé és el límit fins a on construim.

CONTINUAR

Trèmol

Català: trèmol Castellà: álamo temblón Francés: tremble Anglès: aspen

Populus tremula

Família: salicàcies. Estatge típic: montà. Altitud: fins a 1.700 m. Hàbitat: boscos caducifolis dels vessants ombrívols, peu de cingleres, fons de barrancs i a prop de corrents d'aigua. Tipus: arbre caducifoli, d’escorça llisa amb lenticel·les grosses romboidals. Fulles: arrodonides, i de marge irregularment sinuat i dentat. Fruit: càpsula ovoide glabra, conté diverses llavors amb pèls cotonosos. Floració: març-abril. Usos: fulles, com a farratges. La fusta, per elaborar caixes d’embalatge, escuradents i llumins; s’obté pasta de paper i carbó vegetal. Conservació: no protegit.

BMSAnd al rec

Hi ha actius deu itineraris d'estudi distribuïts per la geografia andorrana. Aquestes rutes transcorren al llarg de diferents hàbitats, situats en una gran varietat d'alçàries i orientacions que ofereixen les valls andorranes. Tots aquests recorreguts aporten una mostra molt significativa de la diversitat lepidopterològica d'Andorra.

Itineraris BMSAnd:

• Parc natural de Sorteny
• Camí d’Enclar
• Fontaneda
• Parc natural del Comapedrosa
• El Serrat

• Camí del rec del Solà (des de 2007)
• Vall del Riu
• Vall del Madriu
• Bordes d'Envalira
• Pessons

Xuclamel

Català: xuclamel Castellà: madreselva Francés: chèvrefeuille des Pyrénées Anglès: Pyrenean honeysuckle

Lonicera xylosteum

Família: caprifoliàcies. Estatge típic: montà i subalpí. Altitud: 900-2.000 m. Hàbitat: a les esquerdes dels penyals carbonatats. Tipus: arbust de tiges plenes, molt ramificat des de la base (fins a 1 m d'alçària). Fulles: fulles caduques, glauques, una mica coriàcies, oposades, pecíol curt i obovades, anvers de color verd fosc i revers glauc. Fruit: reunit en parelles, és una baia de color vermell. Floració: maig-juny. Usos: propietats medicinals. Conservació: amenaçada.

Noguer

Català: noguer Castellà: nogal Francés: noyer commun Anglès: common walnut

Juglans regia

Família: juglandàcies. Estatge típic: montà. Altitud: fins a 1.500 m. Hàbitat: horts i marges de camins. Espontani al bosc de ribera. Tipus: arbre caducifoli, d’escorça llisa i capçada ampla (fins a 25 m. d'alçària). Fulles: alternes, compostes i imparipinnades. Fruit: la nou, drupa subglobular. Floració: abril-maig. Usos: fruits comestibles, oli excel·lent per a pintures i sabons, remeis curadors. Conservació: no protegit.

Roure martinenc

Català: roure martinenc Castellà: roble pubescente Francés: chêne pubescent Anglès: pubescent oak

Quercus pubescens

Família: fagàcies. Estatge típic: montà. Altitud: 900-1.300 m. Hàbitat: boscos monoespecífics i apareix barrejat a les pinedes de pi roig i espècies de caducifolis. Tipus: arbre monoic, caducifoli, indiferent al pH del sòl (fins a 20 m d'alçària). Fulles: marcecents, alternes, obovades, gruixudes amb lòbuls profunds i arrodonits i amb el revers cobert de pèls en forma d'estrella. Fruit: una gla acompanyada d'una cúpula d'esquames pubescents i de peduncle curt. Floració: abril-maig. Usos: la fusta s’utilitza en la construcció naval i per fer travesses de ferrocarrils. S'empra per fer carbó vegetal. L’escorça, per adobar les pells. Conservació: no protegit.

Aus al rec

Al rec del Solà es poden observar molts ocells diferents, sobretot als matins. Algunes són fàcils de veure, com la merla (Turdus merula), el mascle de plomatge negre amb bec groc, o el pardal comú (Passer domesticus), que es mou en grups pels marges i horts. Destaca la presència de passeriformes com el pit-roig (Erithacus rubecula), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) o les mallerengues, i el gaig (Garrulus glandarius), de colors vius marrons, negres i blaus, molt cridaner quan vola d’un arbre a l’altre. Si aixequem la vista és possible veure voltors (Gyps fulvus) o altres rapinyaires volant des d’Enclar.

Els horts del rec atrauen molts ocells que busquen aliment als fruiters o s’aprofiten de la presència de petits invertebrats. La canal d’aigua de reg també afavoreix la presència de la cuereta blanca (Motacilla alba) i, tot i que més difícil d’observar, de la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), espècie més associada als cursos fluvials.

Català: porro Castellà: puerro Francès: poireau Anglès: leek

Porro

Allium ampeloprasum var. porrum

Família: amaril·lidàcies (antigament, liliàcies). Cultiu:

• Sembra: primavera o finals d’estiu (en planter o directament).
• Collita: de 4 a 6 mesos després.
• Condicions: prefereix sòls profunds, frescos i ben adobats. Reg regular.

Descripció: planta de fulles allargades i tija gruixuda blanca. Fa una floració en forma d’esfera si no es cull a temps. Comestible principal: la base blanca del tronc. Ús: molt utilitzat en sopes, cremes, truites i guisats. Té un gust suau i agradable, semblant a la ceba però més fi.

Català: col Castellà: repollo Francés: chou Anglès: cabbage

Col

Brassica oleracea var. capitata

Família: brassicàcies (crucíferes). Cultiu:

• Sembra: finals d’estiu o principis de tardor.
• Collita: tardor i hivern, uns 3-5 mesos després de sembrar.
• Condicions: prefereix climes frescos, sòls fèrtils i humits però ben drenats.

Descripció: planta de tija curta i gruixuda amb fulles grosses que formen un cabdell compacte al centre. Ús: s'utilitza en guisats, escudelles, cuina tradicional d’hivern o amanides, segons la varietat.

Català: pebrot Castellà: pimiento Francès: poivre Anglès: pepper

Pebrot

Capsicum anuum

Família: solanàcies Cultiu:

• Sembra: final d’hivern o inici de primavera (en planter).
• Collita: estiu i tardor (juliol-octubre).
• Condicions: necessita molt de sol i calor. Reg moderat i sòl ric en nutrients.

Descripció: planta amb tiges ramificades i fulles verdes. Produeix fruits buits i carnosos de colors diversos: verd, vermell, groc o taronja, segons la maduresa i varietat. Els fruits poden ser picants. Ús: molt versàtil a la cuina: fregit, farcit, cru o a la brasa. Base de molts plats mediterranis.

Andorra: carrota Català: pastanaga Castellà: zanahoria Francès: carrotte Anglès: carrot

Carrota

Daucus carota subsp. sativus

Família: apiàcies (umbel·líferes). Cultiu:

• Sembra: primavera i estiu (directament al terreny).
• Collita: uns 3-4 mesos després.
• Condicions: sòls solts, profunds i sense pedres. No necessita gaire adob. Prefereix clima temperat.

Descripció: arrel allargada i gruixuda, habitualment taronja, tot i que hi ha varietats grogues, blanques o morades. Fa fulles dividides i una flor blanca si no es recull el primer any. Ús: es menja crua, bullida, al vapor, al forn o en guisats. És dolça i molt nutritiva, ideal per a plats d’hort i cuina saludable.

Funcions ecològiques de la fauna del rec

La fauna del rec del Solà té un paper essencial en l’equilibri de l’ecosistema. Els mamífers ajuden a dispersar llavors i controlar plagues d’insectes o rosegadors. Els ocells mengen insectes i fruits, pol·linitzen algunes plantes i també dispersen llavors. Els rèptils controlen poblacions d’insectes i petits invertebrats, i els invertebrats pol·linitzen, descomponen matèria orgànica i airegen el sòl. Tots aquests animals formen part d’una xarxa de vida connectada, i sense ells el paisatge no seria tan ric ni equilibrat.

Orígens del rec

El rec del Solà el van construir l’any 1880 els pagesos de la zona, per portar aigua als horts de la solana i aprofitar terres que fins aleshores no es podien regar. Per gestionar-lo, es va crear una societat de regants, formada pels propietaris dels horts i finques. Aquesta organització establia els torns de reg, decidia les reparacions i vigilava que tothom respectés les normes. El cel·lador obria i tancava l’aigua segons el torn assignat, i el boiaire o atandador netejava el rec de pedres i branques. Gràcies al rec, es van poder construir feixes i horts en pendents que abans només tenien matolls o bosc, i el vessant del Solà es va transformar en un paisatge agrari ordenat, amb murs de pedra seca i conreus esglaonats. Avui, més d’un segle després, el rec encara rega molts horts i també és un camí tranquil per passejar i descobrir la història viva d’Andorra.

Roure de fulla gran

Català: roure de fulla gran Castellà: roble albar Francés: chêne sessile Anglès: durmast oak

Quercus petraea

Família: fagàcies. Estatge típic: montà. Altitud: 1.200-1.500 m. Hàbitat: boscos caducifolis humits i pinedes de pi roig i avetoses. Tipus: arbre indiferent al pH de sòl (fins a 30 m d'alçària). Fulles: caduques, alternes, peciolades i obovades. Fruit: una gla acompanyada d'una cúpula d'esquames planes de forma triangular o ovades. Floració: abril-maig. Usos: la fusta s'utilitza en ebenisteria. L’escorça s'usa medicinalment i per adobar les pells. Les fulles es fan servir per a farratges. Conservació: no protegit.

Tarteres del Solà

Les tarteres són acumulacions de roca solta als vessants de les muntanyes, formades per l’erosió causada pel gel, els canvis de temperatura i l’aigua. A Andorra, són molt presents per l’orografia i el clima, que afavoreixen la fragmentació de les roques. Contribueixen a la diversitat geomorfològica i reflecteixen la història geològica del país. A més, les tarteres són un element important per a la biodiversitat local, ja que creen hàbitats específics per a diverses espècies de flora i fauna adaptades a aquestes condicions rocoses i inestables. Així mateix, aquestes formacions reflecteixen l'evolució geològica des de les glaciacions fins a l’actualitat.

Català: tavella/mongeta Castellà: judía Francès: haricot Anglès: bean

Tavella (Mongeta )/ Fesol

Phaseolus vulgaris

Família: fabàcies (lleguminoses). Cultiu:

• Sembra: primavera i estiu (directament a terra).

• Collita: estiu i inici de tardor.
• Condicions: sol i calor. No suporta el fred. Sòl lleuger i ben drenat. Reg moderat.

Descripció: planta herbàcia en forma de mata o enfiladissa segons la varietat. Produeix tavelles allargades que poden menjar-se tendres (tavelles o mongetes) o seques (fesols). N'hi ha moltes varietats locals i tradicionals. Ús: les tavelles tendres es mengen bullides o en saltejat. Els grans secs (fesols) es fan servir per a estofats, guisats o plats tradicionals.

Arç blanc

Català: arç blanc Castellà: majuelo Francés: aubépine Anglès: fan-leaved hawthorn

Crataegus monogyna

Família: rosàcies. Estatge típic: montà. Altitud: fins a 1.300 m. Hàbitat: viu a les bardisses, als boscos de ribera i als marges dels conreus. Tipus: arbust molt espinós, caducifoli i hermafrodita. Fulles: alternes, lòbuls profunds i dentats. Fruit: són ovoides, de color vermell i persisteixen molt de temps a la planta. Floració: abril-maig. Usos: fruit comestible. Planta remeiera per a afeccions cadíaques i s’empra per fer tanques verdes en vores de camins, límits de finca i jardins. Conservació: no protegit.

Català: ceba Castellà: cebolla Francès: oignon Anglès: onion

Ceba

Allium cepa

Família: amaril·lidàcies. Cultiu:

• Sembra: final d’hivern o primavera (en llavor o planter).
• Collita: estiu (agost-setembre).
• Condicions: prefereix sòl solt i ben drenat. Reg moderat i exposició assolellada.

Descripció: planta amb fulles buides i allargades. Desenvolupa una arrel bulbosa que pot ser blanca, groga o morada, segons la varietat. Ús: base de moltes preparacions: sofregits, guisats, truites o crua en amanides. Té un sabor dolç o picant segons la varietat i el moment de collita.

Carabassó

Català: carabassó Castellà: calabacín Francès: courgette Anglès: zucchini

Cucurbita pepo

Família: cucurbitàcies. Cultiu:

• Sembra: primavera (abril-maig).
• Collita: estiu (juny-setembre).
• Condicions: necessita calor, molt sol i reg freqüent. Sòl ric en matèria orgànica i ben drenat.

Descripció: planta de gran creixement amb tiges i fulles grosses. Fa flors grogues vistoses i fruits allargats verds (també n’hi ha de grocs). Es recullen tendres per evitar que es facin massa grans i durs. Ús: molt versàtil: es menja a la planxa, farcit, en cremes, truites, saltats i en pastissos salats.

Barbeta safranera

Català: barbeta safranera Castellà: barbaja Francés: salsifis à feuilles de crocus Anglès: salsify, goatsbeard.

Tragopogon crocifolius L.

Família: asteràcies. Estatge típic: basal i montà. Altitud: fins a uns 1.500–1.800 m. Hàbitat: prats secs, marges de camins, vores de camps i clarianes. Tipus: planta herbàcia biennal o perenne. Fulles: allargades, estretes, semblants a l’herba, sovint amb tacte aspre. Fruit: aqueni allargat amb papus pilós (plomall). Floració: primavera i inici d’estiu (maig-juliol). Usos: antigament comestible (arrels tendres) i ornamental pel gran capítol floral groc. Conservació: en perill d'extinció.

Vall d'Andorra la Vella

La vall d’Andorra la Vella té origen glacial, i es va formar durant les glaciacions del quaternari (fa 2,58 milions d’anys). Les llengües de gel que descendien per les muntanyes van erosionar el terreny, creant valls en forma d’U amb un fons ample i pla, característic del modelatge glacial. Aquest fons de vall pla es deu a l’acció abrasiva del gel, que arrossegava blocs i sediments, eixamplant i suavitzant el relleu. Gràcies a aquest procés, la vall d’Andorra la Vella presenta avui dia una topografia oberta que facilita l’assentament urbà i les comunicacions al llarg del riu Valira.

Rèptils del rec

Al rec del Solà viuen alguns rèptils adaptats a zones assolellades amb murs de pedra seca, roques i bardisses. Els més fàcils de veure són les sargantanes, com la serenalla roquera (Podarcis muralis), que pren el sol sobre pedres i murs, i fuig ràpidament si ens hi apropem. També s’hi poden trobar serps inofensives com la serp d’aigua (Natrix sp.) o la serp verda i groga (Hierophis viridiflavus), difícils de veure però beneficioses per a l’ecosistema. En zones rocoses i solellades, hi pot viure l’escurçó pirinenc (Vipera aspis), l’única serp verinosa d’Andorra. Tot i que la seva mossegada pot ser perillosa, és una espècie molt discreta i només ataca si se sent amenaçada. Té un paper ecològic important i és cada cop més difícil d’observar. Un altre representant dels rèptils present a zones hortícoles i solanes és el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), que és força llarg i té uns colors verds i blaus molt vistosos.

Prendre el sol als voltants del rec Els rèptils són animals ectoterms, és a dir, necessiten la calor externa per regular la seva temperatura corporal. Per això, els veiem sovint prenent el sol sobre pedres o murs, especialment al matí, abans de començar a moure’s per buscar menjar.

Camí del rec del Solà

Andorra la Vella

Distància: 2,3 km (només anada) Tipologia: anada i tornada Altitud màxima/mínima: 1.118 m / 1.105 m Dificultat: fàcil Tipus de camí: camí empedrat seguint el rec. Senyalització: camí sense pèrdua, diverses entrades/sortides al poble senyalitzades. Parròquia: Andorra la Vella Es pot accedir al camí des de diferents punts d’Andorra la Vella, com ara des del barri de Ciutat de Valls, des del Col·legi Sant Ermengol o des de diversos punts intermedis.

Boix

Català: boix Castellà: boj Francés: buis Anglès: box

Buxus sempervirens

Família: buxàcies. Estatge típic: montà. Altitud: fins als 1.600 m. Hàbitat: llocs oberts de sòls pedregosos, s'integra al sotabosc i clarianes de boscos perennifolis i les rouredes. Tipus: arbust perennifoli de branquillons joves oposats i de secció prismàtica (d’1-4 m d'alçària). Fulles: oposades, ovals i coriàcies, color verd fosc i brillant per l'anvers. Fruit: en càpsula formada per tres cambres i tres banyes a la part superior. Floració: abril-maig. Usos: la fusta s’utilitza per fer objectes petits. Planta remeiera. Conservació: no protegit.

Beç

Andorra: beç Català: bedoll Castellà: abedul Francés: bouleau verruqueux Anglès: common birch

Betula pendula

Família: betulàcies. Estatge típic: montà-subalpí. Altitud: 1.400-2.100 m. Hàbitat: forma masses monoespecífiques, els bedollars a l’estatge montà. També se'n troba a les avetoses i ascendeix fins a les pinedes de pi. Tipus: arbre caducifoli, d’escorça blanca i branquillons glabres coberts de berrugues grisenques. Fulles: alternes, romboidals o triangulars amb doble dentat i glabres. Fruit: fruits petits en sàmara amb dos ales transparents. Floració: abril-maig. Usos: usos medicinals. L’escorça es feia servir per elaborar falles i de les branques se'n feia fuets per conduir el bestiar. Conservació: no protegit.

Inundacions

Una inundació és el desbordament d’un riu, una riera o un torrent més enllà del canal per on circula habitualment. Normalment es produeix per un augment sobtat del cabal a causa de fortes pluges o per la fosa ràpida de la neu a les capçaleres de les muntanyes. També es poden originar per l’obturació del canal amb materials que formen una barrera, la qual, en trencar-se, provoca la inundació. A Andorra, hi ha diversos factors que faciliten que es donin episodis de pluges extraordinàries. Normalment, aquestes pluges són en forma de tempesta localitzada, i el riu o torrent on van a parar no pot canalitzar tota l’aigua que hi arriba, fet que provoca el desbordament. A Andorra, les èpoques de risc més alt de patir aquestes pluges torrencials són la primavera i la tardor.

Figuera

Català: figuera, cabrafiguera Castellà: higuera Francés: figuer Anglès: fig Tree

Ficus carica

Família: moràcies. Estatge típic: montà. Altitud: fins a 1.300 m. Hàbitat: viu a llocs rocallosos i molt herbosos. Tipus: arbre o arbust d’escorça grisa i llisa de tronc tortuós (fins a 8 m d'alçària) Fulles: alternes, molt aspres al tacte i traspuen un líquid lletós en trencar-les. Fruit: la figa (siconi), de color groc o violaci. Floració: abril – juliol – agost Usos: fruit comestible, també s’ha utilitzat com a farratge per a bestiar porcí. Conservació: no protegit.

Inundacions

Esllavissades

Per reduir el risc d’inundacions, es construeixen murs de protecció al llarg dels rius i, canals de desviament, es fan millores en el drenatge i es netegen periòdicament els llits fluvials per evitar obturacions. Aquestes actuacions permeten protegir infraestructures, nuclis urbans i carreteres davant fenòmens naturals que poden ser perillosos.

Per protegir el medi contra les esllavissades, s’instal·len xarxes metàl·liques, malles ancorades al talús, murs de contenció i drenatges que estabilitzen el terreny i eviten despreniments de roques o terra. Risc residual Com que no podem farcir la muntanya de xarxes i altres elements de seguretat, i a més a més a partir d’una certa energia aquests elements ja no són eficaços, sempre hi haurà alguna zona que quedarà més exposada a la caiguda de blocs. Això significa que no podem eliminar del tot el risc; sempre quedarà un risc residual. Hem de ser conscients que existeix aquest risc i aprendre a conviure-hi.

Pol·linitzadors en perill

Els pol·linitzadors, com abelles, borinots, pitavoles i altres insectes, són essencials per a la producció de fruites i hortalisses als horts i per a la biodiversitat de tot l’ecosistema. Però actualment, molts estan en perill per diversos motius.

• Pèrdua d’hàbitat: la urbanització, la desaparició de prats i marges florits redueix les flors i els refugis que els pol·linitzadors necessiten.
• Ús de pesticides i insecticides: alguns productes químics utilitzats a l’agricultura poden matar directament els pol·linitzadors o afectar-los negativament, fent-los més dèbils i menys fèrtils.
• Canvi climàtic: les alteracions de temperatura i pluja afecten el cicle de les plantes i, per tant, la disponibilitat de nèctar i pol·len.
• Malalties i espècies invasores: algunes abelles estan amenaçades per malalties o per espècies invasores, com la vespa asiàtica (Vespa velutina).

La vespa asiàtica és una espècie invasora que caça abelles i altres insectes pol·linitzadors. Va arribar a Europa des d’Àsia i pot reduir molt les poblacions d’abelles locals i, afectar la pol·linització i l’equilibri dels ecosistemes.

Cirerer

Català: cirerer Castellà: cerezo Francés: merisier Anglès: wild cherry

Prunus avium

Família: rosàcies. Estatge típic: montà. Altitud: 900–1.300 m. Hàbitat: boscos caducifolis humits, mixtos, rouredes o bosc de ribera. Tipus: Macrofaneròfit hermafrodita caducifoli (fins a 25 m. d’alçària). Fulles: alternes, glabrescents, ovatolanceolades, dentades irregularment. Fruit: la cirera, drupa globosa de color vermell. Floració: març-abril. Usos: fruits comestibles. Propietats medicinals. Fusta de bona qualitat per fabricar mobles. Conservació: no protegit.

Clop

Andorra: clop Català: xop, pollancre Castellà: álamo negro Francés: peuplier noir Anglès: black poplar

Populus nigra

Família: salicàcies. Estatge típic: montà. Altitud: fins a 1.300 m. Hàbitat: viu al bosc de riera i en llocs humits. Tipus: arbre caducifoli de tronc dret i escorça grisenca (fins a 30 m d'alçària). Fulles: alternes, romboidals de marge dentat, acuminades amb el pecíol llarg i comprimid; el limbre es galabre i de color verd intens en les dos superfícies. Fruit: fruit en càpsula el·lipsoide i glabra, conté diverses llavors embolcallades d'un plomall blanc. Floració: març-abril. Usos: la fusta s'utilitza per fabricar caixes i obtenir pasta de paper. L’escorça proporciona un tint groc. Els branquillons amb fulles es recullen com a farratges. Té propietats remeieres contra la febre alta. Conservació: no protegit.

Con de dejecció de la Comella

La vista panoràmica del rec permet veure elements del modelatge fluvial. Un exemple és el con de dejecció de la Comella. El con de dejecció és la part més baixa d’una conca de muntanya. Les conques de muntanya com la de la Comella tenen un relleu abrupte a la part superior, anomenat conca de recepció, recorregut per torrents que conflueixen en un canal central, el canal de desguàs, que desemboca a la part superior del con de dejecció. Els sediments dels torrents es dipositen i formen el con. Fixeu-vos en la ortofotografia anterior: mostra com era el con de dejecció de la Comella abans de ser urbanitzat.

No hi ha casos recents documentats de problemes al con de dejecció de la Comella, de fet, la conca de recepció es veu bastant vegetada. La vegetació dificulta en bona part les torrentades, però no les impedeix completament. Per això no es descarta que en el futur se’n pugui produir alguna.

Barsa

Andorrà: barsa Català: esbarzer Castellà: zarzamora Francés: ronce à feuilles d'orme Anglès: common grapevine

Rubus ulmifolius

Família: rosàcies. Estatge típic: submontà. Altitud: fins a 1.600 m. Hàbitat: viu a les bardisses establertes en les clarianes, vorades de boscos i peu de murs. Tipus: arbust espinós, hermafrodita escandent i semicaducifoli (fins a 4 m d'alçària). Fulles: alternes, folíols disposats en forma palmada, una mica coriàcies i cobertes de pèls blancs pel revers. Fruit: són polidrupes, vermelles i es tornen negres a la maduresa. Floració: maig-agost. Usos: fruit comestible. Propietats remeieres. També per tenyir la llana de negre. Conservació: no protegit.

Societat rural

Fa només un segle, gairebé totes les famílies conreaven horts i tenien feixes amb cereals o trumfes. Criaven bestiar com vaques, ovelles o conills per obtenir llet, carn, llana i cuir. El rec del Solà era essencial per regar els horts i feixes de la solana, i assegurar collites en una terra amb poques zones planes. Per cultivar als pendents, construïen murs de pedra seca que aguantaven la terra i evitaven l’erosió. També aprofitaven la fusta dels boscos per fer llenya, eines i bigues per a les cases. La gestió de l’aigua era comunal: la societat de regants organitzava els torns de reg i el boiaire netejava el rec per garantir-ne el funcionament.

• Vida pagesa: conreu d’horts, feixes, camps agrícoles, ramaderia, ús de la fusta...
• Organització comunal: societat de regants i sistema de boïga.
• Feixes i murs de pedra seca ➔ aprofitament màxim de la muntanya.

Llista d'unitats del paisatge

Roca compacta: zones on aflora la roca dura, com granits i pissarres, formant cingleres, parets o cims rocosos. Roca solta: pendents amb tarteres o pedregars formats per blocs i pedres que s’acumulen per despreniments. Presència d’aigua: rius, torrents, estanys, molleres i la neu a l’hivern. L’aigua modela el paisatge i crea hàbitats humits. Prats: zones obertes amb herba. Poden ser prats alpins a alta muntanya o prats de dall al fons de vall, que se seguen per fer farratge. Boscos: inclouen boscos mediterranis (alzina, roure), mixtos o caducifolis (freixe, auró) i de pins/coníferes (pi roig, avet, pi negre).

Matollars: zones dominades per matolls i arbustos baixos, com ginebres, boix o argelagues. Sovint ocupen solanes seques o terrenys degradats. Zones agrícoles: feixes, horts i camps de conreu que modelen el paisatge amb murs de pedra seca i bancals. Nuclis urbans: pobles i ciutats amb edificis, carrers i infraestructures, concentrats sobretot al fons de vall. Infraestructures: carreteres, túnels, ponts i instal·lacions humanes que connecten i transformen el territori.

Alzina

Quercus ilex L. subsp. carrasca

Català: alzina Castellà: encina Francés: chêne vert Anglès: evergreen Oak

Família: fagàcies. Estatge típic: montà. Altitud: fins a 1.500 m aprox. Hàbitat: forma boscos densos (alzinars) i s'estableix amb èxit a la garriga. Tipus: arbre perennifoli de capçada ampla i densa. L’escorça és de color gris fosc, rugosa i clivellada. Fulles: fulles coriàcies, lanceolades, les més joves dentades i les velles de marge enter. L’anvers és de color fosc brillant, i el revers, blanquinós i pubescent. Fruit: la gla és protegida per un caputxó amb escames. Floració: abril-maig. Usos: fruit per alimentar el bestiar porcí. La fusta s’utilitza per obtenir llenya i elaborar carbó. L’escorça, per assaonar les pells. Conservació: No amenaçada.

PHÉNOCLIM

Projecte de ciència ciutadana

Phénoclim és un programa científic i pedagògic iniciat als Alps l'any 2004 de la mà del CREA-Montblanc. La fenologia —el moment en què es produeix un esdeveniment en el cicle de vida d’una planta— té una gran influència de la climatologia (entre altres factors). Per això és un sistema molt útil per analitzar com el canvi del clima afecta el cicle vital de les plantes, i com aquestes s'hi adapten. El projecte convida a mesurar l'impacte del canvi climàtic a la fauna i la flora de muntanya, a partir d'observacions regulars sobre els canvis fenològics d'espècies comunes com la freixera, el lilà, l'avet o el pi roig... per mesurar d'una forma científica els avançaments o retrocessos en el calendari, i relacionar-ho amb la influència del clima.

Phénoclim. CREA-Montblanc

Avellaner

Català: avellaner Castellà: avellano Francés: noisetier Anglès: common hazel

Corylus avellana

Família: betulàcies. Estatge típic: montà. Altitud: 0–1.700 m. Hàbitat: clariana i vores de boscos caducifolis; sòls rics i frescos. Tipus: arbust o petit arbre caducifoli (fins a 6-8 m). Fulles: arrodonides, marge doblement serrat, piloses al revers. Fruit: avellana dins d’involucre dentat. Floració: gener–març. Usos: fruits comestibles; fusta per a bastons i varetes. Conservació: no protegit.

Freixera

Andorra: freixera Català: freixe de fulla gran Castellà: fresno Francés: frêne commun Anglès: european ash

Fraxinus excelsior

Família: oleàcies. Estatge típic: montà. Altitud: fins a 1.550 m. Hàbitat: boscos caducifolis mixtos en sòls humits i frescals. Tipus: arbre caducifoli, de capçada densa, tronc gruixut i borrons negres (fins a 40 m d'alçària). Fulles: fulles de disposició oposada, serrada i pinnaticompostes. Fruit: una sàmara penjant amb una ala ampla de color groc verdós. Floració: abril-maig. Usos: les fulles, com a farratges. La fusta, per fabricar carros, pals d’hoquei, raquetes de tennis, rems i trineus. Escorça per tenyir la llana. Conservació: no protegit.

Català: vinya (planta) / cep (planta individual) Castellà: vid (planta) / parra (quan s’enfila) Francès: vigne (planta) / vigne grimpante (si s’enfila ornamentalment) Anglès: vine (planta) / grapevine (planta de raïm)

Vinya

Vitis vinifera

Família: vitàcies. Estatge típic: basal - montà. Altitud: fins a 1.200 m. Hàbitat: viu a la bardissa, a les vores de cursos d'aigua i marges de conreu. Tipus: semillenyosa. Trepadora i d’escorça gruixuda (fins a 30 m d'alçària). Fulles: anomenades, pàmpols, són de forma palmada i tenen cinc lòbuls principals més o menys marcats i retallats. Fruit: el fruit és una baia comestible anomenada raïm, que pot ser de forma i color variables, des del verd groguenc fins a colors foscs segons les varietats. Floració: maig-juny. Usos: astringent i antidiarreic, molt ric en vitamina C. També se’n fan confitures. El fruit, per alimentar el bestiar porcí. Conservació: no protegit.

Galzeran

Català: galzeran, brusc Castellà: rusco Francés: fragon faux houx Anglès: butcher's broom

Ruscus aculeatus L.

Família: asparagàcies. Estatge típic: montà i subalpí. Altitud: fins a uns 1.600 m. Hàbitat: boscos ombrívols de roure, alzinar i faig, clarianes i matollars, marges i bardisses. Tipus: arbust perenne de tiges rígides i planes (cladodis). Fulles: els cladodis (tiges modificades semblants a fulles) són de forma ovalada i acabades en punta. Fruit: baia vermella rodona i lluent, d’1 cm aprox. Floració: tardor-hivern (de novembre a març) Usos: ornamentals, antigament emprat per fer escombres (escombra de carnisser) i en medicina popular (problemes circulatoris). Conservació: protegida.

Unitats del paisatge

Les unitats de paisatge són àrees d’un territori que tenen unes característiques pròpies i diferenciades. Es defineixen combinant aspectes com la geologia, el relleu, la vegetació, l’aigua, l’ús del sòl i la presència humana. Cada unitat té un caràcter particular que la fa única, i alhora forma part del conjunt de paisatges d’un país. Dividir el territori en unitats de paisatge ens ajuda a entendre millor com és cada zona, com s’ha format i quins usos i gestió són més adequats per conservar-ne el valor natural i cultural. Així, es poden planificar millor les activitats humanes, la protecció del medi i la qualitat de vida.

Pi roig

Català: pi roig Castellà: pino albar Francés: pin sylvestre Anglès: Scots pine

Pinus sylvestris

Família: pinàcies. Estatge típic: montà. Altitud: 1.200-1.700 m. Hàbitat: viu principalment a l'estatge montà. Tipus: arbre de port dret, capçada cònica i escorça rogenca en els dos terços superiors del tronc. Fulles: fulla perenne, curta, reunida en grups de dos, gruixuda i de color verd fosc. Fruit: els cons masculins són groguencs i els estròbils femenins són una mica asimètrics i curts. Les pinyes maduren a la tardor. Floració: abril-maig. Usos: la fusta, en la construcció per fer bigues i entarimats, més comunament per obtenir carbó i llenya. L’escorça, per adobar pells. Usos medicinals. Conservació: no protegit.

Estatges de vegetació

A Andorra, la vegetació es distribueix en estatges segons l’altitud: Estatge montà: caracteritzat per boscos de roures i pi roig, amb prats i zones de conreu a les parts més baixes de les valls. Estatge subalpí: dominat pels boscos de pi negre i avet, amb clarianes i matollars de neret a les parts superiors. Estatge alpí: per sobre del límit forestal, on només creixen prats alpins, pastures i vegetació de roca adaptada al fred i a les condicions extremes de l’alta muntanya.

3000 m

2800 m

2400 m

2200 m

1900 m

1700 m

2800 m

1000 m

800 m

Lorem ipsum dolor

Lorem ipsum dolor et semat

Lorem ipsum dolor sit

• Lorem ipsum dolor sit amet.
• Consectetur adipiscing elit.
• Sed do eiusmod tempor incididunt ut.
• Labore et dolore magna aliqua.

Català: carabassa Castellà: calabaza Francès: citrouille Anglès: pumpkin/ squash

Carabassa

Cucurbita spp.

Família: cucurbitàcies. Cultiu:

• Sembra: primavera (directament o en planter).
• Collita: tardor (setembre-octubre).
• Condicions: necessita molt sol, calor i sòls rics. Reg abundant però espaiat. Molt voluminosa, necessita espai per expandir-se.

Descripció: planta de tiges llargues i enfiladisses. Fulles amples i flors grogues. Els fruits poden ser molt grossos, amb formes i colors diversos segons la varietat. Té una pell dura i una polpa dolça i farinosa. Ús: s’utilitza en cremes, purés, coques, guisats o dolços com pastissos. També es pot guardar molt temps si es conserva sencera en un lloc fresc i sec.

Feixes i boïgues

Per cultivar als pendents, els pagesos construïen feixes, terrasses planes sostingudes amb murs de pedra seca que evitaven l’erosió i aprofitaven cada metre de muntanya. Aquestes feixes donaven un aspecte esglaonat al vessant i requerien molta feina manual. Per crear nous camps de conreu, practicaven la boïga, que consistia a cremar bosc o matolls de manera controlada. Aquesta crema netejava el terreny i deixava una capa de cendra rica en nutrients que fertilitzava la terra per plantar-hi els primers cultius.

Andorra: trumfes Català: patata Castellà: patata Francès: pomme de terre Anglès: potato

Trumfes (patates)

Solanum tuberosum

Família: solanàcies. Cultiu:

• Sembra: primavera (març-maig) a partir de patates germinades.
• Collita: estiu i principis de tardor (3-4 mesos després).
• Condicions: prefereix clima fresc i sòls solts, profunds i ben drenats.

Descripció: planta herbàcia que forma tubercles subterranis comestibles: les trumfes. Fa flors blanques o violetes i fulles compostes. Ús: és un aliment bàsic molt versàtil. S’utilitza bullida, fregida, al forn, en guisats o purés. A Andorra se’n diu trumfa i forma part de molts plats tradicionals.

Invertebrats del rec

Invertebrats, artròpodes i insectes Els invertebrats són tots els animals que no tenen columna vertebral, com caragols, cucs, aranyes i insectes. Dins d’aquests, els artròpodes són un grup molt gran d’invertebrats que tenen el cos dividit en parts i potes articulades, com insectes, aranyes, centpeus i crustacis. Els insectes són un subgrup d’artròpodes que es reconeixen fàcilment perquè tenen tres parts corporals (cap, tòrax i abdomen), sis potes i sovint ales. Exemples d’insectes són les abelles, les pitavoles, les formigues i els escarabats, però no les aranyes (vuit potes).

Els invertebrats són animals sense sistema ossi i inclouen grups molt diferents. Aquest és el grup d'animals més nombrós; al rec del Solà n’hi ha molts, des de caragols i llimacs, fins a insectes pol·linitzadors com abelles i pitavoles, essencials per a la reproducció de fruiters i flors. També hi trobem formigues, molt comunes als marges i terres seques, que airegen el sòl i dispersen llavors, i escarabats, alguns descomponedors i d’altres depredadors de plagues. Les aranyes ajuden a controlar insectes petits, i centpeus i milpeus viuen sota pedres i restes vegetals i, contribueixen a descompondre la matèria orgànica. Tot aquest conjunt d’invertebrats té un rol clau en l’ecosistema. Són essencials per al cicle de nutrients, pol·linització i control biològic de plagues, són la base de la cadena alimentària, milloren la fertilitat del sòl i mantenen l’equilibri natural del rec i els seus horts.

Roure de fulla petita

Andorra: roure de fulla petita Català: roure de fulla petita Castellà: quejigo Francés: chêne faginé Anglès: Portuguese oak

Quercus faginea Lam.

Família: fagàcies. Estatge típic: montà. Altitud: 900-1.200 m. Hàbitat: forma boscos monoespecífics a la part inferior de l'estatge montà. Tipus: arbre caducifoli, capçada densa, allargada, molts cops de port arbustiu per la pobresa dels sòls en els quals creix (fins a 15 m d'alçària). Fulles: són marcescents, alternes, el·líptiques o ovades, coriàcies amb lòbuls aguts i quasi punxents i el revers cobert de pèls en forma d’estrella. Fruit: una gla embolcallada d'una cúpula pilosa. Floració: abril-maig. Usos: la fusta, en la construcció per fer bigues i entarimats, més comunament per obtenir carbó i llenya. L’escorça, per adobar pells. Usos medicinals. Conservació: protegit.

Mamífers del rec

Altres mamífers presents són el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el ratpenat (Chiroptera), que s’alimenta d’insectes al vespre, o grans mamífers que poden baixar d’Enclar, com el senglar (Sus scrofa), el mufló (Ovis musimon) i el cabirol (Capreolus capreolus).També és possible trobar mustèlids com la marta (Martes martes) i altres petits carnívors, tot i que són difícils d’observar directament.

Al rec del Solà i voltants viuen diversos mamífers adaptats a aquests hàbitats de muntanya i horts. Alguns són fàcils de veure i d’altres només deixen rastres. En aquest cas, l’estrella és l’esquirol, un petit rosegador molt àgil que salta pels arbres buscant fruits i llavors. Segur que al rec s’inflen d’avellanes i altres fruits.

• Esquirol comú (Sciurus vulgaris): petit rosegador que salta àgil pels arbres buscant fruits i llavors. Segur que al rec s'inflen d'avellanes i altres fruits.

Esllavissades

Episodi del despreniment d’El Bon RepòsEl 21 de gener de 1997, un episodi de precipitacions va provocar que un bloc de grans dimensions (25 m3) es desprengués de la muntanya i fes impacte sobre l’edifici El Bon Repòs de Santa Coloma. El bloc va travessar la paret del quart pis i va caure verticalment fins al soterrani de l’edifici.Després d’aquest esdeveniment, es van dur a terme un seguit d’estudis sobre el risc de despreniments que van concloure que s’havien de fer obres de protecció per sobre de la zona habitable.

Les esllavissades són moviments sobtats de masses de terra, roques o materials solts per un vessant. Es produeixen quan el pendent és pronunciat i els materials no tenen prou cohesió, sovint afavorides per la pluja intensa, la fosa de neu o l’alteració de la base del talús. A Andorra, a causa de l’orografia muntanyenca, les esllavissades són un risc natural freqüent, sobretot en zones amb pendents forts, carreteres tallades a la roca o terrenys inestables. Aquest fenomen pot provocar danys importants en infraestructures i vies de comunicació. Hi ha dos tipus de proteccions: les xarxes o malles contra les parets de roca per evitar despreniments, i les barreres dinàmiques al voltant de les roques que aturen blocs durant la caiguda i absorbeixen energia per fregament i deformació. Aquestes últimes poden suportar fins a 5.000 kJ, que és com llençar deu cotxes des de 32 metres.

Català: enciam Castellà: lechuga Francès: laitue Anglès: lettuce

Enciam

Lactuca sativa

Família: asteràcies (compòsites). Cultiu:

• Sembra: primavera i tardor (algunes varietats també a l’estiu).
• Collita: 1-2 mesos després de sembrar.
• Condicions: prefereix climes temperats i sòls fèrtils amb reg regular. No suporta bé la calor extrema.

Descripció: planta d’hort de fulles amples, tendres i verdes (també pot haver-hi varietats vermelloses). Pot formar cabdells compactes o créixer amb fulles soltes, segons la varietat. Ús: s’utilitza principalment en amanides, però també en entrepans i guarnicions fresques.

Castanyer

Català: castanyer Castellà: castaño Francés: châtaignier Anglès: Spanish chesnut

Castanea sativa

Família: fagàcies. Estatge típic: montà. Altitud: fins a 1.600 m. Hàbitat: viu principalment a la roureda en l’estatge montà. Tipus: arbre caducifoli, acidòfil, heliòfil o de mitja ombra (fins a 30 m d’alçària). Fulles: grosses, alternes, lanceolades i dentades amb dents agudes i amples. Fruit: les castanyes apareixen tancades en un involucre o estructura espinosa d'aspecte d’eriçó (el pelló). Floració: maig-juny. Usos: fruit comestible. La fusta, per fabricar botes i mobles, i l’escorça, per adobar les pells. Medicinalment com a astringent. Conservació: no protegit.

Hedra

Andorra: hedra Català: heura Castellà: hiedra Francés: lierre Anglès: common ivy

Hedera helix

Família: araliàcies. Estatge típic: montà. Altitud: entre 900 i 1.200 m. Hàbitat: viu en boscos humits, principalment de ribera. Tipus: planta enfiladissa de fulla perenne. Fruit: baia globosa negra amb 3-5 llavors a l'interior. Floració: març-abril. Usos: ornamental. Remeiera malgrat la toxicitat; ajuda a cicatritzar ferides. Conservació: no protegit.

Català: col Castellà: berza / col gallega Francès: chou vert Anglès: collard greens

Col gallega

Brassica oleracea var. acephala

Família: brassicàcies (crucíferes). Cultiu:

• Sembra: estiu o principis de tardor.
• Collita: tardor i hivern, es pot collir fulla a fulla durant mesos.
• Condicions: resisteix bé el fred. Prefereix sòls rics en matèria orgànica i ben drenats.

Descripció: planta amb tija alta i fulles grosses verdes, arrissades o llises segons la varietat, que no formen cabdell. Ús: moltes varietats s’utilitzen en cuina tradicional gallega i portuguesa (ex: caldo galego). Es mengen bullides, en sopes o saltejades.

Varietats de plantes d’hort

Brassica oleracea

Moltes plantes que cultivem a l’hort són de la mateixa espècie, però tenen varietats diferents segons la forma, el color o el gust. Per exemple, els enciams poden ser de fulla llisa, arrissada, romana o iceberg, i tots són enciams, però amb aspecte i textura diferents. El mateix passa amb les cols, que poden ser cols de cabdell, cols llombardes o cols florides com el bròquil, totes de la mateixa espècie (Brassica oleracea). Aquesta diversitat de varietats ens permet tenir horts més rics, collites en diferents èpoques i aliments més variats per menjar.

Coliflor

Col silvestre

Bròquil

Col de Brussel·les

Col verda

Col de cabdell

Col-rave

Gavernera

Andorra: gavernera Català: roser caní Castellà: rosal perruno Francés: rosier des chiens Anglès: dog rose

Rosa canina

Família: rosàcies. Estatge típic: montà. Altitud: fins a 1.550 m. Hàbitat: viu a la bardissa, a les vores de cursos d'aigua i marges de conreu. Tipus: arbust molt ramificat, de tiges dretes amb aculis abundants i molt robustos (fins a 3 m d'alçària). Fulles: alternes, compostes i semi-caduques, folíols ovats a lanceolats. Fruit: un cinorròdon, és ovoide i de color vermell, sense sèpals. Floració: maig-juny. Usos: astringent i antidiarreic, molt ric en vitamina C. També se’n fan confitures. El fruit, per alimentar el bestiar porcí. Conservació: no protegit.

Projecte de seguiment de pitavoles (BMSAnd)

Objectius del BMSAnd:

• Aportar noves dades sobre la biodiversitat d'Andorra.
• Proporcionar informació de les fluctuacions que experimenten les poblacions de pitavoles i detectar les tendències que podrien afectar l’estatus d’una espècie determinada.
• Monitorar els canvis en una localitat concreta i determinar l'impacte dels factors locals sobre les poblacions de pitavoles.
• Confirmar la presència de determinades espècies de pitavoles al país.

Als anys 70, els estudiosos i naturalistes de l’època van veure que les pitavoles d’Europa eren cada cop més escasses, i van voler convertir aquesta sensació en dades contrastables. Així va néixer el Butterfly Monitoring Scheme, un mètode de seguiment que avui apliquen diversos països i regions com Catalunya, Holanda, Bèlgica o Finlàndia. Les pitavoles són uns bons bioindicadors, ja que són molt sensibles als canvis ambientals i poden indicar la qualitat dels ecosistemes i, en general, la salut del planeta. A més, són populars i relativament fàcils d’identificar, cosa que en facilita l’observació i l’estudi per part de tothom.

Projecte impulsat per Andorra Recerca i Innovació.

Gatsaule

Català: gatsaule Castellà: sauce cabruno Francés: saule marsault Anglès: great sallow

Salix caprea

Família: salicàcies. Estatge típic: montà i subalpí. Altitud: 900-2.200 m. Hàbitat: a les vores d'aigua de rius i torrents. Tipus: arbre caducifoli. Branques llargues, heliòfil i indiferent al pH del sòl. Fulles: alternes, el·líptiques i sobtadament acuminades a l'àpex. Fruit: és una càpsula tomentosa amb diverses llavors acompanyades de flocs de pèls cotonosos. Floració: maig-abril. Usos: la fusta s’utilitza per fabricar mànecs d'eines i esclops, les branques joves es fan servir en cistelleria i la llenya proporciona carbó per a pólvora. Planta remeiera, astringent, febrífuga i antisèptica. Conservació: no protegit.

Català: tomata (tomàquet) Castellà: tomate Francès: tomate Anglès: tomato

Tomata (tomàquet)

Solanum lycopersicum

Família: solanàcies. Cultiu:

• Sembra: primavera (març-abril en planter), després transplantament.
• Collita: estiu (juny-setembre).
• Condicions: necessita molt sol, sòl ric en nutrients i reg regular sense entollament.

Descripció: planta d’hort amb tiges que poden enfilar-se o estendre’s. Fa flors grogues i fruits carnosos de color vermell (o altres segons la varietat). Ús: és un aliment bàsic molt versàtil: en amanides, salses, sofregits i conserves.

Fauna domèstica

Al llarg del camí del rec del Solà, a més de la fauna silvestre, també hi trobem diferents espècies d’animals domèstics criats en alguns dels horts. A continuació presentem alguns exemples:

• Gallines: Molts hortolans tenen galliners petits per ous i adob orgànic. Són molt útils per controlar insectes i aprofitar restes vegetals.
• Conills: Menys freqüents a l’aire lliure però possibles en petits corrals als horts. Es crien per carn o com a animals de companyia rurals.
• Galls dindi: Poc comuns al rec, però en alguns horts grans o finques es poden criar.
• És possible que hi hagin altres animals com gossos o cabres.