MERCÈ RODOREDA

Guia de lectura Octubre de 2025

MERCÈ RODOREDA

Amb el suport de:

Biografia

Mercè Rodoreda i Gurguí ( Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) és considerada l'escriptora catalana contemporània més influent. Traduïda a més de quaranta llengües, va rebre, entre molts altres, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al 1980. La seva producció comprèn la majoria de gèneres literaris; tot i que destacà especialment en la novel·la, Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte. Pòstumament, a més, se'n descobrí l'obra pictòrica. Comença la seva carrera literària amb col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys ( Meridià, Mirador, Revista de Catalunya ), generalment en forma de contes. La seva primera novel·la d’èxit ( o, si més no, la primera que l’autora no rebutjà posteriorment ) fou Aloma (1938), que guanyà el premi Creixells. L'escriptora treballà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i fou membre activa de la Institució de les Lletres Catalanes. El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili a França i ja no tornarà a Catalunya fins al 1972. Sembla que comença a escriure teatre en aquests primers anys de l'exili ( 1940 - 1950 ), però fins a l'any 1979 no es representarà cap de les seves obres a Catalunya, i la seva publicació serà ben tardana, deu anys després de la seva mort. També conreà la poesia i publicà sonets a la Revista, el 1947; a més, guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Londres, el 1947, els de París, el 1948, i els de Montevideo, el 1949, on fou proclamada Mestra en Gai Saber. El 1958 trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes, que obtindrà el premi Víctor Català i que l'esperona a redactar, gairebé alhora, les novel·les Jardí vora el mar, La plaça del Diamant i La mort i la primavera. L'any 1966, li atorguen el premi Sant Jordi per El carrer de les Camèlies. Aquesta novel·la rep posteriorment dos premis més, el de la Crítica (1967) i el Ramon Llull (1969). Després vindran La meva Cristina i altres contes (1967), Jardí vora el mar (1967) i la segona versió d'Aloma (1969). Ja novament a Catalunya, concretament a Romanyà de la Selva, acabarà la novel·la Mirall trencat (1974), considerada per molts la més sòlida de la seva producció, a la qual seguiran Semblava de seda i altres contes (1978), Tots els contes (1979), Viatges i flors (1980) i Quanta, quanta guerra... (1980). En aquesta etapa de retorn a Catalunya, és membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980. Afectada d'un càncer, mor en una clínica de Girona el 13 d'abril de 1983.

Obra publicada

1973 L’hostal de les tres Camèlies ( teatre ) 1974 Mirall trencat 1976 ( ed. ) El parc de les magnòlies ( teatre ) 1978 Semblava de seda i altres contes ( relats ) 1979 Tots els contes ( relats ) 1979 El maniquí 1980 Viatges i flors ( relats ) 1980 Quanta, quanta guerra... 1986 La mort i la primavera ( inacabada ) 1991 Isabel i Maria ( inacabada ) 1993 ( ed. ) El torrent de les flors ( teatre ) 2002 ( ed. ) Agonia de llum ( poesia )

1932 Sóc una dona honrada? 1934 Del que hom no pot fugir 1934 Un dia en la vida d’un home 1936 Crim 1938 Aloma 1953 La senyora Florentina i el seu amor Homer ( teatre ) 1958 Vint-i-dos contes ( relats ) 1959 Un dia ( teatre ) 1962 La plaça del Diamant 1966 El carrer de les Camèlies 1967 Jardí vora el mar 1967 La meva Cristina i altres contes ( relats )

Narrativa

Narrativa

Teatre, poesia, infantil i altres

Biografies

Estudis literaris

Estudis literaris

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona