HISTÒRIA DE L'EQUINOTERÀPIA
HISTÒRIA DE L'EQUINOTERÀPIA
469a.C-1972
ASCLEPÍADES DE PRÚSSIA
JERÒNIM MERCURIALS
GEORGE E. STAHL
GUSTAV ZANDER
JOSEPH C. TISSOT
124-40 a.C.
1659-1734
1530-1606
1750-1826
1835-1920
131-200 d.C.
469-399 a.C.
1697-1758
1875
1624-1689
CLAUDIO GALENO
HIPÒCRATES
SAMUEL T. QUELLMALZ
Dr. CASSAIGN
THOMAS SYDENHAM
+info
+info
+info
+info
+info
HISTÒRIA DE L'EQUINOTERÀPIA
469a.C-1972
Soy un subtítulo genial, ideal para dar más contexto sobre el tema que vas a tratar.
1952
1972
1917
1901
DRA. COLLETE PICART TRINTELIN
HOSPITAL UNIVERSITARIO DE OXFORD
HOSPITAL ORTOPÈDIC DE OSWESTRY
LIS HARTEL
+info
+info
HOSPITAL ORTOPÈDIC DE OSWESTRY
1901
Fundat a Sud-àfrica per tractar ferits de guerra. Olive Sands, una voluntària, va portar cavalls per ajudar en la recuperació dels pacients. Va ser el primer ús registrat de l’equitació dins d’un hospital.
131-200 d.C.
CLAUDIO GALENO
Metge romà molt influent, que treballava per l’emperador Marc Aureli. Recolzava l’equitació per millorar la salut física i el rendiment de l’emperador en les seves tasques.
469-399 a.C.
HIPÒCRATES
Metge grec considerat el pare de la medicina. Ja recomanava l’equitació com a exercici saludable per millorar la salut, combatre malalties i l’insomni, afirmant que muntar a cavall en aire lliure tonifica els músculs.
124-40 a.C.
ASCLEPÍADES DE PRÚSSIA
Metge grec avançat per la seva època, defensor de l’equitació com a teràpia per a diverses malalties com la paràlisi, l’epilèpsia i la gota. Va ser un pioner en teràpies físiques i mentals.
1624-1689
THOMAS SYDENHAM
Metge anglès que recomanava muntar a cavall cada dia per enfortir la sang i la ment. Veia l’equitació com a tractament ideal per a malalties com la tuberculosi o els còlics. Fins i tot prestava els seus cavalls als pacients.
1875
Dr. CASSAIGN
Va ser el primer a publicar un estudi mèdic sobre l’equitació com a teràpia. Recomendava muntar a cavall per millorar la postura, el moviment i la part emocional en certs pacients.
Va ser el primer a publicar un estudi mèdic sobre l’equitació com a teràpia. Recomendava muntar a cavall per millorar la postura, el moviment i la part emocional en certs pacients.
1659-1734
GEORGE E. STAHL
Mèdic coetani de Sydenham, creia que muntar a cavall reduïa els símptomes de l’hipocondria i la histèria, ja que relaxava les fibres musculars.
1697-1758
SAMUEL T. QUELLMALZ
Metge alemany que va reconèixer la importància del moviment tridimensional del cavall. El 1747 va inventar una “màquina eqüestre” que imitava el moviment del cavall amb finalitats terapèutiques.
1957
LIS HARTEL
La història de l’equinoteràpia va tenir un gran impuls gràcies a Lis Hartel, una jove danesa amb una greu poliomielitis que, tot i les seves limitacions físiques, va continuar practicant equitació. El 1952 va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics, fet que va sorprendre el món i va despertar l’interès de la medicina per l’ús dels cavalls com a teràpia. Això va portar, el 1954, a la creació del primer equip terapèutic a Noruega.
El 1956 es va repetir l’èxit de Hartel als Jocs Olímpics de Melbourne, coincidint amb la fundació de la primera associació d’equinoteràpia a Anglaterra. Durant els anys següents, van aparèixer avenços importants a Europa, com ara la reeducació amb cavalls a França. El 1969 es va fer el primer estudi científic sobre equinoteràpia a París i el 1972 es va defensar la primera tesi doctoral sobre el tema. A partir de 1974, es van començar a fer congressos internacionals per compartir experiències i descobriments científics.
Als Estats Units també es van fer passos importants. El 1969 es va fundar l’organització NARHA, que coordina l’equinoteràpia a nivell nacional i ha ajudat a desenvolupar molts programes terapèutics amb cavalls.
1972
DRA. COLLETE PICART TRINTELIN
Va ser la primera persona a presentar una tesi doctoral sobre equinoteràpia a França. Va donar un pas molt important per reconèixer aquesta teràpia dins la medicina oficial.
1530-1606
JERÒNIM MERCURIALS
Metge italià que va escriure sobre els beneficis dels exercicis físics. Al seu llibre “L’Art de la Gimnàstica”, recull idees de Galè i defensa l’equitació com a pràctica que beneficia tant el cos com els sentits.
1835-1920
GUSTAV ZANDER
Va ser un fisioterapeuta que va estudiar la vibració que genera el cavall i la seva relació amb l’estimulació del sistema nerviós. Aquest estudi va ajudar a justificar científicament l’equinoteràpia.
1750-1826
JOSEPH C. TISSOT
Metge francès que va estudiar molt a fons els beneficis i els riscos de l’equitació. Va classificar tres tipus de moviment a cavall (actiu, passiu i actiu-passiu) i va afirmar que el pas del cavall era el més útil per a la teràpia.
1917
HOSPITAL UNIVERSITARIO DE OXFORD
A Anglaterra es va formar el primer grup oficial d’equinoteràpia per rehabilitar soldats de la Primera Guerra Mundial. Això va inspirar molts països europeus a seguir aquest camí.
469a.C-1972
Lucia Garcia Beatriz
Created on July 22, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Practical Timeline
View
History Timeline
View
Education Timeline
View
Timeline video mobile
View
Timeline Lines Mobile
View
Major Religions Timeline
View
Timeline Flipcard
Explore all templates
Transcript
HISTÒRIA DE L'EQUINOTERÀPIA
HISTÒRIA DE L'EQUINOTERÀPIA
469a.C-1972
ASCLEPÍADES DE PRÚSSIA
JERÒNIM MERCURIALS
GEORGE E. STAHL
GUSTAV ZANDER
JOSEPH C. TISSOT
124-40 a.C.
1659-1734
1530-1606
1750-1826
1835-1920
131-200 d.C.
469-399 a.C.
1697-1758
1875
1624-1689
CLAUDIO GALENO
HIPÒCRATES
SAMUEL T. QUELLMALZ
Dr. CASSAIGN
THOMAS SYDENHAM
+info
+info
+info
+info
+info
HISTÒRIA DE L'EQUINOTERÀPIA
469a.C-1972
Soy un subtítulo genial, ideal para dar más contexto sobre el tema que vas a tratar.
1952
1972
1917
1901
DRA. COLLETE PICART TRINTELIN
HOSPITAL UNIVERSITARIO DE OXFORD
HOSPITAL ORTOPÈDIC DE OSWESTRY
LIS HARTEL
+info
+info
HOSPITAL ORTOPÈDIC DE OSWESTRY
1901
Fundat a Sud-àfrica per tractar ferits de guerra. Olive Sands, una voluntària, va portar cavalls per ajudar en la recuperació dels pacients. Va ser el primer ús registrat de l’equitació dins d’un hospital.
131-200 d.C.
CLAUDIO GALENO
Metge romà molt influent, que treballava per l’emperador Marc Aureli. Recolzava l’equitació per millorar la salut física i el rendiment de l’emperador en les seves tasques.
469-399 a.C.
HIPÒCRATES
Metge grec considerat el pare de la medicina. Ja recomanava l’equitació com a exercici saludable per millorar la salut, combatre malalties i l’insomni, afirmant que muntar a cavall en aire lliure tonifica els músculs.
124-40 a.C.
ASCLEPÍADES DE PRÚSSIA
Metge grec avançat per la seva època, defensor de l’equitació com a teràpia per a diverses malalties com la paràlisi, l’epilèpsia i la gota. Va ser un pioner en teràpies físiques i mentals.
1624-1689
THOMAS SYDENHAM
Metge anglès que recomanava muntar a cavall cada dia per enfortir la sang i la ment. Veia l’equitació com a tractament ideal per a malalties com la tuberculosi o els còlics. Fins i tot prestava els seus cavalls als pacients.
1875
Dr. CASSAIGN
Va ser el primer a publicar un estudi mèdic sobre l’equitació com a teràpia. Recomendava muntar a cavall per millorar la postura, el moviment i la part emocional en certs pacients. Va ser el primer a publicar un estudi mèdic sobre l’equitació com a teràpia. Recomendava muntar a cavall per millorar la postura, el moviment i la part emocional en certs pacients.
1659-1734
GEORGE E. STAHL
Mèdic coetani de Sydenham, creia que muntar a cavall reduïa els símptomes de l’hipocondria i la histèria, ja que relaxava les fibres musculars.
1697-1758
SAMUEL T. QUELLMALZ
Metge alemany que va reconèixer la importància del moviment tridimensional del cavall. El 1747 va inventar una “màquina eqüestre” que imitava el moviment del cavall amb finalitats terapèutiques.
1957
LIS HARTEL
La història de l’equinoteràpia va tenir un gran impuls gràcies a Lis Hartel, una jove danesa amb una greu poliomielitis que, tot i les seves limitacions físiques, va continuar practicant equitació. El 1952 va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics, fet que va sorprendre el món i va despertar l’interès de la medicina per l’ús dels cavalls com a teràpia. Això va portar, el 1954, a la creació del primer equip terapèutic a Noruega. El 1956 es va repetir l’èxit de Hartel als Jocs Olímpics de Melbourne, coincidint amb la fundació de la primera associació d’equinoteràpia a Anglaterra. Durant els anys següents, van aparèixer avenços importants a Europa, com ara la reeducació amb cavalls a França. El 1969 es va fer el primer estudi científic sobre equinoteràpia a París i el 1972 es va defensar la primera tesi doctoral sobre el tema. A partir de 1974, es van començar a fer congressos internacionals per compartir experiències i descobriments científics. Als Estats Units també es van fer passos importants. El 1969 es va fundar l’organització NARHA, que coordina l’equinoteràpia a nivell nacional i ha ajudat a desenvolupar molts programes terapèutics amb cavalls.
1972
DRA. COLLETE PICART TRINTELIN
Va ser la primera persona a presentar una tesi doctoral sobre equinoteràpia a França. Va donar un pas molt important per reconèixer aquesta teràpia dins la medicina oficial.
1530-1606
JERÒNIM MERCURIALS
Metge italià que va escriure sobre els beneficis dels exercicis físics. Al seu llibre “L’Art de la Gimnàstica”, recull idees de Galè i defensa l’equitació com a pràctica que beneficia tant el cos com els sentits.
1835-1920
GUSTAV ZANDER
Va ser un fisioterapeuta que va estudiar la vibració que genera el cavall i la seva relació amb l’estimulació del sistema nerviós. Aquest estudi va ajudar a justificar científicament l’equinoteràpia.
1750-1826
JOSEPH C. TISSOT
Metge francès que va estudiar molt a fons els beneficis i els riscos de l’equitació. Va classificar tres tipus de moviment a cavall (actiu, passiu i actiu-passiu) i va afirmar que el pas del cavall era el més útil per a la teràpia.
1917
HOSPITAL UNIVERSITARIO DE OXFORD
A Anglaterra es va formar el primer grup oficial d’equinoteràpia per rehabilitar soldats de la Primera Guerra Mundial. Això va inspirar molts països europeus a seguir aquest camí.