Els ocells marins
Són els depredadors àpex de la xarxa tròfica de la badia dels Alfacs, atrapen peixos de tota classe mitjançant diferents tècniques de caça. El fet que la zona marina del delta sigui un "hotspot" de biodiversitat pel que fa a ocells marins, ens indica que la base de tota la xarxa tròfica és molt sana i abundant.
Els musclos són uns mol·luscs bivalves que s'alimenten filtrant l'aigua per alimentar-se del fitoplàncton (consumidors primaris). Aquí al delta creixen a ritme trepidant, gràcies a les aportacions d'aigua dolça provinents del riu Ebre i dels canals de regadiu. Tota aquesta aigua rica en nutrients afavoreix la gran quanitat de fitoplàncton a l'aigua de les badies i, en conseqüència, permet el cultiu del musclo a nivell industrial.
Els musclos
Són tot un conjunt de microorganismes fotosintètics (productors) que viuen a l'aigua. Es tracta de microalgues flotants, amb coloracions verd/grogues i de mida petita. Obtenen aliment fent la fotosíntesis i, per tant, són la base de la xarxa tròfica del mar.
El fitoplàncton
Peixos petits i juvenils
Els peixos de mida petita sovint s'alimenten de zooplàncton (consumidors secundaris). Per fer-ho, neden amb la boca oberta en petits bancs de peixos, atrapant així aquests microorganismes. La badia, en ser una massa d'aigua pràcticament tancada sense fortes corrents, és un refugi ideal per als peixos juvenils. D'aquesta manera estan més protegits de les inclemències del temps i de grans peixos depredadors que, sovint, busquen aigües obertes i de més fondària. Per tant, dins la badia troben l'ambient perfecte per passar les primeres etapes del seu desenvolupament.
El límit de la "zona fòtica"
La zona fòtica és la capa superficial de la columna d'aigua on la llum solar és capaç de penetrar amb suficient força per permetre la fotosíntesis. De que dependrà quant endins pot arribar la llum de Sol? Un dels factors més determinants és la terbolesa de l'aigua, com menys tèrbola sigui, més metres serà capaç d'endinsar-se la llum solar al mar i viceversa. També influeix l'estació de l'any en la que ens trobem o l'hidrodinamisme costaner de la zona (sediments en flotació). Un, pot pensar que tenir l'aigua ben transparent és positiu per la vida marina i l'ecosistema, però aquesta reflexió té molts matissos com hauràs comprovat si has fet l'activitat al nostre CdA...
Són depredadors i s'alimenten de peixos més petits, petits crustàcis i mol·luscs que es puguin empassar. Alguns com per exemple l'orada (Sparus aurata) tenen una boca tan forta que fins i tot poden trencar la closca dels musclos. Altres com, per exemple, el llobarro (Dicentrarchus labrax) prefereixen depredar petits peixos.
Peixos grans
Nutrients o sals minerals
Són bàsiques per a la presència i abundància de fitoplàncton a l'aigua del mar. És la diferència entre una zona amb poca abundància de vida marina o una zona amb gran diversitat de fauna i flora com la mar de l'Ebre.
A casa nostra, gràcies a l'aportació de sals minerals (nutrients) provinents del riu Ebre, hi ha la major producció de plàncton de tota Catalunya i, en conseqüència, una gran quantitat de peixos ja que se'n beneficia tota la xarxa tròfica del mar de la zona.
Part del plàncton constituïda per tot un conjunt de petits animals microscòpics que viuen a l'aigua. El seu paper a la xàrxa tròfica del mar és el de consumidors primàris i detritívors. Molts dels organismes que els composen són larves d'animals marins més grans (esponges, cucs, crustàcis, mol·luscs, meduses, etc).
El zooplàncton
6
CdA delta de l'Ebre
Created on July 7, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Practical Interactive Image
View
Akihabara Square Interactive Image
View
Akihabara Interactive Image
View
Essential Interactive Image
View
Interactive Team Image
View
Image with Audio
View
Image with interactive hotspots
Explore all templates
Transcript
Els ocells marins
Són els depredadors àpex de la xarxa tròfica de la badia dels Alfacs, atrapen peixos de tota classe mitjançant diferents tècniques de caça. El fet que la zona marina del delta sigui un "hotspot" de biodiversitat pel que fa a ocells marins, ens indica que la base de tota la xarxa tròfica és molt sana i abundant.
Els musclos són uns mol·luscs bivalves que s'alimenten filtrant l'aigua per alimentar-se del fitoplàncton (consumidors primaris). Aquí al delta creixen a ritme trepidant, gràcies a les aportacions d'aigua dolça provinents del riu Ebre i dels canals de regadiu. Tota aquesta aigua rica en nutrients afavoreix la gran quanitat de fitoplàncton a l'aigua de les badies i, en conseqüència, permet el cultiu del musclo a nivell industrial.
Els musclos
Són tot un conjunt de microorganismes fotosintètics (productors) que viuen a l'aigua. Es tracta de microalgues flotants, amb coloracions verd/grogues i de mida petita. Obtenen aliment fent la fotosíntesis i, per tant, són la base de la xarxa tròfica del mar.
El fitoplàncton
Peixos petits i juvenils
Els peixos de mida petita sovint s'alimenten de zooplàncton (consumidors secundaris). Per fer-ho, neden amb la boca oberta en petits bancs de peixos, atrapant així aquests microorganismes. La badia, en ser una massa d'aigua pràcticament tancada sense fortes corrents, és un refugi ideal per als peixos juvenils. D'aquesta manera estan més protegits de les inclemències del temps i de grans peixos depredadors que, sovint, busquen aigües obertes i de més fondària. Per tant, dins la badia troben l'ambient perfecte per passar les primeres etapes del seu desenvolupament.
El límit de la "zona fòtica"
La zona fòtica és la capa superficial de la columna d'aigua on la llum solar és capaç de penetrar amb suficient força per permetre la fotosíntesis. De que dependrà quant endins pot arribar la llum de Sol? Un dels factors més determinants és la terbolesa de l'aigua, com menys tèrbola sigui, més metres serà capaç d'endinsar-se la llum solar al mar i viceversa. També influeix l'estació de l'any en la que ens trobem o l'hidrodinamisme costaner de la zona (sediments en flotació). Un, pot pensar que tenir l'aigua ben transparent és positiu per la vida marina i l'ecosistema, però aquesta reflexió té molts matissos com hauràs comprovat si has fet l'activitat al nostre CdA...
Són depredadors i s'alimenten de peixos més petits, petits crustàcis i mol·luscs que es puguin empassar. Alguns com per exemple l'orada (Sparus aurata) tenen una boca tan forta que fins i tot poden trencar la closca dels musclos. Altres com, per exemple, el llobarro (Dicentrarchus labrax) prefereixen depredar petits peixos.
Peixos grans
Nutrients o sals minerals
Són bàsiques per a la presència i abundància de fitoplàncton a l'aigua del mar. És la diferència entre una zona amb poca abundància de vida marina o una zona amb gran diversitat de fauna i flora com la mar de l'Ebre. A casa nostra, gràcies a l'aportació de sals minerals (nutrients) provinents del riu Ebre, hi ha la major producció de plàncton de tota Catalunya i, en conseqüència, una gran quantitat de peixos ja que se'n beneficia tota la xarxa tròfica del mar de la zona.
Part del plàncton constituïda per tot un conjunt de petits animals microscòpics que viuen a l'aigua. El seu paper a la xàrxa tròfica del mar és el de consumidors primàris i detritívors. Molts dels organismes que els composen són larves d'animals marins més grans (esponges, cucs, crustàcis, mol·luscs, meduses, etc).
El zooplàncton