+info
Dimorfisme estacional
Es detecta un canvi en el plomatge d'aquests ocells, però en aquest cas no pel fet de ser mascle-femella, sinó degut a la època de l'any en la que ens trobem.
Durant la major part de l'any presenten un plomatge determinat, però en arribar l'època de reproducció solen presentar diferents coloracions, normalment més vistoses (plomatge nupcial).
Xatracs i fumarells
Ocells que destaquen per la seva espectacular tècnica de caça.
Són capaços de matenir-se quiets en ple vol per tal de localitzar les seves preses. Un cop ho han fet, pleguen les ales i fan un picat cap a l'aigua per tal d'atrapar algun peix. El seu bec llarg i esmolat actua com a un arpó. Són capaços també de calcular el desviament de l'angle de refracció de la llum en entrar a l'aigua per tal de no errar i poder atrapar la seva presa.
Dimorfisme estacional
És el canvi en el plomatge en ocells, però en aquest cas, no pel fet de ser mascle-femella, sinó degut a la època de l'any en la que ens trobem.
Durant la major part de l'any presenten un plomatge determinat, però en arribar l'època de reproducció, solen presentar diferents coloracions, normalment més vistoses (plomatge nupcial).
Gavina corsa, un "endemisme"
Es considera un "endemisme" quan aquella espècie només es reprodueix en un lloc concret del món.
Al 1960 aquesta espècie va estar a punt d'extingir-se, només quedaven 1.000 exemplars. Avui en dia la població ja s'ha recuperat, en part gràcies a que han format una colònia reproductiva a la Punta de la Banya, al Delta.
El Capó reial i el canvi climàtic
Una evidència vivent dels efectes del canvi climàtic. Aquest animal fa uns 15 anys era molt poc abundant al Delta, però a causa dels canvis en les seves rutes migratòries (probablement degut al canvi climàtic) ara se'n troben milers a casa nostra. Aquest ocell ha incorporat a la seva dieta el "cargol poma" ajudant a controlar-ne la seva població. El cargol poma és una espècie invasora que ha causat greus pèrdues econòmiques al sector de la pagesia, ja que es menja la planta d'arròs quan és jove i tendra.
Adaptacions al medi
La fotja és un ocell aquàtic capaç de nedar amb facilitat però també és prou ràpid per terra ferma. Això és a causa d'una curiosa adaptació a les seves potes, amb uns lòbuls als dits que li permeten nedar ràpidament però que no el fan maldestre al terra (com passa amb els ànec i les seves membranes).
El Corb marí, un exemple de "cetreria"
Amb les seves potes palmades (membranes) és capaç de perseguir els peixos sota l'aigua i capturar-los amb el seu bec en forma de ganxo.
Aquest animal és tan bon pescador que des de fa mil·lennis s'utilitza com a ocell de cetreria a diferents països asiàtics. Li posen una anella al coll per a que no pugui empassar-se els peixos i l'utilitzen per pescar.
La Polla d'aigua, un ocell amb un nom "peculiar"...
Molts cops a l'alumnat que visita el nostre CdA, sobretot si és de fora de Terres de l'Ebre, li crida molt l'atenció el nom d'aquest ocell... els hi resulta divertit.
Només donant un cop d'ull a com es mou, veureu que el motiu d'aquest nom popular ve donat pel seu parentesc amb les gallines (pollastre-polla-pollet). Si teniu més dubtes al respecte, només cal que consulteu el seu nom científic (Gallinula chloropus).
Competència interespecífica
El Gavià argentat és una espècie tan nombrosa i abundant que s'ha arribat a considerar una "plaga" a molts indrets. És l'espècie de gavina més gran del mediterrani i actua com un competidor ferotge amb altres espècies més vulnerables, com la gavina corsa.
No només competeix amb aquesta espècie per l'aliment, sinó que es reprodueixen a la mateixa època i al mateix indret, el delta de l'Ebre. Cal destacar que és una espècie molt intel·ligent i "antropitzada", no només no té cap por a les persones sinó que molts cop se n'aprofita per obtenir aliment.
Dimorfisme sexual i cripsis
- El mascle presenta coloracions vistoses per tal d'atreure a la femella i demostrar el seu òptim estat de salut. Però això els genera un problema... els depredadors els detecten fàcilment. - La femella en canvi, té coloracions més discretes, "de camuflatge" (cripsis). Es dóna així ja que evolutivament té més sentit, ja que ella és l'encarregada de covar els ous al niu i protegir els pollets.
El Camesllargues, un ocell estival
El camesllargues és un ocell que podem trobar al delta durant els mesos d'estiu, un cop arriba l'hivern al delta fa una migració de tornada cap al sud d'Àfrica.
L'Arpella, el depredador de l'ecosistema
Aquest rapinyaire és el depredador àpex de la xarxa tròfica dels ecosistemes aquàtics del delta, i per tant és el responsable de controlar la població de molts altres ocells aquàtics.
Viu exclusivament a les zones de maresma. Nia en canyissars i caça pels aiguamolls i zones obertes dels voltants. S'alimenta sobretot d'ocells aquàtics, però ocasionalment també depreda rates d'aigua, granotes i serps.
La Polla blava, un èxit de recuperació de fauna
Parent proper de pollastres i gallines. Té un bec gros i vermell que utilitza per tallar, esquinçar i trinxar les plantes aquàtiques. Les potes (grans) i dits (llargs) les fa servir per desplaçar-se per sobre de la vegetació que creix a la superfície de les basses. Quan són immadurs tenen una peculiaritat molt sorprenent. A les ales tenen una ungla, vestigi evolutiu que conserven de quan les aus eren bastant semblants als rèptils. Rarament la veurem en vol. De fet, prefereix córrer a volar i quan ho fa té un vol pesat i desmanegat.
Va ser extingida a Catalunya a mitjans del segle XX per la reducció de les zones humides, però recentment ha recolonitzat el Delta gràcies a la prohibició de caçar-la i a la millora de qualitat d’algunes de les llacunes.
El Flamenc, l'ocell estrella del delta
Ocell de grans dimensions que nidifica a la Punta de la Banya. Capturen el seu aliment removent el fang i filtrant l'aigua amb el seu bec especialitzat.
De coloració blanca i rosa, a causa de la seva font d'alimentació, un crustaci molt petit (artemia salina) que troba als salobrars del delta. Els exemplars joves (menys d'1 any), no presenten aquesta coloració, sinó que són blanc o grisosos.
El Bernat pescaire, un ocell hivernant
Els ocells realitzen migracions perseguint les seves fonts d'aliment. El bernat pescaire és un ocell que passa al delta els mesos de l'hivern, i a l'estiu torna cap al nord d'europa. Però no tots hi tornen, molts es queden al delta, ja que hi ha disponibilitat d'aliment tot l'any. Llavors alguns opten per estalviar-se la migració, un viatge molt costós a nivell energètic.
L'Esplugabous, un exemple clar de MUTUALISME
Els dos animals es beneficien MUTUAMENT de la seva interacció.
El bou és desparasitat per l'ocell i l'ocell s'alimenta fàcilment dels paràsits que té el bou per sobre, i de passada es menja els insectes que van saltant mentre l'animal pastura entre la vegetació.
+info
CdA delta de l'Ebre
Created on June 30, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Practical Interactive Image
View
Akihabara Square Interactive Image
View
Akihabara Interactive Image
View
Essential Interactive Image
View
Interactive Team Image
View
Image with Audio
View
Image with interactive hotspots
Explore all templates
Transcript
+info
Dimorfisme estacional
Es detecta un canvi en el plomatge d'aquests ocells, però en aquest cas no pel fet de ser mascle-femella, sinó degut a la època de l'any en la que ens trobem. Durant la major part de l'any presenten un plomatge determinat, però en arribar l'època de reproducció solen presentar diferents coloracions, normalment més vistoses (plomatge nupcial).
Xatracs i fumarells
Ocells que destaquen per la seva espectacular tècnica de caça. Són capaços de matenir-se quiets en ple vol per tal de localitzar les seves preses. Un cop ho han fet, pleguen les ales i fan un picat cap a l'aigua per tal d'atrapar algun peix. El seu bec llarg i esmolat actua com a un arpó. Són capaços també de calcular el desviament de l'angle de refracció de la llum en entrar a l'aigua per tal de no errar i poder atrapar la seva presa.
Dimorfisme estacional
És el canvi en el plomatge en ocells, però en aquest cas, no pel fet de ser mascle-femella, sinó degut a la època de l'any en la que ens trobem. Durant la major part de l'any presenten un plomatge determinat, però en arribar l'època de reproducció, solen presentar diferents coloracions, normalment més vistoses (plomatge nupcial).
Gavina corsa, un "endemisme"
Es considera un "endemisme" quan aquella espècie només es reprodueix en un lloc concret del món. Al 1960 aquesta espècie va estar a punt d'extingir-se, només quedaven 1.000 exemplars. Avui en dia la població ja s'ha recuperat, en part gràcies a que han format una colònia reproductiva a la Punta de la Banya, al Delta.
El Capó reial i el canvi climàtic
Una evidència vivent dels efectes del canvi climàtic. Aquest animal fa uns 15 anys era molt poc abundant al Delta, però a causa dels canvis en les seves rutes migratòries (probablement degut al canvi climàtic) ara se'n troben milers a casa nostra. Aquest ocell ha incorporat a la seva dieta el "cargol poma" ajudant a controlar-ne la seva població. El cargol poma és una espècie invasora que ha causat greus pèrdues econòmiques al sector de la pagesia, ja que es menja la planta d'arròs quan és jove i tendra.
Adaptacions al medi
La fotja és un ocell aquàtic capaç de nedar amb facilitat però també és prou ràpid per terra ferma. Això és a causa d'una curiosa adaptació a les seves potes, amb uns lòbuls als dits que li permeten nedar ràpidament però que no el fan maldestre al terra (com passa amb els ànec i les seves membranes).
El Corb marí, un exemple de "cetreria"
Amb les seves potes palmades (membranes) és capaç de perseguir els peixos sota l'aigua i capturar-los amb el seu bec en forma de ganxo. Aquest animal és tan bon pescador que des de fa mil·lennis s'utilitza com a ocell de cetreria a diferents països asiàtics. Li posen una anella al coll per a que no pugui empassar-se els peixos i l'utilitzen per pescar.
La Polla d'aigua, un ocell amb un nom "peculiar"...
Molts cops a l'alumnat que visita el nostre CdA, sobretot si és de fora de Terres de l'Ebre, li crida molt l'atenció el nom d'aquest ocell... els hi resulta divertit.
Només donant un cop d'ull a com es mou, veureu que el motiu d'aquest nom popular ve donat pel seu parentesc amb les gallines (pollastre-polla-pollet). Si teniu més dubtes al respecte, només cal que consulteu el seu nom científic (Gallinula chloropus).
Competència interespecífica
El Gavià argentat és una espècie tan nombrosa i abundant que s'ha arribat a considerar una "plaga" a molts indrets. És l'espècie de gavina més gran del mediterrani i actua com un competidor ferotge amb altres espècies més vulnerables, com la gavina corsa.
No només competeix amb aquesta espècie per l'aliment, sinó que es reprodueixen a la mateixa època i al mateix indret, el delta de l'Ebre. Cal destacar que és una espècie molt intel·ligent i "antropitzada", no només no té cap por a les persones sinó que molts cop se n'aprofita per obtenir aliment.
Dimorfisme sexual i cripsis
- El mascle presenta coloracions vistoses per tal d'atreure a la femella i demostrar el seu òptim estat de salut. Però això els genera un problema... els depredadors els detecten fàcilment. - La femella en canvi, té coloracions més discretes, "de camuflatge" (cripsis). Es dóna així ja que evolutivament té més sentit, ja que ella és l'encarregada de covar els ous al niu i protegir els pollets.
El Camesllargues, un ocell estival
El camesllargues és un ocell que podem trobar al delta durant els mesos d'estiu, un cop arriba l'hivern al delta fa una migració de tornada cap al sud d'Àfrica.
L'Arpella, el depredador de l'ecosistema
Aquest rapinyaire és el depredador àpex de la xarxa tròfica dels ecosistemes aquàtics del delta, i per tant és el responsable de controlar la població de molts altres ocells aquàtics.
Viu exclusivament a les zones de maresma. Nia en canyissars i caça pels aiguamolls i zones obertes dels voltants. S'alimenta sobretot d'ocells aquàtics, però ocasionalment també depreda rates d'aigua, granotes i serps.
La Polla blava, un èxit de recuperació de fauna
Parent proper de pollastres i gallines. Té un bec gros i vermell que utilitza per tallar, esquinçar i trinxar les plantes aquàtiques. Les potes (grans) i dits (llargs) les fa servir per desplaçar-se per sobre de la vegetació que creix a la superfície de les basses. Quan són immadurs tenen una peculiaritat molt sorprenent. A les ales tenen una ungla, vestigi evolutiu que conserven de quan les aus eren bastant semblants als rèptils. Rarament la veurem en vol. De fet, prefereix córrer a volar i quan ho fa té un vol pesat i desmanegat. Va ser extingida a Catalunya a mitjans del segle XX per la reducció de les zones humides, però recentment ha recolonitzat el Delta gràcies a la prohibició de caçar-la i a la millora de qualitat d’algunes de les llacunes.
El Flamenc, l'ocell estrella del delta
Ocell de grans dimensions que nidifica a la Punta de la Banya. Capturen el seu aliment removent el fang i filtrant l'aigua amb el seu bec especialitzat. De coloració blanca i rosa, a causa de la seva font d'alimentació, un crustaci molt petit (artemia salina) que troba als salobrars del delta. Els exemplars joves (menys d'1 any), no presenten aquesta coloració, sinó que són blanc o grisosos.
El Bernat pescaire, un ocell hivernant
Els ocells realitzen migracions perseguint les seves fonts d'aliment. El bernat pescaire és un ocell que passa al delta els mesos de l'hivern, i a l'estiu torna cap al nord d'europa. Però no tots hi tornen, molts es queden al delta, ja que hi ha disponibilitat d'aliment tot l'any. Llavors alguns opten per estalviar-se la migració, un viatge molt costós a nivell energètic.
L'Esplugabous, un exemple clar de MUTUALISME
Els dos animals es beneficien MUTUAMENT de la seva interacció. El bou és desparasitat per l'ocell i l'ocell s'alimenta fàcilment dels paràsits que té el bou per sobre, i de passada es menja els insectes que van saltant mentre l'animal pastura entre la vegetació.