11
JUGAR
Per quantes dovelles està formada la porta portalada de Can Borrell?
11
13
15
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! Ja tens accés al relat.
Llegir el capítol
Can Borrell
CAPÍTOL 11
L’última parada els portà a Can Borrell, una masia antiga reconvertida en espai de trobades. Allà, Don Augusto organitzà una petita cerimònia. Hi convidà veïns, escolars, antics treballadors de la finca, l’alcalde i el mossèn. En un acte senzill, entregà les còpies dels documents al poble, explicà el significat del llegat, i deixà una proposta: crear un arxiu obert a tothom, on tothom pogués aportar records, noms i històries. —Aquest llegat no és meu. És de tots. I només viu si el compartim. L’aplaudiment va ser sincer, llarg, i amb un silenci final més eloqüent que cap paraula. A la sortida, Miquel li preguntà: —I ara, què faràs? —Ara? Viure tranquil. Saber que la memòria no s’ha trencat. I mentre el sol es ponia damunt dels camps, el llegat ocult de Can Jalpí es convertia, per fi, en patrimoni viu.
escoltar audio
ARENYS DE MUNT 11
Carles Vallalta
Created on June 26, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Image Matching Game
View
Corporate Memory Challenge
View
Find the pairs
View
Corporate memory game
View
Memory Game
Explore all templates
Transcript
11
JUGAR
Per quantes dovelles està formada la porta portalada de Can Borrell?
11
13
15
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! Ja tens accés al relat.
Llegir el capítol
Can Borrell
CAPÍTOL 11
L’última parada els portà a Can Borrell, una masia antiga reconvertida en espai de trobades. Allà, Don Augusto organitzà una petita cerimònia. Hi convidà veïns, escolars, antics treballadors de la finca, l’alcalde i el mossèn. En un acte senzill, entregà les còpies dels documents al poble, explicà el significat del llegat, i deixà una proposta: crear un arxiu obert a tothom, on tothom pogués aportar records, noms i històries. —Aquest llegat no és meu. És de tots. I només viu si el compartim. L’aplaudiment va ser sincer, llarg, i amb un silenci final més eloqüent que cap paraula. A la sortida, Miquel li preguntà: —I ara, què faràs? —Ara? Viure tranquil. Saber que la memòria no s’ha trencat. I mentre el sol es ponia damunt dels camps, el llegat ocult de Can Jalpí es convertia, per fi, en patrimoni viu.
escoltar audio