JUGAR
Quin instrument tradicional utilitzen les puntaires?
Fus
Teler
Agulla de ganxet
Boixets
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! A veure si ho fas tant bé a la propera.
SEGÜENT
Quina és una funció de les puntes en la roba?
Protegir del fred
Decorar i embellir
Fer la roba més resistent
Afegir pes
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! A veure si ho fas tant bé a la propera.
SEGÜENT
On solien treballar les puntaires tradicionalment?
En fàbriques tèxtils
A casa o en grups a l’aire lliure
A les escoles
En palaus reials
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! Ja tens accés al relat.
Llegir el capítol
Les Puntaires de la Plaça de Catalunya
CAPÍTOL 9
La Plaça de Catalunya bategava amb una calma antiga. S’hi respirava el record d’un poble que sempre havia sabut fer-se fort en el petit detall, en el fil que uneix generacions. Don Augusto s’hi aturà en silenci, deixant que la brisa l’omplís de veus oblidades. —Aquí s’asseien les dones amb coixins de boixets als genolls —va dir—. A l’ombra dels plàtans, entre converses i fils, guardaven la memòria d’un poble. Miquel el mirà amb respecte. —Aquí? On ara només passen cotxes i bicicletes? —Aquí mateix —confirmà Augusto—. Les puntaires no només feien punta. Transmetien històries. Paraules prohibides. Refranys que amagaven noms. Contes que dissimulaven pactes.
PÀGINA SEGÜENT
escoltar audio
Les Puntaires de la Plaça de Catalunya
CAPÍTOL 9
Sota un banc de pedra, Don Augusto hi trobà una altra capsa de llautó. A dins, una peça de punta antiga embolcallava un petit paper: “El llegat no només es diu. Es cus, es transmet, es viu.” —Moltes d’elles sabien més del pacte que els homes —afegí—. Però ho deien amb fil i silenci. Miquel somrigué, emocionat. —Ara entenc per què anys després hi farien el monument. No era una escultura, era un reconeixement. I continuaren el camí, amb les veus de les puntaires teixint el relat.
escoltar audio
ARENYS DE MUNT 9
Carles Vallalta
Created on June 26, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Image Matching Game
View
Corporate Memory Challenge
View
Find the pairs
View
Corporate memory game
View
Memory Game
Explore all templates
Transcript
JUGAR
Quin instrument tradicional utilitzen les puntaires?
Fus
Teler
Agulla de ganxet
Boixets
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! A veure si ho fas tant bé a la propera.
SEGÜENT
Quina és una funció de les puntes en la roba?
Protegir del fred
Decorar i embellir
Fer la roba més resistent
Afegir pes
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! A veure si ho fas tant bé a la propera.
SEGÜENT
On solien treballar les puntaires tradicionalment?
En fàbriques tèxtils
A casa o en grups a l’aire lliure
A les escoles
En palaus reials
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! Ja tens accés al relat.
Llegir el capítol
Les Puntaires de la Plaça de Catalunya
CAPÍTOL 9
La Plaça de Catalunya bategava amb una calma antiga. S’hi respirava el record d’un poble que sempre havia sabut fer-se fort en el petit detall, en el fil que uneix generacions. Don Augusto s’hi aturà en silenci, deixant que la brisa l’omplís de veus oblidades. —Aquí s’asseien les dones amb coixins de boixets als genolls —va dir—. A l’ombra dels plàtans, entre converses i fils, guardaven la memòria d’un poble. Miquel el mirà amb respecte. —Aquí? On ara només passen cotxes i bicicletes? —Aquí mateix —confirmà Augusto—. Les puntaires no només feien punta. Transmetien històries. Paraules prohibides. Refranys que amagaven noms. Contes que dissimulaven pactes.
PÀGINA SEGÜENT
escoltar audio
Les Puntaires de la Plaça de Catalunya
CAPÍTOL 9
Sota un banc de pedra, Don Augusto hi trobà una altra capsa de llautó. A dins, una peça de punta antiga embolcallava un petit paper: “El llegat no només es diu. Es cus, es transmet, es viu.” —Moltes d’elles sabien més del pacte que els homes —afegí—. Però ho deien amb fil i silenci. Miquel somrigué, emocionat. —Ara entenc per què anys després hi farien el monument. No era una escultura, era un reconeixement. I continuaren el camí, amb les veus de les puntaires teixint el relat.
escoltar audio