JUGAR
En quin municipi de la costa catalana va estar instal·lat aquest far abans de ser traslladat per Don Augusto a l’ubicació actual?
Arenys de Mar
Blanes
Tossa de Mar
Calella de la Costa
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! Ja tens accés al relat.
Llegir el capítol
El Far de Can Jalpí
CAPÍTOL 6
El far, amagat dins el bosc del parc, s’aixecava esvelt com una espelma apagada. Ja feia anys que no funcionava; la llum havia estat considerada inútil. Però avui, Don Augusto hi pujava amb una nova intenció. —Aquesta llum mai va ser per guiar vaixells —explicà—. Era simbòlica. Un recordatori constant que la memòria s’ha d’il·luminar. A dalt de tot, obrint una petita porteta sota la lent, van trobar un espai rodó. Miquel hi col·locà els documents del cofre, i, com indicava el missatge, encengueren la llum, només durant uns minuts. Des de baix, la claror es projectava directament sobre un punt concret del poble: la riera. —Ens està indicant el camí següent —va dir Miquel, astorat. —El llegat no està tancat aquí —confirmà Don Augusto—. Està viu, repartit per tot Arenys de Munt. Ara, toca tornar al poble. Baixaren sense dir res més. El silenci del bosc era dens, com si la història mateixa els escoltés respirar.
escoltar audio
ARENYS DE MUNT 6
Carles Vallalta
Created on June 25, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Image Matching Game
View
Corporate Memory Challenge
View
Find the pairs
View
Corporate memory game
View
Memory Game
Explore all templates
Transcript
JUGAR
En quin municipi de la costa catalana va estar instal·lat aquest far abans de ser traslladat per Don Augusto a l’ubicació actual?
Arenys de Mar
Blanes
Tossa de Mar
Calella de la Costa
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! Ja tens accés al relat.
Llegir el capítol
El Far de Can Jalpí
CAPÍTOL 6
El far, amagat dins el bosc del parc, s’aixecava esvelt com una espelma apagada. Ja feia anys que no funcionava; la llum havia estat considerada inútil. Però avui, Don Augusto hi pujava amb una nova intenció. —Aquesta llum mai va ser per guiar vaixells —explicà—. Era simbòlica. Un recordatori constant que la memòria s’ha d’il·luminar. A dalt de tot, obrint una petita porteta sota la lent, van trobar un espai rodó. Miquel hi col·locà els documents del cofre, i, com indicava el missatge, encengueren la llum, només durant uns minuts. Des de baix, la claror es projectava directament sobre un punt concret del poble: la riera. —Ens està indicant el camí següent —va dir Miquel, astorat. —El llegat no està tancat aquí —confirmà Don Augusto—. Està viu, repartit per tot Arenys de Munt. Ara, toca tornar al poble. Baixaren sense dir res més. El silenci del bosc era dens, com si la història mateixa els escoltés respirar.
escoltar audio