JUGAR
Quina funció tenia aquesta petita construcció que es pot veure al mig del llac?
Observador de fauna
Embarcador
Escenari
Balconet per prendre el te
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! Ja tens accés al relat.
Llegir el capítol
Llac de Can Jalpí
CAPÍTOL 4
El llac dormia quiet entre els arbres, el sol hi ballava per sobre, i l’aigua reflectia els núvols com un mirall màgic. Don Augusto i Miquel travessaren la passarel·la de fusta fins a una petita illa central, gairebé oblidada. —Aquí la meva dona venia a llegir en silenci. Sempre deia que l’aigua guarda secrets —rememorà Don Augusto. Van examinar la petita glorieta abandonada. Miquel trobà una inscripció gravada sota un banc de pedra: “La tercera clau roman on la veu és eco.” Van començar a picar i remoure el terra sota l’estructura. Al cap d’una hora, aparegué un petit cilindre metàl·lic embolicat en cuir. Dins, la tercera clau i un altre fragment del llegat: “La memòria no és tresor si no es comparteix.” A cada pas, el misteri es feia més profund. Les tres claus formaven una constel·lació que apuntava directament al cor de la finca: el castell. —Ara sí que ho entenc —digué Don Augusto, amb els ulls humits—. El llegat no és només meu.
escoltar audio
ARENYS DE MUNT 4
Carles Vallalta
Created on June 25, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Image Matching Game
View
Corporate Memory Challenge
View
Find the pairs
View
Corporate memory game
View
Memory Game
Explore all templates
Transcript
JUGAR
Quina funció tenia aquesta petita construcció que es pot veure al mig del llac?
Observador de fauna
Embarcador
Escenari
Balconet per prendre el te
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! Ja tens accés al relat.
Llegir el capítol
Llac de Can Jalpí
CAPÍTOL 4
El llac dormia quiet entre els arbres, el sol hi ballava per sobre, i l’aigua reflectia els núvols com un mirall màgic. Don Augusto i Miquel travessaren la passarel·la de fusta fins a una petita illa central, gairebé oblidada. —Aquí la meva dona venia a llegir en silenci. Sempre deia que l’aigua guarda secrets —rememorà Don Augusto. Van examinar la petita glorieta abandonada. Miquel trobà una inscripció gravada sota un banc de pedra: “La tercera clau roman on la veu és eco.” Van començar a picar i remoure el terra sota l’estructura. Al cap d’una hora, aparegué un petit cilindre metàl·lic embolicat en cuir. Dins, la tercera clau i un altre fragment del llegat: “La memòria no és tresor si no es comparteix.” A cada pas, el misteri es feia més profund. Les tres claus formaven una constel·lació que apuntava directament al cor de la finca: el castell. —Ara sí que ho entenc —digué Don Augusto, amb els ulls humits—. El llegat no és només meu.
escoltar audio