JUGAR
Quina d’aquestes imatges no correspon a l’edifici de La Central?
Bravo, tens molt bon ull! Ja tens accés al relat.
Llegir el capítol
La Central
CAPÍTOL 1
La central elèctrica de Can Jalpí, tot just acabada de restaurar, tornava a funcionar amb orgullosa potència. Don Augusto, de mirada afilada i bastó ferm, s’hi passejava amb una barreja d’admiració i nostàlgia. Tot era tal com ell ho havia somiat: una finca autosuficient, brillant dins la modernitat. Però sota aquell progrés, hi havia un murmuri antic. En una inspecció rutinària, descobrí una obertura al subsòl, tapada per una reixa vella. Dins, una caixeta de llauna rovellada contenia un pergamí embolicat amb cura. Hi deia: “El llegat no és d’or, sinó de memòria. Comença allà on el ferro troba la llum.” —Què coi... —murmurà, obrint els ulls amb sorpresa. L’arquitecte de la central, el jove Miquel, l’observava de lluny. Don Augusto decidí confiar-li el secret, i plegats començaren una ruta que els portaria molt més enllà de l’electricitat. Aquella descoberta era només el principi d’un fil que es desplegaria per tot Arenys de Munt.
escoltar audio
Oh, doncs no.Aquesta sí que és de la Central.
Prova un altra.
Oh, doncs no.Aquesta sí que és de la Central.
Prova un altra.
Oh, doncs no.Aquesta sí que és de la Central.
Prova un altra.
Oh, doncs no.Aquesta sí que és de la Central.
Prova un altra.
Oh, doncs no.Aquesta sí que és de la Central.
Prova un altra.
Oh, Llàstima. Aquesta és la Bruna de Bosc i no és.
Prova un altra.
ARENYS DE MUNT 1
Carles Vallalta
Created on June 25, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Image Matching Game
View
Corporate Memory Challenge
View
Find the pairs
View
Corporate memory game
View
Memory Game
Explore all templates
Transcript
JUGAR
Quina d’aquestes imatges no correspon a l’edifici de La Central?
Bravo, tens molt bon ull! Ja tens accés al relat.
Llegir el capítol
La Central
CAPÍTOL 1
La central elèctrica de Can Jalpí, tot just acabada de restaurar, tornava a funcionar amb orgullosa potència. Don Augusto, de mirada afilada i bastó ferm, s’hi passejava amb una barreja d’admiració i nostàlgia. Tot era tal com ell ho havia somiat: una finca autosuficient, brillant dins la modernitat. Però sota aquell progrés, hi havia un murmuri antic. En una inspecció rutinària, descobrí una obertura al subsòl, tapada per una reixa vella. Dins, una caixeta de llauna rovellada contenia un pergamí embolicat amb cura. Hi deia: “El llegat no és d’or, sinó de memòria. Comença allà on el ferro troba la llum.” —Què coi... —murmurà, obrint els ulls amb sorpresa. L’arquitecte de la central, el jove Miquel, l’observava de lluny. Don Augusto decidí confiar-li el secret, i plegats començaren una ruta que els portaria molt més enllà de l’electricitat. Aquella descoberta era només el principi d’un fil que es desplegaria per tot Arenys de Munt.
escoltar audio
Oh, doncs no.Aquesta sí que és de la Central.
Prova un altra.
Oh, doncs no.Aquesta sí que és de la Central.
Prova un altra.
Oh, doncs no.Aquesta sí que és de la Central.
Prova un altra.
Oh, doncs no.Aquesta sí que és de la Central.
Prova un altra.
Oh, doncs no.Aquesta sí que és de la Central.
Prova un altra.
Oh, Llàstima. Aquesta és la Bruna de Bosc i no és.
Prova un altra.