Prepara't per a
La música i l’art haurien de ser imprescindibles a la vida de qualsevol persona; en el context familiar, es poden oferir espais de comunicació i d’interacció molt rics i interessants.
Un espectacle en directe vol submergir els infants i els joves en una experiència artística i sensorial que hauria de tenir tots els elements necessaris per captar la seva atenció i seduir-los. Cada espectador sentirà, escoltarà i viurà aquella proposta escènica des d’un ventall ben ampli d’emocions i de reaccions: amb interès, amb sorpresa, amb alegria, amb incertesa,... o amb una mica de cada cosa.
Quan allò que veuen i escolten a l'escenari els connecta amb alguna cosa que han viscut prèviament (una música, una història, uns personatges), l'impacte, la comprensió i el gaudi són més profunds. Partint d’aquestes premisses, des de LiceuAprèn hem dissenyat els Prepara’t per a, propostes per aprendre i per gaudir amb l'espectacle també abans i després de venir al Liceu! Esperem que les gaudiu!
L’equip LiceuAprèn
Entra!
El concert
Prepara't per al
La música
Simfònic en família
Inspira't
El concert
Coneix el mestre Pons
un viatge amb L'orquestra del liceu
Al llarg de més de 170 anys d’història, l’ Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per els més grans "mestres", d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.
Considerat un dels directors més rellevants de la seva generació, Josep Pons és el director musical del Gran Teatre del Liceu. Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i des del 2012 n’és el director musical.
Descobreix-ne els seus membres
Quines habilitats creieu que ha de tenir un director d’orquestra? Com pot guiar tants músics alhora i saber què toca cada secció?
Una orquestra és com un petit univers, un ecosistema de petits éssers vius, com el
corall del mar, com les cèl·lules del cos humà. Cadascú té la seva vida i la seva història
però quan arriben a aquestes cadires i encenen les llums són un sol instrument. Un
instrument molt gran on les cordes i les tecles són persones.
Anna Ponces, idea escènica
La música
danses del món en el repertori simfònic
SELECCIÓ MUSICAL DE L'ESPECTACLE
Al concert d’avui hi sentirem danses que venen de lluny. De llocs que potser no heu visitat mai… però us semblarà que els recordeu. La música té una memòria estranya. És com si sabés camins secrets per viatjar dins vostre.
Anna Ponces, idea escènica
En l'espectacle escoltarem una selecció de i fragments musicals inspirats en la música popular de diferents èpoques i regions del món.
DANSES
Dansa hongaresa num. 1 de J. Brahms
Dances polovtsianes de A. Borodin
Descobriu-ne algunes abans de l'espectacle
Danza ritual del fuego de M. de Falla
Malambo (de Estancias) de A. Ginastera
Inspira't
l'orquestra com a organisme expressiu
La música de l’orquestra ens passeja per paisatges diferents, emocions diferents, imatges diferents, colors diferents. Però creieu que això es podria fer de qualsevol manera? Què passaria si els músics de l’orquestra no es situessin on estan asseguts? si es canviessin de lloc… Si es barregessin…
Anna Ponces, idea escènica
Si fossis un músic de l'orquestra, quin t'agradaria ser?
Després del concert...parlem-ne!
- Havies escoltat mai una orquestra simfònica en directe?
- Què has sentit? Alguna cosa t'ha cridat l'atenció?
- Has descobert algun instrument que no coneixies?
- T'has fixat que d'alguns instruments n'hi ha molts i d'altres més pocs? Per què penses que deu ser això?
Fixa't en aquest esquema de l'orquestra. Estaven col.locats igual els instruments de l'orquestra del Liceu? Per què creus que uns estan a davant i altres a darrere?
"Fer música junts és una cosa molt especial. No és només tocar notes. És escoltar,
esperar, respirar al mateix temps"
Quin moment del concert us ha quedat gravat? Una melodia, una emoció, una imatge… La música s’atura, però el que hem sentit continua dins nostre.
Ens encantarà saber com us ha inspirat el Simfònic en família! Podeu compartir les vostres fotografies i comentaris a xarxes.
Dansa hongaresa núm. 1 en sol menor, WoO 1
Johannes Brahms (1833-1897)
A mitjan segle XIX, el jove Johannes Brahms va descobrir una música que el va fascinar: la música popular hongaresa. Durant una gira amb el violinista Ede Reményi, que interpretava melodies tradicionals d’estil gitano, Brahms va quedar captivat per aquell so ple d’energia, llibertat i contrastos. Aquelles experiències van deixar una empremta profunda en el compositor, que anys més tard les transformaria en una de les seves col·leccions més famoses: les Dances Hongareses. Aquestes peces no són exactament danses tradicionals, sinó recreacions brillants d’aquell univers musical. Brahms s’inspira especialment en danses com la Csárdás i en l’estil Verbunkos, caracteritzats per un contrast molt marcat entre seccions lentes i expressives i explosions de ritme ràpid i virtuós. Aquesta alternança crea una música plena de sorpresa i vitalitat, que sembla passar constantment de la nostàlgia a la celebració. Publicades originalment per a piano a quatre mans el 1869, les Danses Hongareses es van convertir ràpidament en un gran èxit i avui formen part del repertori més popular de la música clàssica. En elles, Brahms demostra com la música d’arrel —transmesa per músics populars i sovint interpretada de manera improvisada— pot inspirar una obra de concert vibrant i universal. Escoltar-les és, en certa manera, viatjar a les tavernes i places d’Europa central on aquestes melodies van començar a cobrar vida.
Vegeu un fragment d'una dansa tradicional hongaresa
Danza ritual del fuego (El amor brujo)
Manuel de Falla (1876-1946)
El compositor andalús Manuel de Falla va crear una de les pàgines més fascinants de la música espanyola amb el ballet El amor brujo, estrenat el 1915. L’obra s’inspira en històries i tradicions de la cultura gitana d’Andalusia i explica un relat de passions, supersticions i rituals. En un moment clau de la història apareix la famosa Danza ritual del fuego, una dansa que la protagonista interpreta per espantar el fantasma que la persegueix. La música està construïda a partir d’un ritme obsessiu i repetitiu que sembla créixer com una flama. Els motius curts es repeteixen i es transformen mentre l’orquestra guanya intensitat, creant una sensació gairebé hipnòtica. Falla hi incorpora elements inspirats en el flamenc —com els accents rítmics marcats, certes escales i un caràcter molt expressiu— que donen a la peça un color inconfusible. Amb aquesta dansa, Falla aconsegueix traduir en música el moviment i l’energia del foc. La tensió rítmica, el crescendo constant i el caràcter gairebé ritual de la peça fan que l’oient senti com si participés en una cerimònia antiga. És una música que evoca misteri, passió i força, i que s’ha convertit en una de les obres més populars del repertori orquestral espanyol.
Vegeu l'escena de la dansa en la pel·lícula El Amor Brujo
Malambo (Estancia)
Alberto Ginastera (1916-1983)
El compositor argentí Alberto Ginastera va trobar una gran font d’inspiració en la cultura i els paisatges del seu país. En el ballet Estancia (1941), va voler retratar la vida a les grans planes de la pampa argentina i el món dels gauchos, els genets i ramaders que han esdevingut un símbol de la identitat del país. La dansa final del ballet és un malambo, una dansa tradicional espectacular que sovint funcionava com una competició entre ballarins. El Malambo és una dansa masculina molt virtuosa basada sobretot en el ritme dels peus: els ballarins fan complexes seqüències de "zapateado", colpejant el terra amb una gran rapidesa i precisió. A diferència d’altres danses populars, no es balla en parella, sinó que cada ballarí mostra la seva habilitat davant dels altres. Ginastera transforma aquest ritme trepidant en una música orquestral plena d’energia, amb accents tallants i una pulsació gairebé imparable. La dansa final d’Estancia és avui una de les pàgines més brillants del repertori simfònic del segle XX. Amb ritmes vertiginosos i una força rítmica impressionant, la música transmet l’esperit competitiu, la vitalitat i la llibertat de la dansa original. És un exemple magnífic de com un compositor pot portar una tradició popular —nascuda a les planes de la pampa— fins a l’escenari d’una gran orquestra.
Vegeu un fragment d'un malambo tradicional argentí
Danses polovtsianes (El príncep igor)
Aleksandr Borodín (1833-1887)
El compositor rus Alexander Borodin va escriure les Danses polovtisanes com a part de la seva òpera El Príncep Ígor, basada en un antic poema èpic rus del segle XII. En aquesta escena, el príncep Ígor és presoner del poble polovtsià —un poble nòmada de les estepes d’Àsia central— i presencia una gran celebració amb danses i cants. La música vol transportar l’oient a un món llunyà i exòtic, tal com l’imaginaven molts compositors russos del segle XIX. Les danses combinen melodies molt expressives amb ritmes plens d’energia. Borodin alterna moments lírics i misteriosos amb seccions de gran força rítmica, creant una música vibrant i molt colorista. L’orquestra i el cor s’entrellacen per construir un paisatge sonor ple de contrastos, amb melodies àmplies, pulsacions marcades i una sensació constant de moviment i celebració. Amb el temps, les Danses polovtsianes s’han convertit en una de les pàgines més espectaculars del repertori orquestral rus. La seva força melòdica i la riquesa de colors de l’orquestra fan que la música evoqui una gran festa plena de dansa i vitalitat. És un exemple magnífic de com la música pot crear imatges i atmosferes, transportant-nos a cultures i paisatges llunyans només a través del so.
Vegeu el fragment de l'òpera on apareixen les danses
Font: Diari Ara
Prepara't per Simfònic en família
liceuapren
Created on May 6, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Essential Business Proposal
View
Project Roadmap Timeline
View
Step-by-Step Timeline: How to Develop an Idea
View
Artificial Intelligence History Timeline
View
Magazine dossier
View
Mobile Phone Call
View
Momentum: Onboarding Escape Game
Explore all templates
Transcript
Prepara't per a
La música i l’art haurien de ser imprescindibles a la vida de qualsevol persona; en el context familiar, es poden oferir espais de comunicació i d’interacció molt rics i interessants. Un espectacle en directe vol submergir els infants i els joves en una experiència artística i sensorial que hauria de tenir tots els elements necessaris per captar la seva atenció i seduir-los. Cada espectador sentirà, escoltarà i viurà aquella proposta escènica des d’un ventall ben ampli d’emocions i de reaccions: amb interès, amb sorpresa, amb alegria, amb incertesa,... o amb una mica de cada cosa.
Quan allò que veuen i escolten a l'escenari els connecta amb alguna cosa que han viscut prèviament (una música, una història, uns personatges), l'impacte, la comprensió i el gaudi són més profunds. Partint d’aquestes premisses, des de LiceuAprèn hem dissenyat els Prepara’t per a, propostes per aprendre i per gaudir amb l'espectacle també abans i després de venir al Liceu! Esperem que les gaudiu! L’equip LiceuAprèn
Entra!
El concert
Prepara't per al
La música
Simfònic en família
Inspira't
El concert
Coneix el mestre Pons
un viatge amb L'orquestra del liceu
Al llarg de més de 170 anys d’història, l’ Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per els més grans "mestres", d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.
Considerat un dels directors més rellevants de la seva generació, Josep Pons és el director musical del Gran Teatre del Liceu. Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i des del 2012 n’és el director musical.
Descobreix-ne els seus membres
Quines habilitats creieu que ha de tenir un director d’orquestra? Com pot guiar tants músics alhora i saber què toca cada secció?
Una orquestra és com un petit univers, un ecosistema de petits éssers vius, com el corall del mar, com les cèl·lules del cos humà. Cadascú té la seva vida i la seva història però quan arriben a aquestes cadires i encenen les llums són un sol instrument. Un instrument molt gran on les cordes i les tecles són persones.
Anna Ponces, idea escènica
La música
danses del món en el repertori simfònic
SELECCIÓ MUSICAL DE L'ESPECTACLE
Al concert d’avui hi sentirem danses que venen de lluny. De llocs que potser no heu visitat mai… però us semblarà que els recordeu. La música té una memòria estranya. És com si sabés camins secrets per viatjar dins vostre.
Anna Ponces, idea escènica
En l'espectacle escoltarem una selecció de i fragments musicals inspirats en la música popular de diferents èpoques i regions del món.
DANSES
Dansa hongaresa num. 1 de J. Brahms
Dances polovtsianes de A. Borodin
Descobriu-ne algunes abans de l'espectacle
Danza ritual del fuego de M. de Falla
Malambo (de Estancias) de A. Ginastera
Inspira't
l'orquestra com a organisme expressiu
La música de l’orquestra ens passeja per paisatges diferents, emocions diferents, imatges diferents, colors diferents. Però creieu que això es podria fer de qualsevol manera? Què passaria si els músics de l’orquestra no es situessin on estan asseguts? si es canviessin de lloc… Si es barregessin…
Anna Ponces, idea escènica
Si fossis un músic de l'orquestra, quin t'agradaria ser?
Després del concert...parlem-ne!
Fixa't en aquest esquema de l'orquestra. Estaven col.locats igual els instruments de l'orquestra del Liceu? Per què creus que uns estan a davant i altres a darrere?
"Fer música junts és una cosa molt especial. No és només tocar notes. És escoltar, esperar, respirar al mateix temps"
Quin moment del concert us ha quedat gravat? Una melodia, una emoció, una imatge… La música s’atura, però el que hem sentit continua dins nostre.
Ens encantarà saber com us ha inspirat el Simfònic en família! Podeu compartir les vostres fotografies i comentaris a xarxes.
Dansa hongaresa núm. 1 en sol menor, WoO 1
Johannes Brahms (1833-1897)
A mitjan segle XIX, el jove Johannes Brahms va descobrir una música que el va fascinar: la música popular hongaresa. Durant una gira amb el violinista Ede Reményi, que interpretava melodies tradicionals d’estil gitano, Brahms va quedar captivat per aquell so ple d’energia, llibertat i contrastos. Aquelles experiències van deixar una empremta profunda en el compositor, que anys més tard les transformaria en una de les seves col·leccions més famoses: les Dances Hongareses. Aquestes peces no són exactament danses tradicionals, sinó recreacions brillants d’aquell univers musical. Brahms s’inspira especialment en danses com la Csárdás i en l’estil Verbunkos, caracteritzats per un contrast molt marcat entre seccions lentes i expressives i explosions de ritme ràpid i virtuós. Aquesta alternança crea una música plena de sorpresa i vitalitat, que sembla passar constantment de la nostàlgia a la celebració. Publicades originalment per a piano a quatre mans el 1869, les Danses Hongareses es van convertir ràpidament en un gran èxit i avui formen part del repertori més popular de la música clàssica. En elles, Brahms demostra com la música d’arrel —transmesa per músics populars i sovint interpretada de manera improvisada— pot inspirar una obra de concert vibrant i universal. Escoltar-les és, en certa manera, viatjar a les tavernes i places d’Europa central on aquestes melodies van començar a cobrar vida.
Vegeu un fragment d'una dansa tradicional hongaresa
Danza ritual del fuego (El amor brujo)
Manuel de Falla (1876-1946)
El compositor andalús Manuel de Falla va crear una de les pàgines més fascinants de la música espanyola amb el ballet El amor brujo, estrenat el 1915. L’obra s’inspira en històries i tradicions de la cultura gitana d’Andalusia i explica un relat de passions, supersticions i rituals. En un moment clau de la història apareix la famosa Danza ritual del fuego, una dansa que la protagonista interpreta per espantar el fantasma que la persegueix. La música està construïda a partir d’un ritme obsessiu i repetitiu que sembla créixer com una flama. Els motius curts es repeteixen i es transformen mentre l’orquestra guanya intensitat, creant una sensació gairebé hipnòtica. Falla hi incorpora elements inspirats en el flamenc —com els accents rítmics marcats, certes escales i un caràcter molt expressiu— que donen a la peça un color inconfusible. Amb aquesta dansa, Falla aconsegueix traduir en música el moviment i l’energia del foc. La tensió rítmica, el crescendo constant i el caràcter gairebé ritual de la peça fan que l’oient senti com si participés en una cerimònia antiga. És una música que evoca misteri, passió i força, i que s’ha convertit en una de les obres més populars del repertori orquestral espanyol.
Vegeu l'escena de la dansa en la pel·lícula El Amor Brujo
Malambo (Estancia)
Alberto Ginastera (1916-1983)
El compositor argentí Alberto Ginastera va trobar una gran font d’inspiració en la cultura i els paisatges del seu país. En el ballet Estancia (1941), va voler retratar la vida a les grans planes de la pampa argentina i el món dels gauchos, els genets i ramaders que han esdevingut un símbol de la identitat del país. La dansa final del ballet és un malambo, una dansa tradicional espectacular que sovint funcionava com una competició entre ballarins. El Malambo és una dansa masculina molt virtuosa basada sobretot en el ritme dels peus: els ballarins fan complexes seqüències de "zapateado", colpejant el terra amb una gran rapidesa i precisió. A diferència d’altres danses populars, no es balla en parella, sinó que cada ballarí mostra la seva habilitat davant dels altres. Ginastera transforma aquest ritme trepidant en una música orquestral plena d’energia, amb accents tallants i una pulsació gairebé imparable. La dansa final d’Estancia és avui una de les pàgines més brillants del repertori simfònic del segle XX. Amb ritmes vertiginosos i una força rítmica impressionant, la música transmet l’esperit competitiu, la vitalitat i la llibertat de la dansa original. És un exemple magnífic de com un compositor pot portar una tradició popular —nascuda a les planes de la pampa— fins a l’escenari d’una gran orquestra.
Vegeu un fragment d'un malambo tradicional argentí
Danses polovtsianes (El príncep igor)
Aleksandr Borodín (1833-1887)
El compositor rus Alexander Borodin va escriure les Danses polovtisanes com a part de la seva òpera El Príncep Ígor, basada en un antic poema èpic rus del segle XII. En aquesta escena, el príncep Ígor és presoner del poble polovtsià —un poble nòmada de les estepes d’Àsia central— i presencia una gran celebració amb danses i cants. La música vol transportar l’oient a un món llunyà i exòtic, tal com l’imaginaven molts compositors russos del segle XIX. Les danses combinen melodies molt expressives amb ritmes plens d’energia. Borodin alterna moments lírics i misteriosos amb seccions de gran força rítmica, creant una música vibrant i molt colorista. L’orquestra i el cor s’entrellacen per construir un paisatge sonor ple de contrastos, amb melodies àmplies, pulsacions marcades i una sensació constant de moviment i celebració. Amb el temps, les Danses polovtsianes s’han convertit en una de les pàgines més espectaculars del repertori orquestral rus. La seva força melòdica i la riquesa de colors de l’orquestra fan que la música evoqui una gran festa plena de dansa i vitalitat. És un exemple magnífic de com la música pot crear imatges i atmosferes, transportant-nos a cultures i paisatges llunyans només a través del so.
Vegeu el fragment de l'òpera on apareixen les danses
Font: Diari Ara