Autor: Moisés Romero Roca Llibre: Retorn a l'illa blanca de Laura Gallego.
Gamificant amb RETORN A L'ILLA BLANCA
NOVA PARTIDA
CONTINUAR
Única, la protagonista, té somnis recurrents amb una illa misteriosa. Alguna cosa dins d’ella li diu que ha estat allí abans, o que eixe lloc guarda un secret important per a ella. Recorda imatges difuses, les platges de sorra blanca, gent alegre amb ales de plama de cigne. Tenien un Guia, el líder. Però en este somni alguna cosa estranya passava. El Guia no volava, només esperava en la roca més alta. Llavors va veure que dos figures queien pel cel, es va anar a buscar-les, però de sobte...
EL TRO! AJUDA!
ÚNICA DESPERTA!
Què passa Tafaner? ja és tard? de nou este somni... Encara sort que tinc el meu amulet de la sort...
El sol està eixint. Anem amb Remugador es i Lleugera!
Ja vaig amics! tenim una gran aventura per davant. Que no us semble rar el nostre aspecte, perquè estem dins d'un videojoc.
Vinga única, que els xiquets esperen que comencem l'aventura.
COMENCEM
TRIA AL PERSONATGE PRINCIPAL QUE VOLS QUE T'ACOMPANYE
MISSIONS
Si inicias una nueva partida perderás todo el progreso y los tuyos recompensas.
80%
INicio
PERSONATGES
MISIÓN FINAL
MISSIONS
T'has llegit el capítol 1? Si és així, comença la missió.
ANEM!
Talismà de la sort: flauta d'Única.
Única
Remugador
Lleugera
Àvia Follet
Tafaner
Cap. 1
Remugador
Única
Àvia Follet
Laura
Com es diu la protagonista del llibre?
Cap. 1
Marco
Liviana
Tafaner
Remugador
Amb qui està parlant Única al principi de la història?
Cap. 1
Una muntanya
Una illa
Uma ciutat
Un desert
Quin lloc diu Única que somia moltes vegades?
Cap. 1
La ciutadela
Un bosc
Una illa
La ciutat dels mitjans
Quin és el lloc que van trobar Única i els seus amics i que per a Única era molt familiar?
Cap. 1
Un clarinet
Un piano
La seua flauta
Un xiulet
Quin objecte va tocar única en eixa ciutat però no li va sonar?
Cap. 1
Lleugera
Àvia Follet
Liviana
Tafaner
Remugador li diu a Única que és l'hora dels dimoniets, però tenen un problema, no està.....
Cap. 1
Una fada
Un Mitjan
Liviana
Un gnom
Tafaner es:
Cap. 1
Una camí de terra negra
Un arbre
Un habitant del poble
Un camí de terra blanca
Els mitjans són gent d'alçada mitjana com a Única però que segons els somnis d'Única tenen ales. Sembla que hem trobat un dels seus poblats... però no hi ha ningú. Si que hem vist abans d'anar-nos:
Cap. 1
Ser l'única en la seua espècie
Jugar sola
Canviar-se de col·legi
Fer exàmens
Què li preocupa a Única?
Cap. 1
Per la mar
Per davall de la terra
Pel camí
Per l'aire
L'àvia follet li compta al final que els mitjans, els que són com ella, van vindre i es van anar de la ciutat que havien vist. Per on van vindre i es van anar?
Cap. 1
I els 4 junts, decidim començar este viatge.
Només una de les claus obri el coure. Una vegada obert apunta't el número per a la prova final.
MAPA
MAPA
Esta segona missió començarà amb la naturalesa, havent d'ajudar-me a ordenar el cicle de la vida d'una planta.
NEXT
Cap. 2
Única
Avia
Lleugera
Remugador
Eixim del bosc verd, i seguim pel camí, però una de nosaltres tenia molta por d'allunyar-se del bosc verd.
Cap. 2
Arica
Avia
Oliva
Arsai
Com Lleugera tenia tanta por, Única li va dir que era un tipus de fada tan delicada que quan les capturen o posen al sol, es desfà o es convertix en xicotetes gotes d'aigua. Recordes el nom d'eixa mena de fada?
Cap. 2
La serralada petita
El bosc
La Serralada Grisa
El mar
Caminem junts els 4, i arribem a la....
Cap. 2
Lleugera
Tafaner
Única
Remugador
Caminem i caminem per la sellaralada grisa, seguint el camí que havien deixat els mitjans. Quan ja estàvem en el final, un de nosaltres va encendre una foguera. Recordes qui?
Cap. 2
Lleugera
Tafaner
Única
Remugador
Decidim dormir. A poc a poc vam anar dormint un darrere l'altre. Només un de nosaltres es va quedar despert a la nit.
Cap. 2
Monstres
Fantasmes
Llums blaves
Petites llums vermelles
Sí, el Remugador es va quedar despert. I li va passar una cosa molt rara, de sobte va començar a sentir sorolls i va veure alguna cosa que li va espantar i va cridar molt l'atenció...
Cap. 2
Lleugera
Tafaner
Única
Remugador
Ens despertem, seguim el camí, trobem una cova i entrem. Estava molt fosc. Una de nosaltres tenia molta por d'entrar.
Cap. 2
Lleugera
Tafaner
Única
Remugador
Per sort, un de nosaltres s'il·luminava gràcies a la seua màgia.
Cap. 2
La part més xicoteta.
La part que estava fosca, a la dreta.
La part que estava il·luminada.
La part més gran.
Després de passar moltes hores caminant, arribem a una part on hi havia una bifurcació. Decidim entrar per:
Cap. 2
Maça del regne dels gegants
Remugador gigant
Maça del regne dels Nans.
Una nana molt antipàtica.
I ací trobem a:
Cap. 2
A espantar als visitants.
A fer pastissos.
A crear joies.
A fer armes i eines.
Era una nana que es dedicava a treballar...
Cap. 2
El trobador.
El super nan.
El nan de les llibres.
El Venerable.
La nana ens acompanyà a coneixer a un nanque estudiava llibres i els pergamins, i sabia moltes coses del mon. Es deia:
Cap. 2
Pot ser.
No.
Sí.
Dos vegades.
Ell va dir que: diuen les cròniques que un dia, sense dir res, van recollir les coses se'n van anar. Nomès quedava el camí per on havien marxat, i el silenci. La seva música ja no es va tornar a barrejar mai més amb el so de les eines dels tallers nan. Única dio: han tornat a passar per aquí? i ell va dir:
Cap. 2
Una ciutat amb Mitjans vivint.
Una altra ciutat dels nans.
Una ciutat abandonada.
El Bosque Verde de nou.
I ací trobem No sabíem si continuar el viatge. Però finalment decidim continuar. Llavors al final del capítol arribem a:
Només una de les claus obri el coure. Una vegada obert apunta't el número per a la prova final.
MAPA
MAPA
Esta és la missió 3. Ací tens un joc de DOBBLE, recorda que has de trobar la imatge que es repetix en els dos cercles. Després d'això seguirem pel camí fent-te preguntes.
NEXT
Dobble Lorax
Dobble Lorax
Aciertos:
Powered by
10, T: 0.4, G: true
Cap. 3
Arica
Avia
Oliva
La Vall Groga.
Eixim de la muntanya. Tafaner va dir que en l'horitzó hi havia una mar groga. Però no era així. En realitat era:
Cap. 3
Ja no hi ha més camí!
Hi ha més camí!
Encara queda un petit rastre de sorra groga!
Encara queda un petit rastre de sorra blanca!
Però no ens espantem, seguim pel camí. Única es va posar a tocar la seua flauta i els 4 vam anar cantant fins que de sobte ens vam adonar que cada vegada hi havia menys camí d'arena blanca. Tafanar es va posar a caminar i va dir:
Cap. 3
Monstre.
Deu.
Gigant.
Ogre.
De sobte, un humà ens va espantar. Ens va espantar molt perquè pensem que era un:
Cap. 3
Única.
Liviana.
Tafaner.
Avia.
L'única que va tindre el valor de quedar-se a parlar amb l'humà al principi va anar:
Cap. 3
Única.
Liviana.
Tafaner.
Avia.
El segon que es va atrevir a acostar-se a l'humà (no volia acostar-se perquè l'àvia deia que alguns humans turmentaven els éssers petits que quien a les seves mans) va ser:
Cap. 3
Foc.
Iuan.
Aigua.
Sal.
L'home havia anat a emportar-se una mica de sal per a casa. Ens va dir que es deia:
Cap. 3
Una plantació de Hortalisses.
Una plantació de blat.
Una plantació de arbres.
Una plantació de flors.
Pensàvem que el camp era herba groga. Però Iuan ens va dir que no era herba groga, que en realitat era:
Cap. 3
Els ancians.
Un joglar.
Els gnoms.
Els nens.
Ens va portar a un llogarret de gent gran. Preguntem si algú allí coneixia si havien passat per ací els Mitjans. Però ningú sabia res. Al final ens van dir que potser podia saber alguna cosa
Cap. 3
Un gigant.
L'avi Rodamon.
Els gnoms.
Els nens.
Va explicar que algú li havia dit que un Joglar eren persones que viatjaven de poble en poble contant històries. Això li ho havia dit:
Cap. 3
Herba.
Un diamant.
Monedes d'or.
Un robí.
En el llogaret tenien un problema. la nissaga del Senyor de la Vall governava als camperols. Ell els demanava cada vegada més coses. En este cas els demanava or per al seu exèrcit, i si no l'aconseguien prompte, destruiria el llogaret. Per sort, La Lleugera, la fada, va traure del seu sac:
Cap. 3
Gigant.
Un diamant.
Monedes d'or.
Joglar.
La fada no va tindre problema a regalar-ho. A canvi sol volia que l'ajudaren a buscar a un:
Cap. 3
Aquell de qui fugen sempre endavant.
Els ulls ples de pena i temor.
Perque ja mai els pugi trobar.
La gent de la Vall els vol ajudar.
I per a més sort, Mattius que estava amb ells era un Joglar. Ens va contar la llegenda del que sabia sobre els mitjans. Ho va fer amb una cançó, que va acabar amb la frase cantada de:
Cap. 3
Les muntanyes Vermelles
La mar.
Les muntanyes de foc.
Les muntanyes grans.
Mattius ens va dir que acaba ací la cançó. Però que podia dir-nos per on continuava el camí, i de fet ens acompanyaria des d'ara. El camí continuava cap a:
Cap. 3
Eres la millor.
Que por.
Ets una autèntica filla del teu poble.
Recollir un amic.
Mattius, després de veure que Única era capaç d'amb la seua flauta repetir la cançó que ell havia cantat, li va dir:
Cap. 3
Un llop.
Un home.
Un gos.
Un gat.
Mattius, abans d'anar-nos va dir que havia de passar a arreplegar a un amic seu. Eixe amic era:
Cap. 3
Els poblats.
El riu groc.
Les Muntanyes Vermelles.
Cap lloc.
I tots junts, amb el gos, ens dirigim de poble en poble cap a:
Només una de les claus obri el coure. Una vegada obert apunta't el número per a la prova final.
MAPA
MAPA
Hem arribat als Muntanyes Vermelles. No teniu por? Ànim amb les preguntes. Però abans, repassem als personatges. MOLTA SORT!
ADELANTE
Minotaures
Única
Remugador
Lleugera
Mattius
Tafaner
Cap. 4
Perquè quede bonic el paisatge.
Perquè Única els seguira.
Perquè algú els pogués seguir allà on anesin.
Perquè els humans els seguiren.
Ens acostem a les muntanyes, entrant de nou en el camí de sal. Però *Mattius va dir que no era una sal corrent ja que la sal es desfà amb l'aigua, ha plogut molt però continua ací. Va concloure dient que es preguntava si els mitjans l'havien deixada per a ....
Cap. 4
Els poblats.
La Gorja del Foc.
Les Muntanyes Vermelles.
Cap lloc.
El Tafaner va eixir corrent el primer, i Mattius li va dir que si pensava travessar sol el pas encaixonat entre roques que permet que es comuniquen els dos costats de les Muntanyes, es a dir:
Cap. 4
Dels minotaures
Dels millions
Dels mitjans
Dels esfinges
Per descomptat que no volia anar només. Decidim acampar al costat de les muntanyes. Allí Mattius ens va parlar de les criatures robustes i fornides que tenien cap de toro, es a dir:
Cap. 4
Més amples i grans que ell
Mes prims que ell.
Més prims que ell.
3 metres més grans.
A més Mattius ens va dir que els minotaures eren:
Cap. 4
Morat.
Blanc.
Blau.
Negre.
Ens va comptar també que hi ha una història que conta que a més de minutaures vermells, els que viuen actualment a les muntanyes, existien altres minotaures que era bondadosos i pacífics. Aquestos eren de color:
Cap. 4
Granger.
Home.
Constructor.
Guardià.
Al matí següent seguim pel camí fins a la Gorja. Allí de sobte va aparéixer un minotaure. Este al principi semblava que no coneixia a Mattius, però després sembla que el coneixia. Eixe minotaure era un:
Cap. 4
La gran Muntanya.
Ciutat Minotaure.
Ciutat Ciudadela
Ciutat de la edat mitjana.
El minotaure els va conduir cap a un espai enorme a cel obert entre les muntanyes, envoltat de roques per totes bandes, on s'obrien centenars de cavernes, les entrades de les quals estaven guarnides amb símbols pintats de vermell amb brasers ardent. Aixó és:
Cap. 4
A un supermercat.
A un restaurant.
A unes termes.
A un judici.
Mattius i el guardià van parlar una estona, i després ens van portar a un:
Cap. 4
Vermell.
Blanc.
Groc.
Negre.
El guàrdia ens va dir que el consell jutjaria al minotaure:
Cap. 4
Qui es el millor minotaure.
Qui era el minotaure mes fort.
On provenen els minotaures vermells.
On provenen els minotaures negres.
Interrompem el juici. Un dels minotaures, el que semblava més major, va dir a Mattius que a ell li havia caigut una condemna de mort. Per sort ell havia fet una promesa per a evitar eixa mort: endevinar:
Cap. 4
Els humans.
Els monstres.
Els minotaures negres.
Els minotaures vermells.
Abans d'explicar-ho, el minotaure negre va parlar dels Mitjans ja que els minotaures negres van viure abans que els vermelles a les muntanyes. Van dir que tocaven una música meravellosa i que es van instal·lar a les muntanyes un temps fins que van marxar fugint deixant un rastre de sal. Als dies va començar la guerra contra:
Cap. 4
Única
El Remugador
El minotaure negre
Mattius
Única es va espantar ja que va pensar que llavors els Mitjans estaven fugint dels minotaures vermelles. Però un de nosaltres li va explicar que no va anar així ja que els minotaures vermells no s'han anat de les muntanyes, i si volien perseguir-los els haurien seguits. Qui li va aclarir el tema era:
Cap. 4
Reien.
Ploraven, esborrant el color vermell.
Ens van atacar.
Van matar al minotaure negre.
Va contar que la raó del color actual dels minotaures era per la sang que havien vessat en la massacre contra els altres minotaures. Tots quedem molt espantats, però els minotaures vermells en comptes d'enfadar-se:
Cap. 4
Els minotaures vermells eren bons
el Rei tenia por
Mai tenia por.
el Rei mai s'atreveria a portar-le la contrària
Van soltar al minotaure negre i tots ens vam anar plegats de la ciutat dels minotaures. Descansem en el camí i Única va veure al minotaure negre i a Mattius tenint una conversa. Mattius volia fer alguna cosa més per la situació dels minotaures, però el negre li va dir que ja havia arriscat molt. Mattius li va dir que no, que:
Cap. 4
Mattius i el minotaure.
El minotaure vermell.
El gos de Mattius.
El minotaure negre.
Al final del capítol ens acomiadem, ja que seguiria el seu camí, de:
Busca la clau correcta amb la lupa i clica sobre ella per a obrir el cofre. Així rebràs una altra número que hauràs d'apuntar per a la prova final.
MAPA
MAPA
Seguim l'aventura. Però abans supera aquest Dobble.
ADELANTE
Dobble Lorax
Dobble Lorax
Aciertos:
Powered by
10, T: 0.4, G: true
Cap. 5
Els guants.
La samarreta.
La bufanda.
La gorra.
Eixim de la Gorja i seguim el camí, Es va fer de nit. El Tafaner volia saber coses sobre l lloc que visitarien. Però Mattius no contestava. Per això es va posar tan nerviós que li va llevar alguna cosa a Mattius. Recordes el que era?
Cap. 5
El pèl blau.
Unes orelles punxxegudes.
Que era calb.
Dos banyes de dimoni.
Això no li va agradar res al joglar. Però en llevar-li la gorra vam veure que hi havia una cosa cridanera en ell que ens deia que no era un humà normal.
Cap. 5
Els Molt Alts.
Els Molt Prims.
Els Molt Bonics.
Els Molt Menuts.
També ens va dir que el perillós d'este bosc eren els seus habitants. Ens va parlar del seu aspecte. Ens va dir que comparat amb ell (amb Mattius), ells eren:
Cap. 5
Un llop.
Un monstre del bosc.
Un gat.
Un conill.
També ens vam adonar que el seu gos en realitat no era un gos, era:
Cap. 5
S'havia mort.
S'havia perdut.
Havia robat les gemmes de la Lleugera.
Havia robat el nostre menjar.
D'un en un, ens quedem adormits. Al següent dia ens alcem i Mattius havia desaparegut. I per a la nostra sorpresa:
Cap. 5
Violència.
Màgia.
Amb cadenes.
Amb espases.
Única els va preguntar sobre els Mitjans. Els elfs coneixien, i fins i tot van arribar a dir que els elfs els havien ensenyat la música. Però Única no ens els creia, i els va demanar que els deixaren passar. Els elfs no els van deixar passar i els van fer els seus presoners amb:
Cap. 5
Rius.
Humans.
Torres daurades molt altes.
Monstres.
Ens van portar a una ciutat plena de:
Cap. 5
Única.
Lleugera.
Mattius.
Tafaner.
Allí ens van portar a una de les torres. Vam veure a Mattius però no ens escoltava. Pensem que ens havia traït. I ens van portar a una presó fins que el príncep ens cridara. Un de nosaltres de tants dies que van passar va començar a passar-ho molt malament per avorriment.
Cap. 5
Mari.
Patri.
Martina.
Silva.
Però va tindre molta sort, perquè ens van portar a una presonera que ens va contar moltes històries del que estava passant. Eixa presonera era una dona gnom que es deia:
Cap. 5
Un lladre.
Un ser tot poderós.
El fill del Princep, el mestís.
Un monstre.
Al poc ens van alliberar. Sembla ser que algú havia pagat el nostre rescat als elfs. Era Mattius, que Silvia ens va contar que era:
Cap. 5
Remugador.
Lleugera.
Martina.
Única.
Sivia ens va contar la història. Va contar que el Príncep elf es va enamorar d'una humana. Van tindre a un fill, Mattius. Però els elfs se sentien avergonyits de Mattius, perquè era un joglar. No li deixaven que marxara. Un de nosaltres va eixir corrent a buscar a Mattius.
Cap. 5
Humans màgics.
Nereides.
Elfs.
Úniques.
Aconseguim trobar a Mattius. Vam anar a parlar amb el Príncep elf. Ell ens va contar que els Mitjans en realitat eren una civilització de:
Cap. 5
Ballant.
Tocant la flauta.
Parlant.
Suplicant.
Ens vam adonar que Mattius havia anat allí perquè volia evitar una guerra entre els elfs i la resta de civilitzacions. Però el príncep i Mattius van començar a cridar. Per sort Única va aconseguir que el Príncep es relaxara i els deixara marxar-se amb Mattius. Ho va fer:
Arrossega cada clau al seu cadenat per a poder recuperar el número.
MAPA
MAPA
Arribem al final de la història. Ací t'has d'haver llegit els capítols 6 i 7. Segur que t'encantarà.
ADELANTE
Cap. 6
El cel.
L'oceà.
Els gegants.
Els Mitjans.
Un dia mes tard, el Tafaner va veure una cosa increïble, una cosa que ni la seva amiga Silvia havia vist encara. Semblaba infinita. Era:
Cap. 6
Els monstres sortien del mar.
Els Mitjans eren anfibis.
Única va sortir del mar.
Els Mitjans sortiren del mar.
Ens vam posar a parlar entre nosaltres. No sabíem que estava passant, perquè el camí seguia fins a la mar. Fins que Mattius ens va dir que el que passava era que:
Cap. 6
Única.
Lleugera.
Tafaner.
Mattius.
Decidim anar a la recerca de l'origen dels Mitjans per l'oceà. Però per a això necessitàvem un vaixell. Per sort un de nosaltres coneixia un poblat de pescadors elfs i va aconseguir un xicotet vaixell. Era:
Cap. 6
La constel·lació del mon.
La constel·lació del Ca Major.
La constel·lació dels Mitjans.
La constel·lació del Ca Menor.
Comencem el nostre viatge per l'oceà. Una nit, Única es va posar a mirar les estreles i Mattius la va acompanyar. Única li pregunte que en què pensava. Ell li va assenyalar les estreles, en concret:
Cap. 6
Humà.
Gat.
Deu grec.
Gos.
Eixa constel·lació tenia eixe nom perquè tè forma de:
Cap. 6
Pamin.
Friskis.
Sargas.
Sirius.
Els sabis diuen que que és el més brillant del cel. Es diu:
Cap. 6
Única no volia abandonar a Lleugera.
No sabia si volia tornar amb el seu poble.
Única no volia abandonar a Tafaner.
Totes són certes.
Única va entendre que el gos de Mattius era mig llop mig gos, com Matius, que era mitjà elf medi humà. Un mestís. Li va dir que ella també volia ser la seua amiga ja que ella era l'única, però Mattius li va dir que no, que ella no era com ell perquè ella tenia al seu poble. Però.
Cap. 6
Toquin tots junts una melodia per arrencar el por i l'odi del cor.
Lluiten al costat dels elfs.
Lluiten al costat dels humans.
Totes són certes.
Mattius va explicar a Única que estava arribant una guerra entre races, i que havia de demanar-li un favor a Única per a quan trobara al seu poble que:
Cap. 6
Ho intentaré.
No ho intentaré.
No puc.
Tinc por.
Única va dir:
Cap. 6
Amor.
Amor de germà.
Respecte.
Tinc por.
Però Única li va preguntar si trobava al seu poble, si li trobaria a faltar. Ell va dir que sí, però ella al final es va sentir ofesa perquè el que sentia ella no era el mateix que sentia ell. Ella sentia:
Cap. 6
Lleugera.
Remugador.
Un elf.
Silvia.
Única va marxar, i el gos li va explicar a la seua forma a Mattius el que havia passat. Mattios només sentia amor com si ella fora la seua germana. Al final algú va vindre a donar-li les gràcies per preocupar-te per ella:
Cap. 6
Lleugera.
Única.
Mattius.
Silvia.
De sobte va eixir una tempesta molt forta, i algú de nosaltres va callar del vaixell i es va afonar en la mar:
Cap. 6
TEMPLE DEL SILENCI.
REMPLE DEL SOROLL.
TEMPLE DE L'AIGUA.
TEMPLE DE LA MÚSICA.
Però Única no es va ofegar. Li van eixir aletes a les mans i peus, i podia respirar sota l'aigua. Llavors va trobar una altra ciutat de Mitjans, i vió un edifici enorme amb una bonica cúpula blanca. Va poder llegir que l'edifici es deia:
Cap. 6
En la història del seu poble.
Els minotaures.
La mort dels seus amics.
Coses bones.
Única va entrar al temple. I de sobte, va caure en un llarg somni. Va somiar:
Cap. 6
La por.
El silenci perpetu.
La mort.
La mort d'Única.
I va poder viure la història del seu poble. Com vivien a l'illa blanca però a causa d'una guerra i mort entre ells mateixos, els va arribar el major dels castics:
Cap. 6
L'Única.
El Guia.
El princep.
El rei.
Així és. Van ser expulsades de la seua illa blanca, condemnats a viure sota la mar. Els van eixir aletes, els van desaparéixer les seues ales i només tenien silenci. Les nereides van viure molts segles així, fins que algú va convéncer al poble perquè s'anaren de la mar:
Cap. 6
La seua pell es va fer groga.
Grans ales.
La seua pell es va fer blava com la mar.
La seua pell es va fer blanca.
I així van fer els nereides. van marxar del fons de la mar, els van desaparéixer les aletes, no van tornar a tindre ales, i van tindre un canvi en el seu cos:
Cap. 6
Els elfs.
El silenci.
Els minotaures.
La por.
Van anar viatjant per cada zona, fent els seus poblats, fins que sempre arribava el seu enemic i els atrapava:
Cap. 6
Notes.
Melodia.
So.
Freseta
L'última ciutat que va somiar Única va anar la que estava en el Bosc Verd. Allí es va donar en compte que a l'el seu poble anar-se de nou, ella es va quedar quan era molt xicoteta sola en el Bosc Verd. Va escoltar el seu veritable nom:
Cap. 7
En el cel.
En l'aire, perquè el seu poble és la música.
En cap lloc.
En el Bosc Verd.
De sobte es va despertar en una illa. I es va trobar amb tots els seus amics. Allí va entendre on estava el seu poble:
Cap. 7
Es va quedar amb nosaltres.
Va desaparéixer al costat del seu poble, la música.
Va morir.
Va continuar tocant la flauta sempre.
I va passar alguna cosa que no esperàvem. Li van eixir ales, la seua pell va canviar a blanc, i va començar a tocar la flauta. Al final:
Cap. 7
Lleugera
Mattius
Única
Un elf
Tots ens vam posar tristos per la seua marxa ja que la trobaríem a faltar. Però per sort un de nosaltres va continuar contant la seua història poble després de poble perquè ningú oblidara a la Mitjana de pell blava. A més, es conta que va complir la seua promesa ja que un dia es va escoltar una melodia preciosa que va evitar totes les guerres. Qui ha contat tota la història?
Prova de moure les coses per a trobar la clau que obri el cofre. Quan la trobes posa-la en el pany a veure què passa.
MAPA
MAPA
123146
ERROR
ABIERTO
123456
<
Enhorabona! has aconseguit superar totes les missions. Moltes gràcies per acompanyar-nos en esta màgica aventura. Un gran abraç!
NO ÉS LA CORRECTA, REVISA EL LLIBRE I CONTINUA INTENTANT-LO
Autor: Moisés Romero Roca Llibre: Retorn a l'illa blanca de Laura Gallego.
Moisés Romero Roca
Created on April 18, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Vision Board
View
Periodic Table
View
SWOT Challenge: Classify Key Factors
View
Explainer Video: Keys to Effective Communication
View
Explainer Video: AI for Companies
View
Corporate CV
View
Flow Presentation
Explore all templates
Transcript
Autor: Moisés Romero Roca Llibre: Retorn a l'illa blanca de Laura Gallego.
Gamificant amb RETORN A L'ILLA BLANCA
NOVA PARTIDA
CONTINUAR
Única, la protagonista, té somnis recurrents amb una illa misteriosa. Alguna cosa dins d’ella li diu que ha estat allí abans, o que eixe lloc guarda un secret important per a ella. Recorda imatges difuses, les platges de sorra blanca, gent alegre amb ales de plama de cigne. Tenien un Guia, el líder. Però en este somni alguna cosa estranya passava. El Guia no volava, només esperava en la roca més alta. Llavors va veure que dos figures queien pel cel, es va anar a buscar-les, però de sobte...
EL TRO! AJUDA!
ÚNICA DESPERTA!
Què passa Tafaner? ja és tard? de nou este somni... Encara sort que tinc el meu amulet de la sort...
El sol està eixint. Anem amb Remugador es i Lleugera!
Ja vaig amics! tenim una gran aventura per davant. Que no us semble rar el nostre aspecte, perquè estem dins d'un videojoc.
Vinga única, que els xiquets esperen que comencem l'aventura.
COMENCEM
TRIA AL PERSONATGE PRINCIPAL QUE VOLS QUE T'ACOMPANYE
MISSIONS
Si inicias una nueva partida perderás todo el progreso y los tuyos recompensas.
80%
INicio
PERSONATGES
MISIÓN FINAL
MISSIONS
T'has llegit el capítol 1? Si és així, comença la missió.
ANEM!
Talismà de la sort: flauta d'Única.
Única
Remugador
Lleugera
Àvia Follet
Tafaner
Cap. 1
Remugador
Única
Àvia Follet
Laura
Com es diu la protagonista del llibre?
Cap. 1
Marco
Liviana
Tafaner
Remugador
Amb qui està parlant Única al principi de la història?
Cap. 1
Una muntanya
Una illa
Uma ciutat
Un desert
Quin lloc diu Única que somia moltes vegades?
Cap. 1
La ciutadela
Un bosc
Una illa
La ciutat dels mitjans
Quin és el lloc que van trobar Única i els seus amics i que per a Única era molt familiar?
Cap. 1
Un clarinet
Un piano
La seua flauta
Un xiulet
Quin objecte va tocar única en eixa ciutat però no li va sonar?
Cap. 1
Lleugera
Àvia Follet
Liviana
Tafaner
Remugador li diu a Única que és l'hora dels dimoniets, però tenen un problema, no està.....
Cap. 1
Una fada
Un Mitjan
Liviana
Un gnom
Tafaner es:
Cap. 1
Una camí de terra negra
Un arbre
Un habitant del poble
Un camí de terra blanca
Els mitjans són gent d'alçada mitjana com a Única però que segons els somnis d'Única tenen ales. Sembla que hem trobat un dels seus poblats... però no hi ha ningú. Si que hem vist abans d'anar-nos:
Cap. 1
Ser l'única en la seua espècie
Jugar sola
Canviar-se de col·legi
Fer exàmens
Què li preocupa a Única?
Cap. 1
Per la mar
Per davall de la terra
Pel camí
Per l'aire
L'àvia follet li compta al final que els mitjans, els que són com ella, van vindre i es van anar de la ciutat que havien vist. Per on van vindre i es van anar?
Cap. 1
I els 4 junts, decidim començar este viatge.
Només una de les claus obri el coure. Una vegada obert apunta't el número per a la prova final.
MAPA
MAPA
Esta segona missió començarà amb la naturalesa, havent d'ajudar-me a ordenar el cicle de la vida d'una planta.
NEXT
Cap. 2
Única
Avia
Lleugera
Remugador
Eixim del bosc verd, i seguim pel camí, però una de nosaltres tenia molta por d'allunyar-se del bosc verd.
Cap. 2
Arica
Avia
Oliva
Arsai
Com Lleugera tenia tanta por, Única li va dir que era un tipus de fada tan delicada que quan les capturen o posen al sol, es desfà o es convertix en xicotetes gotes d'aigua. Recordes el nom d'eixa mena de fada?
Cap. 2
La serralada petita
El bosc
La Serralada Grisa
El mar
Caminem junts els 4, i arribem a la....
Cap. 2
Lleugera
Tafaner
Única
Remugador
Caminem i caminem per la sellaralada grisa, seguint el camí que havien deixat els mitjans. Quan ja estàvem en el final, un de nosaltres va encendre una foguera. Recordes qui?
Cap. 2
Lleugera
Tafaner
Única
Remugador
Decidim dormir. A poc a poc vam anar dormint un darrere l'altre. Només un de nosaltres es va quedar despert a la nit.
Cap. 2
Monstres
Fantasmes
Llums blaves
Petites llums vermelles
Sí, el Remugador es va quedar despert. I li va passar una cosa molt rara, de sobte va començar a sentir sorolls i va veure alguna cosa que li va espantar i va cridar molt l'atenció...
Cap. 2
Lleugera
Tafaner
Única
Remugador
Ens despertem, seguim el camí, trobem una cova i entrem. Estava molt fosc. Una de nosaltres tenia molta por d'entrar.
Cap. 2
Lleugera
Tafaner
Única
Remugador
Per sort, un de nosaltres s'il·luminava gràcies a la seua màgia.
Cap. 2
La part més xicoteta.
La part que estava fosca, a la dreta.
La part que estava il·luminada.
La part més gran.
Després de passar moltes hores caminant, arribem a una part on hi havia una bifurcació. Decidim entrar per:
Cap. 2
Maça del regne dels gegants
Remugador gigant
Maça del regne dels Nans.
Una nana molt antipàtica.
I ací trobem a:
Cap. 2
A espantar als visitants.
A fer pastissos.
A crear joies.
A fer armes i eines.
Era una nana que es dedicava a treballar...
Cap. 2
El trobador.
El super nan.
El nan de les llibres.
El Venerable.
La nana ens acompanyà a coneixer a un nanque estudiava llibres i els pergamins, i sabia moltes coses del mon. Es deia:
Cap. 2
Pot ser.
No.
Sí.
Dos vegades.
Ell va dir que: diuen les cròniques que un dia, sense dir res, van recollir les coses se'n van anar. Nomès quedava el camí per on havien marxat, i el silenci. La seva música ja no es va tornar a barrejar mai més amb el so de les eines dels tallers nan. Única dio: han tornat a passar per aquí? i ell va dir:
Cap. 2
Una ciutat amb Mitjans vivint.
Una altra ciutat dels nans.
Una ciutat abandonada.
El Bosque Verde de nou.
I ací trobem No sabíem si continuar el viatge. Però finalment decidim continuar. Llavors al final del capítol arribem a:
Només una de les claus obri el coure. Una vegada obert apunta't el número per a la prova final.
MAPA
MAPA
Esta és la missió 3. Ací tens un joc de DOBBLE, recorda que has de trobar la imatge que es repetix en els dos cercles. Després d'això seguirem pel camí fent-te preguntes.
NEXT
Dobble Lorax
Dobble Lorax
Aciertos:
Powered by
10, T: 0.4, G: true
Cap. 3
Arica
Avia
Oliva
La Vall Groga.
Eixim de la muntanya. Tafaner va dir que en l'horitzó hi havia una mar groga. Però no era així. En realitat era:
Cap. 3
Ja no hi ha més camí!
Hi ha més camí!
Encara queda un petit rastre de sorra groga!
Encara queda un petit rastre de sorra blanca!
Però no ens espantem, seguim pel camí. Única es va posar a tocar la seua flauta i els 4 vam anar cantant fins que de sobte ens vam adonar que cada vegada hi havia menys camí d'arena blanca. Tafanar es va posar a caminar i va dir:
Cap. 3
Monstre.
Deu.
Gigant.
Ogre.
De sobte, un humà ens va espantar. Ens va espantar molt perquè pensem que era un:
Cap. 3
Única.
Liviana.
Tafaner.
Avia.
L'única que va tindre el valor de quedar-se a parlar amb l'humà al principi va anar:
Cap. 3
Única.
Liviana.
Tafaner.
Avia.
El segon que es va atrevir a acostar-se a l'humà (no volia acostar-se perquè l'àvia deia que alguns humans turmentaven els éssers petits que quien a les seves mans) va ser:
Cap. 3
Foc.
Iuan.
Aigua.
Sal.
L'home havia anat a emportar-se una mica de sal per a casa. Ens va dir que es deia:
Cap. 3
Una plantació de Hortalisses.
Una plantació de blat.
Una plantació de arbres.
Una plantació de flors.
Pensàvem que el camp era herba groga. Però Iuan ens va dir que no era herba groga, que en realitat era:
Cap. 3
Els ancians.
Un joglar.
Els gnoms.
Els nens.
Ens va portar a un llogarret de gent gran. Preguntem si algú allí coneixia si havien passat per ací els Mitjans. Però ningú sabia res. Al final ens van dir que potser podia saber alguna cosa
Cap. 3
Un gigant.
L'avi Rodamon.
Els gnoms.
Els nens.
Va explicar que algú li havia dit que un Joglar eren persones que viatjaven de poble en poble contant històries. Això li ho havia dit:
Cap. 3
Herba.
Un diamant.
Monedes d'or.
Un robí.
En el llogaret tenien un problema. la nissaga del Senyor de la Vall governava als camperols. Ell els demanava cada vegada més coses. En este cas els demanava or per al seu exèrcit, i si no l'aconseguien prompte, destruiria el llogaret. Per sort, La Lleugera, la fada, va traure del seu sac:
Cap. 3
Gigant.
Un diamant.
Monedes d'or.
Joglar.
La fada no va tindre problema a regalar-ho. A canvi sol volia que l'ajudaren a buscar a un:
Cap. 3
Aquell de qui fugen sempre endavant.
Els ulls ples de pena i temor.
Perque ja mai els pugi trobar.
La gent de la Vall els vol ajudar.
I per a més sort, Mattius que estava amb ells era un Joglar. Ens va contar la llegenda del que sabia sobre els mitjans. Ho va fer amb una cançó, que va acabar amb la frase cantada de:
Cap. 3
Les muntanyes Vermelles
La mar.
Les muntanyes de foc.
Les muntanyes grans.
Mattius ens va dir que acaba ací la cançó. Però que podia dir-nos per on continuava el camí, i de fet ens acompanyaria des d'ara. El camí continuava cap a:
Cap. 3
Eres la millor.
Que por.
Ets una autèntica filla del teu poble.
Recollir un amic.
Mattius, després de veure que Única era capaç d'amb la seua flauta repetir la cançó que ell havia cantat, li va dir:
Cap. 3
Un llop.
Un home.
Un gos.
Un gat.
Mattius, abans d'anar-nos va dir que havia de passar a arreplegar a un amic seu. Eixe amic era:
Cap. 3
Els poblats.
El riu groc.
Les Muntanyes Vermelles.
Cap lloc.
I tots junts, amb el gos, ens dirigim de poble en poble cap a:
Només una de les claus obri el coure. Una vegada obert apunta't el número per a la prova final.
MAPA
MAPA
Hem arribat als Muntanyes Vermelles. No teniu por? Ànim amb les preguntes. Però abans, repassem als personatges. MOLTA SORT!
ADELANTE
Minotaures
Única
Remugador
Lleugera
Mattius
Tafaner
Cap. 4
Perquè quede bonic el paisatge.
Perquè Única els seguira.
Perquè algú els pogués seguir allà on anesin.
Perquè els humans els seguiren.
Ens acostem a les muntanyes, entrant de nou en el camí de sal. Però *Mattius va dir que no era una sal corrent ja que la sal es desfà amb l'aigua, ha plogut molt però continua ací. Va concloure dient que es preguntava si els mitjans l'havien deixada per a ....
Cap. 4
Els poblats.
La Gorja del Foc.
Les Muntanyes Vermelles.
Cap lloc.
El Tafaner va eixir corrent el primer, i Mattius li va dir que si pensava travessar sol el pas encaixonat entre roques que permet que es comuniquen els dos costats de les Muntanyes, es a dir:
Cap. 4
Dels minotaures
Dels millions
Dels mitjans
Dels esfinges
Per descomptat que no volia anar només. Decidim acampar al costat de les muntanyes. Allí Mattius ens va parlar de les criatures robustes i fornides que tenien cap de toro, es a dir:
Cap. 4
Més amples i grans que ell
Mes prims que ell.
Més prims que ell.
3 metres més grans.
A més Mattius ens va dir que els minotaures eren:
Cap. 4
Morat.
Blanc.
Blau.
Negre.
Ens va comptar també que hi ha una història que conta que a més de minutaures vermells, els que viuen actualment a les muntanyes, existien altres minotaures que era bondadosos i pacífics. Aquestos eren de color:
Cap. 4
Granger.
Home.
Constructor.
Guardià.
Al matí següent seguim pel camí fins a la Gorja. Allí de sobte va aparéixer un minotaure. Este al principi semblava que no coneixia a Mattius, però després sembla que el coneixia. Eixe minotaure era un:
Cap. 4
La gran Muntanya.
Ciutat Minotaure.
Ciutat Ciudadela
Ciutat de la edat mitjana.
El minotaure els va conduir cap a un espai enorme a cel obert entre les muntanyes, envoltat de roques per totes bandes, on s'obrien centenars de cavernes, les entrades de les quals estaven guarnides amb símbols pintats de vermell amb brasers ardent. Aixó és:
Cap. 4
A un supermercat.
A un restaurant.
A unes termes.
A un judici.
Mattius i el guardià van parlar una estona, i després ens van portar a un:
Cap. 4
Vermell.
Blanc.
Groc.
Negre.
El guàrdia ens va dir que el consell jutjaria al minotaure:
Cap. 4
Qui es el millor minotaure.
Qui era el minotaure mes fort.
On provenen els minotaures vermells.
On provenen els minotaures negres.
Interrompem el juici. Un dels minotaures, el que semblava més major, va dir a Mattius que a ell li havia caigut una condemna de mort. Per sort ell havia fet una promesa per a evitar eixa mort: endevinar:
Cap. 4
Els humans.
Els monstres.
Els minotaures negres.
Els minotaures vermells.
Abans d'explicar-ho, el minotaure negre va parlar dels Mitjans ja que els minotaures negres van viure abans que els vermelles a les muntanyes. Van dir que tocaven una música meravellosa i que es van instal·lar a les muntanyes un temps fins que van marxar fugint deixant un rastre de sal. Als dies va començar la guerra contra:
Cap. 4
Única
El Remugador
El minotaure negre
Mattius
Única es va espantar ja que va pensar que llavors els Mitjans estaven fugint dels minotaures vermelles. Però un de nosaltres li va explicar que no va anar així ja que els minotaures vermells no s'han anat de les muntanyes, i si volien perseguir-los els haurien seguits. Qui li va aclarir el tema era:
Cap. 4
Reien.
Ploraven, esborrant el color vermell.
Ens van atacar.
Van matar al minotaure negre.
Va contar que la raó del color actual dels minotaures era per la sang que havien vessat en la massacre contra els altres minotaures. Tots quedem molt espantats, però els minotaures vermells en comptes d'enfadar-se:
Cap. 4
Els minotaures vermells eren bons
el Rei tenia por
Mai tenia por.
el Rei mai s'atreveria a portar-le la contrària
Van soltar al minotaure negre i tots ens vam anar plegats de la ciutat dels minotaures. Descansem en el camí i Única va veure al minotaure negre i a Mattius tenint una conversa. Mattius volia fer alguna cosa més per la situació dels minotaures, però el negre li va dir que ja havia arriscat molt. Mattius li va dir que no, que:
Cap. 4
Mattius i el minotaure.
El minotaure vermell.
El gos de Mattius.
El minotaure negre.
Al final del capítol ens acomiadem, ja que seguiria el seu camí, de:
Busca la clau correcta amb la lupa i clica sobre ella per a obrir el cofre. Així rebràs una altra número que hauràs d'apuntar per a la prova final.
MAPA
MAPA
Seguim l'aventura. Però abans supera aquest Dobble.
ADELANTE
Dobble Lorax
Dobble Lorax
Aciertos:
Powered by
10, T: 0.4, G: true
Cap. 5
Els guants.
La samarreta.
La bufanda.
La gorra.
Eixim de la Gorja i seguim el camí, Es va fer de nit. El Tafaner volia saber coses sobre l lloc que visitarien. Però Mattius no contestava. Per això es va posar tan nerviós que li va llevar alguna cosa a Mattius. Recordes el que era?
Cap. 5
El pèl blau.
Unes orelles punxxegudes.
Que era calb.
Dos banyes de dimoni.
Això no li va agradar res al joglar. Però en llevar-li la gorra vam veure que hi havia una cosa cridanera en ell que ens deia que no era un humà normal.
Cap. 5
Els Molt Alts.
Els Molt Prims.
Els Molt Bonics.
Els Molt Menuts.
També ens va dir que el perillós d'este bosc eren els seus habitants. Ens va parlar del seu aspecte. Ens va dir que comparat amb ell (amb Mattius), ells eren:
Cap. 5
Un llop.
Un monstre del bosc.
Un gat.
Un conill.
També ens vam adonar que el seu gos en realitat no era un gos, era:
Cap. 5
S'havia mort.
S'havia perdut.
Havia robat les gemmes de la Lleugera.
Havia robat el nostre menjar.
D'un en un, ens quedem adormits. Al següent dia ens alcem i Mattius havia desaparegut. I per a la nostra sorpresa:
Cap. 5
Violència.
Màgia.
Amb cadenes.
Amb espases.
Única els va preguntar sobre els Mitjans. Els elfs coneixien, i fins i tot van arribar a dir que els elfs els havien ensenyat la música. Però Única no ens els creia, i els va demanar que els deixaren passar. Els elfs no els van deixar passar i els van fer els seus presoners amb:
Cap. 5
Rius.
Humans.
Torres daurades molt altes.
Monstres.
Ens van portar a una ciutat plena de:
Cap. 5
Única.
Lleugera.
Mattius.
Tafaner.
Allí ens van portar a una de les torres. Vam veure a Mattius però no ens escoltava. Pensem que ens havia traït. I ens van portar a una presó fins que el príncep ens cridara. Un de nosaltres de tants dies que van passar va començar a passar-ho molt malament per avorriment.
Cap. 5
Mari.
Patri.
Martina.
Silva.
Però va tindre molta sort, perquè ens van portar a una presonera que ens va contar moltes històries del que estava passant. Eixa presonera era una dona gnom que es deia:
Cap. 5
Un lladre.
Un ser tot poderós.
El fill del Princep, el mestís.
Un monstre.
Al poc ens van alliberar. Sembla ser que algú havia pagat el nostre rescat als elfs. Era Mattius, que Silvia ens va contar que era:
Cap. 5
Remugador.
Lleugera.
Martina.
Única.
Sivia ens va contar la història. Va contar que el Príncep elf es va enamorar d'una humana. Van tindre a un fill, Mattius. Però els elfs se sentien avergonyits de Mattius, perquè era un joglar. No li deixaven que marxara. Un de nosaltres va eixir corrent a buscar a Mattius.
Cap. 5
Humans màgics.
Nereides.
Elfs.
Úniques.
Aconseguim trobar a Mattius. Vam anar a parlar amb el Príncep elf. Ell ens va contar que els Mitjans en realitat eren una civilització de:
Cap. 5
Ballant.
Tocant la flauta.
Parlant.
Suplicant.
Ens vam adonar que Mattius havia anat allí perquè volia evitar una guerra entre els elfs i la resta de civilitzacions. Però el príncep i Mattius van començar a cridar. Per sort Única va aconseguir que el Príncep es relaxara i els deixara marxar-se amb Mattius. Ho va fer:
Arrossega cada clau al seu cadenat per a poder recuperar el número.
MAPA
MAPA
Arribem al final de la història. Ací t'has d'haver llegit els capítols 6 i 7. Segur que t'encantarà.
ADELANTE
Cap. 6
El cel.
L'oceà.
Els gegants.
Els Mitjans.
Un dia mes tard, el Tafaner va veure una cosa increïble, una cosa que ni la seva amiga Silvia havia vist encara. Semblaba infinita. Era:
Cap. 6
Els monstres sortien del mar.
Els Mitjans eren anfibis.
Única va sortir del mar.
Els Mitjans sortiren del mar.
Ens vam posar a parlar entre nosaltres. No sabíem que estava passant, perquè el camí seguia fins a la mar. Fins que Mattius ens va dir que el que passava era que:
Cap. 6
Única.
Lleugera.
Tafaner.
Mattius.
Decidim anar a la recerca de l'origen dels Mitjans per l'oceà. Però per a això necessitàvem un vaixell. Per sort un de nosaltres coneixia un poblat de pescadors elfs i va aconseguir un xicotet vaixell. Era:
Cap. 6
La constel·lació del mon.
La constel·lació del Ca Major.
La constel·lació dels Mitjans.
La constel·lació del Ca Menor.
Comencem el nostre viatge per l'oceà. Una nit, Única es va posar a mirar les estreles i Mattius la va acompanyar. Única li pregunte que en què pensava. Ell li va assenyalar les estreles, en concret:
Cap. 6
Humà.
Gat.
Deu grec.
Gos.
Eixa constel·lació tenia eixe nom perquè tè forma de:
Cap. 6
Pamin.
Friskis.
Sargas.
Sirius.
Els sabis diuen que que és el més brillant del cel. Es diu:
Cap. 6
Única no volia abandonar a Lleugera.
No sabia si volia tornar amb el seu poble.
Única no volia abandonar a Tafaner.
Totes són certes.
Única va entendre que el gos de Mattius era mig llop mig gos, com Matius, que era mitjà elf medi humà. Un mestís. Li va dir que ella també volia ser la seua amiga ja que ella era l'única, però Mattius li va dir que no, que ella no era com ell perquè ella tenia al seu poble. Però.
Cap. 6
Toquin tots junts una melodia per arrencar el por i l'odi del cor.
Lluiten al costat dels elfs.
Lluiten al costat dels humans.
Totes són certes.
Mattius va explicar a Única que estava arribant una guerra entre races, i que havia de demanar-li un favor a Única per a quan trobara al seu poble que:
Cap. 6
Ho intentaré.
No ho intentaré.
No puc.
Tinc por.
Única va dir:
Cap. 6
Amor.
Amor de germà.
Respecte.
Tinc por.
Però Única li va preguntar si trobava al seu poble, si li trobaria a faltar. Ell va dir que sí, però ella al final es va sentir ofesa perquè el que sentia ella no era el mateix que sentia ell. Ella sentia:
Cap. 6
Lleugera.
Remugador.
Un elf.
Silvia.
Única va marxar, i el gos li va explicar a la seua forma a Mattius el que havia passat. Mattios només sentia amor com si ella fora la seua germana. Al final algú va vindre a donar-li les gràcies per preocupar-te per ella:
Cap. 6
Lleugera.
Única.
Mattius.
Silvia.
De sobte va eixir una tempesta molt forta, i algú de nosaltres va callar del vaixell i es va afonar en la mar:
Cap. 6
TEMPLE DEL SILENCI.
REMPLE DEL SOROLL.
TEMPLE DE L'AIGUA.
TEMPLE DE LA MÚSICA.
Però Única no es va ofegar. Li van eixir aletes a les mans i peus, i podia respirar sota l'aigua. Llavors va trobar una altra ciutat de Mitjans, i vió un edifici enorme amb una bonica cúpula blanca. Va poder llegir que l'edifici es deia:
Cap. 6
En la història del seu poble.
Els minotaures.
La mort dels seus amics.
Coses bones.
Única va entrar al temple. I de sobte, va caure en un llarg somni. Va somiar:
Cap. 6
La por.
El silenci perpetu.
La mort.
La mort d'Única.
I va poder viure la història del seu poble. Com vivien a l'illa blanca però a causa d'una guerra i mort entre ells mateixos, els va arribar el major dels castics:
Cap. 6
L'Única.
El Guia.
El princep.
El rei.
Així és. Van ser expulsades de la seua illa blanca, condemnats a viure sota la mar. Els van eixir aletes, els van desaparéixer les seues ales i només tenien silenci. Les nereides van viure molts segles així, fins que algú va convéncer al poble perquè s'anaren de la mar:
Cap. 6
La seua pell es va fer groga.
Grans ales.
La seua pell es va fer blava com la mar.
La seua pell es va fer blanca.
I així van fer els nereides. van marxar del fons de la mar, els van desaparéixer les aletes, no van tornar a tindre ales, i van tindre un canvi en el seu cos:
Cap. 6
Els elfs.
El silenci.
Els minotaures.
La por.
Van anar viatjant per cada zona, fent els seus poblats, fins que sempre arribava el seu enemic i els atrapava:
Cap. 6
Notes.
Melodia.
So.
Freseta
L'última ciutat que va somiar Única va anar la que estava en el Bosc Verd. Allí es va donar en compte que a l'el seu poble anar-se de nou, ella es va quedar quan era molt xicoteta sola en el Bosc Verd. Va escoltar el seu veritable nom:
Cap. 7
En el cel.
En l'aire, perquè el seu poble és la música.
En cap lloc.
En el Bosc Verd.
De sobte es va despertar en una illa. I es va trobar amb tots els seus amics. Allí va entendre on estava el seu poble:
Cap. 7
Es va quedar amb nosaltres.
Va desaparéixer al costat del seu poble, la música.
Va morir.
Va continuar tocant la flauta sempre.
I va passar alguna cosa que no esperàvem. Li van eixir ales, la seua pell va canviar a blanc, i va començar a tocar la flauta. Al final:
Cap. 7
Lleugera
Mattius
Única
Un elf
Tots ens vam posar tristos per la seua marxa ja que la trobaríem a faltar. Però per sort un de nosaltres va continuar contant la seua història poble després de poble perquè ningú oblidara a la Mitjana de pell blava. A més, es conta que va complir la seua promesa ja que un dia es va escoltar una melodia preciosa que va evitar totes les guerres. Qui ha contat tota la història?
Prova de moure les coses per a trobar la clau que obri el cofre. Quan la trobes posa-la en el pany a veure què passa.
MAPA
MAPA
123146
ERROR
ABIERTO
123456
<
Enhorabona! has aconseguit superar totes les missions. Moltes gràcies per acompanyar-nos en esta màgica aventura. Un gran abraç!
NO ÉS LA CORRECTA, REVISA EL LLIBRE I CONTINUA INTENTANT-LO