4. La Guerra Civil

4. La Guerra Civil

Història d’Espanya - 2n BAT

1936 1939

La Guerra Civil © 2025 by Magda Caparrós is licensed under CC BY-NC-SA 4.0.

Què en sabem?

Abans d'endinsar-nos en la cronologia dels fets de la Guerra civil espanyola, farem una activitat per a explorar els coneixements previs que teniu sobre la matèria. Individualment, pensareu en allò que coneixeu o us suggereix aquesta fase de la història d'Espanya i ho il·lustrareu amb una imatge que haureu de compartir i comentar.

Eix cronològic

Continguts

01

02

03

Introducció

Zona republicana

Zona nacional

05

04

06

Conseqüències

Etapes de la guerra

Vida a la reraguarda

01

Introducció

Causes

Desequilibris socioeconòmics

Oposició grups privilegiats

Profundes

Solucions autoritàries (feixisme) davant temor d’una revolució social.

Lentitud de les reformes republicanes

Causes

Triomf Front Popular (febrer 1936). Polarització social i violència política.

Dretes creació UME. Conflictivitat social. Radicalització esquerres.

Immediates

Violència entre extrema dreta i esquerra. Assassinats tinent Castillo i Calvo Sotelo.

Cop d’estat 18 de juliol de 1936.

“Espanyols! A tots aquells que sentiu el sant nom d'Espanya, a aquells que a les files de l'Exèrcit i l'Armada heu fet professió de fe al servei de la pàtria, a aquells que vau jurar defensar-la dels enemics fins a perdre la vida, la nació us crida a defensar-la. La situació d'Espanya és cada cop més crítica: l'anarquia regna a la majoria dels camps i els pobles (...) enfront d'això, una guerra sense quarter als explotadors de la política, als enganys de l'obrer honrat, als estrangers i estrangeritzants, que directament i solapadament intenten destruir Espanya.”

11-19 juliol 1936

Al·locució radiada del general Franco, Tetuan, 17 de juliol del 1936.(Traduït del castellà i adaptació)

El cop d’estat. Els fets.

Els bàndols

Bàndol republicà

Bàndol nacional

Què hem après?

Ara entreu al següent enllaç per a repassar i consolidar els coneixements bàsics d’aquesta primera part introductòria al conflicte bèl·lic:

• El cop es va iniciar a Melilla el 17 de juliol pel coronel Yagüe, cap de la Legió. L'endemà, va triomfar al Protectorat, on es va desplaçar el general Franco per agafar-ne el comandament.
• Mentrestant, a la Península, la revolta es va imposar per l'acció dels generals Mola, a Pamplona; Queipo de Llano, a Sevilla; Goded, a Mallorca, i Cabanellas, a Saragossa. Van aconseguir implicar destacaments militars, forces policials afins i grups de civils armats (falangistes, requetès...) i imposar-se a les forces republicanes. Van ocupar gran part de Castella i Lleó, Aragó, Galícia, Balears, Canàries, i algunes ciutats andaluses. El govern de la República va trigar a reaccionar.

• El cop es va iniciar a Melilla el 17 de juliol pel coronel Yagüe, cap de la Legió. L'endemà, va triomfar al Protectorat, on es va desplaçar el general Franco per agafar-ne el comandament.
• Mentrestant, a la Península, la revolta es va imposar per l'acció dels generals Mola, a Pamplona; Queipo de Llano, a Sevilla; Goded, a Mallorca, i Cabanellas, a Saragossa. Van aconseguir implicar destacaments militars, forces policials afins i grups de civils armats (falangistes, requetès...) i imposar-se a les forces republicanes. Van ocupar gran part de Castella i Lleó, Aragó, Galícia, Balears, Canàries, i algunes ciutats andaluses. El govern de la República va trigar a reaccionar.

3. Zona nacional

• Franco caudillo.
• Govern de la zona nacional.
• Repressió sistemàtica.

4. Etapes de la guerra

• Lluita per Madrid.
• El Front del Nord.
• Arribada al Mediterrani.
• Batalla de l’Ebre.
• Fi de la Guerra.

6. Conclusions

• Les xifres.
• El trencament de la convivència.
• Conseqüències a llarg termini.

2. Zona republicana

• Revolució social.
• Fets de maig de 1937.
• Govern de Negrín.

6. Conseqüències

• Les xifres.
• Trencament de la convivència.
• Conseqüències a llarg termini.

5. Vida a la reraguarda

• Destrucció i mort.
• Fam i carestia.
• Refugiats i exili.

Bàndol nacional

• Classes altes i sectors conservadors donaven suport a la insurrecció: monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes, carlistes.
• Suport feixisme italià i nazisme alemany.
• Es definien com a “nacionals” perquè defensaven l’unitat d’Espanya.

Bàndol republicà

• Classes populars: obrers i empleats urbans, petita burgesia i pagesia sense terres. Majoritàriament de tendència socialista, comunista o anarcosindicalista.
• Classes mitjanes, burgesia il·lustrada, intel·lectuals i artistes.
• Defensaven legitimitat republicana i les reformes realitzades pels governs d’esquerra.

1. Introducció

• Causes.
• Els fets del cop d’estat.
• Bàndols. Suports.