MONTSERRAT MIL·LENARI MONESTIR

MONTSERRAT

MIL·LENARI DEL MONESTIR

UNA HISTÒRIA...

us explicaré sobre un lloc emblemàtic de la nostra terra, en la muntanya més màgica que és Montserrat.

índEX

LA MORENETA

LOCALITZACIÓ

FUNDACIÓ

ESCOLANIA MONTSERRAT

FETS HISTÒRICS

LLIBRE VERMELL

EL MONESTIR

localització

El monestir es troba situat en el parc de Naturla de la Muntanya de Montserrat, dins el municipi de Monistrol de Montserrat.

L'entorn natural del monestir hi destaca l'estètica de les muntanyes, amb la seva forma d'agulles serrades.

EL MONESTIR

FUNDACIÓ

Guifré el Pelós

• En el segle IX, en les terres on està situat el santuari de Montserrat, que feia frontera amb l'emirat de Còrdova, pertanyien al monestir de Ripoll, fundat per Guifré el Pelós. En la consagració d'aquest monestir, l'any 888 a l'ordre benedictina, s'esmenta en un document que el comte entrega al monestir de Ripoll les esglésies situades en la part alta i baixa de la muntanya de Montserrat.
• Hi ha constància que existien en aquella zona les ermites de Sant Iscle (que encara es conserva) i la de Santa Maria, que amb el temps serà seu d'un nou monestir. Així hi consta en un document del comte de Barcelona Sunyer, en l'any 947.

EL MONESTIR

FUNDACIÓ

• En la mateixa zona, en la part alta de la muntanya, hi havia una església de Santa Cecília. Aquesta per desig de l'abat Cesari i amb el suport dels comte Sunyer I de Barcelona va fundar-hi, l'any 945, un monestir amb el consentiment del bisbe de Vic.

• Aquest fet farà que l'abat Cesari s'apropiï de les esglèsies del vessant sud de la muntanya. Això va durar fins que el monestir de Ripoll, al capdavant del qual hi estava l'abat Oliba, en reclamà la propietat l'any 1022 davant el comte de Barcelona.
• Posteriormet, l'abat Oliba funda una cel·la monàstica en l'església de Santa Maria, l'any 1025. Serà la llavor del monestir de Montserrat.

LA MORENETA

Els primers textos escrits sobre la llegenda de la Mare de Déu de Montserrat es daten de mitjans del segle XIII.

LA LLEGENDA (Còmic)

La devoció a la imatge de la Mare de Déu de Montserrat es coneguda des del segle IX, a partir de la troballa miraculosa de la talla i posterior centre de devoció mariana durant l'época medieval.

Des de finals del segle XII el monestir de Santa Maria es van començar a escampar els miracles que se li atribuïen a la Verge i aquest fet va fer crèixer el nombre de pelegrins i la fama de la imatge, que arribats de tots els indrets, s'apropaven al monestir per resar davant de la Mare de Déu de Montserrat. El rei Alfons X el Savi de Castella, en el segle XIII, li dedicà sis de les seves Cantigas.

Cantiga 57, Mui grandes noit' e día devemos dar porende (explica com la Verge ajuda a una dona que anava de romeria al santuari i és atacada per uns lladres)

LA MORENETA

La imatge de la Verge de Montserrat és una talla romànica de fusta de finals del segle XII. Popularment és coneguda com "La Moreneta", degut a que amb el pas dels anys s'ha anar enfosquint el seu rostre pel deteriorament dels pigments i amb el fum de les llànties ha anat adquirint aquest color.

MÀ ESQUERRA: La Verge reposa la mà sobre l'espatlla de l' Infant per representar el seu fill com rei omnipotent.

MAIESTAT: La Verge seu sobre el tron en forma de maiestat o seu de saviesa. Es representa com a Reina, Mare i Verge.

ORBE: simbolitza el cosmos, la creació.

BENEDICCIÓ: l' Infant Jesús beneix amb la mà dreta.

PINYA: simbolitza la fecunditat i la vida perenne.

LLIBRE VERMELL

PELEGRINATGE

• Els nombrosos pelegrins que pujaven a la muntanta per demanar ajuda a la Moreneta o donar-li gràcies passaven la nit en vetlla a l'explanada del monestir, cantant i ballant.

• Una de les joies literàries de la Biblioteca del monestir és el Llibre Vermell, escrit a finals del segle XIV, com una guia per als monjos per atendre a la multitud. A més, conté un seguit de cants i balls envers la Verge de Montserrat que l'han convertit en una obra capdal de la cultura catalana.
• El cançoner montserratí està compost per 10 peces musicals que tenen textos en llatí, en occità i en català, i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redó, un precursor de formes populars més tardanes.

Text de l' obra a la Biblioteca Virtual Cervantes.

LLIBRE VERMELL

CANÇONER MONTSERRATÍ

• Destaquem algunes de les peces del cançoner montserratí, adreçat als pelegrins que s'apropaven a l'església en la vetlla de la Mare de Déu de Montserrat.

• STELLA SPLENDENS. Peça musical virolai a dues veus i dansa en redó. Text en llatí, és una de les poques peces, juntament amb O Virgo , que es refereixen a la Verge de Montserrat.

• POLORUM REGINA. Peça musical per ser cantada i ballada en rotllana, com ho indica el text en la part inicial. Text en llatí, l'estructura de la cançó indica que els qui participen en el ball es limiten a corejar el que els altres entonaven. La cançó ens parla de les tres virginitats de la Mare de Déu, abans, durant i després del part.

LLIBRE VERMELL

CANÇONER MONTSERRATÍ

• IMPERAYRITZ DE LA CIUTAT JOIOSA . Peça musical propera a l' Ars Nova francesa, amb un estil polifònic de factura culta que es relaciona amb la capella reial de la corona catalanoaragonesa de Pere II i Joan I. Text escrit en occità, per a dues veus on es narra els atributs marians en les seves set cobles.

• LOS SET GOTXS. Peça musical per ser cantada i ballada en rotllana, que fa referència al camí d'ascens que recorrerien els pelegrins per la muntanta de Montserrat cap al monestir. Text en català, és una de les composicions marianes més antigues, fent referència als primers goigs marians.

LLIBRE VERMELL

CANÇONER MONTSERRATÍ

• AD MORTEM FESTINAMUS, PECCARE DESISTAMUS . Última peça musical del repertori de caracter penitencial i es relaciona amb la tradició medieval de la dansa de la mort. És una peça per ser cantada a una sola veu.

• Consta de nou cobles, en el decurs de les quals el text rememora el menyspreu del món, la brevetat d’aquesta vida, la urgència de la conversió, el record del dia del judici, la benaurança dels salvats, les penes dels damnats, l’abandó de les vanitats, la contemplació de la Passió del Senyor, i implora, en la darrera, la intercessió de la "Santa Verge de les Verges". El foli del còdex del text, en la part final, mostra la imatge d'un esquelet en un sarcòfag, amb un text que hi diu: " O mort que n'és d'amarga la teva recordança." Seguit després per set interpelacions a les set afirmacions de "Vile cadaver eris" (Vil cadàver seràs).

L' ESCOLANIA DE MONTSERRAT

L'escolania de Montserrat és un dels cors cantaires de nois més antic d' Europa. Es té constància escrita d'aquesta institució ja en el segle XIV, i participa en les celebracions litúrgiques i de pregària de la comunitat de monjos benedictins.

L'escolania de Montserrat en un dels seus actes diaris a la basílica que realitza hi ha el cant del VIROLAI, himne dedicat a la Verge de Montserrat, escrit pel poeta Mossèn Cinto Verdaguer en motiu del Mil·lenari de l'any 1880 i musicat pel compositor Josep Rodoreda.

Text de VIROLAI, Mn Cinto Verdaguer

Josep Rodoreda

Mn Cinto Verdaguer

FETS HISTÒRICS DEL MONESTIR

El primer abat Jiménez de Cisneros, adapta la reforma a Montserrat i crea la primera impremta de l'abadia (1500).

SEGLE XV-xvi

L'any 1409 el papa Benet XIII eregia Montserrat com abadia independent del monestir de Ripoll.

SEGLE XIV

L'any 1522 peregrina a Montserrat Ignasi de Loiola. Segons la tradició hi deixà la seva espasa, els seus vestits i un ase com a signe de canvi de vida. Al cap d'uns dies es retira a Manresa i anys més tard funda en París l'ordre de la Companyia de Jesús, els jesuïtes.

SEGLE XVI

L'abadia de Montserrat per voluntad del rei Ferran el Catòlic, inicia un procés de reforma sota el guiatge de la comunitat benedictina de Valladolid.

SEGLE XV

FETS HISTÒRICS DEL MONESTIR

La Guerra del Francès, té un dels seus episodis en les batalles del Bruc (1808), on apareix el mite del Timbaler del Bruc, i es considerà un miracle de la Verge.

SEGLE Xix

L'any 1560 l'abat Bartomeu Garriga inicia la construcció d'una nova església, degut a la manca d'espai que podia albergar l'antiga església romànica.

SEGLE XVI

L'any 1811 les tropes franceses saquegen i cremen el Monestir, desapareixen part del tresor i la Biblioteca que es perden per sempre.

SEGLE Xix

L'abadia de Montserrat, l'any 1755, construeix un nou ostatge per als monjos, l'anomenada "mongia", que definirà l'actual atri de la basílica.

SEGLE XVIII

FETS HISTÒRICS DEL MONESTIR

L'any 1880 es celebra el Mil·lenari de la troballa de la imatge de la Verge i el 1881 la coronacio com a Patrona de Catalunya. Mn Cinto Verdaguer impulsa Montserrat amb el catalanisme i els valors culturals.

SEGLE Xix

L'any 1835 davant la crema de convents a Barcelona, la comunitat de monjos va amagar la imatge de la Verge i va marxar del monestir.

SEGLE XIX

Durant l'abadiat de Marcet (1912-1946) el monastir inicia un gran impuls en favor de la cultura catalana. El monjo Bonaventura Ubach realitza la traducció de la Bíblia (1970) i recull nombrosos objectes arqueològics i etnològics de Terra Santa i el Pròxim Orient, que es troben en el museu del monestir.

SEGLE Xix-xx

L'abat Miquel Muntadas, l'any 1844, ocupa diferents edificis i reobre l'escolania. El 1862 l'abadia s'uneix a la congregació de Subiaco i es separa de la tutela de Valladolid i restaura l'elecció dels abats vitalicis.

SEGLE XIx

FETS HISTÒRICS DEL MONESTIR

L'any 1970, durant el franquisme, el monestir acull una tancada de 300 intel·lectuals i artistes catalans com a protesta contra per les penes de mort del judici de Burgos, seguint l'empara del catalanisme polític .

SEGLE Xx

Durant la Guerra Civil Montserrat va ser protegida per la Generalitat de Catalunya, tot i que varen ser assassinats diversos monjos durant l'esclat del conflicte. Allí s'hi van refugiar Lluís Companys i Manuel Azaña, i la seva impremta va publicar obres d'escriptors per formar i donar ànims als soldats republicans. .

SEGLE XX

El monestir de Montserrat continua amb l'impuls de promoure la cultura catalana i la seva projecció cultural i artística des de vessants diverses, el seu museu amb exposicions d'artistes catalans i de fora, l' Escolania projecció de la renovació del cant litúrgic en català, i el servei d'acollida als pelegrins que visiten la muntanya i la Verge.

SEGLE xxi

L'abat Escarré, a partir de 1947 promou un seguit d'iniciatives per impulsar la cultura i les arts del monestir en favor de la cultura catalana. També inicià diverses obres de millora del monestir.

SEGLE Xx

Mils anys als vostres ulls són com un dia que ja ha passat

Salm 90, 4