Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
EIX CRONOLÒGIS. XVIII – S. XX
Àfrica Jané
Created on March 30, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Transcript
EIX CRONOLÒGIC
S. XVIII – S. XX
Àfrica Jané
ARQUITECTURA
1785-1819
El Museu del Prado
1793-1863
El Capitoli de Washington
1755-1790
Panteó de París
1806-1836
L'Arc de Triomf
ARQUITECTURA
NEOCLASSICISME
+info
+info
+info
+info
1902
El Flatiron Building
1904-1906
La Casa Batlló
1882-actualitat
La Sagrada Família
1897-1898
L’Edifici de la Sezession
ARQUITECTURA
MODERNISME / ART NOUVEAU
+info
+info
+info
+info
1887-1889
La Torre Eiffel
ARQUITECTURA
DEL FERRO
+info
1930
L’Empire State Building
1930
El Chrysler Building
ARQUITECTURA
ART DECÓ
+info
+info
ESCULTURA
1805-1808
Venus Victrix
1787-1793
L’amor de Psique
1804
Lucrècia morta
ESCULTURA
NEOCLASSICISME
+info
+info
+info
1882-1889
El petó
1880
El pensador
ESCULTURA
IMPRESSIONISME
+info
+info
PINTURA
1793
La mort de Marat
1784
El jurament dels Horacis
1827
Apoteosi d’Homer
PINTURA
NEOCLASSICISME
+info
+info
+info
1799
Capritx núm.43
1800-1801
La família de Carles IV
1777-1778
El para-sol, cartrons per tapissos
1814
El 3 de Maig a Madrid
PINTURA
GOYA
+info
+info
+info
+info
1819-1823
Saturn devorant el seu fill
1800-1805
La Maja vestida/desnuda
1819-1823
El gos
PINTURA
GOYA
+info
+info
+info
1862
El bany turc
1818
Caminant sobre un mar de boira
1818-1819
La balsa de la Medusa
PINTURA
ROMANTICISME
+info
+info
+info
1845
El Temerari remolcat a dic sec
1830
La llibertat guiant el poble
1851-1852
Ofelia
PINTURA
ROMANTICISME
+info
+info
+info
1863
Dinar campestre
1855
El taller del pintor
1857-1859
L'Àngelus
1853
La rentadora de roba
PINTURA
REALISME
+info
+info
+info
+info
1907-1908
El petó
1893
El crit
PINTURA
SIMBOLISME
+info
+info
1874
La classe de dansa
1894
La catedral de Rouen
1872
Sol ixent. Impressió
1876
Le Moulin de la Galette
PINTURA
IMPRESSIONISME
+info
+info
+info
+info
1888
El dormitori
1895
Taronges i pomes
1892-1893
Els jugadors de cartes
1889
La nit estelada
PINTURA
POSTIMPRESSIONISME
+info
+info
+info
+info
1907
L’encantadora de serps
1892
Arearea
1892
Bal au Moulin Rouge
PINTURA
POSTIMPRESSIONISME
+info
+info
+info
El Panteó de París
Jacques-Germain Soufflot
Inicialment dissenyat com una església, el Panteó de París es va convertir en un mausoleu dedicat als grans homes de França. Soufflot va combinar elements clàssics, com la cúpula i les columnes corínties, amb una estructura moderna per l’època, buscant l'equilibri entre l'arquitectura religiosa i l’ideal neoclàssic de grandesa.
El Capitoli de Washington
W. Thornton, B. Latrobe, C. Bulfinch
L’edifici del Capitoli, seu del Congrés dels Estats Units, és una icona de la nova república americana. La seva gran cúpula i la façana amb columnes corínties reflecteixen els ideals republicans, mentre que les proporcions harmòniques i el disseny inspirat en l’arquitectura romana simbolitzen la influència clàssica en la política i la cultura nord-americana.
El Museu del Prado
Juan de Villanueva
El disseny inicial de Villanueva per al Museo del Prado a Madrid és un dels millors exemples de l'arquitectura neoclàssica espanyola. La simetria i les columnes dòriques de l'edifici, així com l’ús de la proporció, posen de manifest la influència de l’antiga Roma i el desig d’imitar les seves formes ideals.
L'Arc de Triomf
Jean-François-Thérèse Chalgrin
Commemorant les victòries de Napoleó, l'Arc de Triomf de París es destaca per la seva grandiositat i el detall de les escenes escultòriques que representen les gestes militars. Aquest arc, inspirat en els antics arcs de triomf romans, simbolitza el poder i l’ambició imperial de la França napoleònica.
L’Edifici de la Sezession
Joseph Maria Olbrich
Aquest edifici, situat a Viena, és un dels més destacats del moviment Art Nouveau. Va ser dissenyat com a seu de l'Associació d'Artistes de la Secessió, que buscava allunyar-se del rigor acadèmic i explorar noves formes artístiques. La seva cúpula daurada i les línies sinuoses reflecteixen l’esperit de renovació i llibertat del moviment.
El Flatiron Building
Daniel Burnham
Amb la seva forma triangular única, el Flatiron Building és un dels primers gratacels de Nova York i una icona de l’arquitectura moderna. La seva estructura de ferro i la façana de maó i pedra li donen un aspecte elegant i distintiu, tot i que el seu disseny també va contribuir a la transformació de l’horitzó urbà de la ciutat.
La Sagrada Família
Antoni Gaudí
La Sagrada Família és la joia de Gaudí i un exemple més significatiu del modernisme català. La seva arquitectura, plena de formes orgàniques inspirades en la natura, combina elements de la tradició gòtica amb noves tècniques estructurals. Les torres i les facanes estan plenes de simbolisme religiós, fent que aquest temple sigui una obra mestra única al món.
La Casa Batlló
Antoni Gaudí
Aquesta obra mestra de Gaudí és una icona del modernisme a Barcelona. La façana, ondulada i decorada amb colors brillants i ceràmica, imita formes naturals i marines. Els detalls i la innovadora distribució de l’espai interior fan de la Casa Batlló un exemple destacat de la seva arquitectura singular i innovadora.
La Torre Eiffel
Gustave Eiffel
La Torre Eiffel, una de les estructures més reconegudes del món, va ser construïda per a l'Exposició Universal de París de 1889. Amb una estructura de ferro forjat, la torre va trencar amb les convencions de l'arquitectura tradicional, demostrant la capacitat del ferro com a material estructural i esdevenint un símbol de la modernitat i la innovació.
El Chrysler Building
William Van Alen
El Chrysler Building és un altre dels edificis més icònics de Nova York. Amb les seves línies elegants, decoració metàl·lica i una aguja final espectacular, aquest gratacel destaca pel seu estil art decó i pel seu disseny innovador. Va ser l'edifici més alt del món durant un breu període, convertint-se en un símbol de la bellesa funcional de l'arquitectura moderna.
L’Empire State Building
William F. Lamb
El Empire State Building és un dels gratacels més emblemàtics de Nova York i un símbol de l'art decó. Amb la seva estructura robusta, façana de pedra i línies verticals, l’edifici va marcar una nova era en el disseny de gratacels i va representar la grandesa industrial i l’ambició de l'època.
El petó
Auguste Rodin
"El petó" és una de les escultures més famoses de Rodin. Representa una parella jove en un moment de passió, capturant l'intens amor i desig. Tot i que Rodin es va inspirar en la mitologia (l’escena està basada en la llegenda de Francesca de Rimini i Paolo), va trencar amb la formalitat de l’escultura clàssica, representant el moviment de manera més expressiva i naturalista. El realisme en els gestos i les emocions és una de les característiques destacades de l'obra.
El pensador
Auguste Rodin
Aquesta obra, probablement la més coneguda de Rodin, representa un home profundament concentrat en els seus pensaments, en actitud de reflexió filosòfica. Originalment part de l'escena de "La porta de l'infern", l'escultura destaca per la seva expressivitat i detall en el cos muscular, i l’ús de la forma per transmetre la tensió mental. "El pensador" es va convertir en un símbol de la creativitat i la força intel·lectual.
Lucrècia morta
Damià Campeny
Aquesta escultura és una de les obres més conegudes de Campeny, on presenta el cos de Lucrècia, la dona romana que es va suïcidar després de ser violada. La figura es representa amb un dramatisme potent, destacant la tragèdia i el dolor. La qualitat de l'escultura, amb la seva expressivitat i detallisme, reflecteix les influències neoclàssiques i la passió del Romanticisme que començava a guanyar força en aquell moment.
Paulina Borghese o Venus Victrix
Antonio Canova
Aquesta escultura retrata Paulina Borghese, germana de Napoleó, en el paper de Venus, la deessa de l'amor. Canova aconsegueix capturar la bellesa i elegància de la figura femenina a través de les formes suaus i sensuals, però també transmet el poder i la dignitat de la figura mitològica. L’escultura es distingeix per la seva naturalitat i l'exquisida qualitat del marbre, destacant la influència de l'art clàssic grec.
L’amor de Psique
Antonio Canova
Aquesta escultura és un dels treballs més emblemàtics de Canova. Representa el moment de l'amor entre Psique i Eros, després de la prova que Psique ha de superar per aconseguir l'amor etern. Canova crea una imatge sensual i idealitzada amb una gran suavitat en els detalls de la carn i el moviment. La seva tècnica de modelat i l'expressió d'intimitat i delicadesa reflecteixen els ideals de la bellesa clàssica.
La mort de Marat
Jacques-Louis David
Aquesta pintura simbolitza el martiri del revolucionari Jean-Paul Marat durant la Revolució Francesa. David l'hi presenta com un heroi, amb la seva figura idealitzada i la composició austera. La imatge de Marat, mort a la seva banyera, amb un colorit dramàtic, busca imitar els models de la pintura clàssica, però amb un profund missatge polític i emocional.
Apoteosi d’Homer
Jean-Auguste-Dominique Ingres
En aquesta pintura, Ingres retrata Homer com una figura gairebé divina, rodejada de grans escriptors i poetes. L'obra destaca per la seva subtilitat en el tractament dels cossos i la línia, que és característica de l'estil d'Ingres. L'ús del color i la postura idealitzada de Homer ressalten la reverència cap a la figura clàssica i l'intent d'integrar l'art amb la cultura grega.
El jurament dels Horacis
Jacques-Louis David
Aquesta obra és una de les més representants del neoclassicisme francès. David retrata un moment de la història romana, quan els germans Horacis juren lluitar fins a la mort en defensa de la seva pàtria. L'ús de la simetria, la fermesa dels personatges i els colors solemnes reflecteixen els valors de sacrifici i la disciplina que es volien transmetre en aquest període revolucionari de França.
Caminant sobre un mar de boira
Caspar David Friedrich
Aquesta pintura simbolitza la idea de la sublimitat i la connexió entre l'home i la natura. El jove que camina sobre el mar de boira representa l'individu davant la immensitat i el misteri del món natural. El contrast entre el personatge i el paisatge vast reflexa la recerca d'identitat i significat que caracteritza el Romanticisme.
El bany turc
Jean-Auguste-Dominique Ingres
Ingres presenta una escena exòtica, on un grup de dones nuaes es banyen en un bany turc. L'obra destaca per la bellesa idealitzada dels cossos femenins i l'ús d'una perspectiva inusual que combina l'estil clàssic amb influències orientals, reflectint l'interès del Romanticisme per l'exotisme i la sensualitat.
La balsa de la Medusa
Théodore Géricault
Aquesta obra és un crit contra la negligència i l'abús de poder. Géricault representa un moment tràgic en què els supervivents d'un naufragi lluiten per la seva vida. L’intens drama de la composició, amb una gran càrrega emocional, reflecteix l'interès dels romàntics per la tragèdia, l'emoció i la condició humana.
La llibertat guiant el poble
Eugène Delacroix
Aquesta icònica obra de Delacroix representa la revolució francesa de 1830, amb una al·legoria de la llibertat personificada com una dona que porta una bandera. La passió, el moviment i l’esforç de la llibertat estan plasmes en un quadre vibrant i dinàmic, símbol de la lluita contra l'opressió i l'esperança d’un nou futur.
Ofelia
John Everett Millais
Aquesta pintura retrata la figura de Ofèlia, del drama de Shakespeare, moments abans de la seva mort. Millais capturat la bellesa tràgica de la jove, envoltada de flors i a l'aigua, creant una imatge de dolçor però també de desesperació i fatalitat.
El Temerari remolcat a dic sec
J.M.W. Turner
Turner captura l'última travessia d'un vaixell a la mar amb un dramatisme i una força espectaculars. L'ús del llum, la perspectiva i la representació de la natura com una força imparable reflecteixen l’esperit romàntic de la naturalesa com una entitat poderosa i inquietant.
El 3 de Maig a Madrid
Aquesta pintura de Goya és una poderosa representació de la massacra de ciutadans espanyols per part de les tropes napoleòniques. Amb una composició dramàtica i un ús intens de la llum i l'ombra, Goya transmet l'horror i la injustícia de l'escena, fent de l'obra un crit contra la violència i la tirania.
La família de Carles IV
Aquesta obra és una crítica subtil al poder i l'aristocràcia espanyola. Goya retrata la família reial d'una manera una mica rígida i amb una certa distància emocional, contrastant amb la vitalitat i la força d’altres obres de la cort. L'obra revela les tensions socials i polítiques de l'època.
El para-sol, cartrons per tapissos
Aquest quadre de Goya és part d’una sèrie de cartrons que va crear per a tapissos reials. La pintura reflecteix l'espontaneïtat i la frescor del moment, mostrant una escena tranquil·la de la vida quotidiana. Goya comença a distanciar-se del barroc i mostra una naturalitat que serà característica de la seva obra posterior.
El somni de la raó produeix monstres, capritx núm.43
Aquesta litografia és part de la sèrie "Capricis" de Goya, on es critica la societat de l'època amb un llenguatge simbòlic. En aquesta obra, Goya presenta la imatge d’un home adormit, mentre monstres emergeixen al seu voltant. L’obra reflexiona sobre els perills de la ignorància i la irracionalitat.
La Maja vestida/desnuda
Aquestes dues versions de la mateixa figura femenina són una de les creacions més controvertides de Goya. La figura de la Maja es representa de manera sensual i directa, trencant amb les convencions morals de l'època. Les dues versions, la vestida i la despullada, suggereixen una crítica a la societat i la moral.
El gos
Aquesta obra, amb la seva estranya imatge d’un gos flotant en un paisatge, és una de les més enigmàtiques de Goya. La pintura transmet un profund sentiment de solitud i desesperació, sense oferir gairebé cap context. El gos es presenta com una figura perduda i oblidada en un món vast i indiferent.
Saturn devorant el seu fill
Aquesta obra és una de les més inquietants de Goya, on Saturn, en un acte de desesperació, devora el seu fill. L’intens expressivisme de la figura, la distorsió de les formes i l’ús de tons foscos crea una imatge que reflecteix la bogeria i la destrucció, un tema que Goya va començar a explorar en les seves últimes obres.
La rentadora de roba
Honoré Daumier
Daumier captura un moment de la vida quotidiana d'una dona que renta la roba. L'obra destaca pel seu realisme social i per la seva manera de mostrar la rutina i les tasques domèstiques com una part essencial de la vida dels treballadors. La mirada honesta i sense adorns de Daumier fa que aquesta obra sigui una crítica a les desigualtats socials de l'època.
Dinar campestre
Édouard Manet
Aquesta pintura mostra una reunió informal d'amics al camp, en un estil que barreja elements del realisme i l'impressionisme. Manet trenca amb la tradició de l'art acadèmic i presenta una escena moderna i vigent, amb una perspectiva innovadora i una gesticulació més natural. L'obra va generar controvèrsia per la seva representació desinhibida i moderna de la societat.
L'Àngelus
Jean François Millet
Aquesta pintura mostra a dos pagesos, un home i una dona, en actitud d'oració mentre treballen al camp. Millet reflecteix la vida rural i els seus valors en una escena tranquil·la i reverent, utilitzant un estil realista per retratar la duresa i la bellesa de la vida campestre. L'obra també simbolitza la religiositat i la relació entre l'home i la natura.
El taller del pintor
Gustave Courbet
Aquesta obra és una autocrítica i una declaració del mateix Courbet sobre la seva filosofia de l'art. Representa el mateix artista en el seu taller, envoltat de diferents personatges i temes que ell volia pintar, com una representació de la seva vida artística. Aquesta obra destaca per la seva profunditat en el retrat de la realitat i la voluntat de mostrar el món tal com és, sense embelliments.
El crit
Edvard Munch
Aquesta obra és una de les imatges més icòniques de la història de l'art, mostrant una figura humana en un moment de desesperació i ansietat, amb un paisatge crepitant al seu voltant. Munch captura el sentiment d'angoixa existencial i alienació, reflectint la por i la solitud que caracteritzen la vida moderna.
El petó
Gustav Klimt
Aquesta pintura és una de les més conegudes de Klimt i representa l’amor a través de la imatge d’una parella embolicada en un fort gest de passió. L'obra és una combinació de realisme sensorial i símbols espirituals, amb l'ús de l'or i altres elements decoratius que li donen una sensació de misticisme i sensualitat. El petó representa la fusió del cos i l'ànima.
Sol ixent. Impressió
Oscar-Claude Monet
Aquest quadre és la pintura que va donar nom a l'impressionisme. Monet captura el paisatge al matí, amb els primers raigs de sol que il·luminen el port de Le Havre. L'obra destaca per la manera en què el pintor utilitza la llum i el color per representar l'instant fugisser, sense buscar una representació precisa de la realitat.
La classe de dansa
Edgar Degas
Aquesta obra retrata una classe de ballarina amb un enfocament en els moviments i la postura dels cossos joves. Degas és conegut per la seva fascinació pel moviment humà, i en aquesta obra l'interès es concentra en la representació detallada dels cossos en formació, així com en l'ús de perspectives innovadores i inusuals.
Le Moulin de la Galette
Pierre Auguste Renoir
Aquesta obra mostra una escena de lleure a Montmartre, amb persones ballant i socialitzant en una terrassa. Renoir captura l'energia alegre i vibrant de la vida urbana de l'època, amb una paleta de colors càlids i una tècnica ràpida i solta que transmet la sensació de moviment i festa.
La catedral de Rouen
Oscar-Claude Monet
Monet presenta la catedral de Rouen en diferents moments del dia i sota diferents condicions de llum. Aquesta sèrie és un clar exemple de la seva tècnica impressionista, on l'objecte és representat de manera canviant, depenent de la llum i l'atmosfera, subratllant la fugacitat de l'instant.
La nit estelada
Vincent van Gogh
Aquesta obra mostra un paisatge nocturn sota un cel estrellat, amb un moviment vibrador en el paisatge i un fort contrast de colors. Van Gogh va crear aquesta obra mentre es trobava a l'asil de Saint-Rémy-de-Provence, expressant el seu estat emocional intens a través del traç dinàmic i el color.
Taronges i pomes
Paul Cézanne
En aquest bodegó, Cézanne presenta les taronges i les pomes d'una manera que posa èmfasi en les formes volumètriques i l'estructura de la composició. El seu enfocament en la construcció de l'espai a través del color i la forma va ser una influència fonamental en el desenvolupament de l'art modern.
El dormitori
Vincent van Gogh
En aquesta obra, Van Gogh retrata la seva pròpia habitació amb un estil distintiu i vibrant. Les línies rectes i els colors saturats donen un efecte quasi oníric, reflectint el seu desig d'estabilitat i pau en un moment de la seva vida marcat per la tensió emocional.
Els jugadors de cartes
Paul Cézanne
Aquesta pintura mostra dos homes jugant a cartes, amb una composició forta i una estructura gairebé arquitectònica. Cézanne, amb el seu ús de formes geomètriques i colors planers, crea una obra que destaca per la seva estabilitat formal, anticipant el desenvolupament de l'art modern en el segle XX.
Bal au Moulin Rouge
Henri Toulouse-Lautrec
Aquesta obra de Lautrec mostra una escena de la vida nocturna a París, un ball a Montmartre. Amb un estil de línies netes i colors brillants, Lautrec captura l'energia i la màgia de la ciutat, mostrant les figures humanes amb un sentit de dinamisme i una crítica subtil a la vida moderna i la societat urbana.
L’encantadora de serps
Henri Rousseau
Rousseau crea una imatge misteriosa i envolvent de la natura salvatge, on una dona encantadora de serps es mostra en un paisatge tropical. La seva tècnica naïf i l'estil primitiu, combinat amb els temes màgics i misteriosos, fa que aquesta obra sigui una representació fascinant de l'art modern a principis del segle XX.
Arearea
Eugène Henri Paul Gauguin
Aquesta obra de Gauguin és una representació d’un escenari exòtic a Tahití, amb figures femenines i elements naturals que reflecteixen l'interès de l'artista per la cultura polinèsia. Amb l'ús del color vibrant i una composició simplificada, l'obra forma part del moviment simbolista.