El verí del teatre

El verí del teatre

RODOLF SIRERA

CONEIXEM L'AUTOR...

I la seua obra

El verí del teatre és una obra escrita originalment per a televisió. El text proposa una reflexió sobre les convencions del teatre, els límits de la ficció i les relacions socials a través d'una conversa entre els seus dos protagonistes, un marqués i un actor, Gabriel de Beaumont, al París de 1784.

Preguntes fragment/obra

Preguntes context

1) Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l'obra El verí del teatre?

• L'acció se situa en la França prerevolucionaria (París 1784).
• Referències espacials: palau rococó, estil arquitectònic i decoratiu històric.
• Al·lusions a Diderot, coautor de l'Enciclopèdia francesa en el període de la Il·lustració; Racine, autor dramàtic de tragèdies clàssiques; Rousseau, filòsof francés...
• Objectes com la botella de vi, la copa, l'armari...

2) Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra.

Depén del fragment significatiu que aparega a l'examen, el qual caldrà situar dins la trama de l'obra.

1a part: Marqués disfressat de criat. 2a part: descobriment i 1a representació de Gabriel. 3a part: suposat enverinament i 2a representació. 4a part: descobriment de la veritat

3) Quines característiques presenta el personatge (criat/marquès, Gabriel)? Evoluciona el personatge al llarg de l'obra?

MARQUÉS La seua aparença externa està marcada per la simulació en un primer moment, ja que es fa passar per un criat de cara a Gabriel. El pas de criat a Marqués està marcat per un canvi de veu. Des d'un principi, quan es fa passar per criat, ja té un llenguatge culte. És una persona astuta, ja que aconsegueix enganyar a Gabriel i dominar la situació. La posició social del Marqués és alta, i li permet aconseguir allò que vol i que li provoca plaer.

GABRIEL DE BEAUMONT És un xic jove que es dedica al teatre. La seua aparença externa no presenta cap acotació que el caracteritze; el caràcter realista de l'obra el fa innecessari. Quant al caràcter: està marcat per la seua categoria social inferior i pel seu orgull professional.

Ambdós personatges no evolucionen al llarg de l'obra (representa una hora real), però sí que fan canvis, ja que El Marqués, al fer-se passar per criat, parla i vesteix d'una manera, i al confessar que és el mateix amo (és a dir, El marqués) es canvia de vestimenta i s'expressa d'una altra manera. Gabriel també canvia, ja que tracta el Marqués de forma despectiva quan pensa que és un criat, i amb més respecte i cordialitat quan s'adona que és el Marqués. En saber-se enverinat, mostra una actitud ben dramàtica i sotmesa als capricis del noble.

4) Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?

En tota l'obra hi apareixen dos eixos temàtics remarcables. - El primer són les categories socials, ja que es representa en l'obra com una societat piramidal, en la qual no tots tenen els mateixos drets. -El segon són les qüestions metateatrals, ja que ens enfoca quin és el límit entre la realitat i la ficció en la interpretació actoral.

5) Analitza les característiques del tractament de l'acció en El verí del teatre. Segons el fragment triat, la pregunta podria relacionar-se amb el tractament de l'espai o amb el tractament del temps.

TEMPS

ESPAI

6) Veiem un engany o un efecte sorpresa en aquest fragment d'El verí del teatre? Juguen un paper destacat aquests recursos en l'obra? Raona la resposta amb el comentari d'altres exemples d'enganys o d'efectes sorpresa presents en l'obra.

• 1r engany: el Marqués fingeix que és un criat.
• 2n engany: suposat enverinament de Gabriel.
• 3r engany: possible salvació per mitjà del presssumpte antídot.
• 4t engany: revelació que l'antídot era l'autèntic verí.

1) En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?

L'obra va ser publicada al 1978, any en què es va proclamar la Constitució Espanyola. Per tant, és un context de canvi i d'obertura política i social: arribada de la democràcia i de l'estat de les autonomies. Es dona pas a un procés de recuperació de les llibertats que passa també per la normalització lingüística i cultural. Tot això va incentivar la producció literària teatral en valencià i es va renovar l'escena valenciana. Sorgeix un teatre més modern, crític i alternatiu. Trobem ara un teatre independent, amb creacions col·lectives que desafiaven la censura.

2) Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor/a (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

L'obra, escrita en 1978, se situa en la 2a etapa de la producció de l'autor(1978-1985), en la qual experimenta amb diversos gèneres, models textuals i temes. En l'etapa anterior (1969-1971) havia iniciat el seu compromís amb la llengua, vinculat al teatre independent (La desviació de la paràbola). Posteriorment, en la 3a etapa (1986-1994) consolidarà el seu estil. investigant amb els elements teatrals: espai, temps, llenguatge... (Trilogia de les ciutats). Comença també a escriure guions per a sèries de televisió. A la 4a etapa (1999-actualitat) s'obri més al marc europeu (Punt de fuga, Europa en guerra).

3) Quines característiques generals presenta el gènere teatral en el context d’escriptura de l’obra?

A finals dels 70 conviuen el teatre clàssic amb un més innovador. S'incorporen gestos i elements escènics, però amb poc contingut didàctic o polític (grups com Els Joglars, Dagoll Dagom...) A partir dels 80 comença a recuperar-se el text, la paraula es revaloritza. Apareixen pocs personatges i abunden els jocs d'espai i temps. Són freqüents els monòlegs. Els autors teatrals s'impliquen més en les seues obres, actuant com a directors o fins i tot com a actors. (Benet i Jornet, Sirera)

4) Quins altres autors destaquen en el context d’escriptura d’El verí del teatre? (Mínim dos autors/es). Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores.

MANUEL MOLINS

JOSEP MARIA BENET I JORNET

5) Quines característiques presenta el teatre amb anterioritat al context d’escriptura d’El verí del teatre?Quines diferències trobem en el teatre entre aquests dos períodes?

La situació del teatre en català als anys 50 i 60 es pot resumir en dos escenaris: a) el model tradicional: Representacions en valencià molt restringides; falta de formació del públic; predomini de la comèdia sentimental del XIX i dels sainets humorístics d’ideologia conservadora i pobresa tècnica i lingüística. Es representen autors com Eduard Escalante, Àngel Guimerà, Josep Maria de Sagarra. b) el teatre de renovació: Teatre inèdit i no representat fins als 60 (Joan Brossa, Manuel de Pedrolo, Francesc de Paula Burguera, J. A. Gil Albors). Algunes institucions innovadores es proposen connectar amb autors directors de l’estranger, definir un canon de teatre nacional, publicar textos inèdits.

jJOSEP

6) Quins autors o autores destaquen en el teatre amb anterioritat al context d’escriptura d’El verí del teatre? (Mínim dos autors/es) Quines semblances o diferències presenta l’escriptura d’aquests altres autors o autores respecte a l’autor del fragment?

MANUEL DE PEDROLO

SALVADOR ESPRIU

GRÀCIES!

Marian Pérez Broseta 24-25

SALVADOR ESPRIU

A grans trets, el teatre de Salvador Espriu es caracteritza per ser un un model de teatre intel·lectual on l’important no són les accions sinó la paraula, fins i tot per posar-la de relleu prescindeix pràcticament de les acotacions. El fet, però, que sigui un teatre amb uns plantejaments intel·lectuals, no exclou la inclusió d’elements de la tradició popular que es remunten al món de les seves vivències d’infantesa a Sinera i a aquell teatret amb què havia jugat de noi. Un teatre bastit sobre uns patrons clàssics amb elements populars que evoquen i traslladen a l’escena els temes, els mites i els personatges propis del seu univers literari. En totes tres obres, Antígona, Primera història d’Esther i Una altra Fedra si us plau, Espriu hi recrea personatges i episodis de la mitologia clàssica i bíblica que li serveixen per traçar, per la via del símbol, paral·lelismes amb situació política de la postguerra.

MANUEL MOLINS

La seua producció teatral presenta una gran diversitat formal, amb temàtiques i intencionalitats molt variades. Format en el teatre independent (Grup 49) ha fabulat episodis històrics valencians amb una dramatúrgia subversiva i compromesa amb la realitat històrica i social del moment (Dansa del vetlatori, Quatre històries d’amor per a la reina Germana, Centaures...)Més recentment, les seues obres exploren la naturalesa del poder i de les classes privilegiades: Ni tan alts, ni tan rics..., Ombres de la ciutat , La divina tramoia). Autor sempre atent a l’actualitat i als conflictes més punyents en cada moment, ha escrit sobre les migracions (Abú Magrib), els nous desafiaments de l’educació (Monopatins (Skaters), sobre la plenitud i la llibertat del gènere femení (Dones, dones, dones) ...

MANUEL DE PEDROLO

Mollt conegut com a novel·lista la seua aportació a la dramatúrgia és també molt notable, ja que contribuí a la renovació del teatre de postguerra amb una sèrie d'obres inspirades en el teatre de l'absurd. En elles es presenten situacions aparentment irreals o absurdes, amb persontages estranys que no responen al comportament normal de la societat, però que serveixen per a reflexionar sobre l'existència en clau simbòlica. La mort, els problemes de la comunicació humana o el sentit de la vida són temes clau en Cruma. En Homes i No afig també el tema de la llibertat.

EL TEMPS

• Sabem que l'acció transcorre a l'any 1784 per les acotacions inicials.
• Sabem que és per la vesprada per les 6 campanades que se senten d'un rellotge llunyà i perquè els personatges veuen el capvespre des de la finestra.
• L'acció dura una hora (era el temps de representació en televisió)

• L'evolució temporal és lineal i cronològica (evidenciada amb el rellotge d'arena)

L'ESPAI

Tota l'acció transcorre a un espai únic i tancat, la sala de rebre d'un palau rococó a París, que es transforma en una gàbia, una presó per a Gabriel. L'espai escènic està dins de l'espai de l'escena, és el metateatre, el teatre dins del teatre.

BENET I JORNET

J.M. Benet i Jornet (Una vella i coneguda olor) ha compaginat una obra teatral brillant amb una carrera com a creador de guions televisius. Els seus protagonistes, moguts per fortes passions, solen fracassar en l’intent d’integrar-se en un grup social diferent (Berenàveu a les fosques). Els sues temes són la felicitat inassolible, el desig de transcendència, el component efímer de l’amor, la temptació de la fugida, la malaltia terminal, les actituds i les relacions no sancionades per la moral pública, el lligam entre pares i fills...