Disseny de jardins II

Disseny de jardins

Art

Arquitectura

paisatgisme

Disseny de jardins

Botànica

Enginyeria

ciència

La Biofília

La paraula Biofília significa afinitat de les persones per la naturalesa i aquest terme es refereix a la part emocional d'aquesta conexió. La biofília és doncs la connexió innata de l'ésser humà amb plantes i animals, amb les quals ha coexistit durant milers d'anys. Per extensió, les ciutats biofíliques són aquelles que construeixen un entorn habitable sense necesitat d'arrassar amb la natura.

El contacte amb la natura millora el benestar i està directament associat amb la qualitat de vida i la salut física i mental.

Els espais verds públics i privats

Infraestructura Verda (CE) Xarxa estratègicament planificada de zones naturals i seminaturals d'alta qualitat, disenyada i gestionada per a proporcionar un ampli ventall de serveis ecosistèmics i protegir la biodiversitat. IV ha d'aportar els siguents beneficis:

• Mediambientals. Solucions basades en la natura (NBS)
• Socials: relacions i interaccions
• Mitigació i adaptació del canvi climàtic
• Preservació i foment de la biodiversitat
• Fer la ciutat més saludable

La Infraestructura verda requereix continuitat

Renaturalització

Biodiversitat

Entorns saludables

El nou paradigma

Renaturalització

Foment de la biodiversitat

Jardins Sostenibles i Resilients

Esmenes i millores al sòl o selecció d'espècies

Jardins sense reg o telegestió

Gestió clássica o evolutiva dels espais verds

Observar i entendre

Disseny del jardí o estratègia de naturalització

Enginy o ciència

Disseny del jardí: La concepcció clásica

Projecte

Construcció

Mantenimient

Model assimilable a l'Arquitectura i Enginyeria: en finalitzar l'obra acaba el projecte i comença el manteniment. Imatge finalista+estàtica Altos costos de manteniment

Concepte evolutiu dels jardins

El jardí evolutiu

El jardí comença quan acaba la construcció

Projecte

Manteniment

Execució

Sostenibilitat

Ambiental, Social i Econòmica

josep m mompn valeri

La natura no és estatica i evoluciona constantment

“La ecología aplicada al jardín estaría relegando la dimensión arquitectónica de la obra a un segundo plano”. ¿La razón? Lo vivo no permanece en las formas fijas. Adopta formas que enseguida abandona, se transforma y transforma el espacio. El jardín ecológico solo puede ser un jardín de transformación. Gilles Clement

Alter flugplatz Frankfurt am Main

Gestionar a favor dels processos naturals

Succesions ecològiques

En els estadis inicials només plantes hebràcies i petits arbusts són capaços de colonitzar el sòl i iniciar el camí.

Les poblacions es van substituint al llarg del temps per altres més eficients en l'aprofitament d'energia, fins arribar a la estabilitat

Amb el pas del temps incrementa el nombre d'espècies, la biodiversitat, la biomassa i l' estabilitat de l'ecosostema el fa més resilient.

josep m mompín valeri

Les oportunitats del lloc

josep m mompín valeri

Renaturalizació urbana

Rambla Pompeu Fabra

La vegetació espontània ens ensenya possibles solucions per afavorir l' estratègia de renaturalització urbana. Les "plantes d'escletxa " son capaces d'aprofitar les oportunitats de la ciutat. Aprofitar aquest camí ens permet construir espais verds més resilients, sostenibles i adaptats a les condicions del lloc.

josep m mompín valeri

Procés construccio RPF

Renaturalització urbana

josep m mompín valeri

Jardí resistent a sequera

Model replicable a d'altres emplaçaments

"Diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore"

josep m mompín valeri

The Crack Garden San Francisco, California, U.S.A.

Afavorir la Biodiversitat als jardins

Creació de nous hàbitats. Refugi i aliment.

La major biodiversitat es produeix en els espais que tenen característiques de mosaic i combinen boscos, arbres aillats, conreus, prats, arbustos i zones d'aigua.

Esquemas ecosistémicos Hidrobiology&Gabino Carballo

Parc de Can Mulà + Plaça Pau Casals

Adaptació i transformació de parcs i jardins existents

josep m mompín valeri

Transformació de la gestió

Foment de la Biodiversitat, GIP

"Diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore"

Plantar nous arbres, crear masses arbustives, selecció d'espècies me·líferes o atractives per le aus.

Aplicar mulch, conservar les fulles seques, la fusta morta, els forats als arbres vells, instalar caixes niu,

Transformació de gespes en prats urbans

josep m mompín valeri

Segues diferenciades, reducció nombre de segues

"Diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore"

josep m mompín valeri

Usos regulats: Pilotes, bicis, gossos. Informació/ Comunicació

"Diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore"

Gestió de la sequera: reducció / eliminació dels regs

De la gespa al prat sec

josep m mompín valeri

La gestió de la sequera:

Les condicions de plantació inicials (substrat, drenatge, sòl, presentació) i l'gestió adaptativa de la vegetació resulta clau per la seva resistència a les condicions actuals.

Molts arbres que han viscut sempre amb el suport d'un reg autòmàtic constant, no estan adaptats a les condicons de sequera i ara són els que estan patint més i presenten riscos més elevats.

Són possibles els jardins sense reg?

1. Adaptar l'estil dels nostres jardins al nostre clima 2. Vegetció mlot resistent i ben adaptada 3. Sòl drenant, profund i pobre 4. Plantes de tamany petit 5. Utilitzar encoixinat mineral 6. Densitats plantacions i plantes entapissants 7. Època de plantació 8. Limitar creixement de la part aèria 9. Únicament regs implantació. Pocs i profunds. 10. Control de vegetació adventícia

josep m mompín valeri

Jardins sense reg

NBS Cicle de l'aigua

NBS Cicle de l'aigua

Jardins sense reg

Jardins de pluja (SUDS)

Parc dels PinetonsMollet del Vallès

josep m mompín valeri

Els inicis 2003

Moviment de terres i recorreguts principals

Conectivitat vianants 2005

Primeres plantacions. Gestió Agrícola 2005-2006

Participació 2006-2008

Solució basada en l'agricultura

Paisatge canviant

Gestió de l'aigua 2008

Un parc en transformació constant

Els recorreguts secundaris els defineix la gent o les segues

josep m mompín valeri

Participació ciutadana. Festa de l'arbre de 2005-2023

Participació ciutadana. Festa de l'arbre i la Biodiversitat

Renaturalització Urbana

Una visió biofílica de la ciutat que aposti por una estratègia de renaturalització i millori la infraestructura verda aportará beneficis en els serveis ecosistèmics i amb això millorarà la condició i el benestar dels seus ciutadans.

Bibliografia recomanada

Renaturalització de la ciutat

Autoria Juvillà Ballester, Eloi (Direcció) Editorial: Diputació de Barcelona 2019 Col·lecció: Estudis Sèrie: Urbanisme i Habitatge, 2

Descàrrega gratuita del PDF a

https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/renaturalitzacio-de-la-ciutat_61788

www.visitandojardines.com

Més informació i articles relacionats al blog

https://visitandojardines.com/category/apuntes-de-gestion/

Moltes gràcies mompinsjardins@gmail.com

La Gestió Evolutiva dels Espais Verds