l'estiu de les joguines mortes

l'estiu de les joguines mortes

toni hill

fragment

sobre el llibre

sobre l'autor

TONI HILL

Toni Hill, nascut al 1966 és un escriptor i traductor espanyol publicat pel grup editorial Penguin-Random House.

uadra de Barcelona: L'estiu de les joguines mortes, Els bons suïcides i Els amants d'Hiroshima; i de la novel·la de misteri d'ambientació gòtica Els àngels de gel. També ha escrit el thriller modern Tigres de cristall. Ha traduït llibres com El fosc passatger, Jane Eyre i la resta dels llibres de Dexter. Es va criar a Cornellà del Llobregat i va ser, de petit, un àvid lector d'Agatha Christie És descendent d'un soldat anglès que es va quedar a viure a Catalunya.

És llicenciat en psicologia. Fa més de deu anys que està dedicat a la traducció literària ia la col·laboració editorial en diferents àmbits.

Mentre està apartat del servei, li assignen un cas extraoficial sobre la misteriosa mort d’un jove de l’alta burgesia barcelonina. A mesura que investiga, descobreix un món de privilegis i corrupció i, al mateix temps, el seu passat torna per enfrontar-lo en el pitjor moment.

Pel que fa a la seva trajectòria professional, l’Héctor és un dels millors agents de la comissaria, amb un caràcter pacífic. Tanmateix, ningú entén què el va portar a cometre una agressió en el seu últim cas, fet que li va valer unes vacances forçades. D’altra banda, la seva vida personal és complicada: la seva dona l’ha deixat, però mantenen una bona relació. A més, s’adona que ha descuidat el seu fill a causa de la seva feina.

L’Héctor és un agent argentí d’origen espanyol que, després de tenir un conflicte amb el seu pare, es va traslladar a Espanya per estudiar i establir-se. Quan arriba a Espanya, troba una nova companya a la comissaria, la Leire Castro. De fet, ella és una agent molt intuïtiva que ajudarà l’Héctor en una investigació.

Fragment llibre: L'estiu de les joguines mortes

"Va fer callar el despertador al primer cop de timbre. Les vuit del matí. Si bé feia hores que estava despert, les extremitats van acusar una pesantor sobtada i va haver de fer un esforç per llevar-se i anar cap a la dutxa. El raig d’aigua freda va endur-se la desgana, i també una part dels efectes del decalatge horari. Havia arribat la tarda anterior, després d’un vol Buenos Aires-Barcelona interminable que encara es va allargar més a l’oficina de reclamació d’equipatges de l’aeroport. La dona que el va atendre, que en una altra vida segur que havia estat la clàssica institutriu britànica, li va esgotar les últimes dosis de paciència mirant-se’l com si la maleta fos un ens amb decisió pròpia i hagués optat per anar-se’n amb un altre amo menys malcarat."