VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (Burjasot 1924-Valencia 1993)

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (Burjasot 1924-Valencia 1993)

(Burjasot 1924-Valencia 1993)

1. Sobre Vicent Andrés Estellés.

Vicent Andrés Estellés va nàixer al 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era el forner del poble. Va estudiar periodisme de Madrid, on va cursar la carrera com a becat. El 1948, va començar a treballar com a periodista a Las Provincias publicació de la qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958, càrrec que va exercir fins a l'any 1978 quan va ser arbitràriament substituït. El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos.

2. Context històric i context literari.

Tendències poètiques en l'àmbit de la literatura catalana

Entre la fi dels quaranta i el començament dels cinquanta Tradició postsimbolista Realisme històric o social Avantguardes ( Carles Riba) (Salvador Espriu, (Joan Brossa) V. Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol i Ferrater) Dècada dels setanta Dècada dels huitanta S XXI Poesia simbolista i experimental Realisme líric (Maria Mercè Marçal) (Joan Margarit) Marc Granell

2. Context històric i context literari.

I, mentrestant, a València...

Podem distingir dos períodes en la poesia de postguerra (anys 40 i 50): Un primer moment de silenci absolut i l'inici de la recuperació a finals dels 40. Durant els anys 70, en el panorama literari general, el predomini de la poesia fou quasi total. Els poetes es decantaven ara envers el simbolis-me o l'experimentalisme.

3. Llibre de meravelles.

Va ser escrit principalment durant els anys 50 (entre 1956 i 1958) però es va publicar l'any 1971. DEFINICIÓ Crònica dels anys de guerra i postguerra a València, amb una descripció de la realitat quotidiana de la vida sota el franquisme i amb una presa de consciència del paper del poeta (escriptor, intel·lectual) en la seua societat. TENDÈNCIA LITERÀRIA Hi podem trobar alguns punts de contacte amb el que s'ha anomenat realisme històric o social. IMPORTÀNCIA La podem qualificar com a obra cabdal dins la seua producció.

4. Característiques de Llibre de meravelles: 4.1. Estructura.

Llibre de meravelles té estructura de tríptic. Els tríptics són molt freqüents a l'Edat Mitjana i posteriorment. Són una mena de «còmic» o «novel·la gràfica» i es lligen de d'esquerra a dreta. Solen tenir una cos central més gran i dues parts més reduïdes a dreta i esquerra del cos central. Farem servir El jardí de les delícies del pintor neerlandés Hieronymus Bosch (segle XV) per explicar aquesta estructura de tríptic.

4.1. Estructura.

"Propietats de la pena". Mena d'epíleg on el poeta assumeix la veu col·lectiva del seu poble per denunciar i reclamar per la pàtria. L'Infern

"Teoria i pràctica de la flor natural". Pròleg on es reflexiona sobre l'ofici i la missió del poeta i de l'home. El Purgatori

Cos central: apartats numerats de l'I al VII. Crònica retrospectiva de la València de la postguerra. El Paradís

4.1. Estructura.

"Teoria i pràctica de la flor natural". "Un entre tants" Art menor

Cos central: apartats numerats de l'I al VII. "Els amants" "Cant de Vicent" "l'Estampeta" "Per xemple" Alexandrins

"Propietats de la pena". "Assumiràs la veu del poble" Art menor

Les reminiscències i referències a l'Edat Mitjana són contínues en l'obra, començant pel propi títol que recorda el Llibre de meravelles de Ramon Llull. També hi apareix la poesia trobadoresca i autors com Ausiàs March,Jaume Roig, Roís de Corella.... Funció: homenatjar i dialogar amb la història literària. • PRIMERA PART: «Teoria i pràctica de la flor natural». - Diversitat de formes mètriques: decasíl·labs, octosíl·labs i tetrasíl·labs principalment. - Predominen les figures retòriques i estilístiques basades en la repetició (anàfores, paral·lelismes, concatenacions...) i la repetició de versos que actuen com refranys o leit motiv. Aquests recursos intensifiquen i donen èmfasi als poemes. - El poeta se sent un home «entre tants», immers en la seua època i reflexiona sobre la poesia i la condició humana.

• SEGONA PART: - Predomini quasi absolut del vers alexandrí d'estructura (6+6), és a dir, separat en dos hemistiquis de sis versos cadascun. - Entre les figures retòriques destaquen la metàfora i la comparació, la hipèrbole, la metonímia, la sinestèsia, la ironia i les discordances. - Citacions de poetes medievals. - Es tracta d'un relat de la realitat quotidiana de la postguerra a València, amb moltes referències a l'espai i el temps concrets. Trobem un macroespai (València) i molts microespais (les baranes del riu, els cafés, els carrers...) i referències concretes al marc temporal (repressió, fam, mort...). És un moment dur, de misèria, però també de descobriment del sexe i de l'amor, així els principals temes estellesians es barregen: amor, mort, fam i por..

• TERCERA PART: - Predomini del vers octosíl·lab. - Abundància de figures retòriques de repetició. - El poeta assumeix la humiliació col·lectiva i n'esdevé «la veu». L'obra sembla el testimoni d' un «viatge «iniciàtic» o d'una evolució personal (i col·lectiva): des de la presa de consciència de pertànyer a una col·lectivitat, passant per l'experiència col·lectiva i individual fins a l'assumpció de la funció social i reivindicativa del poeta i, per extensió, de l'intel·lectual.

4.2. Temàtica. • L'amor: un amor amerat d'erotisme, amb referències sexuals explícites i directes. És un amor passional, no sublimat, sovint furtiu i desesperat, producte dels condicionants morals i socials del seu temps. Ffuig de les convencions i reivindica un amor basat en la passió i allunyat dels models de l'amor romàntic. Estellés parla de l'amor a partir de l'experiència personal i les experiències concretes, no des de la idealització i la sublimació. • La mort: com en el cas de l'amor, és una mort concreta, present en la vida quotidiana del moment amb referències concretes a morts durant la guerra i la postguerra i a la mort a causa de la fam i la misèria. Tampoc hi ha sublimació: hi ha un dolor físic i un sentiment d'absència. • La por: a través de les referències a la repressió i la censura. La por era un element present en la vida durant la postguerra, dolorosament quotidià. • La fam i la misèria: ocasionades també per la guerra i la postguerra.

4.3. Marc espaciotemporal. La València de la postguerra (anys 40-50 del segle XX). València és el macroespai amb la qual sembla dialogar, però hi trobem també multitud de microespais: noms de carrers, places, barris, pobles, les baranes del riu, l'escaleta, la font de l'Albereda... Hi ha rerències històriques d'events concrets, de festes populars (les Falles) i d'altres referències alperíode de la postguerra (els morts, els desapareguts, la fam, la misèria...).

4.4. Llengua i estil. Entre les característiques de la llengua poètica d'Estellés en destaquem: • Ús de l'article indeterminat amb valor concretitzador i existencial. • Adjectivació abundant. • Insistent temporalitat. • Humor i ironia. • Metàfores i comparacions sorprenents. • Ús sovintejat d'hipèrboles i discordances. • Presència d'un narratari còmplice que defineix el que la crítica ha anomenat «poema confessió», generalment en primera persona, i que s'assembla molt al concepte «escriptura parlada que hem vist en Rodoreda.

5. IMPORTÀNCIA I SENTIT DE L'OBRA El Llibre de meravelles d’Estellés és la crònica i la recreació literària més intensa que s’ha escrit mai de la ciutat de València. Una València, però, d’un temps molt concret: el de la postguerra, des del 1939 fins als primers anys de la dècada dels cinquanta. De fet, aquesta obra d’Estellés es podria caracteritzar sumàriament com una crònica de la València d’aquella època. Per això és una poesia narrativa: hi conta fets de la història política i de la vida quotidiana. En el Llibre de meravelles hi ha una voluntat de fer un tríptic, un mapa o un catàleg d’un lloc, d’un temps i també de la memòria literària de València.

Il·lustracions de l'alumnat de 4t en el