Bona comunicació entre companys

LA BONA COMUNICACIÓ ENTRE COMPANYS DE TREBALL

1. Companyerisme i cultura d’equip
1. Companyerisme
2. Cultura d’equip
3. Exemples
2. Comunicació efectiva.
1. L’Assertivitat
2. L’Escolta Activa
3. Gestió de conflictes
3. Gestió de conflictes.
1. Tècniques per resoldre conflictes

Contingut

Presentació

Considerem companyerisme i que existeix cultura d’equip quan la capacitat per treballar junts amb respecte, suport i amb col·laboració es fa palès entre els companys de treball. El companyerisme contribueix a crear una bona cultura d’equip, però no és suficient per si sol. Un equip pot tenir bon companyerisme entre alguns treballadors, però si no hi ha una cultura d’equip ben definida (amb una comunicació fluida, un lideratge efectiu i objectius compartits), poden sorgir tensions i descoordinació.

1.- Companyerisme i cultura d’equip

Per això, és important treballar en ambdós aspectes de manera complementària:

• Fomentant relacions personals positives i, alhora.
• Establint una estructura clara que faciliti la cooperació i el treball conjunt.

Vegem-ho detingudament!

1.- Importància de l’acollida

El suport mutu fa que la feina sigui més fluïda i agradable, ajudant a reduir tensions i millorant la satisfacció laboral i la motivació.

En una residència de gent gran, on el treball pot ser físicament i emocionalment exigent, tenir un bon equip al costat és fonamental per evitar l’estrès i millorar la qualitat del servei.

El companyerisme és la relació entre individus dins un equip de treball basada en la confiança, el respecte i el suport mutu. Es manifesta en accions quotidianes com ajudar un company en un moment de necessitat, ser empàtic amb els altres o celebrar els èxits conjuntament.

El companyerisme és la base per a un bon ambient laboral.

1.a. Companyerisme

En una residència, la cultura d’equip pot estar basada en la solidaritat i l’empatia, però també en aspectes formals com protocols de treball i dinàmiques de comunicació.

És una construcció col·lectiva que estableix com es prenen decisions, com es gestionen els conflictes i com es col·labora per assolir objectius comuns.

La cultura d’equip es refereix als valors, normes i actituds que defineixen com funciona un equip en conjunt.

La cultura d’equip va més enllà de les relacions interpersonals.

1.b. Cultura d’equip

Cultura d’equip: En comptes de deixar la gestió de les baixes a l’atzar, l’equip te un protocol establert per aquests casos: quan hi ha menys personal, es fan reunions ràpides al principi del torn per redistribuir les tasques de manera equitativa. Així no depèn només de la voluntat de cada treballador ajudar els altres, sinó que hi ha un sistema organitzat que fomenta la col·laboració.

Companyerisme: Un treballador veu que la seva companya està sobrecarregada amb un resident que necessita més atenció i decideix ajudar-lo sense que ella ho demani. Li ofereix suport, encara que no sigui exactament la seva tasca assignada, per què sap que si col·laboren, tot l’equip funcionarà millor.

Exemples pràctics de companyerisme i cultura d’equip en una residència:

1.c. Exemples

Reflexiona

Una bona comunicació no només es basa en parlar, sinó també en saber escoltar i comprendre el punt de vista dels altres.

És especialment important en una residència, on els canvis en l’estat de salut dels residents o en l’organització del treball han de transmetre’s amb precisió.

La comunicació efectiva implica expressar-se de manera clara, precisa i respectuosa per evitar malentesos i garantir que la informació arribi correctament.

La comunicació efectiva fa referencia a l’habilitat d’expressar-se de manera clara i respectuosa, tenint en compte una actitud assertiva i d’escolta activa. Vegem els conceptes d’Assertivitat i d’Escolta Activa...

2.- Comunicació efectiva

L’Assertivitat és una habilitat comunicativa que consisteix a expressar opinions, necessitats i sentiments de manera clara, directa i respectuosa, sense ser agressiu ni submís. Refereix també a la capacitat de defensar els propis drets sense trepitjar els dels altres, mantenint un equilibri entre el que volem expressar i la manera en que ho fem.

2.a. L’Assertivitat

Autoconfiança Creure en el que es diu i transmetre-ho amb seguretat.

Escolta Activa Valora el punt de vista dels altres i te en compte les seves necessitats.

Fermesa Manté la pròpia postura sense deixar-se influenciar per pressions externes.

Respecte Expressa sense atacar no menysprear els altres.

ClaredatTransmet el missatge de manera directa i entenedora.

Compta amb les següents característiques:

2.a. L’Assertivitat

Assertiu: “Crec que el repartiment de tasques no és equilibrat. Podríem revisar-ho per veure si ho podem repartir millor?”La persona expressa el seu descontentament amb respecte i proposa una solució.

No assertiu: AFRESSIU: “Sempre ho faig jo tot! Ningú ajuda mai!”La persona expressa la seva molèstia de manera acusatòria, creant tensió.

No assertiu: PASSIU: “No m’agrada com hem repartit les tasques avui.... Però be, ja ho faré jo.”La persona en aquest cas, es resigna i no defensa el seu punt de vista.

La comunicació assertiva pot no efectuar-se, decantant-se cap als pols oposats. D’aquesta manera, parlaríem d’una comunicació agressiva o en canvi, d’una comunicació passiva. Vegem-ho:

2.a. Exemples de comunicació assertiva en una residència

4.- Augmenta el respecte i la confiança entre companys

3.- Redueix l’estrès i la frustració laboral

2.- Millora la col·laboració i la cohesió d’equip.

1.- Evita malentesos i conflictes innecessaris

2.a. Beneficis de l’Assertivitat en el treball en equip

L’Escolta Activa és una habilitat comunicativa que consisteix a prestar atenció conscient i amb interès al que diu l’interlocutor, no només amb les orelles, sinó també amb la ment i el llenguatge corporal. No es tracta només de sentir les paraules, sinó de comprendre el missatge, interpretar les emocions de qui parla i demostrar que s'està escoltant de manera genuïna.

2.b. L’Escolta Activa

No interrompreDeixar que l’altre acabi el seu missatge abans de respondre.

Fer preguntes claresPreguntar per aclarir dubtes i demostrar interès en el que s’està dient.

EmpatiaIntentar comprendre les emocions i necessitats de l’altra persona.

Parafrasejar i resumirRepetir el que ha dit l’altre amb les pròpies paraules per confirmar que s’ha entès bé.

Contacte VisualMirar la persona que parla per mostrar interès.

Atenció plena Deixar de banda distraccions i centrar-se en la conversa.

Llenguatge corporal positiuAssentir amb el cap, mantenir una postura oberta i evitar gestos de desinterès.

Compta amb els següents elements clau:

2.b. L’Escolta Activa

L’Escolta Activa és una habilitat comunicativa que consisteix a prestar atenció conscient i amb interès al que diu l’interlocutor, no només amb les orelles, sinó també amb la ment i el llenguatge corporal. No es tracta només de sentir les paraules, sinó de comprendre el missatge, interpretar les emocions de qui parla i demostrar que s'està escoltant de manera genuïna.

2.b. Exemples d’Escolta Activa en una residència

Treballador B: (sense escoltar realment): “Sí, ja ho veurem…” (mentre mira el mòbil)..

Treballador A: “Crec que necessitem més temps per fer aquesta tasca, perquè així no ens dona temps de fer-ho bé.”

2.b. Exemples d’Escolta Activa en una residència

Treballador A: “Crec que necessitem més temps per fer aquesta tasca, perquè així no ens dona temps de fer-ho bé.”

Treballador B: “Entenc el que dius. Penses que la càrrega de feina és massa alta? Podem parlar amb l’equip per buscar una solució?”

2.b. Exemples d’Escolta Activa en una residència

L’objectiu d’aquest procés és oferir una arribada acollidora i estructurada per a la persona usuària i la seva família, facilitant-ne la integració.

2.b. Exemples d’Escolta Activa en una residència

4.- Fomenta un ambient de respecte i cooperació.

3.- Ajuda a gestionar millor els conflictes.

2.- Augmenta la confiança i la motivació entre companys.

1.- Millora la comunicació i redueix els malentesos.

2.b. Beneficis de l’Escolta Activa en el treball en equip

Reflexiona

Per això, és important aprendre tècniques per resoldre desacords de manera constructiva i evitar tensions innecessàries.

Una gestió eficient dels conflictes evita que aquests esdevinguin problemes greus i fomenta un treball més harmoniós.

Un conflicte pot sorgir per diferències d’opinió, problemes de càrrega de feina o malentesos en la comunicació.

Els conflictes son inevitables en qualsevol equip de treball, però la clau és com es gestionen.Vegem com els podem gestionar...

3.- Gestió de conflictes

La resolució dels conflictes ha de ser àgil i eficaç per evitar que els desacords afectin l’atenció dels residents i el clima laboral.Per gestionar-los, és important aplicar les següents estratègies, i que algunes ja les coneixes:

3.a.- Tècniques per resoldre conflictes en una residència.

Per exemple, si un treballador es queixa sempre que li toca fer les tasques mes pesades, pot dir: “M'agradaria parlar sobre el repartiment de les tasques perquè em sembla que no està equilibrat. Podríem revisar-ho junts?”.. En comptes de “Sempre em toca a mi”.

Escolta activament a l’altra persona abans de respondre.

Mantingues la calma i evita discussions.

Utilitza frases en primera persona: “Jo crec que….”, en comptes de: “Tu sempre…”.

Ja hem parlat del què és l’assertivitat. Ara apliquem-la a la resolució de conflictes:

Comunicació Assertiva en els conflictes.

Per exemple, si un company es queixa que no rep suport, en comptes de defensar-se immediatament, es pot respondre: “Entenc que et sentis així, i m’agradaria saber com puc ajudar-te millor.”

Valida les emocions sense jutjar-les.

Repeteix amb les pròpies paraules el que diu l’altre per confirmar la comprensió: “Si t’he entès bé, et preocupa que el ritme de treball sigui massa alt, oi?”.

Fes preguntes per aclarir el problema: “Pots explicar-me exactament què et preocupa?

Ja hem parlat d’aquests conceptes en general. Ara apliquem-la a la resolució de conflictes:

L’Escolta Activa i l’Empatia en els conflictes

Per exemple, si dos treballadors tenen un desacord sobre qui ha de fer una tasca determinada, un tercer company pot dir: “Entenc que tots dos teniu punts de vista diferents. Us sembla bé si busquem una solució que sigui justa per a tothom?

És important que la mediació no es converteixi en un judici, sinó en una oportunitat per trobar acords.

Ha de buscar solucions justes i factibles per a ambdues parts.

La persona mediadora ha d'assegurar que totes dues parts expressin el seu punt de vista.

Quan dues persones no aconsegueixen resoldre un conflicte, una tercera persona neutral, que pot ser un altre company o un supervisor, pot ajudar a trobar un punt en comú. Vegem com es pot aplicar:

Mediació informal

Per exemple, podem proposar de la següent manera: “Podríem fer un sistema de rotació perquè tothom tingui les mateixes responsabilitats i així evitem que sempre recaigui en els mateixos?

Si algú sent que fa massa feina, plantejar la situació de manera constructiva en una reunió d’equip.

Rotar les tasques més pesades per evitar sobrecàrrega en els mateixos treballadors.

Crear llistes clares de tasques perquè tothom sàpiga què li toca fer.

Molts conflictes sorgeixen per la percepció que alguns fan més feina que els altres.Acordar un repartiment just pot prevenir tensions.Podem:

Repartició equitativa de tasques i compromisos

Per exemple, si hi ha una discussió sobre quii ha oblidat donar una medicació a un resident, en comptes de culpar algú, es pot dir: “Com podem millorar la comunicació per assegurar-nos que això no torni a passar?”.

Evitar revifar conflictes antics, centrant-se en el present.

Treballar en equip per tribar una solució conjunta.

Quan sorgeix un conflicte, preguntar: “Com podem evitar que això torni a passar?” en comptes de “Qui ha fet malament la seva feina?”

Enlloc de centrar-se en qui té la culpa, és millor enfocar-se en com solucionar el problema. Podem:

Buscar solucions enlloc de culpables

Per exemple, si un company fa un comentari que molesta, en comptes de respondre de seguida amb ràbia, es pot dir: “Crec que ara no és el millor moment per parlar d’això. Ho podem comentar més tard amb calma?”.

Recordar-se que l’objectiu no és guanyar una discussió, sinó trobar una solució.

Si el conflicte s’intensifica, demanar una pausa i reprendre la conversa quan tots estiguin més tranquils.

Si sents que t’estàs enfadant, pren uns segons per respirar profundament abans de respondre.

Quan un conflicte està pujant de to, una bona estratègia és parar un moment per no actuar de manera impulsiva.

Pausa abans de reaccionar

Per exemple, si hi ha un problema recurrent amb la distribució d’hores extra, es pot proposar una reunió per establir un criteri més just per a tothom.

Buscar solucions en grup i no deixar els problemes sense resoldre.

Assegurar que tothom pugui expressar-se en un espai segur i sense pors.

Destinar un moment en les reunions d’equip per parlar de possibles tensions i millores.

Molts conflictes sorgeixen per problemes acumulats. Fer reunions regulars permet abordar petits desacords abans que es converteixin en grans problemes.

Reunions periòdiques per resoldre tensions abans que s’agreugin

Cloenda

Ja pots fer l’avaluació! Molta Sort!

Ara ja coneixes la bona comunicació entre companys de treball