NARRATIVA 05 Globalitza’t

TECNOLOGIA

NARRATIVA 05 Globalitza’t

Amira Belmakran Amimar 3r ESO Tecnologia La Salle Manlleu 2024-2025

Globus aetrotatic

Submarí

Zepali

Vaixell

Helicopter

Avió

cotxe

Història del vaixell i evolució

Els vaixells han existit des de fa milers d’anys. Al principi, eren troncs o balses simples, però amb el temps van evolucionar. Els egipcis i fenicis van fer vaixells de fusta amb veles, els grecs i romans van crear vaixells de guerra amb rems, i els víkings van dissenyar vaixells ràpids per explorar. Durant l’època dels descobriments, es van construir grans naus per viatjar a nous continents. Al segle XIX, van aparèixer els vaixells de vapor, fent els viatges més ràpids. Avui, hi ha vaixells gegants, submarins i vaixells ecològics amb energies renovables

Principals creadors

1. Antiguitat - Els EgipcisEls egipcis van ser els primers en dissenyar vaixells amb veles per navegar pel riu Nil, facilitant el comerç i la comunicació. 2. Segle XV - Cristòfor Colom Colom va utilitzar els vaixells Santa Maria, Pinta i Niña per realitzar el seu viatge de descobriment d'Amèrica el 1492, un fet que va canviar la història de la navegació. 3. Segle XIX - Richard Henry Dana Jr. Dana va escriure sobre la vida dels mariners de l'època, ajudant a entendre les dificultats de la navegació i el paper dels vaixells en el comerç mundial. 4. Segle XIX - Isambard Kingdom Brunel Brunel va dissenyar el Great Eastern, el primer vaixell de ferro amb propulsió a vapor i vela, sent un avanç important per a la navegació i el transport transatlàntic. 5. Segle XX - William Francis Gibbs Gibbs va dissenyar el SS United States, el vaixell de passatgers més ràpid del món, revolucionant la navegació comercial i la construcció naval moderna.

William Francis Gibbs

Isambard Kingdom Brunel

Richard Henry Dana Jr.

Segle XV - Cristòfor Colom

Antiguitat - Els Egipcis

Principals creadors

Vaixells d'energia renovable: Vaixells que utilitzen fonts d'energia netes, com l'energia solar o eòlica, per reduir la contaminació i augmentar l’eficiència energètica.

Vaixells de pesca: Vaixells dissenyats per a la captura de peixos i altres recursos marins. Hi ha diferents tipus segons el mètode de pesca (pesca de xarxes, pesca de palangre, etc.).

Iots: Vaixells de luxe utilitzats per l'oci i el lleure. Poden ser petits o molt grans i tenen tot tipus de comoditats per als propietaris i convidats.

Vaixells de guerra (fragates, destructors, portaavions): Vaixells dissenyats per a la defensa i la guerra. Alguns són portadors d’avions (portaavions), altres són ràpids i maniobrables (fragates) o potents (destructors).

Vaixells de càrrega general: Vaixells utilitzats per transportar mercaderies diverses, com materials de construcció, vehicles o productes industrials. Aquests vaixells tenen una gran capacitat de càrrega i poden adaptar-se a diferents tipus de mercaderies.

Petrolers: Vaixells dissenyats per transportar petroli i derivats. Són enormes i tenen un sistema de càrrega i descàrrega especialitzat per gestionar líquids perillosos.

Creuers: Vaixells de luxe dissenyats per a viatges de lleure. Ofereixen una gran varietat d’activitats i serveis a bord, com restaurants, piscines i casinos.

Portacontenidors: Vaixells enormes dissenyats per transportar grans quantitats de mercaderies en contenidors. Són essencials per al comerç global i connecten els ports de tot el món.

Tipus de vaixells

D'energia renovable

Pesca

Iot

Guerra (fragates, destructors, portaavions)

Càrrega general

Petrolers

Creuers

Portacontenidors

Tipus de vaixells

Història del submarí i evolució

Els submarins han evolucionat molt des dels seus inicis:Primeres idees: Des de l'Antiguitat fins al segle XVI, es va començar a pensar en vaixells que es poguessin submergir, però els primers intents no eren pràctics. Segle XVII i XVIII: Es van crear els primers prototypes operatius, amb vaixells submergibles que utilitzaven rems i eren utilitzats en intents militars limitats. Segle XIX: Va començar l'ús de motors de vapor i combustió interna, fent que els submarins fossin més operatius i aptes per a la guerra. Segle XX: Durant les dues guerres mundials, els submarins van ser essencials en la guerra naval. També es va desenvolupar el submarí nuclear, capaç de operar sota l'aigua indefinidament. Segle XXI: Avui dia, els submarins moderns són utilitzats tant per a fins militars com científics, incloent submarins autònoms i especialitzats en l'exploració de les profunditats marines més extremes.

Contribució: Va crear el Holland I, el primer submarí funcional amb motor de combustió interna. Va ser el primer submarí militar comprat per la Marina dels EUA.

John Philip Holland (1878)

Contribució: Va dissenyar el Turtle, el primer submarí de guerra, utilitzat durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Intentava atacar vaixells enemics amb explosius.

David Bushnell (1776)

Contribució: Va construir un dels primers submarins operatius, fet de fusta i amb rems per propulsar-se. Va aconseguir submergir-se a petites profunditats en demostracions.

Creador del submarí

Cornelis Drebbel (Segle XVII)

Propòsit: Utilitzats per fer excursions turístiques a profunditats poc profundes per veure la vida marina i els paisatges submarins.

Submarins turístics

Propòsit: Són dissenyats per explorar els oceans, estudiar l'ecosistema marí, fer investigacions científiques i explorar grans profunditats.

Submarins de recerca o científics

Propòsit: Els submarins nuclears utilitzen energia nuclear per operar indefinidament sota l'aigua, sent principalment utilitzats per a fins militars, com atacs o llançament de míssils.

Submarins nuclears

Propòsit: Estan dissenyats per a missions militars, com atacar vaixells enemics, realitzar espionatge o llançar míssils.

Submarins de guerra

Tipus de submarins

Història del globus aerostàtic i evolució

Els globus aerostàtics van començar al segle XVIII amb experiments per demostrar que els objectes podien volar gràcies a l'aire calent. Després, es van millorar amb l'ús de gasos més lleugers com l'hidrogen, que permetien vols més estables. Al segle XIX, els globus es van utilitzar per a exploracions científiques i militars. Al segle XX, es van popularitzar per a l'oci i l'esport, amb competicions i turisme. Avui en dia, els globus utilitzen materials moderns i heli, i continuen sent utilitzats en activitats recreatives i científiques.

Jacques Charles va ser un físic i inventor francès que va desenvolupar el globus de gas (hidrogen) independentment dels germans Montgolfier. El seu globus, més avançat tècnicament, utilitzava hidrogen en lloc d'aire calent, cosa que permetia vols més llargs i controlats. El 1783, Charles va realitzar el primer vol tripulat amb un globus de gas, marcant un altre històric en la navegació aèria.

Jacques Charles

Jacques-Étienne Montgolfier, germà menor de Joseph-Michel, va ser l'enginyer pràctic del duo. Va treballar en el disseny i la construcció dels globus, millorant les tècniques per fer-los més segurs i eficients. Jacques-Étienne va pilotar algunes de les primeres proves no tripulades i va ser una figura clau en la demostració pública del globus davant de l'Acadèmia de Ciències de París el 1783.

Jacques-Étienne Montgolfier

Joseph-Michel Montgolfier va ser un inventor i pioner francès que, juntament amb el seu germà Jacques-Étienne, va desenvolupar el primer globus d'aire calent. Va tenir la idea inicial després d'observar com el paper es cremava i pujava cap al sostre. El seu esperit innovador i la seva curiositat científica van ser claus per a l'èxit del projecte. Joseph-Michel es va encarregar més de la part teòrica i dels experiments inicials.

Joseph-Michel Montgolfier

Creador del globus aerostàtic

Propòsit: Dissenyat per a vols de llarga distància i gran altitud, combinant aire calent i gas (normalment heli), amb l'objectiu de realitzar travessies històriques i exploració d'alta altitud.

Globus de rozière

Propòsit: Combinar aire calent i gas per millorar l'eficiència i el control del vol, destinat a aplicacions tècniques i situacions que requereixen major precisió.

Globus mixt

Propòsit: Utilitzar gasos més lleugers que l'aire (com hidrogen o heli) per aconseguir flotabilitat, amb aplicacions en exploració científica, observació militar i experiments de llarga durada.

Globus de gas

Propòsit: Elevar-se mitjançant l'escalfament de l'aire a l'interior de l'envolta, destinat principalment a activitats recreatives, turisme i esports aerostàtics.

Globus d'aire calent

Tipus del globus aerostàtic

Zeppelin NT

LZ 129 Hindenburg

LZ 1

Història del zepelí i evolució

Els zepelins, inventats per Ferdinand von Zeppelin, van debutar el 1900 amb el LZ 1. Durant la seva època d'or (1900-1937), van destacar en transport de passatgers (com el Graf Zeppelin) i usos militars, però l'accident del Hindenburg (1937) va marcar-ne el declivi. Després de la Segona Guerra Mundial, van perdre rellevància davant dels avions. No obstant això, el Zeppelin NT (1990s) va reviure la tecnologia amb aplicacions modernes com turisme i investigació. Avui, els zepelins exploren nous usos, com vigilància i càrrega pesant, mantenint viu el seu llegat a la història de l'aviació.

Ludwig Dürr va ser l'enginyer en cap de la companyia Zeppelin i el responsable tècnic dels dissenys més importants. Va treballar en el LZ 1 i va millorar contínuament la tecnologia dels zepelins, fent-los més segurs i eficients. El seu treball va ser clau per al desenvolupament de models emblemàtics com el Graf Zeppelin i el Hindenburg.

Ludwig Dürr

Hugo Eckener va ser el successor de von Zeppelin i el gran impulsor dels zepelins com a mitjà de transport. Va dirigir la companyia Luftschiffbau Zeppelin i va pilotar el famós Graf Zeppelin, realitzant vols transatlàntics i una volta al món el 1929. Gràcies a ell, els zepelins es van convertir en sinònim de luxe i innovació.

Hugo Eckener

Ferdinand von Zeppelin va ser el pioner dels zepelins. Després de retirar-se de la carrera militar, va dedicar la seva vida a desenvolupar dirigibles rígids. El 1900, va construir i va fer volar el LZ 1, el primer zepelí funcional. La seva visió i persistència van posar les bases d'aquesta tecnologia, convertint-lo en el "pare dels zepelins".

Ferdinand von Zeppelin

Creador del zepelí

Propòsit: Turisme, publicitat i investigació científica, utilitzant tecnologia moderna i heli en lloc d'hidrogen.

Zepelins moderns

Propòsit: Realitzar missions científiques, com l'estudi de l'atmosfera o l'exploració polar.

Zepelins de recerca i exploració

Propòsit: Transport de passatgers a llarga distància, oferint un servei de luxe i velocitat.

Zepelins comercials

Propòsit: Utilitzats principalment durant la Primera Guerra Mundial per a missions de reconeixement i bombardeig.

Zepelins militars

Tipus de zepelí

Història del helicòpter i evolució

L'helicòpter va evolucionar des dels conceptes de Leonardo da Vinci fins al primer vol lliure de Paul Cornu (1907). Igor Sikorsky va crear el primer helicòpter pràctic, el VS-300, el 1939. Durant la Segona Guerra Mundial, es van utilitzar per a rescats, i després es van expandir a usos civils com transport i emergències. Avui, els helicòpters moderns incorporen tecnologia avançada, i el futur apunta cap a dissenys híbrids, elèctrics i autònoms.

Igor Sikorsky va desenvolupar el VS-300 el 1939, el primer helicòpter pràctic i completament controlable. El seu disseny, amb un rotor principal i un rotor de cua, es va convertir en l'estàndard per als helicòpters moderns.

Igor Sikorsky (1889-1972)

Paul Cornu va construir i pilotar el primer helicòpter que va aconseguir un vol lliure el 1907. Tot i que el vol va ser breu i poc estable, va demostrar que era possible elevar-se i mantenir-se en l'aire mitjançant rotors.

Paul Cornu (1881-1944)

Leonardo da Vinci va dissenyar el "tornaviols", un concepte teòric que mai va volar però que va inspirar futurs inventors. El seu disseny, basat en una hèlix vertical, va ser el primer intent conegut de crear una màquina capaç de volar verticalment.

Leonardo da Vinci (1452-1519)

Creadors del helicòpter

Propòsit: Proves de concepte, desenvolupament de tecnologia futura i investigació de nous dissenys.

Propòsit: Transport de càrregues grans, logística militar i ajuda humanitària.

Propòsit: Suport aeri proper, destrucció d'objectius terrestres i protecció de tropes amigues.

Helicòpters experimentals

Helicòpters no tripulats (drons)

Helicòpters de transport pesant

Propòsit: Vigilància, reconeixement, lliurament de càrregues i inspecció d'infraestructures.

Helicòpters civils

Propòsit: Transport de passatgers, evacuacions mèdiques, extinció d'incendis, vigilància, fotografia aèria, agricultura (pulverització de cultius) i enllaços aeris en zones urbanes.

Helicòpters d'atac

Propòsit: Missions militars ofensives, reconeixement, suport aeri proper, escortes de convois, operacions especials i neutralització d'objectius enemics.

Helicòpters de combat

Propòsit: Transport pesant, operacions militars, missions de càrrega, evacuació de tropes, logística en zones remotes i suport en catàstrofes naturals.

Helicòpters bicotor

Propòsit: Transport general, turisme, rescats, missions militars, entrenament de pilots i vigilància policial.

Helicòpters monocotor

Tipus de helicòpter

Història del avió i evolució

Els primers intents de vol es van basar en dissenys inspirats en la natura. El primer vol controlat i sostingut va tenir lloc el 1903. Durant la Primera Guerra Mundial, els avions es van utilitzar en combat. A l'entreguerres, l'aviació civil va créixer, i a la Segona Guerra Mundial, els avions van ser claus, introduint-se els reactors. Després de la guerra, l'aviació comercial es va expandir amb avions a reacció. Avui, els avions són més grans, eficients i segurs, i el futur apunta cap a avions elèctrics, híbrids i vols suborbitals.

Otto Lilienthal, conegut com el "rei dels planadors", va dedicar la seva vida a l'estudi del vol. A finals del segle XIX, va realitzar més de 2.000 vols amb planadors que ell mateix va dissenyar. Els seus experiments van incloure el desenvolupament d'ales corbes, que milloraven la sustentació, i la recerca de tècniques de control durant el vol. Tot i que no va construir un avió amb motor, el seu treball va ser fonamental per a la comprensió de l'aerodinàmica i va inspirar pioners com els germans Wright. La seva frase "Sacrificar-se per una idea és el millor que es pot fer" reflecteix la seva dedicació a l'aviació.

Otto Lilienthal

Alberto Santos-Dumont va ser un pioner brasiler-francès que va destacar per la seva creativitat i determinació. El 1906, va dissenyar i volar el 14-bis, un aparell més pesant que l'aire que va realitzar el primer vol públic a Europa. Aquest vol va durar uns 60 metres i va ser testimoniat per una multitud, demostrant que l'aviació era possible. Santos-Dumont també va contribuir al desenvolupament dels dirigibles, dissenyant models lleugers i maniobrables que van captivar l'atenció del públic. La seva passió per l'aviació i els seus dissenys innovadors van inspirar molts altres inventors.

Alberto Santos-Dumont

Creadors del avió

Propòsit: Emprats per empreses i particulars, com el Cessna Citation, per a viatges ràpids i còmodes..

Avions privats i jets executives:

Avions esportius i ultralleugers

Propòsit: Vigilància, reconeixement, lliurament de càrregues i inspecció d'infraestructures.

Avions militars

Propòsit: Utilitzats en defensa i combat, com els caçes F-16 o els bombarders B-2 Spirit, amb tecnologia avançada.

Propòsit: Optimitzats per transportar mercaderies a llarga distància, com el Boeing 747 Freighter, amb grans comportes per a càrrega pesada.

Avions de càrrega

Propòsit: Dissenyats per al transport de passatgers en vols regulars. Inclouen models com el Airbus A320 i el Boeing 737, utilitzats per aerolínies en vols nacionals i internacionals.

Avions comercials

Tipus de avions

Història del cotxe i evolució

Els primers vehicles autopropulsats van utilitzar vapor, però eren poc pràctics. A finals del segle XIX, es van desenvolupar els primers cotxes amb motors de gasolina. A principis del segle XX, la producció en massa va fer-los accessibles. Durant el segle XX, els cotxes van esdevenir més ràpids, còmodes i eficients, amb innovacions com la transmissió automàtica i motors més potents. La crisi del petroli dels anys 70 va impulsar cotxes més petits i eficients. Avui, els cotxes incorporen tecnologies avançades com sistemes de navegació i motors elèctrics. El futur apunta cap a cotxes autònoms, intel·ligents i sostenibles.

Va revolucionar la indústria automobilística amb la introducció de la cadena de muntatge el 1908, que va permetre produir el Model T de manera massiva i a un cost reduït. Això va fer els cotxes accessibles per a la classe mitjana i va transformar el transport personal.

Henry Ford

Va patentar el Benz Patent-Motorwagen el 1886, el primer cotxe amb motor de gasolina. El seu disseny incloïa un motor de combustió interna de quatre temps, un sistema d'encesa elèctrica i un xassís lleuger, establint les bases de l'automoció moderna.

Karl Benz

Creadors del cotxe

Història del tren i evolució

Els primers rails es van utilitzar a les mines amb carros tirats per animals. A finals del segle XVIII, es van usar rails de ferro, i a principis del XIX, es van desenvolupar les primeres locomotores de vapor per a càrrega i passatgers. El ferrocarril es va expandir ràpidament al segle XIX, impulsant el comerç i la industrialització. Les locomotores de vapor van dominar fins a mitjan segle XX, quan van ser substituïdes per les elèctriques i dièsel. A finals del segle XX, van aparèixer els trens d'alta velocitat. El futur inclou trens magnètics, hyperloop i autònoms, amb un enfocament en sostenibilitat i eficiència.

Va construir la primera locomotora de vapor funcional el 1804, utilitzada per a transportar càrrega a Gal·les. El seu treball va demostrar que el vapor podia ser una font d'energia pràctica per a la locomoció.

Richard Trevithick

Va dissenyar la locomotora Rocket, que va combinar innovacions com un sistema de tubs de fum més eficient i una major potència. El 1825, va inaugurar la primera línia de ferrocarril de passatgers entre Stockton i Darlington, demostrant que el tren podia ser un mitjà de transport viable i eficient.

George stephenson

Creadors del tren

Propòsit: Transporten béns i matèries primeres, com els trens de càrrega del Corredor Mediterrani o els que recorren el Canadà amb recursos naturals.

Propòsit: Ofereixen experiències úniques en entorns especials, com el Transcantàbric a Espanya o el Glacier Express als Alps suïssos.

Trens de mercaderies

Trens de cremallera

Trens turístics i històrics

Propòsit: Adaptats per a pendents pronunciades, com el Gornergrat Bahn a Suïssa o el Zugspitzbahn a Alemanya.

Metros i trens urbans

Propòsit: Sistemes eficients per al transport dins de grans ciutats, com el Metro de Madrid o el MRT de Singapur.

Propòsit: Connecten ciutats amb la seva àrea metropolitana, com els Euskotren al País Basc o els S-Bahn a Alemanya.

Trens de rodalia

Propòsit: Dissenyats per a llargues distàncies a gran velocitat, com el TGV a França o el Frecciarossa a Itàlia, superant els 300 km/h.

Trens d'alta velocitat:

Tipus de cotxe