Paula_De_lascuevas_L5ACR1_Activitat segones avantguardes

OBRES

segones avantguardes

Context

Característiques

Arts plàstiques

Escultura

Arquitectura

Després de la Segona Guerra Mundial, el món va quedar dividit en dos blocs: el capitalista (Estats Units) i el comunista (Unió Soviètica). Els horrors de l’holocaust i l’armament nuclear van fer reflexionar la humanitat. També van ser importants conflictes com la Guerra de Corea, el Vietnam i la Revolució Cubana. Quan fem referència a les Segones Avantguardes i a les tendències artístiques de la segona meitat del segle XX, cal tenir present que l'any 1945 marca la frontera entre aquestes i les Primeres Avantguardes. Dins les Segones Avantguardes, destaquen l'informalisme i l'expressionisme abstracte, així com l'art conceptual. També hi trobem les tendències postmodernes, com el neoexpressionisme i la transavantguarda.

Context històric

Eduardo Chillida

Explorava la relació entre l’espai buit i ple amb escultures abstractes. Feien servir materials com el ferro i la pedra, mantenint-ne les textures naturals.

Albaerto Giacometti

Creava figures allargades i primes, amb textures rugoses, per expressar sentiments com l’angoixa i la solitud.

Henry Moore

Va ser un dels escultors més importants. Representava la figura humana amb formes suaus i arrodonides, deixant espais buits dins les seves escultures. Es va inspirar en cultures antigues i en l’art abstracte.

Característiques

Les Segones Avantguardes van ser més variades i diferents que les Primeres Avantguardes. En aquest període, els artistes continuaven explorant la modernitat: experimentaven amb nous materials, tècniques i formes per trobar maneres originals de fer art. Tot i això, encara es podien veure algunes idees de l’etapa anterior. Aquests artistes volien trencar més amb el que es feia abans. També van començar a utilitzar nous suports per fer art: ja no només pintaven quadres sobre un cavallet, sinó que feien servir el cos humà o la natura per expressar-se. A més, no només importava com quedava l’obra al final, sinó també tot el procés de creació.

Arquitectura

A partir de la segona meitat del segle XX, l’arquitectura es va anar allunyant de la fredor del racionalisme, incorporant nous materials i formes més suaus. Un exemple és Alvar Aalto, un arquitecte del nord d’Europa que va combinar materials com el formigó i el vidre amb d’altres més càlids, com la fusta i la terra cuita. Així, va aconseguir un equilibri entre modernitat i tradició. D’altra banda, Eero Saarinen, amb la Terminal de la TWA de Nova York, i Utzon, amb l’Òpera de Sydney, van apostar per un estil amb línies corbes i dinàmiques. Utzon va utilitzar materials com el formigó, el vidre, la ceràmica i l’acer per donar forma a les seves obres més innovadores.

Una i tres cadires 1965. Joseph Kosuth (Toledo d’Ohio, 1945 - ). Art conceptual.

Número I 1950. Jackson Pollock (1912 – 1956). Expressionisme abstracte.

Creu i R 1975, Antoni Tàpies. Informalisme

Sopa Campbell’s, 1965. Andy Warhol (1928 – 1987),Pop art

Maman, Louise Burgeios (París 1911-Nova York-2010) Escultura exempta.

Característiques de l'informalisme

Arts plàstiques

El primer moviment important de les Segones Avantguardes és l'expressionisme abstracte, conegut a Europa com Informalisme.L'estil es basava en pintar de manera lliure i espontània, sense seguir regles ni formes concretes.Jackson Pollock(EUA): Va ser el més important d’aquest corrent. Va inventar una tècnica anomenada dripping, que consistia a esquitxar pintura sobre el llenç.Willem de Kooning(EUA): Tot i pintar de manera gestual, encara es podien reconèixer formes humanes en les seves obres.Europa: L’Informalisme va sorgir poc abans de la fi de la Segona Guerra Mundial. Els artistes utilitzaven grans quantitats de pintura barrejada amb sorra, vidre o carbó per donar textura a les seves obres.Artistes : Hartung, Mathieu, el grup CoBrA, Fontana i Dubuffet.Espanya i Catalunya: A Barcelona, el grup Dau al Set incloïa Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats.Madrid, el grup El Paso, artistes com Millares (que feia servir teles de sac) i Saura.

Dins d'aquest estil, hi havia diferents maneres de pintar:Pintura gestual: els artistes feien moviments grans i ràpids amb el pinzell. Pintura cal·ligràfica: les formes recordaven l'escriptura. Pintura especialista: es centraven en els colors i les textures per expressar emocions.