Formulació Química

Formulació Química

Infografía sobre compostos binaris, substancies simples y compostos ternaris

Substàncies simples

Compostos binaris

Compostos ternaris

Cristalls

OXOÀCIDS

Gasos nobles

Formen estructures cristal·lines tots els metalls a més del silici i el carboni (grafit/diamant). En ser cristalls, la seva fórmula representa la proporció en què es troben els àtoms de la xarxa, que en aquest cas tindrà un sol tipus d’àtom i no caldrà indicar cap proporció amb el subíndex (no porten subíndex).

Nom Stock

Nom Sistemàtic

Els gasos nobles són elements estables en el seu estat neutre i no formen compostos ni s’ionitzen. Es troben a la natura com a àtoms aïllats, per tant, la seva fórmula química serà simplement el seu símbol químic.

Són compostos amb propietats àcides que contenen hidrogen, oxigen i un element no metàl·lic, tot i que també hi ha oxoàcids amb un metall de transició amb nombre d’oxidació elevat, com el manganès (VII).

s’indiquen amb prefixos numèrics els subíndex que han quedat a la fórmula.

s’indica la valència amb la que actua l’element menys electronegatiu (el que es troba a l’esquerra de la fórmula), NOMÉS EN EL CAS DE QUE AQUEST TINGUI MÉS D’UNA VALÈNCIA.

Fórmula:

La suma de tots els nombres d’oxidació de la fórmula ha de ser nul·la.

H XO

n b

N’estudiarem només el nom tradicional, que es formarà amb la paraula àcid seguida del sufixos i prefixos indicats pel nombre d’oxidació de l’element central de la fórmula.

Nom en dissolució aquosa (aq)

Nom tradicional

alguns compostos tenen noms que s’han mantingut en ús al marge de les normes de la IUPAC. Aquests noms tradicionals s’han d’aprendre.

Substàncies moleculars

Aquest s’utilitza en els hidràcids per indicar que el compost pur es troba dissolt en aigua.

La taula següent mostra els prefixos i sufixos segons la valència del no-metall:

Els no-metalls poden formar substàncies moleculars. En aquests casos, s’anomenen amb nom sistemàtic indicant la quantitat d’àtoms de la molècula, o bé, amb nom tradicional indicant només el nom de l’element.

Info

En la majoria de casos formen molècules diatòmiques (Cl2, I2, Br2, O2, N2, etc.), tret d’algunes excepcions com l’octosofre (S8) o el tetrafósfor o fòsfor blanc (P4).

Com passar del nom a la fórmula i de la fórmula al nom calculant nombres d’oxidació:

Òxids, Hidrurs, Hidròxids, Sals binàries

Nom a fórmula

Fórmula a nom

IONS

excepcions que cal saber:

Ions metàl·lics

Ions no metal·lics

Òxids

Hidrurs

ELEMENT + OXIGEN

ELEMENT + HIDROGEN

Hidrurs metàl·lics

Fórmula:

Fórmula:

Nom:

A O

Fórmula:

1. Escriure el símbol dels dos elements. 2. Intercanviar les valències per posar els subíndex. 3. Simplificar els subíndex, si es pot. 4. Els 1 no es posen mai.

Nom:

Òxid de ..............

2 a

AH

Hidrur de .............

Exemples

Exemples

Nova norma IUPAC:

Hidrurs metàl·lics

- Els halurs de l'oxigen

- Grups 13,14,15

Els òxids dels Halògens (F,Cl,Br,I) tindran la fórmula invertida i s'anomenaran només amb nomeclatura sistemàtica

Tot i que aquests hidrurs es poden anomenar amb nomenclatura stock i sistemàtica de la mateixa manera que els hidrurs metàl·lics, també tenen un nom tradicional que s'ha de saber, ja que és el nom més utilitzat per aquests compostos.

Hidròxids

Sals Binàries

- Grups 16 i 17

Fórmula:

Nom:

ELEMENT + ió HIDRÒXID

ELEMENT 1 + ELEMENT 2

H X

............ur d'hidrogen

En les sals, l’element B és un ió negatiu, no metall o semimetall que es combina amb nombre d’oxidació negatiu (valència en negreta). L’element A pot ser qualsevol element actuant amb nombre d’oxidació positiu (la valència que indiqui l’stock).

Fórmula:

*on N es la valència en negreta de l'element X

A(OH)

Aquests compostos són àcids que solen utilitzar dissolts en aigua. Quan es troben en dissolució, s’indica afegint (aq) a la fórmula o canviant el nom per àcid ..........hídric.

Exemple:

Nom:

Fórmula:

El compost HBr representa l’àcid pur i l’anomenem bromur d’hidrogen. El compost HBr(aq) representa el bromur d’hidrogen dissolt en aigua i l’anomenem àcid bromhídric.

Hidròxid de ............

A B

b a

Exemples

Nom:

Exemples

Només es posa el parèntesi quan cal.

(arrel element B)-ur de (element A)

Cal afegir l’aigua (H2O) i l’aigua oxigenada (H2O2) als compostos de l’hidrogen. En els dos casos s’utilitzarà només el seu nom tradicional.

Exemples

IONS no metàl·lics

Els no-metalls solen actuar amb nombre d’oxidació negatiu, corresponent a la seva valència en negreta. En aquests casos s’anomenen amb la paraula ió seguida de l’arrel de l’element acabada amb -ur.

Fórmula:

i-

On i- és el nombre d’oxidació negatiu de l’element (valència en negreta).

Nom:

Els no-metalls, però, també poden ionitzar-se perdent electrons, convertint-se en ions positius. En aquest cas, es formulen i s’anomenen com els ions metàl·lics.

Ió ........ -ur

Alguns ions estan formats per més d’un element, ja hem vist el cas de l’ió hidròxid. A continuació en teniu alguns més que cal saber:

L’ió amoni actua com un metall amb valència 1: Clorur d’amoni → NH4Cl

L’ió cianur actua com un no-metall amb valència 1: Cianur de ferro (II) → Fe(CN)3

Nom a fórmula

Àcid sulfurós → H2 S O?

els oxoàcids d’elements amb valències parelles tenen 2 hidrògens, mentre que els de valències senars tenen 1 hidrogen.

L’àcid sulfurós està utilitzant el sufix ...........ós corresponent a la segona valència del sofre, per tant, si mirem la taula veiem que el sofre està actuant amb valència 4 (nombre d’oxidació +4).

es mira quants oxígens calen per fer neutre el compost:

+2 +4

H2 S O?

Entre els dos hidrògens i el sofre, sumen càrrega +6: necessitarem 3 àtoms d’oxigen per compensar. (cada oxigen actua amb càrrega -2.)

H2 S O3

Fórmula a nom

Mirem quina càrrega acumulen en total tots els àtoms d’oxigen i d’hidrogen

+1 -8

H Br O4 → H Br O4 en total sumen -7

Per tal que el compost sigui neutre, el brom ha d’actuar amb nombre d’oxidació +7. Si mirem la taula de prefixos i sufixos, la valència 7 del brom correspon a l’àcid perbròmic.

IONS metàl·lics

Sempre son positius

Fórmula:

On i+ és el nombre d’oxidació o càrrega de l’ió (valència de l’element amb signe positiu).

i+

Nom:

Ió ............. (stock, si cal)

També poden haber-hi no metalls

Aquests compostos es poden obtenir a partir de l’òxid de l’element central i afegint-li una o més molècules d’aigua.

Òxid de clor (III) : Cl2O3 + H2O → H2Cl2O4

Simplificant la fórmula queda HClO2 que correspon a l’àcid clorós (el clor té quatre valències i, en aquest cas, actua amb valència 3).

Òxid de sofre (VI) : SO3 + H2O → H2SO4

En aquest cas no es pot simplificar, per tant, el H2SO4 correspon a l’àcid sulfúric.