Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

Antiga Roma

csettier

Created on March 21, 2025

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Transcript

començar

1r ESO IES SERPIS

Antiga Roma

12. Gracias
11. Equipo
10. Datos
09. Mapa
06. procesos
05. Vídeo
08. timeline
07. Versus
04. Imagen
03. Frase
02. Texto
01. Sección

Índice

Idees prèvies

Font: INTEF/ Ilustrador: José Alberto Bermúdez

Roma va sorgir al centre de la península Itàlica Es va convertir en un gran imperi Avanços culturals i científics importants 1. Географическое происхождение и расширение Рим возник в центре Апеннинского полуострова Превратился в огромную империю Важные культурные и научные достижения 1. Geographic origin and expansion Rome emerged in the center of the Italian Peninsula Became a vast empire Important cultural and scientific advancements

1. Origen geogràfic i expansió

Font: INTEF/ Ilustrador: José Alberto Bermúdez

Roma va nàixer a la regió del Laci El nom “llatí” prové d’esta regió Diversitat de pobles itàlics: romans, etruscs, samnites... 2. Лаций и италийские народы Рим появился в регионе Лаций Название языка "латинский" происходит от этого региона Разнообразие италийских народов: римляне, этруски, самниты... 2. Latium and the Italic peoples Rome was founded in the region of Latium The name of the language, Latin, comes from this region Diversity of Italic peoples: Romans, Etruscans, Samnites...

2. El Laci i els pobles itàlics

Font: INTEF/ Ilustrador: José Alberto Bermúdez

Pobles navegants i comerciants Contactes amb grecs i cartaginesos Influència en la política i cultura romanes Alguns reis romans van ser etruscs 3. Этруски: влияние и могущество Мореплаватели и торговцы Контакты с греками и карфагенянами Влияние на политику и культуру раннего Рима Некоторые из первых царей Рима были этрусками 3. The Etruscans: influence and power Skilled sailors and merchants Contact with Greeks and Carthaginians Strong influence on Roman politics and culture Some early Roman kings were Etruscans

3. Els etruscs: influència i poder

Font: INTEF/ Ilustrador: José Alberto Bermúdez

Conquesta dels pobles veïns: etruscs, samnites... Conquesta de la Magna Grècia (sud d’Itàlia) 4. Расширение Рима Завоевание соседних народов: этрусков, самнитов... Завоевание греческих городов на юге Италии (Великая Греция) 4. Rome's expansion Conquest of neighboring peoples: Etruscans, Samnites... Conquest of the Greeks in Magna Graecia (southern Italy)

4. L’expansió de Roma

Font: INTEF/ Ilustrador: José Alberto Bermúdez

Explicació científica: unió d’aldees llatines cap al segle X a.C. Influència cultural dels etruscs i grecs

  • Llegenda de Ròmul i Rem
  • Fills del déu Mart, alletats per una lloba
  • Ròmul mata Rem i funda Roma (753 a.C.)
  • La lloba capitolina com a símbol
5. Основание Рима: история и легенда Научная версия: объединение латинских деревень около X века до н.э. Культурное влияние этрусков и греков Легенда о Ромуле и Реме:
  • Дети бога Марса, вскормленные волчицей
  • Ромул убивает Рема и основывает Рим (753 г. до н.э.)
  • Капитолийская волчица как символ
5. The founding of Rome: history and legend Scientific explanation: unification of Latin villages around the 10th century BC Cultural influence from Etruscans and Greeks Legend of Romulus and Remus: Sons of the god Mars, suckled by a she-wolf Romulus killed Remus and founded Rome in 753 BC The Capitoline Wolf as a symbol

5. Naixement de Roma: història i llegenda

Fundació mítica de Roma

Fundació mítica de Roma

Font: INTEF/ Ilustrador: José Alberto Bermúdez

• A partir del segle I d.C., els romans dominaren el món. • A partir del segle III, l’Imperi va entrar en crisi i va patir el setge dels pobles bàrbars. L’any 476 Roma va ser conquerida i l’Imperi Romà desapareguè.

INTRODUCCIÓ

CRONOLOGIA

Font: INTEF/ Ilustrador: José Alberto Bermúdez

1. L'ÈPOCA DE LA MONARQUIA

L'ORIGEN HISTÒRIC

  • Al II mil·lenni a.C. la Península Itàlica era ocupada pels llatins (al centre), els etruscos (al nord) i els grecs (al sud).
  • A mitjan segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van agrupar a les ribes del riu Tíber i van aixecar poblats sobre set turons, que van ser l’origen de la ciutat de Roma.
  • Al principi, els romans es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia; però ben aviat es va convertir en un enclavament comercial important.

1. L'ÈPOCA DE LA MONARQUIA

  • Durant els primers temps, Roma va ser governada per una Monarquia.
  • El rei, que tenia els poders màxims, governava amb l’ajut d’un Senat.
  • Roma va tenir set reis; els quatre primers d’origen llatí, i els tres últims, etruscos.
  • Sota la influència etrusca la ciutat de Roma es va engrandir i va millorar: edificació de ponts nous, aqüeductes, clavegueram, muralles...

1. L'ÈPOCA DE LA MONARQUIA

  • Investiga:
    • Què era el Senat, i qui eren els Patricis i els Plebeus?

PATRICIS I PLEBEUS • A la Roma republicana, els ciutadans gaudien de diversos drets segons el grup social al qual pertanyien. • Els patricis eren famílies aristocràtiques, grans propietaris de terres descendents dels fundadors de Roma, i que tenien a les seves mans el govern de la ciutat. • Els plebeus, el grup més nombrós, incloïa els pagesos, els artesans i els comerciants que no tenien propietats ni tampoc drets polítics.

2. LA ROMA REPUBLICANA

LA LLUITA PER LA IGUALTAT • Durant els primers anys de la República, els patricis van formar un govern aristocràtic: només ells elaboraven i coneixien les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics. • Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per obtenir els mateixos drets que els patricis. • A partir del segle V a.C., van tenir una resposta a algunes de les seves demandes: dret a elegir un representant (tribú de la plebs), la compilació escrita i pública de les lleis de Roma (Llei de les Dotze Taules)...

2. LA ROMA REPUBLICANA

ASSEMBLEES I MAGISTRATS DE LA REPÚBLICA • El govern de la República romana es fonamenta en tres institucions: - Els comicis, reunió de ciutadans romans per votar lleis i elegir magistrats. - Els magistrats que governaven la ciutat; els més importants eren els cònsols. - El Senat, que era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades als comicis i resolia els afers de política exterior i de finances.

2. LA ROMA REPUBLICANA

L'EXPANSIÓ DE ROMA • El creixement de la riquesa i un exèrcit nombrós i eficaç van permetre a Roma la conquesta de molts territoris. • Entre el 500 i el 250 a.C, la ciutat de Roma va conquerir la Península Itàlica. • Entre el 264 i el 146 a.C., Roma es va enfrontar als cartaginesos, en les anomenades guerres púniques, i va conquerir el Mediterrani occidental. • Entre els segles II a.C. i I d.C., les legions romanes van conquerir el Mediterrani oriental, i completaren l’ocupació d’Hispània, la Gàl·lia i Britània a l’Occident.

2. LA ROMA REPUBLICANA

Juli César

LA CRISI DEL SEGLE I A.C. • Les conquestes van donar a Roma grans riqueses, però també van generar grans desigualtats socials. • Una gran part dels pagesos es van arruïnar quan van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit. Les queixes provocaren conflictes socials (revolta dels germans Grac) per demanar un millor repartiment de la riquesa. • La crisi del segle I a.C. va provocar que el Senat i els magistrats donessin el poder als caps militars (dictadors) que es van enfrontar entre ells, i van generar violentes guerres civils. • Un d’aquests militars, Juli Cèsar, proclamat dictador perpetu (l’any 48 a.C.), va ser assassinat per aquells que veien com perillava el seu poder (44 a.C.).

2. LA ROMA REPUBLICANA

4. L'IMPERI ROMÀ

OCTAVI AUGUST, EMPERADOR

  • Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va inaugurar un sistema nou de govern: l’Imperi.
  • Va concentrar en la seva persona tots els poderes civils i militars que abans exercien els magistrats.
  • Va ser nomenat cònsol vitalici i cap de l’exèrcit (emperador), redactava les lleis (edictes) i es va convertir en la primera autoritat religiosa (gran pontífex).

4. L'IMPERI ROMÀ

L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI

  • El Senat, els magistrats i els comicis van continuar existint, però només tenien un paper simbòlic.
  • L' emperador designava tots els càrrecs importants que dirigien l’Imperi; per aplicar i transmetre les seves ordres es va crear el Consell imperial.
  • Els territoris que es van incorporar a l’Imperi es van organitzar en províncies, que tenien al capdavant un governador.

4. L'IMPERI ROMÀ

DOS SEGLES DE PAX ROMANA

  • Durant els segles I i II d.C., l’Imperi va assolir la màxima expansió i prosperitat (pax romana).
  • Roma es va convertir en una gran ciutat, amb més d’un milió d’habitants.
  • L'any 212, l’emperador Caracal·la va concedir el dret de ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi.
  • Al llarg dels segles II i III d.C., la difusió del cristianisme va anar agafant força a l’Imperi.

5. LA SOCIETAT

LES CIUTATS, CENTRE DE L'IMPERI

  • Roma va ser un Imperi de ciutats; se’n fundaren centenars i totes tenien una estructura semblant.
  • Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l’administració, i el centre econòmic on es feien les activitats artesanals i comercials.
  • A més, les ciutats van homogeneïtzar els habitants de totes les províncies i van contribuir a la romanització de l’Imperi.

5. LA SOCIETAT

ELS GRUPS SOCIALS

  • Els habitants de l’Imperi estaven dividits en grups socials amb drets desiguals, tot i que la societat romana era oberta i permetia l’ascens social.
  • La majoria d’homes lliures tenien la ciutadania romana: no pagaven impostos, tenien drets polítics i estaven protegits per les lleis.
  • Per sota, hi havia els pagesos i la plebs urbana, que quan no tenien feina vivien de les subvencions i de les diversions de l’Estat (pa i circ).
  • Els esclaus no tenien llibertat ni drets, i el seu amo els podia vendre i treure’ls la vida. Però, si volia, també els podia alliberar (lliberts).

6. LA PROSPERITAT AGRÍCOLA I COMERCIAL

LES EXPLOTACIONS AGRÍCOLES

  • Els romans van introduir l’arada, els molins de gra, les premses d’oli i de vi, nous sistemes de regadiu i el conreu de productes nous: fruiters, hortalisses, cereals...
  • A totes les províncies van sorgir colònies agrícoles, amb pagesos que explotaven la terra per a la pròpia subsistència.
  • També es van estendre els latifundis, que eren treballats majoritàriament per esclaus.
  • L’explotació agrícola es feia al voltant d’una casa de camp (vil·la) amb una gran quantitat d’edificacions: casa del propietari, quadres, graners...

6. LA PROSPERITAT AGRÍCOLA I COMERCIAL

LES RELACIONS COMERCIALS

  • Durant els primers segles de l’Imperi, el comerç entre les províncies es va veure afavorit per la pau interna, la seguretat en les comunicacions i per l’augment de la producció.
  • Els romans disposaven de calçades magnífiques que unien Roma amb totes les províncies.
  • El comerç internacional es feia essencialment per via marítima: Òstia, Antioquia i Alexandria eren els ports més importants.
  • L'existència d’una moneda sòlida i comuna arreu de l’Imperi va ajudar el desenvolupament comercial.

7. LA CRISI DE L'IMPERI ROMÀ

L'IMPERI ENTRA EN CRISI

  • A partir de segle III d.C., l’Imperi va haver d’enfrontar-se a un seguit de problemes.
  • Les fronteres es van tornar insegures a causa dels atacs continuats dels pobles germànics (bàrbars).
  • L’autoritat imperial es va afeblir i van sovintejar les revoltes contra l’emperador.
  • A aquests problemes s’hi van afegir els problemes econòmics.

Font: INTEF/ Ilustrador: José Alberto Bermúdez

7. LA CRISI DE L'IMPERI ROMÀ

LA DIVISIÓ DE L'IMPERI

  • L'any 395, per facilitar-ne la defensa, l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus fills, Arcadi i Honori.
  • A partir d’aquest moment van quedar separats l’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi Romà d’Orient.
  • A l’Imperi d’Orient (Bizantí) l’emperador va saber mantenir l’autoritat i defensar les fronteres, i l’Imperi va sobreviure.
  • En canvi, a l’Occident, la decisió de Teodosi va ser insuficient per salvar l’Imperi..

7. LA CRISI DE L'IMPERI ROMÀ

EL CRISTIANISME, RELIGIÓ OFICIAL

  • Constantí va decretar la fi de les persecucions contra els cristians (Edicte de Milà, 313).
  • Al final del segle IV, l’emperador Teodosi va fer del cristianisme la religió oficial de l’Imperi.
  • Amb el temps, el cristianisme es va expandir arreu de l’Imperi.

7. LA CRISI DE L'IMPERI ROMÀ

LA FI DE L'IMPERI D'OCCIDENT • Al començament del segle V, els pobles germànics van travessar les fronteres i entraren a l’Imperi occidental. • Els pobles invasors es van anar instal·lant a les terres d’Occident i crearen regnes independents. • La caiguda de l’últim emperador romà d’Occident (Ròmul Augústul) marca la fi de l’Antiguitat i el començament de l’Edat Mitjana.

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh"

Nombre autor/a

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh aliquip delenit an eam, vocent vituperata"

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore.

+ info

Escribe un título aquí

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat.

Escribe un título aquí

+ info

Timeline

Vel illum dolore eu feugiat nulla facilisis at vero eros et eu feugiat nulla facilisis

Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit autem

Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation veniam

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit ipsum

III
IV

Qui blandit praesent luptatum zzril delenit augue duis qui blandit

II

Roma

Lorem ipsum dolor sit amet

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore.

Mapa

Escribe un título aquí

25%

350

75%

2.910

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore rebum dissentiet eam, vim omnis deseruisse id. Ullum deleniti vituperata at quo, insolens complectitur te eos, ea pri dico munere.

+ info

+ info

+ info

+ info

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit

Escribe un título aquí

Nombre

Lorem ipsum dolor sit amet

Nombre

Lorem ipsum dolor sit amet

Nombre

Lorem ipsum dolor sit amet

Equipo

¡Gracias!

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

  • Visita las preferencias de Analytics;
  • Activa el seguimiento de usuarios;
  • ¡Que fluya la comunicación!
¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

  • Visita las preferencias de Analytics;
  • Activa el seguimiento de usuarios;
  • ¡Que fluya la comunicación!
¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

  • Visita las preferencias de Analytics;
  • Activa el seguimiento de usuarios;
  • ¡Que fluya la comunicación!
¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

  • Visita las preferencias de Analytics;
  • Activa el seguimiento de usuarios;
  • ¡Que fluya la comunicación!
¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

  • Visita las preferencias de Analytics;
  • Activa el seguimiento de usuarios;
  • ¡Que fluya la comunicación!
¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

  • Visita las preferencias de Analytics;
  • Activa el seguimiento de usuarios;
  • ¡Que fluya la comunicación!
¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

  • Visita las preferencias de Analytics;
  • Activa el seguimiento de usuarios;
  • ¡Que fluya la comunicación!
¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

  • Visita las preferencias de Analytics;
  • Activa el seguimiento de usuarios;
  • ¡Que fluya la comunicación!
¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

  • Visita las preferencias de Analytics;
  • Activa el seguimiento de usuarios;
  • ¡Que fluya la comunicación!
¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

  • Visita las preferencias de Analytics;
  • Activa el seguimiento de usuarios;
  • ¡Que fluya la comunicación!
¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

  • Visita las preferencias de Analytics;
  • Activa el seguimiento de usuarios;
  • ¡Que fluya la comunicación!