Dia de la poesia
Llegeix el poema i respon la pregunta
Si parlo dels teus ulls Si parlo dels teus ulls em fa ressó cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca. Si parlo dels teus llavis em fa ressó profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit. Si parlo dels teus cabells em fa ressó platges desconegudes i quietuds d'església. Els teus cabells, com l'escuma del vent. Si parlo de les teves mans em fa ressó melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir. Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressó la meva veu, i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum, tan dens com el silenci. Miquel Martí i Pol
Adeu sense comiat La primavera se'n va. Amb les parpelles ben closes, pensem en roses i roses; fem veure que durarà. Josep Carner
Cavar entre les pedres, els terrossos i les arrels que mai no arrencaràs. Però aquest és el preu del que és profund. Cavar és religiós. És una forma de bondat. Cavar de nit. Després agenollar-se i aixecar els ulls a les estrelles sabent que cal buscar-ho tot a terra: com construir una casa, com escriure un poema. I fins i tot des d’on tornar a estimar en aquest temporal de la memòria. Joan Margarit
Aquell que no està ocupat naixent, està ocupat morint.Bob Dylan
NdD_Dia de la poesia (CAT)
JUNIOR REPORT
Created on March 20, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Akihabara Connectors Infographic
View
Essential Infographic
View
Practical Infographic
View
Akihabara Infographic
View
The Power of Roadmap
View
Artificial Intelligence in Corporate Environments
View
Interactive QR Code Generator
Explore all templates
Transcript
Dia de la poesia
Llegeix el poema i respon la pregunta
Si parlo dels teus ulls Si parlo dels teus ulls em fa ressó cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca. Si parlo dels teus llavis em fa ressó profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit. Si parlo dels teus cabells em fa ressó platges desconegudes i quietuds d'església. Els teus cabells, com l'escuma del vent. Si parlo de les teves mans em fa ressó melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir. Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressó la meva veu, i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum, tan dens com el silenci. Miquel Martí i Pol
Adeu sense comiat La primavera se'n va. Amb les parpelles ben closes, pensem en roses i roses; fem veure que durarà. Josep Carner
Cavar entre les pedres, els terrossos i les arrels que mai no arrencaràs. Però aquest és el preu del que és profund. Cavar és religiós. És una forma de bondat. Cavar de nit. Després agenollar-se i aixecar els ulls a les estrelles sabent que cal buscar-ho tot a terra: com construir una casa, com escriure un poema. I fins i tot des d’on tornar a estimar en aquest temporal de la memòria. Joan Margarit
Aquell que no està ocupat naixent, està ocupat morint.Bob Dylan