susana y los viejos

• Museo del Prado. (s.f.). Rubens, Pedro Pablo. Museo Nacional del Prado. https://www.museodelprado.es/aprende/enciclopedia/voz/rubens-pedro-pablo/0e58fabf-fce4-426d-8ff3-945c15f4030b

• Gasca, J., & Viana, S. (2016). Informe de conservación y restauración: Peter Paul Rubens - Susana y los viejos. Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

BIBLIOGRAFIA

Rubens

Peter Paul Rubens (1577-1640) va ser un pintor flamenc del Barroc. Degut a dominació de la tècnica i als seus viatges per europa va fer que la seva paleta evolucionara segons les influències estilístiques i la disponibilitat del materials en les regions. Va naixer en Siegen i es va formar en Amberes amb Otto van Veen, del qual va adquirir una tècnica refinada i amb una visió humanista. En aquest temps va poder treballar amb albayalde y vermelló, que es fabricaven de manera local, amb indigo i lapislàtzuli, importats de Venècia i amb negres provinents del carbó i òxids, que es trobaven a nivell local. En 1600 va viatjar a Italia per a treballar per al duc de Màntua, on va estudiar a çtiziano i Miguel Angel. Més tard va viatjar a Roma i va rebre importants encàrrecs; del seu pas per allà va adquirir la laca roja (provinent de la cotxinilla americana). En 1603 va viatjar a Espanya i va pintar el Retrat equestre del duc de Lerma. En 1609 va ser nombrat pintor de la cort dels archiducs Alberto i Isabel Clara Eugenia en Flandes i el seu taller es va convertir en un de renom, el qual va tenir discipuls com Van Dyck. Entre 1620 i 1630 va estar fent viatges tant a londres com a Madrid on va aprofitar per tenir accés a una quantitat major de pigments. Finalment, despres de casar-se amb Helena Fourment en 1630, la seva obra va prendre una nova perspectiva smés sensual i colorida en la que feia us de pigments com l’azurita per a cels i ocres daurats per a les pells. En 1640 va morir en Amberes, deixant un obra plena de varietats de pigments segons els llocs en els que treballava, fent rica de colors la seva trayectoria.