Formulació Inorgànica

Formulació Inorgànica

COMPOSTOS BINARIS

COMPOSTOS TERNARIS

SUBSTÀNCIES SIMPLES

Ions

IONS NO-METÀL·LICS:

IONS METÀL·LICS:

Fórmula: A i+

Fórmula: A i-

On i- és el nombre d’oxidació negatiu de l’element (valència en negreta)

On i+ és el nombre d’oxidació o càrrega de l’ió (valència de l’element amb signe positiu).

Els no-metalls solen tenir nombre d’oxidació negatiu, corresponent a la seva valència. En aquests casos, s’anomenen com a ió seguit de l’arrel de l’element acabada en **-ur**.

Alguns ions estan formats per més d’un element, ja hem vist el cas de l’ió hidròxid

L’ió amoni actua com un metall amb valència 1: Clorur d’amoni → NH4Cl L’ió cianur actua com un no-metall amb valència 1: Cianur de ferro (II) → Fe(CN)3

Cristalls

Tots els metalls, el silici i el carboni (grafit/diamant) formen estructures cristal·lines. La seva fórmula indica la proporció atòmica de la xarxa, però, en contenir un sol tipus d’àtom, no porta subíndex.

Hidrurs

ELEMENT + HIDROGEN

HiIDRURS METÀL·LICS:

HIDRURS NO METÀL·LICS:

• Grups 13, 14, 15:

Aquests hidrurs es poden anomenar amb nomenclatura stock i sistemàtica, però el nom tradicional és el més utilitzat i cal conèixer-lo.

Grups 16 i 17 (calcògen i halògens):

Fórmula: HnX (on n és la valència en negreta de l’element X)

Aquests compostos són àcids que se solen utilitzar dissolts en aigua. En aquest cas, quan es troben en dissolució, s’indica afegint (aq) a la fórmula o canviant el nom per àcid

SALS BINÀRIES

ELEMENT A + ELEMENT B

En les sals, B és un ió negatiu (no metall o semimetall) amb valència negativa, mentre que A és un element amb valència positiva segons l’stock.

Fórmula: AbBa

HIDRÒXIDS

ELEMENT + ió HIDRÒXID

Fórmula: A (OH)a Només posem el parèntesi quan cal.

Òxids

Fórmula: A2Oa posar el prefix mono- al monòxid de carboni.

ELEMENT + OXIGEN

Els òxids dels halògens (fluor, clor, brom i iode) tindran la fórmula invertida i s’anomenaran només amb nomenclatura sistemàtica.

OXOÀCIDS

Fórmula: HaXOb

Són compostos àcids que contenen hidrogen, oxigen i un no-metall, tot i que alguns oxoàcids inclouen metalls de transició amb nombre d’oxidació elevat, com el manganès (VII).

Són compostos àcids que contenen hidrogen, oxigen i un no-metall, tot i que alguns oxoàcids inclouen metalls de transició amb nombre d’oxidació elevat, com el manganès (VII).

N’estudiarem només el nom tradicional, que es formarà amb la paraula àcid seguida del sufixos i prefixos indicats pel nombre d’oxidació de l’element central de la fórmula.

FÓRMULA a NOM:

Mirem quina càrrega acumulen en total tots els àtoms d’oxigen i d’hidrogen,

Per tal que el compost sigui neutre, el brom ha d’actuar amb nombre d’oxidació +7. Si mirem la taula de prefixos i sufixos, la valència 7 del brom correspon a l’àcid perbròmic.

NOM a FÓRMULA:

Àcid sulfurós → H2S O?

En general, els oxoàcids amb valències parelles tenen 2 hidrògens, mentre que els de valències senars en tenen 1. L’àcid sulfurós utilitza el sufix -ós, que correspon a la segona valència del sofre (+4). Per equilibrar la càrrega, calen 3 oxígens, ja que els hidrògens (+2) i el sofre (+4) sumen +6, i cada oxigen aporta -2. Per tant, la fórmula de l’àcid sulfurós és H₂SO₃.

Excepcions:

SUBSTÀNCIES MOLECULARS

Els no-metalls poden formar substàncies moleculars. S’anomenen amb nomenclatura sistemàtica, indicant la quantitat d’àtoms, o amb nom tradicional. Sovint formen molècules diatòmiques (Cl₂, I₂, Br₂, O₂, N₂), amb excepcions com l’octosofre (S₈) o el tetrafòsfor (P₄).

Gasos Nobles

Els gasos nobles són estables en estat neutre, no formen compostos ni s’ionitzen. A la natura es troben com àtoms aïllats, i la seva fórmula química és el seu símbol.