Dialectes del català: Alguerès

Dialectes del català: Alguerès

Ignasi Caroz, Jordi Carné, Xavi Banús

Trets Característics

Fonètica i Fonologia

Morfosintaxi

A causa del seu aïllament respecte a la resta de territoris catalanoparlants, ha conservat trets arcaics que han desaparegut en altres variants del català, alhora que ha incorporat nombrosos préstecs lingüístics de les llengües veïnes.

Lèxic

Situació sociolinguística

Cançó: Só cosidora

Só alta i bruna, estrígida i ben feta, vaig vestida com una senyora, ara que tenc la gonella estreta no me hi manca més que la servidora. I un bell dia un jove com un sol i me n'ha pres, nunua com era: envetxe de cosir de part d'envant, ell m'ha cosit tota de part d'enrera!

(Só cosidora, respectada assai, cus a de dia i de nit també)... Só alta i bruna, estrígida i ben feta, vaig vestida com una senyora, ara que tenc la gonella estreta no me hi manca més que la servidora. (Cus a de dia i de nit també...) Tots me miren, tots m'adoren, tots me fanen los compliments. Tots me miren, tots m'adoren, tots me donen los apuntaments.

Play

Text: Pare Nostre

Ordre de les paraules (s-v-c):sia feta la tua voluntat - que es faci la teva voluntat

Ús de l’article salat:lo cel - el cel

Influència del sard i de l’italiàregno - regne / nostro - nostre

Ús de possessius diferenciats:lo tou regno - el teu regne

Ús de formes verbals arcaïques:sia - sigui / vengui - vingui

"Pare Nostro, que sés en lo Cel sia santificat lo teu nom. Vengui a nosaltros lo tou regno. Sia feta la tua voluntat, com en lo Cel així en la Terra. Dona-nos avui lo pa nostro de cada dia, i perdona-nos los nostros pecats, així com nosaltros perdonem a los nostros enemics. No nos deixis caure en temptació, ma llibera-nos de cada mal. Així sigui."

Kahoot!

"Gràtzies per la vostra atenció."

A on es parla?

L'alguerès és el dialecte del català que es parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya. Ha estat reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la regió autònoma de Sardenya.

Morfosintaxi

• Ús de l’article salat: Com en el balear, es fa servir lo, los, la, les en lloc d’el, els, la, les.

El noi és alt → Lo minyó és alt

• Presència d’algunes formes verbals arcaïtzants: Per exemple, es poden trobar formes com tengui per "tingui".

Espero que tingui temps → Espero que tengui temps

• Conservació del futur sintètic en comptes del perifràstic: En lloc de aniré a veure, és més comú veuré.

Demà aniré a veure en Joan → Demà veuré lo Joan

Lèxic

• Fort influx de l’italià i el sard: Hi ha molts manlleus d’aquestes llengües.

caggiani (‘pollastre’, del sard cadžani) en lloc de gallinapiazza (‘plaça’, de l’italià) en lloc de plaça

• Conservació de paraules antigues del català: Per exemple;

xillava (‘cridava’, del verb xillar) en lloc de cridavafaedura (‘feina’, del verb fer) en lloc de feina

Fonètica i Fonologia

• Obertura vocàlica: Manté la distinció entre “e” oberta i tancada, així com entre o oberta i tancada, cosa que en altres varietats nord-occidentals s’ha perdut.

terra → [ˈtɛr.ra] (amb "e" oberta)

• Conservació de sons arcaics: Manté el so [v] per a la v en lloc de [b], a diferència del català central.

bo → [bɔ]

• Pèrdua de la sonorització de les fricatives sibilants: Per exemple, casa es pronuncia amb s sorda.

casa → [ˈka.sa] (en lloc de [ˈka.za], com en català central)

Situació Sociolingüística

Substrat lingüístic fortament influenciat pel sard i l’italià: Molts algueresos parlen italià com a primera llengua i el català ha estat minoritzat durant segles., provocant una forta interferència en la pronúncia, ja que molts parlants tendeixen a "italianitzar" la fonètica.Recuperació i revitalització: Tot i el procés de substitució lingüística a favor de l’italià, actualment hi ha projectes de revitalització per potenciar l’ús de l’alguerès, ja que es troba en perill d’extinció.