afi: medi fora de l'aula Treballem el riu nil i el riu segre!

afi: medi fora de l'aula Treballem el riu nil i el riu segre!

Carla Labella Puigdemasa

índex

1. introducció

2. treball previ

4. treball posterior

2.1. Objectius, continguts i finalitats

5. reflexió

2.2. Metodologia

2.3. Avaluació inicial

2.4. Recursos i materials emprats

1.Introducció

A l’escola estem treballant el projecte d’Egipte, i una part molt important d’aquest projecte és conèixer el riu Nil, que va ser essencial per al desenvolupament de la civilització egípcia. A partir d’aquest estudi, també ens endinsarem en el coneixement del nostre riu més proper, el riu Segre, per entendre millor la seva importància i el seu paper en el territori on vivim. Per aprofundir-hi, farem una sortida al riu Segre amb l'alumnat de 1r, on realitzarem una gimcana per aprendre de manera lúdica sobre els dos rius. Abans de començar, explicarem el recorregut del riu Segre per Lleida, així com les ciutats i pobles per on passa. També compararem aquest recorregut amb el del riu Nil, analitzant-ne el cabal i les seves diferències. Un cop tornem a l’aula, realitzarem una activitat final en què explicarem als infants el cicle de l’aigua, relacionant-lo amb les condicions meteorològiques que han fet que el cabal del riu Segre sigui tan fort aquesta setmana. Finalment, els infants crearan un haiku inspirat en el cabal del riu, connectant així la ciència amb la creativitat i l’expressió artística. Aquest projecte ens permetrà connectar història i natura, ajudant-nos a entendre la importància dels rius en la vida de les persones, tant en el passat com en el present.

2.TREBALL PREVI

Abans de la sortida al riu Segre, es va realitzar una sessió introductòria a l’aula per conèixer i comprendre millor els dos rius: el riu Nil i el riu Segre. Aquesta sessió es va dur a terme mitjançant una presentació interactiva creada amb Canva, que va ajudar a fer més visual i atractiu l’aprenentatge.L’explicació es va dividir en dues parts: Primer es va treballar el riu Nil, destacant:

• La seva localització (Àfrica, travessant Egipte).
• On neix (al llac Tana i al llac Victoria).
• On desemboca (Delta del Nil, mar Mediterrani).
• La seva importància històrica per a l’antic Egipte (agricultura, transport, pesca).
• El seu cabal i les crescudes estacionals.

Després es va treballar el riu Segre, destacant:

• La seva localització (Catalunya, Aragó i França).
• On neix (als Pirineus, Font de la Llosa).
• On desemboca (riu Ebre, a Mequinensa).
• La seva importància per a les persones i el territori (agricultura, aigua per a ús humà i ecosistema).
• El seu cabal, comparant-lo amb el del riu Nil.

FITXA SEGUINT EL MODEL DEL PROEJCTE D'EGIPTE DE L'ESCOLA

Finalment, els infants van resumir en un full tot allò que es va explicar a la sessió, destacant les característiques més importants i la seva rellevància. Aquest resum es va basar en la última diapositiva de cada riu, que va servir com a guia per facilitar l’aprenentatge. Aquesta activitat va ajudar els infants a adquirir una base de coneixement sòlida abans de l’excursió, fent que l’experiència al riu Segre fos més significativa i enriquidora.

2.1. OBJECTIUS, CONTINGUTS I FINALITATS

El treball de camp sobre el riu Segre i el riu Nil s’articula amb diversos continguts curriculars, especialment en l'àrea de Coneixement del medi Natural, Social i Cultural, així com en l'àrea de Llengua Catalana i Literatura i l'Educació Artística. A nivell curricular, es treballen:

• Geografia: localització i recorregut dels rius, identificació de ciutats i pobles per on passen.
• Ciències naturals: el cicle de l’aigua, el cabal dels rius i la seva importància per als ecosistemes.
• Història: importància del riu Nil en la civilització egípcia i del riu Segre en el desenvolupament de les poblacions de Lleida.
• Expressió escrita i creativa: elaboració d’un haiku sobre el cabal del riu.

A més, es treballen continguts no curriculars però essencials per a la formació de l’alumnat, com la sensibilització ambiental, l’observació de l’entorn proper i la interdisciplinarietat entre natura i cultura.Abans de la sortida, es va fer una sessió a l’aula per explorar les idees prèvies dels infants. Es van utilitzar estratègies com:

• Preguntes inicials: "Què sabeu sobre el riu Segre?" "I sobre el riu Nil?"
• Pluja d’idees en una pissarra digital.
• Debat en grups per compartir coneixements previs.
• Prediccions: "Com creieu que és el cabal del riu Segre ara mateix?"

Aquesta activitat va permetre identificar el punt de partida dels infants i adaptar la proposta educativa a les seves necessitats.

Per despertar l’interès de l’alumnat i generar expectativa, es van introduir diversos elements motivadors:

• Presentació dinàmica amb Canva sobre el riu Nil i el riu Segre.
• Joc de pistes a l’aula on havien d’endevinar quin riu es treballaria.

• Vídeo curt i atractiu sobre el paper dels rius en la vida quotidiana i la història.
• Explicació de la gimcana que es faria durant la sortida.

L’activitat es vincula directament amb la vida dels infants perquè el riu Segre és un element proper que forma part del seu entorn. Es treballa:

• L’ús de l’aigua: d’on prové l’aigua que bevem? Per a què s’utilitza l’aigua del riu?
• La relació amb Lleida: com ha influït el riu Segre en el desenvolupament de la ciutat i de l’agricultura local?
• L’impacte ambiental: com afecta l’aigua del riu als animals i a les plantes?

Durant el projecte es treballen:Conceptes:

• Característiques dels rius (naixement, desembocadura, cabal, recorregut).
• Importància històrica i geogràfica del riu Nil i del riu Segre.
• Cicle de l’aigua i factors que influeixen en el cabal dels rius.

Procediments:

• Observació directa del riu Segre.
• Recollida i anàlisi de dades sobre el cabal.
• Elaboració d’un resum i reflexió escrita sobre els rius.
• Creació d’un haiku com a expressió artística del cabal del riu.

Actituds:

• Respecte per la natura i per l’aigua com a recurs essencial.
• Curiositat i interès per l’aprenentatge interdisciplinari.
• Treball en equip i cooperació durant la gimcana.

Les emocions es van treballar de manera transversal:

• Expectació i entusiasme abans de la sortida, creant curiositat.
• Connexió emocional amb la natura durant el treball de camp, fent que observin, toquin i experimentin l’entorn.
• Expressió creativa amb el haiku, per transformar les seves emocions en paraules.
• Moment de reflexió sobre com se senten al costat del riu i per què és important cuidar-lo.

Així es fomenta una relació positiva amb l’entorn i es vincula l’aprenentatge amb el benestar emocional.

2.2. Metodologia

Durant la sortida es treballaran tres nivells d’interacció:

• Grup classe: es faran explicacions generals per a tot el grup, fomentant la participació amb preguntes obertes i moments de reflexió conjunta.
• Grup de treball o equip: els infants es dividiran en petits grups cooperatius per realitzar la gimcana i altres activitats d’observació i registre de dades.
• Individu: cada alumne tindrà moments per fer observacions personals, reflexionar i expressar-se mitjançant el haiku sobre el cabal del riu.

Implicació de l'alumnat a la sortida:

• Abans de la sortida: pluja d’idees, formulació d’hipòtesis i organització dels equips.
• Durant la sortida: participació activa a la gimcana, observació del riu i registre de dades.
• Després de la sortida: creació del haiku i exposició de conclusions.

Elements d’interdisciplinarietat:

• Medi natural i geografia: recorregut dels rius, cabal i ecosistema.
• Història: importància del riu Nil a l’antic Egipte i del Segre a Lleida.
• Ciències naturals: cicle de l’aigua i factors que influeixen en el cabal.
• Llengua Catalana i Literatura: resum escrit i creació d’un haiku inspirat en el riu.
• Educació Artística: ús de mapes, esquemes i dibuixos per representar l’experiència.

2.3. Avaluació inicial

1. Com treballarem els coneixements previs?

• Pluja d’idees: els infants expressen què saben sobre el riu Segre i el riu Nil.
• Preguntes obertes: "Què creieu que és el cabal d’un riu?" "Per què són importants els rius?"
• Representació visual: es poden fer dibuixos, esquemes o maquetes senzilles sobre els rius.
• Debat en grups: compartir i contrastar diferents punts de vista per generar curiositat.

2. Com recollirem dades per avaluar les estructures d'acollida?

• Observació del professorat: identificar com es comuniquen els infants i quines idees tenen clares o confuses.
• Registre escrit: cada alumne escriu un petit text o fa un dibuix resumint el que sap.
• Preguntes guia: formular qüestions que permetin veure si comprenen conceptes clau (localització dels rius, importància, ús de l’aigua).
• Autoavaluació inicial: l’alumnat puntua el seu coneixement sobre els rius abans de començar.

3. Presentar anàlisis, síntesi i interpretació dels resultat:

• Classificació de les respostes: agrupar les idees segons el grau de comprensió i detectar conceptes erronis o incomplets.
• Comparació abans/després: després de la sortida, els infants revisen les seves respostes inicials i veuen com han evolucionat els seus coneixements.
• Exposició i reflexió en grup: compartir les conclusions i connectar-les amb la sortida al riu Segre.

2.4. recursos i materials emprats

Els materials han estat adaptats a segon de primària, buscant una combinació de joc, observació i reflexió:

• Presentació interactiva amb Canva sobre el riu Segre i el Nil, amb imatges i mapes senzills.
• Fitxa de gimcana amb preguntes adaptades i activitats lúdiques per reforçar conceptes clau.
• Mapa del riu Segre i del Nil amb punts a resseguir i espais per escriure observacions.
• Fitxa d’observació del riu amb espais per dibuixar i escriure sobre el cabal, la vegetació i els animals vistos.

• Full per a la creació d’un haiku, amb exemples senzills per inspirar-los.

Llistat dels materials emprats: A l’aula (treball previ i posterior):

• Ordinador i projector per a la presentació interactiva.
• Mapes dels rius Segre i Nil.
• Paper i colors per fer dibuixos i esquemes.
• Fulls per al resum escrit i la creació del haiku. Una vegada l'hagin creat desenvoluparan la competència digital mitjançant l'escriptura de cada haiku a l'ordinador, per tal d'imprimir-los i decorar el passadís.

Durant la sortida al riu Segre:

• Fitxes d’observació amb espai per a notes i dibuixos.
• Llapis i colors per fer anotacions visuals.
• Lupes per observar elements naturals de prop.

• Bosses de recollida de mostres naturals (fulles, pedres, etc.).

3.TREBALL de camp

3.1.descripció

La sortida al riu Segre forma part del projecte interdisciplinari sobre el riu Nil i el riu Segre, treballant conceptes de geografia, història, ciències naturals i expressió escrita. L’activitat combina observació directa, joc i reflexió per afavorir l’aprenentatge significatiu. L'activitat proposada a l'alumnat de 2n al riu va estar la realització d'una gimcana didàctica per tal d'aprendre nous continguts i reforçar aquells treballats a l'aula. Abans de començar-la, es va explicar als infants quin era el camí que feia el riu Segre dins de Lleida, és a dir, per on passava. Mitjançant aquesta explicació vam poder situar a quin punt del riu ens localitzàvem nosaltres. En l'anterior sessió, es va explicar què és el cabal d'un riu, i els infants encuriosits només arribar al riu van focalitzar-se amb el seu cabal. Van ser ells i elles qui em van explicar a mi els motius pels quals hi havia una cabal fort i vaig poder crear un nou debat i reconduir la conversa cap a altres temes gràcies a l'escolta activa i l'aprenentatge significatiu que havien fet en l'anterior sessió. D'aquesta manera, la gimcana didàctica sobre el riu Segre i el Riu nil, va permetre l'assoliment de nous sabers. El seu funcionament va ser senzill, però innovador. Hi havia quatre estacions, les quals per superar-les i començar la següent havien de completar diferents proves amb equips heterogenis de quatre membres. Per tal de fer-ho més desafiant, estimulant i emocionant, cada infant del grup era protagonista d'una funció a realitzar: un era l'encarregat d'escriure, un altre de guardar una bola blava cada vegada que anéssin superant les estacions, un altre guardava els gomets conforme han fet cada estació i un altre era el supervisor, aquell que controlava que tots i totes complissin amb la seva obligació.

LES QUATRE ESTACIONS

Per veure les estacions clica al

ESTACIÓ 3

ESTACIÓ 2

ESTACIÓ 1

ESTACIÓ 4

Resseguim els rius!

El riu Segre

El riu Nil

Busquem mostres!

3.TREBALL de camp

3.1.descripció

Els objectius d'aquesta sessió van ser:

• Desenvolupar la capacitat d’orientació i treball en equip mitjançant una gimcana amb quatre estacions, on els infants hauran de resoldre proves relacionades amb el riu Segre i el riu Nil.
• Potenciar la curiositat i el pensament crític en relació amb els rius, promovent la capacitat d’analitzar les característiques de l’aigua, la velocitat del corrent i els factors que influeixen en el seu cabal.
• Fomentar el saber sobre el recorregut del riu Segre, el seu cabal, la biodiversitat i la seva importància, a través d'activitats d'observació i identificació de plantes, animals i elements naturals.
• Assolir la finalitat educativa d’enllaçar la teoria i la pràctica, connectant els coneixements previs treballats a l’aula amb l’experiència directa al riu, tot reforçant la importància de la conservació dels ecosistemes fluvials.

El clima de treball va ser participatiu i dinàmic, combinant explicacions breus amb activitats pràctiques. L'alumnat es va dividir en grups cooperatius per fomentar el treball en equip. Es va promoure l’observació i la descoberta a través d’eines visuals i materials adaptats. Al final de la sessió, es va realitzar un feedback col·lectiu per reflexionar sobre l'experiència viscuda durant la gimcana. Es va donar veu als infants perquè compartissin què havien après, què els havia sorprès i quines dificultats havien trobat. També es van comentar aspectes com el treball en equip, la participació i les seves sensacions durant l’activitat. Aquest moment de retorn va permetre reforçar els aprenentatges, resoldre dubtes i valorar la importància de l’entorn natural del riu Segre.