Del Nil al Congo

Salvador Carmona, Juan Antonio (1740-1805). Àfrica. [Madrid, 1782?]

Conferència

Les ciutats suahili

Les terres del preste Joan

L’Àfrica Central Occidental

L’Àfrica musulmana

Àfrica incognita est

El [des]coneixement d’Àfrica

Introducció

Del Nil al Congo

Un recorregut pel coneixement d’Àfrica als segles XVI-XVIII a través dels llibres del CRAI Biblioteca de Fons Antic Comissari: Guillem Martos Oms

Gerhard Mercator Atlas sive cosmographicae meditationes de fabrica mundi et fabricati figura

François Le Vaillant Second voyage dans l'intérieur de l'Afrique

Sobre la vitrina

El [des]coneixement d’Àfrica

Claudi Ptolemeu Geografia

Willem Janszoon Blaeu Theatrum orbis terrarum

Sobre la vitrina

Àfrica incognita est

Olfert Dapper Description de l'Afrique

Dominique Busnot Histoire du regne de Mouley Ismael, roy de Maroc, Fez, Tafilet, Souz, &c.

Luis del Mármol Carvajal Segunda parte y libro séptimo de la descripción general de África

René Degenettes Hāḏā tanbīh

Lleó Africà Africae descriptio IX lib. absoluta

Sobre la vitrina

L'Àfrica musulmana

Giovanni Antoni Cavazzi Relation historique de l’Éthiopie occidentale

Vincenzo Coronelli Isolario

Sobre la vitrina

L’Àfrica Central Occidental

Luis de Urreta Historia eclesiástica, política, natural y moral de los grandes y remotos reynos de la Etiopia

Hiob Ludolf Nouvelle histoire d’Abissinie, ou d’Éthiopie

Nicolao Godinho De Abassinorum rebus déque Aethiopiae patriarchis Ioanne Nonio Barreto & Andrea Oviedo libri tres

Francisco Álvares Historia de las cosas de Ethiopia

Sobre la vitrina

Les terres del preste Joan

Duarte Barbosa Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar

Georg Braun Civitates orbis terrarum

Joao dos Santos Ethiopia oriental

Sobre la vitrina

Les ciutats suahili

Pigafetta, Filipp. Relatione del reame di Congo et della circovicine contrade. Frankfurt, Wolfgang Richter, 1598. Gravat que representa els jaga, realitzat per Theodor de Bry.

Conferència

Il n’est rose sans espines

La relació del regne del Congo i el coneixement d’Àfrica a finals del segle XVI

C-203/8/2. Prové de Jaume Salvi i Carrió de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona

Ludolf, Hiob (1624-1704). Nouvelle histoire d’Abissinie, ou d’Éthiopie. París : Anne Cellier, 1684.

Coneix més sobre l'exposició fent clic a "sobre la vitrina" i explora les vitrines de la dreta per veure imatges de la col·lecció. Símbols de navegació:

Navegant per l'exposició

ampliar informació enllaç a catàleg enllaç a BiPaDi

C-215/2/8-2

Mármol Carvajal, Luis del (1524-1600). Segunda parte y libro séptimo de la descripción general de África. Màlaga : Juan René, 1599.

Coneix més sobre l'exposició fent clic a "sobre la vitrina" i explora les vitrines de la dreta per veure imatges de la col·lecció. Símbols de navegació:

Navegant per l'exposició

ampliar informació enllaç a catàleg enllaç a BiPaDi

Les ciutats suahili

Situades a la costa oriental africana, els suahili foren una cultura que es caracteritzà pel seu dinamisme econòmic. Punt de contacte entre mercaderies africanes, àrabs i asiàtiques, aquestes ciutats-estat desenvoluparen una rica cultura fruit de l’aparició d’una elit bantú islamitzada. La presència i contacte de comerciants africans, perses, hindús, àrabs i puntualment xinesos, generà la conformació d’unes societats no homogènies a nivell ètnic. A més a més, al ser ciutats estat competiren entre elles, tant a nivell comercial com militar. Amb l’arribada de Vasco de Gama a finals del segle XV, per exemple, alguns sultans swahili, com els de Malindi, s’aliaren amb els nouvinguts per oposar-se als seus enemics. Entre totes aquestes ciutats, però, la de Kilwa destacà per la seva riquesa i influència. Àrabs i portuguesos quedaren meravellats per les seves estructures de pedra i majestuositat. Segons la Crònica de Kilwa, text realitzat el segle XVI, amb l’entronització del primer governant musulmà, Ali bin al-Hasan, procedent de Pèrsia al segle IX, s’iniciaren les construccions de pedra, com la gran mesquita, fenomen inusual a l’Àfrica subsahariana. Malgrat la pèrdua d’influència després de l’arribada dels portuguesos, la ciutat mantingué un cert esplendor. Duarte Barbosa en destacà el seu poder i la riquesa dels vestits de la seva població: “estan molt ben vestits amb molts teixits rics d'or, seda i cotó [...] i amb molt d'or i plata en cadenes i manilles que porten als peus i als braços”.

Coneix més sobre l'exposició fent clic a "sobre la vitrina" i explora les vitrines de la dreta per veure imatges de la col·lecció. Símbols de navegació:

Navegant per l'exposició

ampliar informació enllaç a catàleg enllaç a BiPaDi

C-254/6/6. Prové del convent de Santa Caterina de Barcelona

Capturat el 1518 i entregat com a esclau a Lleó X, Joan Lleó l’Africà escrigué una descripció d’Àfrica, on materialitzava els coneixements dels viatges diplomàtics que havia realitzat quan estava al servei dels soldats de Marràqueix. Treballà a la Universitat de Bolonya i poc després del sac de Roma (1527) retornà al Magrib.

Lleó, Africà (ca. 1495-1550). Africae descriptio IX lib. absoluta. Leiden : Officina Elzeviriana, 1632.

Les terres del preste Joan

Envoltats per poders musulmans i pels nòmades oromo, l’imperi cristià d’Etiòpia intentà entre els segles XV i XVII apropar-se a Roma i a les principals monarquies de l’Europa del moment. Aquests intents es reflectiren en l’assistència al concili de Florència (1439), les diverses ambaixades a Roma i Lisboa, o les propostes de matrimoni a les filles d’Alfons el Magnànim i Felip III.Amb la creació de l’Estado da Índia, el control de les rutes comercials marítimes i la competició contra els turcs i els sobirans musulmans de l’Índia, Portugal veié en el sobirà etíop la mítica figura del Preste Joan. Descendent dels Reis Mags segons la llegenda, el seu mite s’havia difós per l’Europa medieval a través de viatgers com Marco Polo.Situats els seus dominis més enllà de les terres de l’Islam, l’aliança amb ell permetria derrotar a la mitja lluna i recuperar Terra Santa. Tanmateix, les creences al voltant de la seva figura no es limitaren solament als europeus. A Egipte, gran dependent del Nil, existia la creença que el sobirà etíop posseïa un poder diví sobre el curs del riu. Se'l considerava capaç de desviar el Nil o, fins i tot, provocar grans inundacions que podrien arrasar les collites egípcies, fet que li conferia una autoritat simbòlica poderosa en les dinàmiques regionals.

C-191/7/2. Prové del convent de Santa Caterina de Barcelona

Cavazzi, Giovanni Antonio (-1692?). Relation historique de l’Éthiopie occidentale. París : Jean Charles-Jean Baptiste Delespine, 1732.

Coneix més sobre l'exposició fent clic a "sobre la vitrina" i explora les vitrines de la dreta per veure imatges de la col·lecció. Símbols de navegació:

Navegant per l'exposició

ampliar informació enllaç a catàleg enllaç a BiPaDi

El [des]coneixement d’Àfrica

Des del segle XV els portuguesos havien iniciat un procés de circumnavegació, d’establiment de factories i d’implementació del comerç d’esclaus. El fet que aquestes activitats es concentressin al litoral i l’amenaça de les malalties tropicals van fer que fossin pocs els europeus que s’endinsessin més enllà de la costa. Aquest espai, desconegut i buit de coneixement pels europeus, ràpidament fou omplert per cartògrafs i erudits occidentals del moment per una munió d’animals, localitzacions i pobles fantàstics. En l'interior hi havia caníbals, amazones i uns éssers denominats pels grecs com “cavalls de riu” (ιπποπόταμος). Més enllà de les faules, abans de la trobada entre el Dr. Livingstone i Henry Stanley el novembre de 1872, entre els segles XVI i XIX, a l’Àfrica convisqueren una multiplicitat de pobles i cultures. Des de les costes del Mediterrani fins més enllà del Sahel, l’Islam havia triomfat com a religió predominant, malgrat que pobles animistes hi convivien. Des del Golf de Guinea fins al Cap de Bona Esperança, a les regions de parla bantú, es tenia un especial culte al treball del ferro i als qui el treballaven. Per les ribes del Nil, espai que antigament estava dominat per diversos regnes cristians, solament hi quedava l’imperi etíop, el qual davant les múltiples amenaces a les quals hagué de fer front intentà aliar-se amb Roma i Lisboa. Finalment, a la costa oriental del continent, es desenvolupà gràcies al contacte amb mercaders àrabs, iranians i hindús, una curiosa cultura que comptà amb el sobrenom de la fenícia d’Àfrica, les ciutats suahili.

Barbosa, Duarte. Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar

Abans de formar part de la flota de Fernão de Magalhães, durant la seva joventut, Duarte Barbosa viatjà per l’oceà Índic, on visità centenars de ports. Les ciutats suahili causaren un gran efecte en ell en poder-hi admirar la riquesa i cultura dels seus habitants en contraposició dels pobles de la costa, de qui deia: “Són homes bestials, que passegen nus i barrats de fang vermell”.

C-204/2/17. Prové de Jaume Salvi i Carrió de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona

Dapper, Olfert (1639-1689). Description de l'Afrique. Amsterdam : Wolfgang, Waesberge, Boom & Someren, 1686.

Text de la conferència impartida el 30 de gener de 2025 per Guillem Martos Oms, historiador, màster d’Història i Identitats del Mediterrani Occidental de la UB i doctorand en el programa Societat i Cultura de la Universitat de Barcelona, en el marc de l'exposició comissariada per ell mateix "Del Nil al Congo, un recorregut pel coneixement d’Àfrica als segles XVI-XVIII a través dels llibres del CRAI Biblioteca de Fons Antic", i organitzada entre els dies 10 i 31 de gener de 2025 pel CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Il n’est rose sans espines

La relació del regne del Congo i el coneixement d’Àfrica a finals del segle XVI

Degenettes, René. Hāḏā tanbīh

Degenettes, René. Hāḏā tanbīh

Agraïm la informació concreta de l'opuscle a Roser Puig, professora del Departament d'Àrab de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB.

Abans de l’arribada dels europeus a l’Àfrica, molt pocs territoris posseïen documents escrits, ja que la gran majoria de les cultures que hi habitaven eren àgrafes. L'expansió de l'islam, realitzada principalment per comerciants pel Sahel, anà acompanyada per la introducció d’aquest art, el qual ens ha deixat importants cròniques com Tarikh al-Sudan (1655) d'Abd al-Sadi o reculls de poemes i tractats mèdics. És el cas de l'opuscle imprès sobre la verola que afligia l'exèrcit francès, redactat pel baró René-Nicolas Dufriche Desgenettes i traduït a l'àrab pel monjo Raphaël de Monachis ( El Caire 1759 - El Caire 1831), mestre de Champollion i intèrpret personal de Napoleó durant la campanya d'Egipte (1798-1801). La tipografia de l'imprès és una mostra valuosa de la tipografia àrab de l'Imprimerie Nationale Française en la seva arribada a Egipte, que serà la llavor de l'important desenvolupament de la impremta a Egipte.

Desganette, René, baron, 1762-1837. Hāḏā tanbīh... Segona edició. El Caire : Impremta de la República Francesa, a 9 de Ša`bān de l'any 1215 de l'hègira [1800]. Ms 1786 Imp 1

Le Vaillant, François (1753-1824). Second voyage dans l'intérieur de l'Afrique, par le cap de Bonne-Espérance, dans les années 1783, 84 et 85. París : Hendrik Jansen, l'an 3 de la République [1794 o 1795]. Volum 2. C-255/5/8

Álvares, Francisco (ca. 1490-1540). Historia de las cosas de Ethiopia. Toledo : Pedro Rodríguez, 1588. CM-541. Prové del convent de Santa Caterina de Barcelona

Urreta, Luis de. Historia eclesiástica, política, natural y moral de los grandes y remotos reynos de la Etiopia

Amb l’arribada dels jesuïtes a Etiòpia al segle XVII, s’inicià una pugna amb els dominics pel domini de la missió. Entre 1610 i 1611, el frare predicador Luis de Urreta publicà la seva obra en dos volums que destacà per les seves inexactituds i invencions. En resposta, Pedro Páez, jesuïta, escrigué História da Etiópía, on s'oposava al dominic i defensava l’acció de la Companyia de Jesús en aquelles terres.

C-213/6/23-1. Prové del convent de Sant Josep de Barcelona

Urreta, Luis de (1570?-1636). Historia eclesiástica, política, natural y moral de los grandes y remotos reynos de la Etiopia. València : Pere Patrici Mei i Galès, 1610.

Urreta, Luis de. Historia eclesiástica, política, natural y moral de los grandes y remotos reynos de la Etiopia

Amb l’arribada dels jesuïtes a Etiòpia al segle XVII, s’inicià una pugna amb els dominics pel domini de la missió. Entre 1610 i 1611, el frare predicador Luis de Urreta publicà la seva obra en dos volums que destacà per les seves inexactituds i invencions. En resposta, Pedro Páez, jesuïta, escrigué História da Etiópía, on s'oposava al dominic i defensava l’acció de la Companyia de Jesús en aquelles terres.

Santos, Joao dos. Ethiopia oriental

L’or, el metall més preuat pels comerciants portuguesos i musulmans, procedia de les riques mines de l’actual Zimbabwe, que es trobaven sota el control del regne del Monomotapa. Aquest imperi, situat al sud-est d’Àfrica, exercia el seu domini sobre una extensa xarxa comercial que connectava l’interior del continent amb les ciutats costaneres de l’Índic. El monarca, conegut com el Mwene Mutapa, consolidava el seu prestigi i autoritat a través del control d’aquest comerç i el pagament de la curva, un impost que permetia la realització d’aquest als mercaders. L’or, juntament amb l’ivori i altres béns de luxe, viatjava per rutes comercials fins als ports de Sofala i Moçambic, on era intercanviat per teixits, perles i armes. Aquest intercanvi constant derivà en la creença de que era l’origen de les mítiques mines de la reina de Saba.

Degenettes, René. Hāḏā tanbīh

Agraïm la informació concreta de l'opuscle a Roser Puig, professora del Departament d'Àrab de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB.

Abans de l’arribada dels europeus a l’Àfrica, molt pocs territoris posseïen documents escrits, ja que la gran majoria de les cultures que hi habitaven eren àgrafes. L'expansió de l'islam, realitzada principalment per comerciants pel Sahel, anà acompanyada per la introducció d’aquest art, el qual ens ha deixat importants cròniques com Tarikh al-Sudan (1655) d'Abd al-Sadi o reculls de poemes i tractats mèdics. És el cas de l'opuscle imprès sobre la verola que afligia l'exèrcit francès, redactat pel baró René-Nicolas Dufriche Desgenettes i traduït a l'àrab pel monjo Raphaël de Monachis ( El Caire 1759 - El Caire 1831), mestre de Champollion i intèrpret personal de Napoleó durant la campanya d'Egipte (1798-1801). La tipografia de l'imprès és una mostra valuosa de la tipografia àrab de l'Imprimerie Nationale Française en la seva arribada a Egipte, que serà la llavor de l'important desenvolupament de la impremta a Egipte.

L’Àfrica Central Occidental

Amb una rica diversitat de cultures, la costa occidental africana es convertí, entre els segles XVI i XIX, en el principal centre exportador d’esclaus cap al continent americà. Des de punts clau com Luanda (Angola), Elmina (Ghana) o l’illa de Gorée (Senegal), milers de persones foren forçades a embarcar-se en un viatge sense retorn per servir com a esclaus. Aquest tràfic humà fou alhora incentivat per alguns monarques locals, que veieren en el comerç d'esclaus una oportunitat d’enriquiment, de consolidació del poder i de debilitament dels seus rivals. Malgrat aquest fosc episodi, al llarg de les seves costes van sorgir societats dinàmiques, de les quals, a través de comerciants, aventurers i missioners, hem pogut conèixer en part. Una d'aquestes societats destacades és la del regne del Congo, que, el 1491, adoptà el cristianisme voluntàriament i mantingué la seva estructura de regne fins a 1914. Considerat un aliat per diverses monarquies europees, el regne del Congo desenvolupà una estratègia diplomàtica que causà gran impacte a l'Europa del moment, i es va convertir en un actor influent en l’escenari mundial. Mitjançant jocs d'aliances amb potències com Portugal, la monarquia hispànica, els Països Baixos o el papat, monarques com Garcia II (1641-1661) intentaren avançar les seves pròpies agendes polítiques, sovint instrumentalitzant els europeus en benefici propi.Fins al segle XIX, per diverses raons que incloïen el clima insalubre, les malalties tropicals i un equilibri militar entre africans i europeus, foren molt pocs els casos d’europeus que aconseguiren aventurar-se més enllà de pocs centenars de quilòmetres de la costa.

Coneix més sobre l'exposició fent clic a "sobre la vitrina" i explora les vitrines de la dreta per veure imatges de la col·lecció. Símbols de navegació:

Navegant per l'exposició

ampliar informació enllaç a catàleg enllaç a BiPaDi

Barbosa, Duarte. Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar

Abans de formar part de la flota de Fernão de Magalhães, durant la seva joventut, Duarte Barbosa viatjà per l’oceà Índic, on visità centenars de ports. Les ciutats suahili causaren un gran efecte en ell en poder-hi admirar la riquesa i cultura dels seus habitants en contraposició dels pobles de la costa, de qui deia: “Són homes bestials, que passegen nus i barrats de fang vermell”.

Barbosa, Duarte (?-1521). Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar. [1524 o posterior]. Ms 835

Coronelli, Vincenzo (1650-1718). Isolario. Venècia : per l’autor, 1696-1697. Volum 2. CM-4180. Prové del convent de Santa Caterina de Barcelona.

Introducció

Àfrica, malgrat ser el continent més proper a Catalunya, és, sense cap mena de dubte un dels més desconeguts i ignorats. Tanmateix, aquesta qüestió no és nova, ja que fins a la segona meitat del segle XIX, pocs europeus s’havien endinsat a les incògnites terres de l’interior del continent. Entre els segles XV i XVI, els navegants portuguesos cartografiaren bona part del litoral africà, tot i que foren poques persones les que, des de rius com el Nil, el Congo o el Níger, penetraren terra endins. El desconeixement sobre el seu interior, sumat a les llegendes i mites que circulaven entre els autòctons i els nouvinguts, provocaren una degeneració i invenció, parcial i total, de la realitat. Recorrent als autors clàssics, com Ptolemeu, a aventurers o antics ambaixadors, com Lleó l’Africà o Duarte Lopes, els erudits del moment afilaren les seves plomes i ompliren milers de pàgines i elaboraren centenars de mapes que quedaven molt allunyats de la realitat. Segons ells, a l’interior del continent hi residien pobles bàrbars i caníbals, les llegendàries amazones o fins i tot s’afirmava que rius com el Nil o el Congo estaven connectats a través d’un gran llac central. Malgrat això, però, amb la introducció de les potències al comerç transoceànic i la recopilació de les experiències prèvies, alguns autors com el neerlandès Olfert Dapper generaren obres que fins a dia d’avui són utilitzades per entendre el funcionament i desenvolupament de les societats africanes assentades, això sí, fonamentalment, al litoral. A les següents vitrines, l’exposició presenta a través de diferents regions i qüestions la rica i desconeguda història del continent africà a partir de la col·lecció del CRAI biblioteca de Fons Antic, molts dels quals provenen de les cases de religiosos de la província de Barcelona desamortitzades al segle XIX. Aprofitant la celebració del 12è Congrés Ibèric d’Estudis Africans, que es celebra a Barcelona els dies 29, 30 i 31 de gener, l’exposició convida els assistents a reflexionar sobre el coneixement que es tenia i que es té avui en dia d’Àfrica, així com animar a totes aquelles persones que ho vulguin, a descobrir la fascinant història d’un continent ple de riques cultures i civilitzacions que s’hi desenvoluparen. Guillem Martos Oms Comissari

CM-4167-2. Prové de Josep Jeroni Besora i del convent de Sant Josep de Barcelona

Mapa d’Aden, Mombasa, Kilwa i Sofala.

Braun, Georg (1540 o 1541-1622). Civitates orbis terrarum. Colònia : Goddfried Kempen, 1588.

Africa incognita est

Durant els inicis de l'època de les exploracions, les monarquies ibèriques van ser molt curoses a l'hora d'amagar els resultats de les seves descobertes. Temorosos dels seus competidors, els monarques guardaven els mapes en els seus arxius reials i només hi permetien l'accés a uns pocs privilegiats. Amb la difusió de la impremta i la seva aplicació a la cartografia, els erudits de l'època van tenir accés a certs mapes, cosa que va permetre una difusió i expansió del coneixement. Una de les obres cartogràfiques que més influència va tenir fou la Geografia de l'alexandrí Claudi Ptolemeu (s. II dC). A partir de 1475, la seva obra es va anar reimprimint a Itàlia i va tenir una ràpida expansió. A causa de la seva influència i del desconeixement de l'interior del continent per part dels europeus, es van crear dos mites geogràfics. El primer, basat en la teoria de Ptolemeu que definia l’origen del riu Nil a les Muntanyes de la Lluna, i el segon, entorn al Gran Llac Central, una massa d'aigua que els cartògrafs consideraven com el bressol dels rius més importants del continent, del Nil al Congo, passant pel Níger i el Zambezi.

CM-4026-1

Ptolemeu, Claudi (ca. 90-ca. 168). Geografia. Venècia : Vincenzo Valgrisi, 1561

Coneix més sobre l'exposició fent clic a "sobre la vitrina" i explora les vitrines de la dreta per veure imatges de la col·lecció. Símbols de navegació:

Navegant per l'exposició

ampliar informació enllaç a catàleg enllaç a BiPaDi

L’Àfrica musulmana

Entre els segles XVI i XIX, l’Àfrica musulmana es veié fortament influenciada pels otomans, els quals controlaren directament o indirectament bona part del litoral del sud del Mediterrani. Amb la conquesta d’Egipte (1517), Estambul passà a dominar el mar Roig, una important artèria que connectava el port de Suez amb l’oceà Índic. A més a més, per ciutats com El Caire, anualment milers de pelegrins, provinents del continent africà, es dirigien a la Meca. Més a l’oest, ciutats com Trípoli, Alger o Salé es consolidaren com a importants ports des d’on pirates i corsaris musulmans amenaçaven les costes europees, arribant alguns fins i tot a atacar Islàndia (1627). Malgrat que la influència otomana fou notòria, alguns monarques intentaren evitar la subordinació política com van ser els casos dels reis de Cuco (Argèlia), o Ahmad Al-Mansur (Marroc). Al mateix temps, més enllà del desert del Sàhara, el Sahel era percebut pels europeus com un lloc d’abundant riquesa gràcies a les mines d’or situades al sud. L’Atles Català de Cresques Abraham del segle XIV ja presentava Mali com un territori d’or i opulència, governat per reis poderosos. Aquesta imatge perdurà durant els segles següents i va fer de Mali un lloc mític per a l’imaginari europeu i nord-africà. A ciutats com Tombuctú i Gao, ubicades en el cor de l’imperi Songhay, prosperaven mercats plens de béns preuats. Tombuctú, en particular, es guanyà la fama de ser una ciutat de saviesa, amb biblioteques que preservaven els coneixements ancestrals.

Busnot, Dominique. Histoire du regne de Mouley Ismael, roy de Maroc, Fez, Tafilet, Souz, &c. Rouen : Pierre Machuel, 1731. C-244/6/20

Santos, Joao dos. Ethiopia oriental

L’or, el metall més preuat pels comerciants portuguesos i musulmans, procedia de les riques mines de l’actual Zimbabwe, que es trobaven sota el control del regne del Monomotapa. Aquest imperi, situat al sud-est d’Àfrica, exercia el seu domini sobre una extensa xarxa comercial que connectava l’interior del continent amb les ciutats costaneres de l’Índic. El monarca, conegut com el Mwene Mutapa, consolidava el seu prestigi i autoritat a través del control d’aquest comerç i el pagament de la curva, un impost que permetia la realització d’aquest als mercaders. L’or, juntament amb l’ivori i altres béns de luxe, viatjava per rutes comercials fins als ports de Sofala i Moçambic, on era intercanviat per teixits, perles i armes. Aquest intercanvi constant derivà en la creença de que era l’origen de les mítiques mines de la reina de Saba.

Santos, Joao dos (-1622) Ethiopia oriental, o Varia historia de cousas notaveis do Oriente e da Christiandade que os religiosos da orde[n] dos Pregadores nelle fizerão. [Impressa no convento de S. Domingos de Euora ... : por Manoel de Lyra ..., 1609]. C-248/4/21

A-9. Prové del convent de Sant Agustí de Barcelona

Blaeu, Willem Janszoon (1571-1638). Theatrum orbis terrarum. Amsterdam : Joan i Cornelis Blaeu, 1640. Volum 2.

Coneix més sobre l'exposició fent clic a la introducció i explora les vitrines de la dreta per veure imatges de la col·lecció. Símbols de navegació:

Navegant per l'exposició

ampliar informació enllaç a catàleg enllaç a BiPaDi

M-12357. Prové del Monestir de Sant Cugat del Vallès

Godinho, Nicolao (1559?-1616). De Abassinorum rebus déque Aethiopiae patriarchis Ioanne Nonio Barreto & Andrea Oviedo libri tres. Lió : Horace Cardon, 1615.

CM-408. Prové de la biblioteca de Pau Ignasi de Dalmases i del convent de Santa Caterina de Barcelona

Mercator, Gerhard (1512-1594). Atlas sive cosmographicae meditationes de fabrica mundi et fabricati figura. Düsseldorf : Bernhard Buys, 1602.