La Literatura de postguerra

La Literatura de postguerra

Pere Quart, Pere Calders, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Joan Fuster, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol i Manuel de Pedrolosubtítulo

la postguerra

context històric

la narrativa realista

la narrativa psicològica

l'existencialisme i el realisme social

el realisme màgic

la poesia compromesa

el teatre alternatiu

l'assaig

CONTEXT HISTÒRIC

1939 - 1951: aUTARQUIA CULTURAL I RESISTENCIALISME

• Abolició d'institucions
• Prohibició de la llengua catalana
• Repressió i censura
• Clandestinitat
• Resistencialisme

1951 - 1968: tímida permissivitat i intent d'infraestructura cultura

• Tímida recuperació
• Revifada editorial
• Públic lector infantil i juvenil
• Obres literàries de relleu
• Nova Cançó

CONCEPTES CLAU

la postguerra

La literatura entre 1939 i 1945

La literatura catalana va organitzar tres moviments de resistència que amb el pas dels anys van acabar fonent-se en un de sol. 1. El de l'exili: qui treballava amb més llibertat 2. El clandestí: que recollia les inquietuds més vives i pures del país, es debatia en el buit 3. El que intentava construir una literatura de projecció pública

La literatura entre 1946 - 1955

Durant aquests anys, la literatura va aparèixer a poc a poc a la vida pública, sempre amb limitacions ideològiques de rigor. La literatura de l'exili va entrar en contacte amb la de la clandestinitat.

la postguerra

la postguerra

Els autors que havien iniciat la seva carrera abans de la guerra van mantenir una continuïtat estilística determinada, però, alhora, els fets històrics incidiren en uns temes i uns tractaments nous. Així mateix, es contata, tant en els autors d preguerra com en els que s'estrenen posteriorment, una base realista, que es va acabar definint com a realisme històric als anys seixanta.

Prosa

Cal tenir present les prohibicions del règim franquista. A partir dels anys cinquanta, les editorials i els premis van ajudar a revitalitzar el conreu del conte i de la novel·la. Sorgeixen diverses corrents: literatura testimonial, la novel·la psicològica, el realisme màgic, l'històric, la novel·la existencial, i la novel·la popular o de gènere

Poesia

Teatre

Després de la Segona Guerra Mundial, la poesia adopta dues tendències: 1. La poesia postsimbolista, intel·lectual i culturalista (Carles Riba, Joan Vinyoli) 2. Una poesia vinculada al realisme històric, a la problemàtica social (Salvador Espriu, Pere Quart, Miquel Martí Pol, Vicent Andrés Estellés i Gbriel Ferrater.

Fins al 1946 no es va permetre la represa del teatre català, amb obres d'autors clàssics catalans (amb supressions) Diferents tendències: existencialisme, teatre absurd, realisme social

PERÒ... QUè ÉS L'EXILI?

Activitats

El text de Pere Calders posa de manifest la tragèdia de l’exili. Busca informació sobre el final de la Guerra Civil espanyola i intenta relacionar aquest apunt biogràfic de Calders amb el context històric.

la narrativa realista

Als anys 50, una bona part dels intel·lectuals de la generació de la República va començar a tornar a Catalunya. Aquests autors que ja havien publicat narracions a l'exili van unir esforços amb una nova generació (resistència activa) contra el franquisme.

• En aquest context: es va replantejar la funció de la literatura envers un compromís social més gran.
• La mort de Carles Riba (1959) va conicidir amb aquest gir estètic --> simbolisme > realisme --> proposta estètica dominant de la literatura catalana als anys 60 (conte, narrativa breu i novel·la).
• Al costat de la denúncia social i política, la reivindicació identitària formava part del compromís de l'intel·lectual.

Obres d'arrel realista, testimoni dels fets que s'havien viscut:

• Unitats de xoc (1937), de Pere Calders. Descriu l'experiència de la guerra al front d'Aragó --> LITERATURA TESTIMONIAL: Obres compromeses amb la realitat, que narren uns fets dramàtics viscuts, volen deixar CONSTÀNCIA.

hIMMELWEG, JUAN MAYORGA

la narrativa PSICOLÒGICA

• La narrativa psicològica va nèixer de la novel·la realista dels segle XIX.
• Les característiques principals dels gènere se centren en la descripció del món interior d'un o de diversos personatges i de les seves respostes davant d'uns fets determinats.
• Tècniques: subjectivisme, monòleg interior, estil indirecte lliure --> Marcel Proust, James Joyce, Virginia Woolf...
• A Catalunya: durant els anys 20-30: Rafael Tasis, Miquel Llor, Carles Soldevila, i Mercè Rodoreda.

• Després de la Guerra Civil, els dos autors més representatius d'aquest gènere van ser Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.
• Temes en les seves obres: el pas del temps, el record, la memòria, i la mort. Tots dos fan una descripció complexa i aprofundida de l'ànima humana.

mERCÈ RODOREDA

La plaça del diamant

• És la narradora més porpular de la postguerra. Els seus personatges femenins, els seus símbols —les flors— i l'ús d'una llengua aparentment col·loquial i poètica, són alguns trets definidors que transcendeixen el marc de la narrativa realitsa i psicològica.

Jardí vora el mar

• El 1939 s'exilià a França, on va iniciar la relació amb el crític i poeta Armand Obiols. Després s'instal·la a Ginebra i escriu moltes de les seves obres més conegudes.

El carrer de les camèlies

pER ESCRIURE BÉ ENTENC DIR AMB LA MÀXIMA SIMPLICITAT LES COSES ESSENCIALS

quanta, quanta guerra...

El realisme màgic

• El realisme màgic és un gènere literari de mitjan segle XX, que té com a precursor l'avantguardista Massimo Bontempelli.
• S'introdueixen elements sobrenaturals i fantàstics en escenaris i situacions de la quotidianitat, sense que, en general, els personatges mostrin sorpresa o estranyesa davant d'aquests fets insòlits i inversemblants.
• Influeix en la Colla de Sabadell: Pere Calders i Joan Perucho.
• Joc continu entre el REAL i l'ABSURD

Què pensa Pere Calders?

"Fou una època plena de curiositat intel·lectual i va iniciar la revisió d'unes formes de sentimentalisme que llasten sovint la vida del país, i no únicament en el camp de les lletres. Les armes triades foren la causticitat i la ironia —cosa gairebé inevitable—, però amb la preocupació de marcar ben bé la línia divisòria entre la broma diumengera o de sobretaula i l'humor reflexiu que intenta, amb el somriure com a bisturí, de penetrar profundament les diverses capes de l'ànima. El somriure inclina a la pietat, i tallant, travessa la tendresa, la poesia i l'absurd, tot tan real i tan humà" Pere Calders

PERE CALDERS

Pere Calders està considerat sobretot un mestre del conte, i, especialment, d'un tipus de conte molt determinat: humorístic, imaginatiu i amb un to quotidià i casolà que en potencia la comicitat per reflexionar sobre l'absurditat de les convencions i del comportament humà.

ANTAVIANA

L'EXISTENCIALISME I EL REALISME SOCIAL

• L'existencialisme va ser un corrent filosòfic del segle XIX que situava l'individu en el centre de la seva reflexió.
• La producció literària era un instrument de divulgació de les seves idees en defensa de la llibertat i la responsabilitat de l'ésser humà davant les circumstàncies històriques.
• Els intel·lectuals catalans vincularen el compromís de l'escriptor amb el temps de repressió que es vivien sota el règim franquista.
• Manuel de Pedrolo, Baltasar Porcel, Josep maria Espinàs i Maria Aurèlia Capmany foren alguns d'aquests autors que conrearen una literatura de compromís social per denunciar les injustícies del règim.
• Es valorava per damunt de tot el compromís dels autors amb la realitat històrica i social del país.

LA POESIA COMPROMESA

• Durant la postguerra immediata, el vessant més creatiu de la poesia catalana se situava a l'exili (Argentina, Xile i Mèxic), en plataformes culturals promogudes pels exiliats catalans com Agustí Bartra, Xavier Benguerel i Joan Oliver.
• Els anys 50 estigueren condicionats per l influència i el mestratge de Carles Riba. El compromís ètic, la fidelitat a la llengua i a l'ofici literari, així com la voluntat de mantenir viva la tradició i d'enllaçar amb les noves generacions eren les consignes compartides pels autors que escrivien en català.
• A partir de l'any 1959, les produccions poètiques van avançar progressivament cap a una denúncia social més realista, afermada al voltant del realisme històric, en les veus poètiques d'autors com Salvador Espriu, Joan Oliver (Pere Quart) i Jordi Sarsanedas, entre d'altres.

el teatre alternatiu

• En la postguerra immediata, el règim franquista va prohibir el teatre en català. A partir de 1946, es permeté començar a dur a escena autors com Àngel Guimerà, Pitarra o Santiago Rusiñol, amb les seves obres més costumistes. Els censors vigilaven assajos i sessions, mentre el teatre oficial oferia obres de propaganda franquista, folklòriques i d'entreteniment banal, en castellà.

• Davant d'aquesta situació de repressió i censura, van nèixer grups de teatre i petites companyies de teatre independent: els OBJECTIUS eren garantir la continuïtat del teatre en català, promoure i divulgar les obres d'autors contemporanis catalans i incorporar a l'escena catalana els corrents europeus.

• Josep Maria de Sagarra va ser l'autor català més representat durant la postguerra, amb un teatre burgès, populista i comercial.

l'assaig

• L'assaig és un gènere que consisteix en una divagació, més o menys ordenada, sobre un o diversos temes. L'assaig pren una forma molt lliure, en què l'associació entre diferents idees adquireix una importància fonamental.
• La postguerra immediata no afavorí el debat o la reflexió ideològica des de tribunes públiques. Al marge de les reflexions temàtiques sobre el país, l'assaig no es comença a recuperar fins a finals de la dècada dels cinquanta, motivat per una conjuntura internacional més propícia i una atenuació relativa de la censura.
• Els temes recurrents d'aquests assagistes van ser l'anàlisi del país, des del punt de vista històrics i sociològics, per tal de reflexionar i discernir les causes que havien portat la societat catalana a la guerra civil espanyola.

TEXTOS A TREBALLAR

Pere Quart, Saló de tardor

Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines

Gabriel Ferrater, Cambra de la tardor

Mercè Rodoreda, La plaça del diamant

Pere Calders, L'arbre domèstic

Salvador Espriu, Quan la llum pujada des del fons del mar

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Actividad;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

Miquel Martí Pol

Quan les cançons fossin pedres, vinga fones i al combat!

Aurora Bertrana

Ara la meva pàtria sentimental són els fulls de paper on, dia rere dia, escric les meves memòries.

Qui és Llorenç Villalonga?

Biografia Primera Novel·la Mort de dama Bearn o la Sala de les Nines

“Caminem amb el cap cot, en silenci, amb el pensament ple de totes les coses que deixem darrera nostre. Quatre anys abans, en una excursió de vacances, jo havia recorregut aquest mateix indret amb una colla d’amics; era una de les èpoques millors de la meva vida i em sentia plenament feliç, tenia en vies de realització una de les ambicions que m’estimava més i estava a punt de casar-me. Amb la meva dona, dibuixant com jo, projectàvem els mobles de casa nostra i els fèiem construir a gust nostre; sentíem tan aferrat el benestar que ens semblava que no havia res al món que pogués desfer-lo. I en el transcurs de quatre anys m’havia casat, havia tingut un fill, havia nascut la revolta militar i conegut la guerra i la desfeta. Em veig obligat a fugir de tot el que estimo i tinc tanta ràbia i tanta pena que ploro amb els ulls ben secs i no em doldria gens morir-me. El Pirineu és ara l’esvoranc del gran esquinç que desfà Catalunya i amb ella la nostra vida. No podria explicar aquesta desolació que ens volta; tots estem una mica malalts per les nits passades al ras en aquestes muntanyes de neus eternes. Hi ha caravanes de ferits mal curats i amb carn gangrenada, que s’aguanten drets i caminen perquè els sosté l’obsessió de fugir. He vist dones i criatures mortes a la vora dels camins, de misèria, de fred o de cansament, i cares, milers de cares primes, pàl·lides, amb una resta de voluntat a la mirada, la mica de voluntat que ens resta a tots plegats per a seguir caminant”. Pere Caldes, Pàgines de l’exili. Prats de Molló. Revista dels Catalans d’Amèrica, núm. 2 (novembre 1939), pp. 69-75

Quanta, quanta guerra… és l’últim llibre que va escriure Mercè Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasió de conèixer: la felicitat. Si creiem el que n’explica ella, va començar-lo després de perdre el seu company d’amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa pròpia, als setanta anys. És llavors que Rodoreda s’encarna en un adolescent de qui diu: “Al meu Adrià l’impulsa a anar-se’n de casa la seva aspiració de llibertat. D’aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m’emociona— que només mena a un canvi de presó.” I també: “Havia de crear un personatge i llançar-lo a córrer món. ¿Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel món i el món no els sorprèn gaire. ¿Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiés el deixés sorprès. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perquè pogués fer el que volgués i anar on tingués ganes d’anar. Procurar-li aventures amb gent estranya.” Quanta, quanta guerra… és una novel·la feta de contes en què conviuen la misèria dels homes i la màgia del món. I és la part tendra d’una galàxia formada per La mort i la primavera i Viatges i flors. Segons Jaume Coll Mariné, que n’escriu el postfaci: “el món en moviment a través d’uns ulls que tot just el comencen a descobrir”.

Llegim

Les novel·les més bones sobre la nostra guerra s'escriuran uns anys després que s'hagi extingit el caliu de la lluita. Serà aleshores quan l'experiència, madurada, donarà la seva collita magnífica. Serà aleshores que podrem tenir una veritable literatura de guerra. (Rafael Tass)

Què significa que l'intel·lectual té una concepció militant del fet poètic?