QUI ÉS QUI?
QUalsevol nit
pot sortir el sol
JAUME SISA
En Pasqual
Protagonista d’una cançó popularitzada per diversos intèrprets, entre els quals s’hi troben Guillermina Motta, La Trinca i Casellas Sextet Folk.En Pasqual és un ésser totalment extravagant que porta elàstics blaus subjectats amb candaus i un girasol al trau, per exemple.
Popei i Cocoliso
El 1929, el dibuixant Elzie Segar va incorporar un mariner que fumava pipa i menjava espinacs a la seva tira còmica en un diari de Nova York. La personalitat de Popei ve marcada per la rivalitat amb Brutus i per l’amor que sent per Olívia. Cocoliso és el fill adoptiu d’aquest particular mariner.
La Pepa Maca
Nom que es donava a les nines de porcellana fabricades després de la Guerra Civil. Es contraposava amb la Pepona, una nina molt més econòmica. La popularitat de la Pepa Maca va ser tanta que va passar a designar un tipus de noia, bonica i inabastable. Així es descriu a la sardana “La Pepa Maca”, de Jaume Torrents, on s’explica la història d’una fadrina de l’Empordà, coneguda per la seva bellesa. També hi ha hagut obres de teatre dedicades a aquesta figura.
L'Astèrix i l'Obèlix
El 29 d’octubre del 1959 la revista francesa Pilote va publicar el primer capítol de de la sèrie, “Astèrix, el gal”. El seus autors van ser el dibuixant Albert Uderzo i el guionista René Goscinny. L’èxit els va dur a publicar més historietes amb les aventures dels gals irreductibles. La mort de Goscinny (1977) no va impedir que Astèrix i Obèlix continuessin tenint aventures, ja que Uderzo va assumir-ne el guionatge. Astèrix és petit, valent i murri, i el seu millor amic és Obèlix, un ésser més primari i fort.
En Pato Donald
Dibuix d’Al Taliaferro fet el 1934 per a Walt Disney, encara que el disseny original té ben poc a veure amb com coneixem l’ànec avui. Es tracta d’un ninot egoista, malhumorat, gelós, mandrós i desafortunat. Un dels trets més característics de la seva personalitat és la veu, pràcticament incomprensible, que va posar Clarence Nashen en la versió original. Ha protagonitzat cent cinquanta curtmetratges, dos migmetratges i cinc llargmetratges.
En Peter Pan
És el protagonista de l’obra de teatre de James Matthew Barrie Peter Pan o el nen que no volia créixer. L’obra es va estrenar a Londres el desembre de 1904 i va estar en cartell durant vint-i-quatre anys. Posteriorment va donar origen a llibres com Peter Pan i Wendy (1911) i es va popularitzar mundialment amb una pel·lícula de dibuixos animats.
Tom i Jerry
Res a veure amb el duet Simon & Garfunkel, tot i que els músics es van donar a conèixer com a Tom & Jerry. Tom és un gat domèstic que no té altra feina que intentar caçar el ratolí Jerry, que sempre se li acaba escapant. William Hanna i Joseph Barbera van ser els creadors dels personatges, el 1939, i en van ser responsables fins al 1958. Entre 1967 i 1969, els dibuixos animats van anar a càrrec de Chuck Jones. Tom i Jerry han estat nominats set vegades als Oscar de Hollywood, i n’han obtingut tres.
Papà Noel
Personatge de la tradició nòrdica que té origen en Sant Nicolau de Bari. Es diu que obsequiava els nens amb dolços i regals. Des de mitjan segle XIII es va estendre la tradició que Sant Nicolau portés joguines i regals. Més tard, la data es va fer coincidir amb la nit de Nadal. L’escriptor Clement Moore se’l va imaginar conduint un trineu arrossegat per vuit rens, i el 1931 Habdon Sundblom, per encàrrec de la companyia Coca Cola, el va dibuixar de la manera que el coneixem actualment.
En Tarzan i la mona Xita
Edgard Rice Borroughs escriu el 1912 un còmic en el qual narra com uns nobles anglesos abandonen un fill a la jungla i com el nadó aconsegueix sobreviure criat per les mones. L’èxit va fer que les aventures de Tarzan tinguessin continuïtat al llarg de vint-i-cinc còmics i fossin passades al cinema. La mona Xita va ser la companya de Tarzan durant gairebé tres dècades. En total va fer dotze pel·lícules, i es va retirar el 1967. El 2001 va entrar al llibre Guinness dels rècords, en complir setanta-un anys i ser la mona més vella del planeta.
El senyor Charlot
Personalitat artística del cèlebre Charles Chaplin (Londres, 1889 – Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977). Es va forjar la fama en temps del cinema mut, però el pas al cinema parlat no va suposar-li cap problema. Chaplin és l’autor de pel·lícules de referència encara avui, com Temps moderns, on atacava el treball en cadena, i El gran dictador, un clar manifest antibèl·lic i sobretot antihitlerià. El 1972 va rebre un Oscar especial al conjunt de la seva carrera.
En Moby Dick
Relat sobre la persecució d’una enorme balena blanca. Es tracta d’un poema èpic en prosa escrit per Herman Melville que relata la lluita entre l’home i les combatives balenes, de les quals la llegendària Moby Dick n’és símbol. Moby Dick o la balena blanca, publicada el 1851, va veure com més de cent anys més tard es popularitzava encara més gràcies a la pel·lícula Moby Dick (1956), dirigida per John Huston.
En Mortadelo i Filemón
Una de les parelles del còmic més populars a l’Estat espanyol. Sorgits de la ment i del llapis de Francisco Ibàñez. El seu debut es produeix a les pàgines de Pulgarcito el 20 de gener del 1958, i des d’aquell dia s’han venut més de cent-cinquanta milions d’exemplars. L’èxit de les seves històries rau en el fet que incorporen amb facilitat fets i personatges de l’actualitat, i en l’especialitat de Mortadel·lo per les disfresses.
En Barba Azul
És un personatge que apareix en diferents versions arreu d’Europa. La més coneguda és la del francès Charles Perrault, del 1697. En Barba Blava és un senyor feudal que es feia portar les noies més joves i boniques de les seves terres i mai més no se’n sabia res. Al final una de les noies sobreviu a l’experiència i se sap que el marit havia assassinat i esquarterat les altres dones.
La Família Ulises
És un dels clàssics de la revista TBO. Durant dinou anys en va ocupar la contraportada. Amb guió del català Joaquim Buigas i dibuixos del menorquí Marí Benejam (fins al 1971, que va ser substiuït per un dels seus deixebles, Blanco), la família estava formada pel senyor Ulises, la seva dona, la sogra, tres fills (que després van ser només dos) i un gos. Preocupats per les aparences, els Ulises caricaturitzaven el tipus de família existent en la postguerra espanyola i els anys posteriors. Se’n van fer més de mil pàgines.
En Taxi Key
Va començar sent un personatge radiofònic a les ones de Ràdio Barcelona. Ideat per Luis Gossé de Blain, durant els anys quaranta Taxi Key va aconseguir una gran popularitat, que li va permetre el salt al món del còmic. El dibuixant que li va donar imatge va ser Vicent Roso Mengual, nascut a Vinaròs.
Els Reis d'Orient
Personatges màgics que visiten Jesús i li porten com a presents or, encens i mirra. Tot i que el Nou Testament en parla, en cap moment no diu ni que siguin tres, ni que siguin reis, ni tan sols que provinguin d’Orient. No obstant això, la tradició els ha batejat com a Melcior (rei blanc), Gaspar (rei ros) i Baltasar (rei negre). La seva presència màgica es repeteix anualment la nit del cinc al sis de gener, i omplen de regals els nens i nenes que s’han portat bé.
El Capitán Trueno
Els guions de Víctor Mora (encara que sota el pseudònim de Víctor Alcázar) i els dibuixos de Miguel Ambrosio, van donar vida a partir del 1956 a un dels personatges emblemàtics del còmic de l’època: el Capitán Trueno. Les seves aventures se situen al segle XII. El personatge ha estat objecte d’una novel·la en català medieval, Lo Tro d’Empúries (La Busca, 1998), de Ferran Juste, on s’explica la història del comte Hug IV d’Empúries, a qui s’identifica com el Capità Tro. No obstant això, l’existència real del Capitán Trueno està absolutament descartada.
Els tres porquets
Són també personatges d’un altre dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilheim Grimm. Explica la història de tres porquets germans. Cadascun construeix una casa per estar protegit del llop, i només la casa del gran, feta de totxos, resisteix les envestides de l’animal. Es tracta d’una paràbola moralista sobre la conveniència de fer bé les coses.
La Caputxeta vermelleta i el Llop Ferotge
És un dels contes infantils més populars, recopilat pels germans Grimm (tot i que l’original s’atribueix al francès Charles Perrault, del 1607), on novament trobem l’enfrontament entre el bé simbolitzat per una innocent nena – i el mal –un astut i sanguinari llop ferotge –. En aquest cas, la història es resol favorablement gràcies a la intervenció d’un caçador.
La dona que ven globus
És l’únic personatge de la cançó que no té una correspondència precisa. Es tracta d’una dona que ven globus, “no és cap personatge, més aviat és una imatge”, explica Sisa per justificar la seva presència. Coneixent la fascinació que els globus desperten entre els més menuts, la presència de la dona que ven globus fa que la festa es reafirmi com a espai per a la màgia, la revetlla i un cert retorn a la infantesa.
El senyor King Kong
Sorgit de la pel·lícula King Kong, dirigida per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack, el 1933. La història explica com uns exploradors s’endinsen a l’illa Calavera, on se suposa que encara hi viuen animals prehistòrics. Allà troben l’enorme goril·la Kong, que acaba per enamorar-se d’una de les noies de l’expedició. Per al 2005 hi ha prevista l’estrena d’una nova versió del clàssic, aquesta vegada dirigida per Peter Jackson.
En Patufet
És un dels personatges més populars de la tradició catalana. Narra la història d’un nen molt petit que, després d’unes aventures, es resguarda de la pluja sota una col. Un bou es menja la col i amb aquesta, en Patufet. Un dels elements més determinants del conte és la força de la cançó que l’acompanya: ‘Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret. Patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet’. Com en tots els contes infantils, hi ha un final feliç, en Patufet és rescatat sa i estalvi de la panxa del bou.
L'Ali Babà
Protagonista d’un altre dels contes de Les mil i una nits. Alí Babà és un capitost que comanda quaranta lladres i que amaga els seus tresors en una cova a la qual s’accedeix mitjançant unes paraules màgiques: ‘Obre’t, Sèsam’. Xahrazad explica aquesta història entre les nits 851 i 860.
En Carpanta
Personatge de còmic ideat per Josep Escobar el 1945. La seva màxima preocupació és trobar alguna cosa per endrapar i els seus somnis sempre estan relacionats amb el menjar, cosa que passava a la realitat a molts dels seus compatriotes. Aparegut a les pàgines de Pulgarcito.
El caganer
Típica figura que se sol posar als pessebres que reprodueixen el naixement de Jesús. Enllaça amb l’anomenada tendència dels catalans per l’escatologia (sense abandonar el cicle de Nadal podem recordar el tió que cal fer cagar). Es diu que la presència d’un caganer al pessebre ajuda a adobar la terra i porta sort a la llar fins al Nadal següent.
En Superman
Un dels mites més destacats del còmic mundial i, sens dubte, el superheroi més popular, amb capacitat per volar i altres poders sempre en favor del bé. Creat el 1935 amb guió de Jerry Siegel i dibuixos de Joe Shuster, Superman no va ser publicat fins al 1938. L’èxit va ser tan gran que de seguida va tenir la seva pròpia publicació. Al cap de pocs anys va fer el salt a la televisió, i la seva popularitat va esdevenir planetària amb la pel·lícula del 1978 protagonitzada per Christopher Reeve.
En Bambi
Tot i que el nom de Bambi s’associa indefectiblemet amb la factoria Walt Disney, el va concebre Sigmund Salzmann, conegut al món de les lletres com a Félix Salten. Nascut a Budapest el 1868, va emigrar als Estats Units el 1938 i posteriorment a Suïssa. La seva obra més coneguda és Bambi o una vida al bosc, publicada el 1928. Els dibuixos que van consagrar universalment la seva novel·la van arribar amb la pel·lícula del 1942.
En Gulliver
Lemuel Gulliver és un aventurer ideat per Jonathan Swift. Viatja a Líliput i al país dels gegants. La primera publicació de les seves aventures és del 1726.
Donya Urraca
Fadrina, vestida de negre, sola perquè ningú no l’aguanta, inculta i dolenta. Creada pel dibuixant Miquel Bernet, que signava com a ‘Jorge’ a la revista Pulgarcito el 1948, se la pot llegir com una caricatura de l’Espanya de l’època. Després de la mort del seu creador, considerat del clan dels ‘magnífics’ d’editorial Bruguera, s’ha seguit dibuixant aquest personatge.
El Pulgarcito
En Pulgarcito: És un altre dels personatges protagonistes d’un dels contes dels germans Grimm. Es tracta d’una història en què apareix un ogre i en el qual el protagonista va deixant molles de pa per saber el camí de tornada, encara que els ocells s’encarreguen de desfer el pla. Com tots els contes d’origen popular, té un final feliç. Durant seixanta anys, Pulgarcito va ser una revista de referència en el món del còmic, on van debutar Mortadelo i Filemón i el Capitán Trueno, entre d’altres.
En Guillem Brown
És un noi entremaliat que viu diverses aventures gràcies a la ploma de l’escriptor britànic Richmal Crompton. Traduït al castellà com Guillermo el Travieso, és un dels refents de la literatura d’aventures infantil i juvenil de tots els temps
La Blancaneus
És un personatge d’un dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilheim Grimm. La seva història va quedar recollida en el primer llargmetratge fet en dibuixos animats. Va ser el 1937, sota la direcció de Walt Disney. El conte explica la vida d’una princesa amb una madrastra dolenta i gelosa de Blancaneu.
Roberto Alcázar i Pedrín
Nascuda del llapis del valencià Eduard Vañó, Roberto Alcázar y Pedrín va esdevenir una de les tires còmiques més populars del seu temps. Els primers guions van ser obra de Joan Puerto, tot i que pocs números més tard va ser Josep Jordán Jover qui, des de la presó, va fer bona part dels guions. Entre els anys 1940 i 1976 es van publicar 1.219 historietes de la parella. Roberto Alcázar i Pedrín viuen les seves aventures detectivesques a l’Espanya de la postguerra.
El gos Snoopy i el seu secretari Emili
Snoopy és el gos de la tira còmica de Charlie Brown, del nord-americà Charles Schultz. La seva popularitat el va dur a discutir el lideratge de Charlie Brown a la tira on es publicaven les seves aventures. Les historietes de Charlie Brown (i d’Snoopy) es van començar a editar el 1950 i van seguir fins al 12 de febrer del 2002, data que Schultz havia anunciat que plegaria per motius de salut i que va resultar ser la de la mort del mateix dibuixant. Emili és l’ocellet que acompanya Snoopy en les seves aventures. Viu instal·lat sobre de la caseta del gos.
En Pinotxo
Ninot de fusta treballat per Geppetto, un vell artesà que sospirava per tenir un fill. Davant la sorpresa del vell, el ninot pren vida i comença a fer de les seves. La novel·la de Carlo Colodi (pseudònim de Carlo Lorenzini) es va publicar per primer cop a les pàgines del Giornali per Bambini, on va aparèixer des del 17 de juliol del 1881 fins al 25 de gener del 1883. Es diu que va enviar el primer capítol amb una nota per a l’editor que deia: “Us envio aquesta criaturada. Feu-ne el que vulgueu, però si la publiqueu, pagueu-me-la perquè em vinguin ganes de continuar-la”.
L'home Llop
Personatge sorgit de la creença estesa arreu d’Europa sobre l’existència d’homes que es podien transformar en llops, sobretot els divendres de lluna plena. Entre els escriptors que han tractat el fenomen cal citar William Faulkner i Boris Vian, entre d’altres. És un dels personatges clàssics de les pel·lícules de terror.
En Frankenstein
Extret de la novel·la escrita per Mary Shelley quan només tenia 18 anys, Frankenstein o el prometeu modern. La novel·la narra com Victor Frankenstein aconsegueix donar vida a un monstre. La seva popularització arriba amb el cinema. Frankenstein ha donat lloc a una dotzena de pel·lícules, l’última de les quals, Frankenstein de Mary Shelley, va ser dirigida per Kenneth Brannagh el 1993.
L'Home del Sac
Ésser malèvol que, segons la tradició, s’emporta els nens i les nenes que no fan cas dels seus pares. S’explica un conte que diu que el misteriós home del sac es va emportar una nena, i cridant ‘Canta sarró, que sinó et fotré un cop de bastó’ recollia almoines de poble en poble, fins que va ser descobert. La nena va ser alliberada i el malvat, castigat. A Sicília, la llegenda identifica l’home del sac amb la figura dels conqueridors catalans.
La Bruixa Calixta
És el personatge del qual hem trobat menys referències. Coneguda arreu, la Bruixa Calixta no ha perdut gens les seves ganes d’atemorir els nens però ha deixat poques pistes de la seva història. D’una banda se’ns ha encaminat cap a la revista Pulgarcito , on no hem sabut trobar-la. La pista a la qual donem més versemblança –induïts pel mateix Sisa – indica que era un personatge radiofònic –probablement de Ràdio Barcelona–, encara que no n’hem pogut concretar l’època ni qui n’era el responsable.
El Comte Dràcula
Igual que Frankenstein, es tracta d’un personatge que va sorgir d’una novel·la i que va quedar per sempre en l’imaginari col·lectiu gràcies al cinema. El comte Dràcula apareix per primer cop a l’obra de Bram Stoker publicada el 1879. Es tracta d’una novel·la gòtica tardana sobre el vampirisme que narra la història d’un ésser sobrenatural, maligne, un cadàver vivent, nociu i assassí que xucla la sang.
En Jaimito
Personatge de molts dels acudits d’origen popular. És trapella, mal estudiant, i protagonitza moltíssimes històries picaresques. El dibuixant Ramon Sabatés (el mateix que va donar vida al professor Franz de Copenhaguen) el va dibuixar a la revista Florita.
La fada bona i Ventafocs
Personatges d’un conte sobre les maldats d’una madrastra i la desgràcia de la Ventafocs, la seva fillastra. La intervenció màgica de la Fada Bona encarrila la història i provoca un final feliç amb casament reial i tot. Una de les històries més populars de les que van recollir els germans Grimm.
En Guillem Tell
Heroi legendari de la luita per la independència de Suïssa enfront dels Habsburg, al segle XIV. L’episodi més famós explica com, amb la seva ballesta, va encertar una poma posada sobre el cap del seu propi fill. El compositor Gioacchino Rossini va immortalitzar-lo en l’òpera que porta el nom de l’heroi suís.
En Simbad
Personatge del conte que Xahrazad va explicar al rei Xahriar durant les mil i una nits. És la primera referència en la literatura mundial d’una història d’exploradors i viatgers. El mariner Simbad va recórrer bona part del món conegut en la seva època (s. IX): des del mar d’Aràbia fins a l’Índia i Sri Lanka.
La Marieta de l'ull viu i el soldat
Protagonista de la cançó tradicional catalana “Baixant de la font del Gat”. La popularitat del personatge, a qui es veia en companyia d’un soldat, va donar origen a una nova cançó: “La Marieta de l’ull viu”, amb lletra de Càndida Pérez Martínez i música de Joan Casas Vila, que incorpora la cançó tradicional a la tornada. En aquesta segona cançó, la Marieta de l’ull viu exposa la seva visió de la trobada amb el soldat.
L'emperadriu Sissí
Personatge de la pel·lícula Sissí emperadriu, protagonitzada per Romy Schneider el 1956. Parla de les difícils relacions entre Sissí i Sophia, la seva sogra, que no vol que la filla sigui criada per la seva mare. El personatge està basat en la vida de l’emperadriu austrohongaresa Elisabeth de Wittelsbach, més coneguda com Sissí, casada amb l’emperador Francesc Josep i que va acabar assassinada el 10 de setembre del 1898 prop de Ginebra en mans de Luigi Lucheni, un treballador anarquista d’origen italià.
La Monyos
Un dels personatges habituals de les Rambles de la Barcelona de principis del segle XX. La Monyos es deia Lolita i havia estat cosidora a casa d’uns marquesos. Es diu que es va enamorar del marquès i que després va embogir. La seva presència a la Rambla i carrers adjacents és una part viva de la història de la ciutat. El 1995 la directora Mireia Ros va rodar la pel·lícula La Monyos, en la qual també sortia Carles Sabater. També se l’ha retratada a la cançó “Recordant la Monyos”, enregistrada per Rudy Ventura.
Qui és qui? Sisa
Bernat Cirera Salleras
Created on February 5, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Practical Microsite
View
Essential Microsite
View
Akihabara Microsite
View
Essential CV
View
Akihabara Resume
View
3D Corporate Reporting
View
Corporate CV
Explore all templates
Transcript
QUI ÉS QUI?
QUalsevol nit
pot sortir el sol
JAUME SISA
En Pasqual
Protagonista d’una cançó popularitzada per diversos intèrprets, entre els quals s’hi troben Guillermina Motta, La Trinca i Casellas Sextet Folk.En Pasqual és un ésser totalment extravagant que porta elàstics blaus subjectats amb candaus i un girasol al trau, per exemple.
Popei i Cocoliso
El 1929, el dibuixant Elzie Segar va incorporar un mariner que fumava pipa i menjava espinacs a la seva tira còmica en un diari de Nova York. La personalitat de Popei ve marcada per la rivalitat amb Brutus i per l’amor que sent per Olívia. Cocoliso és el fill adoptiu d’aquest particular mariner.
La Pepa Maca
Nom que es donava a les nines de porcellana fabricades després de la Guerra Civil. Es contraposava amb la Pepona, una nina molt més econòmica. La popularitat de la Pepa Maca va ser tanta que va passar a designar un tipus de noia, bonica i inabastable. Així es descriu a la sardana “La Pepa Maca”, de Jaume Torrents, on s’explica la història d’una fadrina de l’Empordà, coneguda per la seva bellesa. També hi ha hagut obres de teatre dedicades a aquesta figura.
L'Astèrix i l'Obèlix
El 29 d’octubre del 1959 la revista francesa Pilote va publicar el primer capítol de de la sèrie, “Astèrix, el gal”. El seus autors van ser el dibuixant Albert Uderzo i el guionista René Goscinny. L’èxit els va dur a publicar més historietes amb les aventures dels gals irreductibles. La mort de Goscinny (1977) no va impedir que Astèrix i Obèlix continuessin tenint aventures, ja que Uderzo va assumir-ne el guionatge. Astèrix és petit, valent i murri, i el seu millor amic és Obèlix, un ésser més primari i fort.
En Pato Donald
Dibuix d’Al Taliaferro fet el 1934 per a Walt Disney, encara que el disseny original té ben poc a veure amb com coneixem l’ànec avui. Es tracta d’un ninot egoista, malhumorat, gelós, mandrós i desafortunat. Un dels trets més característics de la seva personalitat és la veu, pràcticament incomprensible, que va posar Clarence Nashen en la versió original. Ha protagonitzat cent cinquanta curtmetratges, dos migmetratges i cinc llargmetratges.
En Peter Pan
És el protagonista de l’obra de teatre de James Matthew Barrie Peter Pan o el nen que no volia créixer. L’obra es va estrenar a Londres el desembre de 1904 i va estar en cartell durant vint-i-quatre anys. Posteriorment va donar origen a llibres com Peter Pan i Wendy (1911) i es va popularitzar mundialment amb una pel·lícula de dibuixos animats.
Tom i Jerry
Res a veure amb el duet Simon & Garfunkel, tot i que els músics es van donar a conèixer com a Tom & Jerry. Tom és un gat domèstic que no té altra feina que intentar caçar el ratolí Jerry, que sempre se li acaba escapant. William Hanna i Joseph Barbera van ser els creadors dels personatges, el 1939, i en van ser responsables fins al 1958. Entre 1967 i 1969, els dibuixos animats van anar a càrrec de Chuck Jones. Tom i Jerry han estat nominats set vegades als Oscar de Hollywood, i n’han obtingut tres.
Papà Noel
Personatge de la tradició nòrdica que té origen en Sant Nicolau de Bari. Es diu que obsequiava els nens amb dolços i regals. Des de mitjan segle XIII es va estendre la tradició que Sant Nicolau portés joguines i regals. Més tard, la data es va fer coincidir amb la nit de Nadal. L’escriptor Clement Moore se’l va imaginar conduint un trineu arrossegat per vuit rens, i el 1931 Habdon Sundblom, per encàrrec de la companyia Coca Cola, el va dibuixar de la manera que el coneixem actualment.
En Tarzan i la mona Xita
Edgard Rice Borroughs escriu el 1912 un còmic en el qual narra com uns nobles anglesos abandonen un fill a la jungla i com el nadó aconsegueix sobreviure criat per les mones. L’èxit va fer que les aventures de Tarzan tinguessin continuïtat al llarg de vint-i-cinc còmics i fossin passades al cinema. La mona Xita va ser la companya de Tarzan durant gairebé tres dècades. En total va fer dotze pel·lícules, i es va retirar el 1967. El 2001 va entrar al llibre Guinness dels rècords, en complir setanta-un anys i ser la mona més vella del planeta.
El senyor Charlot
Personalitat artística del cèlebre Charles Chaplin (Londres, 1889 – Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977). Es va forjar la fama en temps del cinema mut, però el pas al cinema parlat no va suposar-li cap problema. Chaplin és l’autor de pel·lícules de referència encara avui, com Temps moderns, on atacava el treball en cadena, i El gran dictador, un clar manifest antibèl·lic i sobretot antihitlerià. El 1972 va rebre un Oscar especial al conjunt de la seva carrera.
En Moby Dick
Relat sobre la persecució d’una enorme balena blanca. Es tracta d’un poema èpic en prosa escrit per Herman Melville que relata la lluita entre l’home i les combatives balenes, de les quals la llegendària Moby Dick n’és símbol. Moby Dick o la balena blanca, publicada el 1851, va veure com més de cent anys més tard es popularitzava encara més gràcies a la pel·lícula Moby Dick (1956), dirigida per John Huston.
En Mortadelo i Filemón
Una de les parelles del còmic més populars a l’Estat espanyol. Sorgits de la ment i del llapis de Francisco Ibàñez. El seu debut es produeix a les pàgines de Pulgarcito el 20 de gener del 1958, i des d’aquell dia s’han venut més de cent-cinquanta milions d’exemplars. L’èxit de les seves històries rau en el fet que incorporen amb facilitat fets i personatges de l’actualitat, i en l’especialitat de Mortadel·lo per les disfresses.
En Barba Azul
És un personatge que apareix en diferents versions arreu d’Europa. La més coneguda és la del francès Charles Perrault, del 1697. En Barba Blava és un senyor feudal que es feia portar les noies més joves i boniques de les seves terres i mai més no se’n sabia res. Al final una de les noies sobreviu a l’experiència i se sap que el marit havia assassinat i esquarterat les altres dones.
La Família Ulises
És un dels clàssics de la revista TBO. Durant dinou anys en va ocupar la contraportada. Amb guió del català Joaquim Buigas i dibuixos del menorquí Marí Benejam (fins al 1971, que va ser substiuït per un dels seus deixebles, Blanco), la família estava formada pel senyor Ulises, la seva dona, la sogra, tres fills (que després van ser només dos) i un gos. Preocupats per les aparences, els Ulises caricaturitzaven el tipus de família existent en la postguerra espanyola i els anys posteriors. Se’n van fer més de mil pàgines.
En Taxi Key
Va començar sent un personatge radiofònic a les ones de Ràdio Barcelona. Ideat per Luis Gossé de Blain, durant els anys quaranta Taxi Key va aconseguir una gran popularitat, que li va permetre el salt al món del còmic. El dibuixant que li va donar imatge va ser Vicent Roso Mengual, nascut a Vinaròs.
Els Reis d'Orient
Personatges màgics que visiten Jesús i li porten com a presents or, encens i mirra. Tot i que el Nou Testament en parla, en cap moment no diu ni que siguin tres, ni que siguin reis, ni tan sols que provinguin d’Orient. No obstant això, la tradició els ha batejat com a Melcior (rei blanc), Gaspar (rei ros) i Baltasar (rei negre). La seva presència màgica es repeteix anualment la nit del cinc al sis de gener, i omplen de regals els nens i nenes que s’han portat bé.
El Capitán Trueno
Els guions de Víctor Mora (encara que sota el pseudònim de Víctor Alcázar) i els dibuixos de Miguel Ambrosio, van donar vida a partir del 1956 a un dels personatges emblemàtics del còmic de l’època: el Capitán Trueno. Les seves aventures se situen al segle XII. El personatge ha estat objecte d’una novel·la en català medieval, Lo Tro d’Empúries (La Busca, 1998), de Ferran Juste, on s’explica la història del comte Hug IV d’Empúries, a qui s’identifica com el Capità Tro. No obstant això, l’existència real del Capitán Trueno està absolutament descartada.
Els tres porquets
Són també personatges d’un altre dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilheim Grimm. Explica la història de tres porquets germans. Cadascun construeix una casa per estar protegit del llop, i només la casa del gran, feta de totxos, resisteix les envestides de l’animal. Es tracta d’una paràbola moralista sobre la conveniència de fer bé les coses.
La Caputxeta vermelleta i el Llop Ferotge
És un dels contes infantils més populars, recopilat pels germans Grimm (tot i que l’original s’atribueix al francès Charles Perrault, del 1607), on novament trobem l’enfrontament entre el bé simbolitzat per una innocent nena – i el mal –un astut i sanguinari llop ferotge –. En aquest cas, la història es resol favorablement gràcies a la intervenció d’un caçador.
La dona que ven globus
És l’únic personatge de la cançó que no té una correspondència precisa. Es tracta d’una dona que ven globus, “no és cap personatge, més aviat és una imatge”, explica Sisa per justificar la seva presència. Coneixent la fascinació que els globus desperten entre els més menuts, la presència de la dona que ven globus fa que la festa es reafirmi com a espai per a la màgia, la revetlla i un cert retorn a la infantesa.
El senyor King Kong
Sorgit de la pel·lícula King Kong, dirigida per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack, el 1933. La història explica com uns exploradors s’endinsen a l’illa Calavera, on se suposa que encara hi viuen animals prehistòrics. Allà troben l’enorme goril·la Kong, que acaba per enamorar-se d’una de les noies de l’expedició. Per al 2005 hi ha prevista l’estrena d’una nova versió del clàssic, aquesta vegada dirigida per Peter Jackson.
En Patufet
És un dels personatges més populars de la tradició catalana. Narra la història d’un nen molt petit que, després d’unes aventures, es resguarda de la pluja sota una col. Un bou es menja la col i amb aquesta, en Patufet. Un dels elements més determinants del conte és la força de la cançó que l’acompanya: ‘Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret. Patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet’. Com en tots els contes infantils, hi ha un final feliç, en Patufet és rescatat sa i estalvi de la panxa del bou.
L'Ali Babà
Protagonista d’un altre dels contes de Les mil i una nits. Alí Babà és un capitost que comanda quaranta lladres i que amaga els seus tresors en una cova a la qual s’accedeix mitjançant unes paraules màgiques: ‘Obre’t, Sèsam’. Xahrazad explica aquesta història entre les nits 851 i 860.
En Carpanta
Personatge de còmic ideat per Josep Escobar el 1945. La seva màxima preocupació és trobar alguna cosa per endrapar i els seus somnis sempre estan relacionats amb el menjar, cosa que passava a la realitat a molts dels seus compatriotes. Aparegut a les pàgines de Pulgarcito.
El caganer
Típica figura que se sol posar als pessebres que reprodueixen el naixement de Jesús. Enllaça amb l’anomenada tendència dels catalans per l’escatologia (sense abandonar el cicle de Nadal podem recordar el tió que cal fer cagar). Es diu que la presència d’un caganer al pessebre ajuda a adobar la terra i porta sort a la llar fins al Nadal següent.
En Superman
Un dels mites més destacats del còmic mundial i, sens dubte, el superheroi més popular, amb capacitat per volar i altres poders sempre en favor del bé. Creat el 1935 amb guió de Jerry Siegel i dibuixos de Joe Shuster, Superman no va ser publicat fins al 1938. L’èxit va ser tan gran que de seguida va tenir la seva pròpia publicació. Al cap de pocs anys va fer el salt a la televisió, i la seva popularitat va esdevenir planetària amb la pel·lícula del 1978 protagonitzada per Christopher Reeve.
En Bambi
Tot i que el nom de Bambi s’associa indefectiblemet amb la factoria Walt Disney, el va concebre Sigmund Salzmann, conegut al món de les lletres com a Félix Salten. Nascut a Budapest el 1868, va emigrar als Estats Units el 1938 i posteriorment a Suïssa. La seva obra més coneguda és Bambi o una vida al bosc, publicada el 1928. Els dibuixos que van consagrar universalment la seva novel·la van arribar amb la pel·lícula del 1942.
En Gulliver
Lemuel Gulliver és un aventurer ideat per Jonathan Swift. Viatja a Líliput i al país dels gegants. La primera publicació de les seves aventures és del 1726.
Donya Urraca
Fadrina, vestida de negre, sola perquè ningú no l’aguanta, inculta i dolenta. Creada pel dibuixant Miquel Bernet, que signava com a ‘Jorge’ a la revista Pulgarcito el 1948, se la pot llegir com una caricatura de l’Espanya de l’època. Després de la mort del seu creador, considerat del clan dels ‘magnífics’ d’editorial Bruguera, s’ha seguit dibuixant aquest personatge.
El Pulgarcito
En Pulgarcito: És un altre dels personatges protagonistes d’un dels contes dels germans Grimm. Es tracta d’una història en què apareix un ogre i en el qual el protagonista va deixant molles de pa per saber el camí de tornada, encara que els ocells s’encarreguen de desfer el pla. Com tots els contes d’origen popular, té un final feliç. Durant seixanta anys, Pulgarcito va ser una revista de referència en el món del còmic, on van debutar Mortadelo i Filemón i el Capitán Trueno, entre d’altres.
En Guillem Brown
És un noi entremaliat que viu diverses aventures gràcies a la ploma de l’escriptor britànic Richmal Crompton. Traduït al castellà com Guillermo el Travieso, és un dels refents de la literatura d’aventures infantil i juvenil de tots els temps
La Blancaneus
És un personatge d’un dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilheim Grimm. La seva història va quedar recollida en el primer llargmetratge fet en dibuixos animats. Va ser el 1937, sota la direcció de Walt Disney. El conte explica la vida d’una princesa amb una madrastra dolenta i gelosa de Blancaneu.
Roberto Alcázar i Pedrín
Nascuda del llapis del valencià Eduard Vañó, Roberto Alcázar y Pedrín va esdevenir una de les tires còmiques més populars del seu temps. Els primers guions van ser obra de Joan Puerto, tot i que pocs números més tard va ser Josep Jordán Jover qui, des de la presó, va fer bona part dels guions. Entre els anys 1940 i 1976 es van publicar 1.219 historietes de la parella. Roberto Alcázar i Pedrín viuen les seves aventures detectivesques a l’Espanya de la postguerra.
El gos Snoopy i el seu secretari Emili
Snoopy és el gos de la tira còmica de Charlie Brown, del nord-americà Charles Schultz. La seva popularitat el va dur a discutir el lideratge de Charlie Brown a la tira on es publicaven les seves aventures. Les historietes de Charlie Brown (i d’Snoopy) es van començar a editar el 1950 i van seguir fins al 12 de febrer del 2002, data que Schultz havia anunciat que plegaria per motius de salut i que va resultar ser la de la mort del mateix dibuixant. Emili és l’ocellet que acompanya Snoopy en les seves aventures. Viu instal·lat sobre de la caseta del gos.
En Pinotxo
Ninot de fusta treballat per Geppetto, un vell artesà que sospirava per tenir un fill. Davant la sorpresa del vell, el ninot pren vida i comença a fer de les seves. La novel·la de Carlo Colodi (pseudònim de Carlo Lorenzini) es va publicar per primer cop a les pàgines del Giornali per Bambini, on va aparèixer des del 17 de juliol del 1881 fins al 25 de gener del 1883. Es diu que va enviar el primer capítol amb una nota per a l’editor que deia: “Us envio aquesta criaturada. Feu-ne el que vulgueu, però si la publiqueu, pagueu-me-la perquè em vinguin ganes de continuar-la”.
L'home Llop
Personatge sorgit de la creença estesa arreu d’Europa sobre l’existència d’homes que es podien transformar en llops, sobretot els divendres de lluna plena. Entre els escriptors que han tractat el fenomen cal citar William Faulkner i Boris Vian, entre d’altres. És un dels personatges clàssics de les pel·lícules de terror.
En Frankenstein
Extret de la novel·la escrita per Mary Shelley quan només tenia 18 anys, Frankenstein o el prometeu modern. La novel·la narra com Victor Frankenstein aconsegueix donar vida a un monstre. La seva popularització arriba amb el cinema. Frankenstein ha donat lloc a una dotzena de pel·lícules, l’última de les quals, Frankenstein de Mary Shelley, va ser dirigida per Kenneth Brannagh el 1993.
L'Home del Sac
Ésser malèvol que, segons la tradició, s’emporta els nens i les nenes que no fan cas dels seus pares. S’explica un conte que diu que el misteriós home del sac es va emportar una nena, i cridant ‘Canta sarró, que sinó et fotré un cop de bastó’ recollia almoines de poble en poble, fins que va ser descobert. La nena va ser alliberada i el malvat, castigat. A Sicília, la llegenda identifica l’home del sac amb la figura dels conqueridors catalans.
La Bruixa Calixta
És el personatge del qual hem trobat menys referències. Coneguda arreu, la Bruixa Calixta no ha perdut gens les seves ganes d’atemorir els nens però ha deixat poques pistes de la seva història. D’una banda se’ns ha encaminat cap a la revista Pulgarcito , on no hem sabut trobar-la. La pista a la qual donem més versemblança –induïts pel mateix Sisa – indica que era un personatge radiofònic –probablement de Ràdio Barcelona–, encara que no n’hem pogut concretar l’època ni qui n’era el responsable.
El Comte Dràcula
Igual que Frankenstein, es tracta d’un personatge que va sorgir d’una novel·la i que va quedar per sempre en l’imaginari col·lectiu gràcies al cinema. El comte Dràcula apareix per primer cop a l’obra de Bram Stoker publicada el 1879. Es tracta d’una novel·la gòtica tardana sobre el vampirisme que narra la història d’un ésser sobrenatural, maligne, un cadàver vivent, nociu i assassí que xucla la sang.
En Jaimito
Personatge de molts dels acudits d’origen popular. És trapella, mal estudiant, i protagonitza moltíssimes històries picaresques. El dibuixant Ramon Sabatés (el mateix que va donar vida al professor Franz de Copenhaguen) el va dibuixar a la revista Florita.
La fada bona i Ventafocs
Personatges d’un conte sobre les maldats d’una madrastra i la desgràcia de la Ventafocs, la seva fillastra. La intervenció màgica de la Fada Bona encarrila la història i provoca un final feliç amb casament reial i tot. Una de les històries més populars de les que van recollir els germans Grimm.
En Guillem Tell
Heroi legendari de la luita per la independència de Suïssa enfront dels Habsburg, al segle XIV. L’episodi més famós explica com, amb la seva ballesta, va encertar una poma posada sobre el cap del seu propi fill. El compositor Gioacchino Rossini va immortalitzar-lo en l’òpera que porta el nom de l’heroi suís.
En Simbad
Personatge del conte que Xahrazad va explicar al rei Xahriar durant les mil i una nits. És la primera referència en la literatura mundial d’una història d’exploradors i viatgers. El mariner Simbad va recórrer bona part del món conegut en la seva època (s. IX): des del mar d’Aràbia fins a l’Índia i Sri Lanka.
La Marieta de l'ull viu i el soldat
Protagonista de la cançó tradicional catalana “Baixant de la font del Gat”. La popularitat del personatge, a qui es veia en companyia d’un soldat, va donar origen a una nova cançó: “La Marieta de l’ull viu”, amb lletra de Càndida Pérez Martínez i música de Joan Casas Vila, que incorpora la cançó tradicional a la tornada. En aquesta segona cançó, la Marieta de l’ull viu exposa la seva visió de la trobada amb el soldat.
L'emperadriu Sissí
Personatge de la pel·lícula Sissí emperadriu, protagonitzada per Romy Schneider el 1956. Parla de les difícils relacions entre Sissí i Sophia, la seva sogra, que no vol que la filla sigui criada per la seva mare. El personatge està basat en la vida de l’emperadriu austrohongaresa Elisabeth de Wittelsbach, més coneguda com Sissí, casada amb l’emperador Francesc Josep i que va acabar assassinada el 10 de setembre del 1898 prop de Ginebra en mans de Luigi Lucheni, un treballador anarquista d’origen italià.
La Monyos
Un dels personatges habituals de les Rambles de la Barcelona de principis del segle XX. La Monyos es deia Lolita i havia estat cosidora a casa d’uns marquesos. Es diu que es va enamorar del marquès i que després va embogir. La seva presència a la Rambla i carrers adjacents és una part viva de la història de la ciutat. El 1995 la directora Mireia Ros va rodar la pel·lícula La Monyos, en la qual també sortia Carles Sabater. També se l’ha retratada a la cançó “Recordant la Monyos”, enregistrada per Rudy Ventura.