Dia internacional de les Dones
Dona i Guerra Civil
Sanitàries
Combatents
Refugiades i Exiliades
Militant antifeixista
Activista política
El paper de la dona durant la guerra, a través d'imatges extretes de la premsa de l'època.
Indústria de guerra
Rereguarda
"Siempre supo situarse la mujer española en la actitud que le correspondía cuando el momento histórico se lo exigió. Pero seguramente, nunca lo hizo tan decididamente como en esta guerra cruenta con la que el fascismo intenta arrancarnos nuestras libertades. En el taller, en los hospitales, ante la opinión pública, la mujer ha sabido dar el tono más alto de este movimiento liberador”
La Vanguardia. 21-02-1937.
Combatents
A l'estiu 1936 la figura heroica de la miliciana armada es convertí ràpidament en el símbol de la mobilització del poble espanyol contra el feixisme. Tot i que aquesta nova representació de gènere projectà una figura femenina transgressora i subversiva; no deixava de ser un símbol de la guerra i la revolució dirigit a un auditori masculí. En definitiva, no representava una nova ciutadana, sinó un artifici simbòlic que a través d'un nou cos femení coaccionava els homes a complir amb els seus deures patriòtics com a soldats.
GINARD I FÉRON, D., AGUADO, A., NASH, M., TAVERA, S., CENARRO LAGUNAS, Á. y MOLINERO, C., 2011. Dona, Guerra Civil i franquisme. Palma: Documenta Balear. p.53-57.
Combatents
Las tres milicianas del batallón Sargento Vázquez: Angeles, Nati y Paca; valientes muchachas que combaten rivalizando en valor con sus compañeros"
Combatents
Combatents
Arran del que hem pogut veure en les imatges i textos anteriors, l'ús sexista de la imatge de la miliciana pot quedar eclipsat per les veritables accions que les dones van desenvolupar en el camp de batalla i l'exèrcit; des de la lluita a primera línia de foc fins al control de tota una caserna militar.
Combatents
SANITÀRIES
Durant la Guerra Civil, la necessitat d’infermeres per atendre els ferits va augmentar espectacularment. A això es va sumar el fet que les monges i les institucions religioses havien constituït fins aleshores el personal principal d’assistència d’infermeria en molts centres mèdics; i ara havien abandonat els seus llocs per les seves conviccions antirepublicanes i per la por a les represàlies.
Al sistema de formació tradicional de sanitàries en escoles com la de la Generalitat i la Creu Roja es van sumar altres programes de formació popular a càrrec d’organitzacions femenines, sindicats i institucions polítiques com el PSUC.
Concretament a Catalunya en esclatar la guerra hi havia, almenys, 600 infermeres titulades del cos de Cuerpo de Damas Enfermeras de la Cruz Roja i del Cuerpo de Damas Enfermeras Profesionales de la Cruz Roja que exercien per a la institució.
La infermeria es va convertir en un dels àmbits d’actuació més importants de la mobilització femenina. La dedicació de les sanitàries era vital per a mantenir els serveis mèdics necessaris i moltes d’elles van morir en els hospitals militars i de campanya.
VALLS MOLINS, R., RAMIÓ JOFRÉ, A. y TORRES, C. (Torres P., 2015. Enfermeras de guerra. Esplugues de Llobregat: San Juan de Dios, Campus Docent. p.44-45.
Sanitàries
SANITÀRIES
"Grupos de enfermeras que asistieron al gran festival celebrado en el teatro cómico a beneficio de los hospitales de Barcelona, organizado por la vigilancia nocturna, en colaboración de la CNT-AIT"
"Clausura de la campaña pro Hospitales de Sangre" "Uno de los grupos de enfermeras que recaudaron fondos"
Sanitàries
La Vanguardia. 17-01-1937.
Sanitàries
Sanitàries
Militant Antifeixista
L'esclat de la guerra va commoure a homes i dones. Milers de dones fins aleshores amb escassa participació política i intervenció en l'àmbit públic irromperen en l'escenari públic en defensa de la democràcia, del règim republicà i dels drets adquirits (capacitat de vot, legalitat del divorci, etc), enfront de la brutal amenaça del feixisme que acabaria de ple amb totes aquestes llibertats aconseguides.
Es convertiren en protagonistes activistes de la resistència antifeixista i algunes assumiren la causa revolucionària. La participació de dones en la lluita antifeixista generà un procés d'empoderament i conscienciació pròpia com a antifeixistes i també, encara que menys, com a dones. Deia Maria Teresa León: "la dona espanyola s'ha aixecat sobre els nostres camps romputs amb el prestigi del seu dret a intervenir en la història d'Espanya"
GINARD I FÉRON, D., AGUADO, A., NASH, M., TAVERA, S., CENARRO LAGUNAS, Á. y MOLINERO, C., 2011. Dona, Guerra Civil i franquisme. Palma: Documenta Balear. p.49.
Militant antifeixista
Per contra, al que hem vist, la majoria de les antifeixistes, refusaven la imatge sexualitzada de les milicianes optant per un estil de vestir més tradicional considerat més femení i respectable.
GINARD I FÉRON, D., AGUADO, A., NASH, M., TAVERA, S., CENARRO LAGUNAS, Á. y MOLINERO, C., 2011. Dona, Guerra Civil i franquisme. Palma: Documenta Balear. p.56.
Militant antifeixista
Indústria de guerra
La consigna acatada per les organitzacions femenines, i seguida per totes va ser: “Homes al front, dones al treball”. La retòrica utilitzada per defensar aquesta idea es va ajudar de lèxic i simbologia militar per a equiparar les tasques a les de la línia de foc.
D’aquesta manera es va parlar de la incorporació de les dones a les “trinxeres de producció”, de “brigades de treball”, de la importància de constituir “l’avantguarda de la producció”, o de “les heroïnes de la producció”.
Les dones van representar una reserva de mà d’obra que va permetre el manteniment de tot el necessari i imprescindible, tant en el front com a la rereguarda.
Els diaris de l’època es van dedicar a repetir i afavorir la tasca d’aquestes “obreres de guerra” fonamentals per guanyar els combats.
DOMINGO, C., 2006. Nosotras también hicimos la guerra: defensoras y sublevadas. Barcelona: Flor del Viento. p.175.
indústria de guerra
indústria de guerra
indústria de guerra
indústria de guerra
Refugiades i exiliades
L'any 1939 es va produir un èxode sense precedents amb escenes terrorífiques: la població ametrallada i bombardejada per l'aviació feixista. Hi havia una gentada que formava interminables columnes de dones i nens, vells i ferits que s'arrossegaven per la carretera de la Jonquera. Esperaven durant hores senceres, durant quilòmetres, tot per arribar al control i que els obrin la frontera; tot era misèria i patiment... La majoria no havien menjat des de feia dies, malalts, cansats, moribunds, sempre sota la terrible amenaça de la cruel repressió de l'invasor victoriós. Hi ha gent de totes les condicions socials que esperen allà, sota la neu, de dia, de nit, drets, sempre mantenint-se en la fila amb l'esperança que arribi el moment d'obrir la frontera i trobar refugi, començar a forjar una nova vida...
KOSKA, S., 2017. Mujeres en pie de guerra : memorias de nosotras. 1a edición. Barcelona: Ediciones B. p.77.
Refugiades i exiliades
ACTIVISTES POLíTIQUES
Dolores Ibárruri
Frederica Montseny
"Fem la guerra perquè estimem la pau! Tot i que això sembli una paradoxa perquè estimem profundament la pau. En pau vivia Espanya, Catalunya i Euzkadi, i vingueren a torbar aquesta pau i a destrossar els interessos d'Espanya"
"Per la sang dels nostres companys caiguts, per les víctimes immolades pels salvatges feixistes! Endavant tots! Que no hi hagi una vacil·lació! Al front aquells que siguin útils, i al treball de la rereguarda aquells que siguin capaços de realitzar-lo!”
IBÁRRURI, D. y PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA. SECRETARIAT D’AGITACIÓ I PROPAGANDA, 1937. Discurs pronunciat per la camarada Dolors Ibárruri «Pasionaria» en el miting, clausura del 1er Ple Ampliat del C.C. del P.S.U.C. Barcelona? Secretariat d’Agitació i Propaganda del P.S.U.
"Va ser llavors quan la meva mare em va ensenyar un diari on per primer cop la vaig veure: era una dona ficada en carns, amb unes ulleres gruixudes. Estava a una plaça de braus atapeïda de gent, davant d'un micròfon en actitud oradora, i aquella gentada semblava escoltar-la" "Va dir la meva mare: Aquesta dona omple places sí, però amb la seva oratòria on parla a la gent de llibertat i fraternitat"
KOSKA, S., 2017. Mujeres en pie de guerra : memorias de nosotras. 1a edición. Barcelona: Ediciones B. p.127-128.
REREGUARDA
A mesura que els colpistes conquerien territori, s’agreujaren els problemes de subministres a la rereguarda republicana, sent especialment crucial l’escassetat d’aliments. Des de les conselleries de Proveïments i d’Economia, Joan Comorera posà en marxa menjadors populars i restaurants econòmics. I, atesa la vulnerabilitat dels infants, organitzà menjadors infantils en els cines de Barcelona. L’experiència s’estengué a altres poblacions industrials i repercutí en les rutines de les dones, compromeses en realitzar el treball dels homes que estaven al front. El sosteniment dels menjadors infantils corria a càrrec d’unitats de l’Exèrcit Popular, amb l’objectiu de vincular el front i la rereguarda, sense deixar de banda la vessant educativa i els propòsits revolucionaris de l’endemà.
TORAN BELVER, R., 2024. Menjar en temps de guerra. Joan Comorera front les necessitats alimentàries de la rereguarda.
Rereguarda
rereguarda
REreguarda
REreguarda
Bon dia internacional de les dones!
2025
CF.45.8.Muj.
La Vanguardia. 23-05-1937.
"Un instante de emoción, escuchando el himno nacional de la República" La Vanguardia. 02-06-1938.
Revista Crónica.
"La reacción del pueblo ante la barbarie fascista" "Las mujeres de Barcelona celebraron una manifestación de protesta contra los criminales bombardeos de que son víctimas las ciudades abiertas leales al gobierno. Una prueba evidente de que la metralla fascista no logra otra cosa que la de levantar el ánimo de nuestro conciudadanos" La Vanguardia. 20-02-1937.
Revista Companya.
"En el campo de instrucción militar de Pins del Vallès" La Vanguardia. 27-04-1937.
Revista Companya.
Revista Companya.
CF.45.8.Muj.
"Miliciana madrileña Antonia Escudero, que tomó parte en el asalto del cuartel de la Montaña, está luchando desde el primer día de la Revolución. Ahora pertenece al batallón de la Victoria y ha sido propuesta para ascenso en premio a su heroicidad" La Vanguardia. 25-12-1936.
La Vanguardia. 14-10-1936.
La Vanguardia. 02-09-1936.
La Vanguardia. 22-01-1937.
La Vanguardia. 08-08-1937.
Revista Mujeres Libres.
Revista Crónica.
"Madrid no caerá nunca en poder del fascismo. Las pruebas de heroismo se suceden, y, al cabo de dos largos meses de asedio, sigue siendo la ciudad invicta. He aquí un grupo de milicianas que actúan en un sector del Centro" La Vanguardia. 20-01-1937.
La Vanguardia. 09-08-1936.
"Afiliadas del S.R.I empaquetan cuidadosamente los envíos de la Cena del Miliciano que fueron entregafos a los combatientes en el frente"Revista Crónica.
"El socorro rojo internacional en Cataluña" "La labor que realiza en toda la región Socorro Rojo Internacional, es verdaderamente extraordinaria, es digna de los mayores elogios. Las cuestiones entre la población antifascista ascienden a cantidades importantísimas" La Vanguardia. 26-02-1937.
Revista Crónica.
"Pilarcita, enfermera que presta sus servicios en uno de los hospitales de sangre del frente de Aragón" Revista Crónica.
Revista Crónica.
La Vanguardia. 28-07-1938.
La Vanguardia. 23-05-1937.
Revista Crónica.
Revista Companya.
"Una bella miliciana transmitiendo órdenes a sus compañeros" Revista Crónica.
La Vanguardia. 28-098-1938.
"Muchachas de la barriada de Sants que durante un mitin organizado por E.R.C recaudaron fondos para las milicias" La Vanguardia. 12-01-1937.
La Vanguardia. 27-01-1937.
CF.45.8.Muj.
Revista Companya.
Revista Mujeres Libres.
Revista Crónica.
La Vanguardia. 21-02-1937.
Revista Crónica.
Revista Companya.
La Vanguardia. 28-07-1938.
"Los primeros pasos militares de algunas de las futuras milicianas" Revista Crónica.
Revista Crónica.
Revista Crónica
La Vanguardia. 09-10-1938.
Revista Crónica.
Revista Crónica.
"Josefina Vara, del batallón Largo Caballero, en el que se ha distinguido por su comportamiento heroico surtiendo municiones, disparando contra el enemigo y colaborando al desarme de prisioneros" Revista Crónica. 13-09-1936.
Revista Crónica.
Revista Companya.
La Vanguardia. 08-04-1937.
Revista Companya.
"Columna femenina" La Vanguardia. 22-12-1936.
Revista Crónica.
"Joven miliciana que forma parte de la primera sección del Batallón femenino del quinto regimiento, con entusiasmo recibe instrucciones acerca del manejo del fusil" La Vanguardia. 09-08-1936.
Revista Companya.
"Una bella miliciana, cuyo rostro sereno y grave a la vez, refleja fielmente el espíritu de estos días decisivos para la historia de nuestro país. La mujer española que siempre tuvo exacta conciencia de sus deberes, se ha puesto al servicio de la Revolución" La Vanguardia. 14-11-1936.
Revista Crónica.
"Inauguración del monumento al heroico soldado del pueblo, emplazado en el centro de la plaza Catalunya, acto presidido por el presidente de la Generalitat y sus consejeros" La Vanguardia. 16-03-1937.
Revista Crónica.
La Vanguardia. 26-06-1936.
La Vanguardia. 21-02-1937.
"Manolita Gavilán, heroica muchacha que presta servicio como motorista del cuartel general y para el correo del frente. Manolita aparece aquí con su mascota" La Vanguardia. 02-06-1938.
"Otra heroica muchacha, cuyo nombre sentimo no conocer... Es hija de un minero, y forma parte de la sección de antitanques, en la que da muestras de pericia admirables" Revista Crónica.
La Vanguardia. 28-07-1938.
Revista Crónica.
Revista Crónica.
La Vanguardia. 13-04-1937.
"Ropas de invierno para los milicianos" La Vanguardia. 27-09-1936.
Revista Crónica.
La Vanguardia. 09-10-1938.
"Una enfermera escocesa repartiendo cigarrillos ingleses a los heridos, una vez son colocados en la ambulancia" La Vanguardia. 04-11-1936.
La Vanguardia. 01-11-1936.
La Vanguardia. 28-07-1938.
"Otra enfermera del sindicato. Se llama Lolita, y está destinada, igualmente, a un hospital del frente" Revista Crónica.
"Una muchacha enrolada en las milicias, pistola en mano, apagando su sed" La Vanguardia. 30-08-1936.
Revista Mujeres Libres.
La Vanguardia. 11-03-1937.
Revista Crónica.
Revista Crónica.
"Pilar Pérez Llopis, sargento del batallón Pablo Iglesias, de Valencia" La Vanguardia. 20-09-1936.
La Vanguardia. 15-05-1937.
"Pilar Vitales, responsable femenina del cuartel Vorochiiov, acompañada de la primera enfermera y el secretario de propaganda, informa al reportero de Crónica acerca de la organización y de los servicios de dicho cuartel" Revista Crónica.
La Vanguardia. 21-02-1937.
"Carmen Fernández, la heroína madrileña que ha ganado el grado de teniente combatiendo, ya que fue herida y hubo que amputarle una pierna" Revista Crónica.
"¡Ayúda de Cataluña a Euzkadi!" La Vanguardia. 05-06-1937.
"Mujeres retirando los adoquines que sirvieron para formar las barricadas" La Vanguardia. 09-05.1937.
La Vanguardia. 01-11-1936.
Revista Companya
"Esta miliciana, herida en un pie, está hospitalizada en el Sanatorio de Santa Alícia" Revista Crónica.
La Vanguardia. 05-01-1937.
La Vanguardia. 05-03-1937.
La Vanguardia. 15-06-1937.
"El hospital de sangre del P.S.U.C" La Vanguardia. 10-03-1937.
"Dos milicianas colocando una bandera en un altozano" La Vanguardia. 23-08-1936.
Revista Companya.
"El domingo celebró la Cruz Roja una Diada destinada a recaudar fondos para hospitales y casas de convalescencia. Todo el pueblo barcelonés prestó a los actos organizados con dicho motivo, su más entusiasta asistencia" La Vanguardia. 23-02-1937.
La Vanguardia. 09-10-1938.
"La vendimia" "Nuestros obreros del campos no han abandonado ni un momento las labores agrícolas. Ya han comenzado las faenas de la vendimia en los campos de Cataluña. He aquí una hermosa vendimiadora saboreando las uvas de un opulento racimo" La Vanguardia. 10-10-1936.
Revista Mujeres Libres.
"Dos bellas milicianas llegadas de Ripoll" La Vanguardia. 26-09-1936.
Dona i Guerra Civil
bibrepublica
Created on February 4, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Akihabara Connectors Infographic
View
Essential Infographic
View
Practical Infographic
View
Akihabara Infographic
View
The Power of Roadmap
View
Artificial Intelligence in Corporate Environments
View
Interactive QR Code Generator
Explore all templates
Transcript
Dia internacional de les Dones
Dona i Guerra Civil
Sanitàries
Combatents
Refugiades i Exiliades
Militant antifeixista
Activista política
El paper de la dona durant la guerra, a través d'imatges extretes de la premsa de l'època.
Indústria de guerra
Rereguarda
"Siempre supo situarse la mujer española en la actitud que le correspondía cuando el momento histórico se lo exigió. Pero seguramente, nunca lo hizo tan decididamente como en esta guerra cruenta con la que el fascismo intenta arrancarnos nuestras libertades. En el taller, en los hospitales, ante la opinión pública, la mujer ha sabido dar el tono más alto de este movimiento liberador”
La Vanguardia. 21-02-1937.
Combatents
A l'estiu 1936 la figura heroica de la miliciana armada es convertí ràpidament en el símbol de la mobilització del poble espanyol contra el feixisme. Tot i que aquesta nova representació de gènere projectà una figura femenina transgressora i subversiva; no deixava de ser un símbol de la guerra i la revolució dirigit a un auditori masculí. En definitiva, no representava una nova ciutadana, sinó un artifici simbòlic que a través d'un nou cos femení coaccionava els homes a complir amb els seus deures patriòtics com a soldats.
GINARD I FÉRON, D., AGUADO, A., NASH, M., TAVERA, S., CENARRO LAGUNAS, Á. y MOLINERO, C., 2011. Dona, Guerra Civil i franquisme. Palma: Documenta Balear. p.53-57.
Combatents
Las tres milicianas del batallón Sargento Vázquez: Angeles, Nati y Paca; valientes muchachas que combaten rivalizando en valor con sus compañeros"
Combatents
Combatents
Arran del que hem pogut veure en les imatges i textos anteriors, l'ús sexista de la imatge de la miliciana pot quedar eclipsat per les veritables accions que les dones van desenvolupar en el camp de batalla i l'exèrcit; des de la lluita a primera línia de foc fins al control de tota una caserna militar.
Combatents
SANITÀRIES
Durant la Guerra Civil, la necessitat d’infermeres per atendre els ferits va augmentar espectacularment. A això es va sumar el fet que les monges i les institucions religioses havien constituït fins aleshores el personal principal d’assistència d’infermeria en molts centres mèdics; i ara havien abandonat els seus llocs per les seves conviccions antirepublicanes i per la por a les represàlies. Al sistema de formació tradicional de sanitàries en escoles com la de la Generalitat i la Creu Roja es van sumar altres programes de formació popular a càrrec d’organitzacions femenines, sindicats i institucions polítiques com el PSUC. Concretament a Catalunya en esclatar la guerra hi havia, almenys, 600 infermeres titulades del cos de Cuerpo de Damas Enfermeras de la Cruz Roja i del Cuerpo de Damas Enfermeras Profesionales de la Cruz Roja que exercien per a la institució. La infermeria es va convertir en un dels àmbits d’actuació més importants de la mobilització femenina. La dedicació de les sanitàries era vital per a mantenir els serveis mèdics necessaris i moltes d’elles van morir en els hospitals militars i de campanya.
VALLS MOLINS, R., RAMIÓ JOFRÉ, A. y TORRES, C. (Torres P., 2015. Enfermeras de guerra. Esplugues de Llobregat: San Juan de Dios, Campus Docent. p.44-45.
Sanitàries
SANITÀRIES
"Grupos de enfermeras que asistieron al gran festival celebrado en el teatro cómico a beneficio de los hospitales de Barcelona, organizado por la vigilancia nocturna, en colaboración de la CNT-AIT"
"Clausura de la campaña pro Hospitales de Sangre" "Uno de los grupos de enfermeras que recaudaron fondos"
Sanitàries
La Vanguardia. 17-01-1937.
Sanitàries
Sanitàries
Militant Antifeixista
L'esclat de la guerra va commoure a homes i dones. Milers de dones fins aleshores amb escassa participació política i intervenció en l'àmbit públic irromperen en l'escenari públic en defensa de la democràcia, del règim republicà i dels drets adquirits (capacitat de vot, legalitat del divorci, etc), enfront de la brutal amenaça del feixisme que acabaria de ple amb totes aquestes llibertats aconseguides. Es convertiren en protagonistes activistes de la resistència antifeixista i algunes assumiren la causa revolucionària. La participació de dones en la lluita antifeixista generà un procés d'empoderament i conscienciació pròpia com a antifeixistes i també, encara que menys, com a dones. Deia Maria Teresa León: "la dona espanyola s'ha aixecat sobre els nostres camps romputs amb el prestigi del seu dret a intervenir en la història d'Espanya"
GINARD I FÉRON, D., AGUADO, A., NASH, M., TAVERA, S., CENARRO LAGUNAS, Á. y MOLINERO, C., 2011. Dona, Guerra Civil i franquisme. Palma: Documenta Balear. p.49.
Militant antifeixista
Per contra, al que hem vist, la majoria de les antifeixistes, refusaven la imatge sexualitzada de les milicianes optant per un estil de vestir més tradicional considerat més femení i respectable.
GINARD I FÉRON, D., AGUADO, A., NASH, M., TAVERA, S., CENARRO LAGUNAS, Á. y MOLINERO, C., 2011. Dona, Guerra Civil i franquisme. Palma: Documenta Balear. p.56.
Militant antifeixista
Indústria de guerra
La consigna acatada per les organitzacions femenines, i seguida per totes va ser: “Homes al front, dones al treball”. La retòrica utilitzada per defensar aquesta idea es va ajudar de lèxic i simbologia militar per a equiparar les tasques a les de la línia de foc. D’aquesta manera es va parlar de la incorporació de les dones a les “trinxeres de producció”, de “brigades de treball”, de la importància de constituir “l’avantguarda de la producció”, o de “les heroïnes de la producció”. Les dones van representar una reserva de mà d’obra que va permetre el manteniment de tot el necessari i imprescindible, tant en el front com a la rereguarda. Els diaris de l’època es van dedicar a repetir i afavorir la tasca d’aquestes “obreres de guerra” fonamentals per guanyar els combats.
DOMINGO, C., 2006. Nosotras también hicimos la guerra: defensoras y sublevadas. Barcelona: Flor del Viento. p.175.
indústria de guerra
indústria de guerra
indústria de guerra
indústria de guerra
Refugiades i exiliades
L'any 1939 es va produir un èxode sense precedents amb escenes terrorífiques: la població ametrallada i bombardejada per l'aviació feixista. Hi havia una gentada que formava interminables columnes de dones i nens, vells i ferits que s'arrossegaven per la carretera de la Jonquera. Esperaven durant hores senceres, durant quilòmetres, tot per arribar al control i que els obrin la frontera; tot era misèria i patiment... La majoria no havien menjat des de feia dies, malalts, cansats, moribunds, sempre sota la terrible amenaça de la cruel repressió de l'invasor victoriós. Hi ha gent de totes les condicions socials que esperen allà, sota la neu, de dia, de nit, drets, sempre mantenint-se en la fila amb l'esperança que arribi el moment d'obrir la frontera i trobar refugi, començar a forjar una nova vida...
KOSKA, S., 2017. Mujeres en pie de guerra : memorias de nosotras. 1a edición. Barcelona: Ediciones B. p.77.
Refugiades i exiliades
ACTIVISTES POLíTIQUES
Dolores Ibárruri
Frederica Montseny
"Fem la guerra perquè estimem la pau! Tot i que això sembli una paradoxa perquè estimem profundament la pau. En pau vivia Espanya, Catalunya i Euzkadi, i vingueren a torbar aquesta pau i a destrossar els interessos d'Espanya"
"Per la sang dels nostres companys caiguts, per les víctimes immolades pels salvatges feixistes! Endavant tots! Que no hi hagi una vacil·lació! Al front aquells que siguin útils, i al treball de la rereguarda aquells que siguin capaços de realitzar-lo!”
IBÁRRURI, D. y PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA. SECRETARIAT D’AGITACIÓ I PROPAGANDA, 1937. Discurs pronunciat per la camarada Dolors Ibárruri «Pasionaria» en el miting, clausura del 1er Ple Ampliat del C.C. del P.S.U.C. Barcelona? Secretariat d’Agitació i Propaganda del P.S.U.
"Va ser llavors quan la meva mare em va ensenyar un diari on per primer cop la vaig veure: era una dona ficada en carns, amb unes ulleres gruixudes. Estava a una plaça de braus atapeïda de gent, davant d'un micròfon en actitud oradora, i aquella gentada semblava escoltar-la" "Va dir la meva mare: Aquesta dona omple places sí, però amb la seva oratòria on parla a la gent de llibertat i fraternitat"
KOSKA, S., 2017. Mujeres en pie de guerra : memorias de nosotras. 1a edición. Barcelona: Ediciones B. p.127-128.
REREGUARDA
A mesura que els colpistes conquerien territori, s’agreujaren els problemes de subministres a la rereguarda republicana, sent especialment crucial l’escassetat d’aliments. Des de les conselleries de Proveïments i d’Economia, Joan Comorera posà en marxa menjadors populars i restaurants econòmics. I, atesa la vulnerabilitat dels infants, organitzà menjadors infantils en els cines de Barcelona. L’experiència s’estengué a altres poblacions industrials i repercutí en les rutines de les dones, compromeses en realitzar el treball dels homes que estaven al front. El sosteniment dels menjadors infantils corria a càrrec d’unitats de l’Exèrcit Popular, amb l’objectiu de vincular el front i la rereguarda, sense deixar de banda la vessant educativa i els propòsits revolucionaris de l’endemà.
TORAN BELVER, R., 2024. Menjar en temps de guerra. Joan Comorera front les necessitats alimentàries de la rereguarda.
Rereguarda
rereguarda
REreguarda
REreguarda
Bon dia internacional de les dones!
2025
CF.45.8.Muj.
La Vanguardia. 23-05-1937.
"Un instante de emoción, escuchando el himno nacional de la República" La Vanguardia. 02-06-1938.
Revista Crónica.
"La reacción del pueblo ante la barbarie fascista" "Las mujeres de Barcelona celebraron una manifestación de protesta contra los criminales bombardeos de que son víctimas las ciudades abiertas leales al gobierno. Una prueba evidente de que la metralla fascista no logra otra cosa que la de levantar el ánimo de nuestro conciudadanos" La Vanguardia. 20-02-1937.
Revista Companya.
"En el campo de instrucción militar de Pins del Vallès" La Vanguardia. 27-04-1937.
Revista Companya.
Revista Companya.
CF.45.8.Muj.
"Miliciana madrileña Antonia Escudero, que tomó parte en el asalto del cuartel de la Montaña, está luchando desde el primer día de la Revolución. Ahora pertenece al batallón de la Victoria y ha sido propuesta para ascenso en premio a su heroicidad" La Vanguardia. 25-12-1936.
La Vanguardia. 14-10-1936.
La Vanguardia. 02-09-1936.
La Vanguardia. 22-01-1937.
La Vanguardia. 08-08-1937.
Revista Mujeres Libres.
Revista Crónica.
"Madrid no caerá nunca en poder del fascismo. Las pruebas de heroismo se suceden, y, al cabo de dos largos meses de asedio, sigue siendo la ciudad invicta. He aquí un grupo de milicianas que actúan en un sector del Centro" La Vanguardia. 20-01-1937.
La Vanguardia. 09-08-1936.
"Afiliadas del S.R.I empaquetan cuidadosamente los envíos de la Cena del Miliciano que fueron entregafos a los combatientes en el frente"Revista Crónica.
"El socorro rojo internacional en Cataluña" "La labor que realiza en toda la región Socorro Rojo Internacional, es verdaderamente extraordinaria, es digna de los mayores elogios. Las cuestiones entre la población antifascista ascienden a cantidades importantísimas" La Vanguardia. 26-02-1937.
Revista Crónica.
"Pilarcita, enfermera que presta sus servicios en uno de los hospitales de sangre del frente de Aragón" Revista Crónica.
Revista Crónica.
La Vanguardia. 28-07-1938.
La Vanguardia. 23-05-1937.
Revista Crónica.
Revista Companya.
"Una bella miliciana transmitiendo órdenes a sus compañeros" Revista Crónica.
La Vanguardia. 28-098-1938.
"Muchachas de la barriada de Sants que durante un mitin organizado por E.R.C recaudaron fondos para las milicias" La Vanguardia. 12-01-1937.
La Vanguardia. 27-01-1937.
CF.45.8.Muj.
Revista Companya.
Revista Mujeres Libres.
Revista Crónica.
La Vanguardia. 21-02-1937.
Revista Crónica.
Revista Companya.
La Vanguardia. 28-07-1938.
"Los primeros pasos militares de algunas de las futuras milicianas" Revista Crónica.
Revista Crónica.
Revista Crónica
La Vanguardia. 09-10-1938.
Revista Crónica.
Revista Crónica.
"Josefina Vara, del batallón Largo Caballero, en el que se ha distinguido por su comportamiento heroico surtiendo municiones, disparando contra el enemigo y colaborando al desarme de prisioneros" Revista Crónica. 13-09-1936.
Revista Crónica.
Revista Companya.
La Vanguardia. 08-04-1937.
Revista Companya.
"Columna femenina" La Vanguardia. 22-12-1936.
Revista Crónica.
"Joven miliciana que forma parte de la primera sección del Batallón femenino del quinto regimiento, con entusiasmo recibe instrucciones acerca del manejo del fusil" La Vanguardia. 09-08-1936.
Revista Companya.
"Una bella miliciana, cuyo rostro sereno y grave a la vez, refleja fielmente el espíritu de estos días decisivos para la historia de nuestro país. La mujer española que siempre tuvo exacta conciencia de sus deberes, se ha puesto al servicio de la Revolución" La Vanguardia. 14-11-1936.
Revista Crónica.
"Inauguración del monumento al heroico soldado del pueblo, emplazado en el centro de la plaza Catalunya, acto presidido por el presidente de la Generalitat y sus consejeros" La Vanguardia. 16-03-1937.
Revista Crónica.
La Vanguardia. 26-06-1936.
La Vanguardia. 21-02-1937.
"Manolita Gavilán, heroica muchacha que presta servicio como motorista del cuartel general y para el correo del frente. Manolita aparece aquí con su mascota" La Vanguardia. 02-06-1938.
"Otra heroica muchacha, cuyo nombre sentimo no conocer... Es hija de un minero, y forma parte de la sección de antitanques, en la que da muestras de pericia admirables" Revista Crónica.
La Vanguardia. 28-07-1938.
Revista Crónica.
Revista Crónica.
La Vanguardia. 13-04-1937.
"Ropas de invierno para los milicianos" La Vanguardia. 27-09-1936.
Revista Crónica.
La Vanguardia. 09-10-1938.
"Una enfermera escocesa repartiendo cigarrillos ingleses a los heridos, una vez son colocados en la ambulancia" La Vanguardia. 04-11-1936.
La Vanguardia. 01-11-1936.
La Vanguardia. 28-07-1938.
"Otra enfermera del sindicato. Se llama Lolita, y está destinada, igualmente, a un hospital del frente" Revista Crónica.
"Una muchacha enrolada en las milicias, pistola en mano, apagando su sed" La Vanguardia. 30-08-1936.
Revista Mujeres Libres.
La Vanguardia. 11-03-1937.
Revista Crónica.
Revista Crónica.
"Pilar Pérez Llopis, sargento del batallón Pablo Iglesias, de Valencia" La Vanguardia. 20-09-1936.
La Vanguardia. 15-05-1937.
"Pilar Vitales, responsable femenina del cuartel Vorochiiov, acompañada de la primera enfermera y el secretario de propaganda, informa al reportero de Crónica acerca de la organización y de los servicios de dicho cuartel" Revista Crónica.
La Vanguardia. 21-02-1937.
"Carmen Fernández, la heroína madrileña que ha ganado el grado de teniente combatiendo, ya que fue herida y hubo que amputarle una pierna" Revista Crónica.
"¡Ayúda de Cataluña a Euzkadi!" La Vanguardia. 05-06-1937.
"Mujeres retirando los adoquines que sirvieron para formar las barricadas" La Vanguardia. 09-05.1937.
La Vanguardia. 01-11-1936.
Revista Companya
"Esta miliciana, herida en un pie, está hospitalizada en el Sanatorio de Santa Alícia" Revista Crónica.
La Vanguardia. 05-01-1937.
La Vanguardia. 05-03-1937.
La Vanguardia. 15-06-1937.
"El hospital de sangre del P.S.U.C" La Vanguardia. 10-03-1937.
"Dos milicianas colocando una bandera en un altozano" La Vanguardia. 23-08-1936.
Revista Companya.
"El domingo celebró la Cruz Roja una Diada destinada a recaudar fondos para hospitales y casas de convalescencia. Todo el pueblo barcelonés prestó a los actos organizados con dicho motivo, su más entusiasta asistencia" La Vanguardia. 23-02-1937.
La Vanguardia. 09-10-1938.
"La vendimia" "Nuestros obreros del campos no han abandonado ni un momento las labores agrícolas. Ya han comenzado las faenas de la vendimia en los campos de Cataluña. He aquí una hermosa vendimiadora saboreando las uvas de un opulento racimo" La Vanguardia. 10-10-1936.
Revista Mujeres Libres.
"Dos bellas milicianas llegadas de Ripoll" La Vanguardia. 26-09-1936.