Ser Joan Fuster

Antologia de textos fusterians

Ser Joan Fuster

Biografia

Context

Obra

Assaig

Gràcies!

Índex

Biografia

«La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d'adquirir.»

+info

Un home de Sueca

Joan Fuster naix a Sueca el 1922. Hi va viure en una casa del carrer de Sant Josep. La casa, encara conservada, es va convertir en un museu sobre la seua persona el 2017, i actualment encara es pot visitar. L'any 1992 va morir al mateix poble on el van dur a la vida.

+info

Un home de Sueca

Joan Fuster naix a Sueca el 1922. Hi va viure en una casa del carrer de Sant Josep. La casa, encara conservada, es va convertir en un museu sobre la seua persona el 2017, i actualment encara es pot visitar. L'any 1992 va morir al mateix poble on el van dur a la vida.

Foto

En aquella mateixa casa, Fuster va escriure i difondre la seua obra i el seu pensament. A més, en ple franquisme s'hi organitzaven tertúlies clandestines per a debatre temes de tota mena. Va ser fill únic i es va criar en un ambient convervador en el si d'una família humil del poble. El seu pare, de fet, era escultor d'imatges religioses i mestre.

Foto

Entre el 1942 i el 1947 va viure a València, on va estudiar Dret i es va imprengar d'un ambient que afavoria els seus interesos i que li va permetre establir lligams per a dedicar-se al que realment li interessava: la literatura i els llibres. Publicà poesia, articles periodístics en diferents diaris i es presentà a alguns concursos literaris. A més, rebia encàrrecs de diferents editorials.

Foto

Malgrat tot, prompte abandona la poesia i s'interessa per la història, la cultura i la lingüística valenciana. És llavors quan comença a escriure assajos i apareixen els seus famosos aforismes. Durant els últims anys de la seua vida va ser professor i catedràtic a la Universitat de València, així com també membre de l'Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres.

«Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.»

Context històric i social

Foto

Efectivament, podríem considerar que Joan Fuster fou un dels intel·lectuals europeus més importants de la seua època. Reflexionava sobre els temes del seu temps alhora que ajudava a incrementar l'autoestima del poble valencià.

Fuster, un intel·lectual europeu

Foto

Tenia forts lligams amb la tradició humanista i il·lustrada i rebia la influència de pensadors com Montaigne, Diderot o Voltaire, mentre que també mantenia un fort vincle amb l'assaig contemporani d'Eugeni d'Ors, Ortega i Gasset o Josep Pla, per exemple.

Foto

En aquella època, el règim franquista començava a relaxar la censura literària imposada sobre el contingut de les obres i també sobre les llengües de l'Estat. Recordem que no estava permés escriure en cap altra llengua que no fora el castellà i que algunes temàtiques estaven prohibides.

Foto

Tanmateix, la relaxació del règim franquista va permetre, entre altres coses, la creació d'una mínima infraestructura editorial, amb la qual es va reprendre l'edició de revistes, la convocatòria de premis i la reobertura d'editorials. Durant els anys 60 i 70, l'activitat literària continuaria ampliant-se.

Foto

De la mà de Joan Fuster van aparéixer altres intel·lectuals i grans escriptors, com Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto o Carmelina Sánchez-Cutillas. Tots ells propulsors de la llengua i grans lletraferits.

Manuel Sanchis Guarner

Vicent Andrés Estellés

Maria Beneyto

Carmelina Sànchez-Cutillas

+info

Una extensa obra

La poesia

+info

El seu primer recull de poesia, Sobre Narcís, es va publicar a l'editorial Torre el 1948. Després d'aquella publicació, vindrien quatre poemaris més: Ales o mans (1949), Va morir tan bella (1951), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954). La seua poesia quedaria recollida el 1987 en la compilació Set llibres de versos.

Els escrits periodístics

+info

Pel que fa als escrits periodístics, col·laborà en La Nostra Revista i Pont Blau, fetes en l'exil·li mexicà, però també en València, Levante i Jornada, on es dedicava als continugts culturals. A Sueca, col·laborava amb el Boletín-circular de la Asociación de Jóvenes de Acción Católica.

Els assajos

+info

Després d'abandonar la poesia, Fuster se centra en els assajos de temàtica humanística. D'aquests, en trobem en la Revista Valenciana de Filologia, on parla d'autors clàssics valencians de l'edat mitjana. Els assajos de Fuster centren gran part de la seua producció bibligoràfica i estan carregats de crítica, escepticisme i ironia.

«Forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.»

Els aforismes

+info

1. m. LIT. Proposició en forma de màxima, sovint enginyosa, amb què s'enuncia un pensament o una asserció moral, filosòfica o científica.

Els aforismes

Els aforismes de Joan Fuster són extensament coneguts. Andreu Valor, per exemple, els incorpora en una de les seues cançons.

El tempir ha fet una publicació ben engrescadora sobre els aforismes de Fuster. Visiteu-la!

Els aforismes

+info

Joan Fuster

Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.

Ací teniu alguns dels aforismes que hem anat veient al llarg de la presentació. Debatiu a classe sobre el seu significat i dieu si n'esteu d'acord o no.

+info

+info

+info

Analitzem aforismes

Aforisme 1

«La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d'adquirir. Només s'adquireix amb la pràctica!»

Aforisme 2

«Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.»

Aforisme 3

«Forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.»

Practica

Punt 1

L'assaig és un gènere literari escrit en prosa que permet reflexionar sobre la realitat (pacte de lectura).

Punt 2

La veu de l'assagista s'equipara a la veu de l'autor real (pacte autobiogràfic).

Punt 3

Hi ha un predomini de l'argumentació per tal de justificar l'opinió que s'està traslladant.

L'assaig

• Retrat.
• Diccionari.
• Memòries.
• Llibre de viatges.

• Dietari.
• Aforisme.
• Tractat.
• Article d'opinió.

Subgèneres

+info

Orientar els lectors en qüestions socials, polítiques i culturals sense filtres ficcionals ni formals definits. Per això s'ha considerat «un reducte humanístic d'opinió».

Funció social

Gràcies!