REPTES STEM

Dinàmica mapa de reptes

Idees preconcebudes

Dinàmica d'arbre de problemes

Relacions forçades

Dinàmica empatia

Dinàmica DAFO

Dinàmica de GANNT

Dinàmica SCAMPER

Dinàmica d'arbre de problemes

Aquesta activitat es basa en una metodologia que facilita una millor comprensió de la problemàtica, especialment durant la primera fase del procés. En aquesta etapa, es busca entendre les causes i els motius que han originat la temàtica seleccionada. A més a més, s'analitzen les interrelacions dels efectes per poder definir les causes.

Dinàmica empatia

Aquesta activitat consistia a partir del problema plantejat al centre, respondre preguntes clau com: on succeeix, a qui afecta, qui el provoca i com es produeix. Aquest procés permet comprendre la problemàtica de manera més profunda, analitzant-ne els diferents aspectes, i fomenta l'empatia envers les persones o situacions involucrades.

Dinàmica mapa de reptes

Aquesta va ser la primera dinàmica, centrada en recopilar i organitzar informació sobre la problemàtica del nostre repte. L'activitat consistia a identificar tres raons que justifiquessin la realització del repte escollit, responent a la pregunta: Amb quin propòsit? A continuació, calia respondre tres preguntes més, assegurant que les respostes estiguessin directament vinculades al propòsit de cadascuna de les raons esmentades.

Idees preconcebudes

La tècnica de les idees preconcebudes segueix tres passos clau: primer, definim clarament el repte a resoldre. Després, llistem i rebutgem les idees preconcebudes sobre el tema. Finalment, canviem la perspectiva i generem noves idees. Aquesta combinació ens ajuda a superar limitacions mentals i a generar solucions innovadores. La tasca és grupal així que es dona enfàsi al treballar cooperatiu.

Dinamica SCAMPER

La dinàmica SCAMPER és una tècnica creativa que ajuda a generar noves idees i resoldre problemes mitjançant la modificació o transformació d’un concepte existent. El seu nom prové de les inicials de set accions que poden aplicar: substituir, combinar, adaptar, modificar, posar altres usos, eliminar i reorganitzar.

Relacions forçades

La dinàmica de relacions forçades és una tècnica creativa que consisteix a combinar conceptes aparentment no relacionats per generar solucions noves.

• Es trien estímuls (idees/conceptes) que no tenen una relació evident amb el repte plantejat.
• Es busca relacionar aquests elements externs amb el problema
• A partir de les connexions, s’exploren idees creatives que poden aportar noves perspectives.

Dinàmica DAFO

La dinàmica DAFO (Debilitats, amenaçes, forts i oportunitats) és una tècnica de pensament crític que ajuda a analitzar projectes des de diverses perspectives. Consisteix a avaluar la proposta identificant aspectes positius, negatius, cosa que permet obtenir una visió més completa abans de desenvolupar solucions.

Dinàmica de GANNT

La dinàmica del diagrama de Gantt és una metodologia visual que permet planificar, organitzar i controlar projectes. Consisteix en un calendari gràfic que mostra les tasques a realitzar, el temps assignat a cadascuna. Aquesta dinàmica ens ha ajudat a assegurar que es complissin els terminis establerts.

Aquesta dinàmica posa un gran èmfasi, tal com indica el seu nom, en l’empatia, un element essencial per a projectes amb impacte social. La tasca consisteix a utilitzar una plantilla on els alumnes col·loquen la problemàtica al centre i, a partir d’aquí, responen a les preguntes clau que l’envolten. L’empatia permet comprendre profundament les arrels del problema i identificar les necessitats reals de les persones afectades, evitant així solucions superficials o desconnectades de la realitat. Per aquest motiu, considero que és fonamental treballar aquest tipus de dinàmiques a l’aula, ja que fomenten la sensibilitat, el pensament crític i la capacitat de desenvolupar solucions més humanitzades i efectives.

Aquesta activitat va ser fonamental per provocar un canvi de perspectiva en la nostra manera d'afrontar el repte, no només com a futurs professionals de l'educació, sinó també com a integrants d'un projecte STEM. Al començar a identificar i rebutjar les idees preconcebudes que teníem sobre el tema, vam aconseguir alliberar la nostra creativitat i explorar noves solucions, un procés que és essencial per a qualsevol projecte interdisciplinari. Aquest exercici va ser un punt d'inflexió important en el nostre treball, ja que ens va permetre replantejar l'enfocament inicial i explorar alternatives innovadores que van enriquir la nostra proposta. Com a futurs mestres, aquesta experiència ens ha ensenyat a fomentar el pensament crític i a utilitzar metodologies creatives per ajudar els alumnes a abordar problemes complexos. A més, en el context STEM, aquesta dinàmica ens ha permès entendre millor com integrar la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques per a la resolució de problemes, destacant la importància d’analitzar diferents perspectives per trobar solucions més efectives i adaptades a les necessitats reals.

Aquesta tècnica ens permet entendre que sovint les solucions més innovadores sorgeixen quan combinem idees que, a primera vista, semblen no tenir connexió. Personalment penso que és molt important per animar als alumnes a explorar noves perspectives i a no tenir por de sortir dels límits del pensament convencional. En el nostre projecte, aquesta dinàmica ens va ajudar a generar diverses idees innovadores relacionades amb el nostre repte. De fet, una de les propostes per al prototip va sorgir gràcies a aquesta tècnica: vam connectar conceptes que inicialment semblaven molt allunyats del nostre objectiu. Aquesta idea tenia un gran potencial i ens va entusiasmar inicialment, però després d’analitzar-ne la viabilitat i com s’adaptava al nostre enfocament general, vam decidir no continuar amb ella. Tot i això, el procés de generar i analitzar aquesta idea va ser molt enriquidor perquè ens va portar a pensar més enllà del que teníem previst inicialment.Ens va ajudar a comprendre que, en qualsevol projecte, el camí cap a la solució pot estar ple d’idees descartades que, tot i no ser viables, contribueixen a definir millor l’estratègia final.

La primera etapa del projecte és fonamental per comprendre profundament la problemàtica que hem escollit per al nostre repte. Aquesta dinàmica ens ha ajudat a reflexionar sobre els motius pels quals volem abordar aquest repte i com ho farem, permetent-nos plantejar-lo de manera més clara i precisa. A més, ens ha permès establir connexions amb coneixements previs que, potser, sense fer-nos aquestes preguntes, no hauríem estat conscients de tenir. En aquest sentit, va ser una primera empenta en aquest llarg camí i, sobretot, ens va preparar per afrontar els següents passos del projecte.

La dinàmica SCAMPER té una estreta relació amb l'àmbit STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) perquè fomenta el pensament crític i creatiu, dues competències fonamentals. En el nostre projecte, la dinàmica SCAMPER ens ha permès replantejar el repte que treballàvem, explorar noves idees i adaptar propostes ja existents a les necessitats concretes del context. Això ha estat essencial per desenvolupar solucions més sostenibles i creatives, aspectes clau en projectes STEM que busquen resoldre problemes reals, com és el cas del nostre repte relacionat amb el fast fashion. Com a futura mestra, penso que aquesta dinàmica ens ofereix una eina valuosa per aplicar a l’aula. Introduir SCAMPER als alumnes no només els pot ajudar a desenvolupar el pensament creatiu i la capacitat d'anàlisi, sinó que també els prepararà per enfrontar-se a problemes del món real amb una mentalitat crítica i flexible.

La dinàmica PNI (Positiu, Negatiu, Interessant) va ser una etapa clau en el desenvolupament del nostre projecte, ja que ens va permetre fer una anàlisi exhaustiva de les possibles propostes. Aquesta activitat va ser fonamental per definir la proposta final que vam dur a terme en el projecte. A través dels quatre quadres DAFO que vam realitzar, vam poder avaluar amb detall cada idea, reconèixer els seus punts forts i febles i, finalment, seleccionar la que millor responia a la problemàtica plantejada. Després vam realitzar la dinàmica de PNI i va ser, per tant, un moment decisiu en el nostre treball, ja que ens va proporcionar una eina per prendre una decisió fonamentada i donar forma al projecte final. Aquest procés també ens va ensenyar que la reflexió i l’avaluació constant són clau per aconseguir projectes d’èxit.

Aquesta activitat ens va permetre aprofundir en la comprensió de la problemàtica plantejada mitjançant una metodologia que facilita l’anàlisi de les causes i conseqüències d’un problema. A través d’una plantilla estructurada, vam classificar els efectes per importància a la part superior i les causes a la part inferior. Aquest procés ens va ajudar a definir amb més claredat l’enfocament del projecte i a entendre millor els detalls del problema. Crec que un aspecte a millorar seria incloure una fase de posada en comú entre els diferents grups, on poguéssim compartir i comparar les perspectives treballades. Aquest intercanvi enriquiria el procés d’aprenentatge i fomentaria una reflexió més profunda i col·laborativa.

El diagrama de Gantt és especialment rellevant, ja que molts projectes requereixen una gestió precisa del temps i una coordinació acurada de les tasques així doncs, aquesta eina fomenta el pensament organitzatiu. En el nostre projecte, el diagrama de Gantt va ser clau per planificar les diferents fases, des del disseny de la solució fins a la presentació del repte. Ens va permetre assegurar-nos que cada membre del grup sabia què havia de fer i quan ho havia de tenir enllestit, afavorint així una millor coordinació. Com a futura docent crec que és una eina molt bona que podem incorporar a l’aula per ensenyar els alumnes a planificar i gestionar projectes. És una oportunitat molt bona per aprendre a distribuir el temps, prioritzar tasques i entendre la importància de la col·laboració.