Cicle de Cinema, Memòria, Pau i Drets Humans
dossier educatiu: Dia internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
01. El tema:la Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
Què és un genocidi?
Segons els termes d’aquest text, el genocidi comprèn tant l’assassinat en massa de membres d’un grup com el sotmetiment d’aquests a condicions que n’impossibilitin del tot o en part la supervivència, i també les pràctiques contràries a la continuïtat del grup, sigui impedint-ne la reproducció o mitjançant la separació dels infants. La Convenció estableix el genocidi com a crim imprescriptible i sotmès a jurisdicció internacional.
El terme genocidi, compost de l’arrel del mot grec γἑνος (‘raça’ o ‘espècie’) i del sufix derivat del llatí caedere (‘matar’), fou encunyat pel jurista judeopolonès Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre Axis Rule in Occupied Europe. La definició d’aquest crim en una fórmula legalment tipificada és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre de 1948 i en vigor des del 1951.
Què va ser l’Holocaust?
Nom amb el qual és designat el genocidi dut a terme pel Tercer Reich a Alemanya sobre els jueus (antisemitisme) entre els anys 1933 i 1945. De vegades també s'inclou en el terme la persecució i extermini per part del règim nazi de minories o altres pobles, especialment el gitano, dels homosexuals i de dissidents polítics.
'Extermini parcial o total d’un grup humà.'
llegir més
Què va ser l’Holocaust?
1933 - 1945
La nit dels miralls trencats
Seguint aquesta estratègia agressiva vers els jueus, hi va haver un punt d’inflexió: la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, coneguda com la nit dels vidres trencats. Aquella nit es van incendiar i destruir unes 1.574 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir més de 7.000 botigues i 29 magatzems jueus, es van detenir més de trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90.
Finalment, en la reunió celebrada a Wannsee, 20 de gener de 1942, s’aprovà la “Solució final”, que consistia en l’eliminació física, per mitjà dels treballs forçats, dels jueus internats en camps d'extermini (Auschwitz-Birkenau, Chełmno, Bełżec, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka). L’any 1945, amb la fi de la Segona Guerra Mundial, més de sis milions de jueus, d’una població total de vuit milions en els països ocupats pels nazis, havien estat assassinats.
La solució final
Auschwitz, un dels camps d'extermini més grans
Camps d'extermini, de concentració i de treball del règim nazi (fes clic)
Consulta el mapa interactiu dels camps d’extermini nazis https://banc.memoria.gencat.cat/ca/maps/map/7 (FES CLIC)
+info
Els guetos al nazisme
Què és un gueto?
Avui dia, però, l'ús del terme es fa extensiu a qualsevol àrea on la població que hi viu pateix alguna mena d'exclusió o marginació, especialment aquelles àrees urbanes econòmicament i socialment degradades.
Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió. Inicialment, indicava els barris on s'obligava a viure els jueus i se'ls confinava de nit.
llegir més
Les dones als camps de concentració Nazis
5 de maig
27 de gener de 1945
Dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i totes les víctimes del nazisme d’Espanya
Dia internacional de commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust
llegir més
llegir més
llegir més
El procés de Nuremberg
Va ser el judici celebrat a Nuremberg per un tribunal militar internacional (britànic, francès, rus i nord-americà) contra vint-i-quatre membres del partit nazi i vuit organitzacions, acusats de crims de guerra (20 de novembre de 1945 a l’1 d’octubre de 1946). El veredicte va permetre a l’ONU de definir el delicte de genocidi.
Els genocidis més importants del segle XX
Hi ha hagut genocidis durant tota la història de la humanitat. El terme de genocidi com a crim internacional es va establir després del final de la Segona Guerra Mundial, el 1948. Aquest terme el va crear el jurista polonès Raphael Lemkin l’any 1940. Des d'aleshores, Nacions Unides va establir el genocidi com un delicte internacional.
Cambodja (1975-1979)
El Samudaripen
L'Holocaust (1933-1945)
Genocidi armeni (1915-1923)
llegir més
llegir més
llegir més
llegir més
Yazidites (2014-actualitat)
Ruanda (1994)
La massacre de Srebrenica (1995)
llegir més
llegir més
llegir més
Què volem dir quan parlem de crims de lesa humanitat?
Què volem dir quan parlem de crims de guerra?
Es consideren crims de lesa humanitat, o crims contra la humanitat quan hi ha un atac generalitzat o sistemàtic contra civils. Al costat dels crims de lesa humanitat hi trobem el genocidi, els crims de guerra i els crims provocats per qualsevol mena d’agressió. Aquests conceptes es van començar a definir quan es va acabar la Segona Guerra Mundial en el marc de les Nacions Unides, a partir de la preocupació davant del nombre de genocidis que han estat capaços de perpetuar les persones. El primer judici per aquest tipus de crims va ser en el marc dels judicis de Nuremberg, on es van jutjar els líders derrotats de l’Alemanya nazi. 👉 Llegeix la introducció a l’Holocaust del Memorial Museu de l’Holocaust dels Estats Units https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/introduction-to-the-holocaust
El 1945, en el procés de Nuremberg on es van jutjar els principals líders del Tercer Reich (forma que prengué l’estat Alemany sota la dictadura d’Adolf Hitler), definia el crim de guerra com:Assassinats, maltractaments i deportacions per fer treballs forçats de la població civil. Assassinats, maltractaments dels presoners de guerra. Execució dels ostatges. Pillatges de béns públics o privats. Destrucció sense motiu de les ciutats i pobles i també altres devastacions no justificades per les exigències militars. Encara que aquesta definició sigui poc clara, és important perquè és l'última que han reconegut els Estats Units, país que no ratifica la Cort Penal Internacional. La Cort Penal Internacional és un tribunal de justícia internacional permanent, creat el 1998, amb la funció de perseguir a persones físiques que hagin comès crims de guerra, genocidi, crims contra la humanitat (com són la tortura, l'apartheid, l'extermini, els assassinats, les desaparicions forçades, segrestos, i agressions, entre altres) definits en diversos acords internacionals, sobretot en l'Estatut de Roma. Els crims de guerra inclouen actes com ara el maltractament dels presoners de guerra o civils. Els crims de guerra són de vegades part dels casos d'assassinat en massa i genocidi, encara que aquests delictes són més àmpliament coberts pel dret internacional humanitari que les defineix com a crims de lesa humanitat.
Activitats proposades per abans de la sessió
Tasca 1. Què va ser l’Holocaust?
👉 Visionament del vídeo de l’InfoK Què va ser l'holocaust? https://www.ccma.cat/tv3/sx3/que-va-ser-lholocaust/video/6081083/ Durada: 1 min 41 seg ____ Preguntes Tasca 1 Per què Hitler va manar empresonar a les persones jueves? Per què les persones empresonades duien cosida una estrella de David? A quin país va començar a practicar-se l’extermini?
Tasca 2. Les dones supervivents a l’Holocaust (1 de 3)
👉 Visionament del testimoni en vídeo d’Annete Cabelli, supervivent de l’Holocaust https://youtu.be/J49YOFB3iLw?si=0gFfhjJhGHRHo-z8 Durada: 2 min 3 segons ____ Preguntes que cal respondre després de veure el vídeo: De què treballava l’Annete dins del camp? Què feien els nazis amb els germans bessons?
Tasca 2. Les dones supervivents a l’Holocaust (2 de 3)
👉 Visionament del vídeo creat per Laura Escolà Alonso, alumna de l’Institut Lacetània de Manresa, fruit del seu treball de recerca: Les dones als camps de concentració nazis. El seu tutor és Jaume Esquius i Jofre. El treball es va fer el 2020. Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=SKYt472M7To Durada 9 min 54 segons. Preguntes que cal respondre després de veure el vídeo: Quines emocions et produeix el visionament d’aquest vídeo? Parleu-ne entre els vostres companys? Creus que una barbàrie com aquesta podria a tornar a passar? Per què? Veient la línia en el temps del triomf del nazisme, parlem entre tots del perquè en tan poc temps va arribar a triomfar? Podem preguntar-nos si la història es pot tornar a repetir?
Tasca 2. Les dones supervivents a l’Holocaust (3 de 3)
👉 Visionament del vídeo “Neus Català, la supervivent antifeixista” de Betevé https://www.youtube.com/watch?v=CVRI7lsH3z0 Durada: 5 min 40 segons. Preguntes que cal respondre després de veure el vídeo: Quines eren les idees contra les quals lluitava la Neus Català? Per què la van tancar els nazis?
Tasca 3. L'àlbum de l'Holocaust
👉 Visionament de l’àlbum de fotografies d’Auschwitz del Centre Mundial de Commemoració de la Shoá (Holocaust) https://www.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/auschwitz-album/arrival.asp Preguntes Tasca 3 Quines fotografies t’han impactat més? Per què? Creus que hi ha imatges semblants que veus a les notícies avui en dia?
Molt bé, ja coneixes més coses del tema. La pròxima activitat serà la sessió de cinema.
Els guetos al nazisme
Durant el règim nazi, Alemanya va tornar a introduir el sistema de guetos a l'Europa Oriental ( Jüdischer Wohnbezirk" o "Wohngebiet der Juden", en alemany, "barri jueu) amb l'objectiu de confinar la població jueva. També es va confinar, a vegades, la població gitana. En una primera escala del procés d'extermini, els nazis van concentrar els jueus de la zona ocupada en guetos a Europa de l'Est.
Dins dels guetos les persones no tenen cap dret i viuen en pèssimes condicions, amb un greu dèficit alimentari i obligats a treballar per a la indústria bèl·lica alemanya.
Els jueus de Varsòvia, el 30% de la població, es van veure obligats a viure en una àrea de només el 2,4% del total de superfície de la ciutat (una densitat de 7,2 persones per habitació)
Gradualment, les persones es deportaven als camps d’extermini.
Què va ser l’Holocaust?
Nom amb el qual és designat el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich a Alemanya sobre els jueus (antisemitisme) entre els anys 1933 i 1945. També conegut com a Shoah. De vegades també s'inclou en el terme l’Holocaust la persecució i extermini per part del règim nazi de minories o altres pobles, especialment el gitano, dels homosexuals i de dissidents polítics. El genocidi fou la culminació d’un llarg procés que es va desenvolupar paral·lelament a la implantació del règim nazi, i que tenia com a objectiu la creació d’una comunitat nacional –Volksgemeinschaft– racialment pura.
Amb les lleis de Nuremberg (“Llei de ciutadania del Reich” i “Lleis per a la protecció del poble i l’honor alemanys” del 15 de setembre de 1935) el govern nacionalsocialista (nazi) desposseeix de la ciutadania alemanya aquells que no eren de sang ària i es van prohibir les relacions matrimonials, o extramatrimonials, entre jueus i súbdits alemanys o del que es va anomenar raça ària.
Les dones als camps de concentració Nazis
Fragment de l’article d’opinió d’Alba Alfageme, psicòloga publicat al diari El punt Avui, el 27 de gener de 2022. Com deia Neus Català, “les deportades són les oblidades dels oblidats”. Perquè les dones, com ella mateixa afegia, patien una doble discriminació. Eren i segueixen sent les grans silenciades, i quasi no hem escotat les seves veus. De fet, els jueus eren el principal objectiu de persecució i mort, però les dones, jueves o no, eren sotmeses també a una persecució única i brutal. Tot i que en molts camps hi havia àrees designades a dones, Ravensbrück va ser el camp de concentració més gran creat tan sols per a dones i que curiosament ha quedat als marges de la història. En aquest camp de treball i finalment d’extermini, hi havia dones jueves (però no la majoria), presoneres polítiques, dones gitanes, dones amb problemes de salut mental, prostitutes... o qualsevol dona que era considerada inútil pels nazis. I és que a l’Alemanya nazi el sistema patriarcal estava també governant. De fet, els crims que allà es practicaven eren específics per a dones, perquè tenien un clar biaix de gènere. Exploracions ginecològiques vexatòries i doloroses, la nuesa utilitzada per humiliar-les, la violència sexual present de forma constant (fins i tot algunes dones relaten com en el moment de ser alliberades pels soviètics van ser violades pels mateixos militars), la prostitució forçada, les esterilitzacions... i altres experiments humans salvatges com injectar-los gèrmens de sífilis a la medul·la espinal. Dones embarassades que es trobaven mortes amb les panxes obertes o sotmeses a avortaments forçats. Nadons acabats de néixer que eren assassinats llençant-los en l’aire, o deixant-los morir de fam deliberadament... (...)
Neus Català
Yazidites (2014-actualitat)
Els Yazidites són una minoría religiosa mil·lenària ubicada al nord de l'Iraq. L’organització de les Nacions Unides ha reconegut l’Estat Islàmic com l’autor del genocidi dels Yazidites a l’Iraq. Es van fer fora els Yazidites de les seves terres ancestrals. Les dones i les seves filles van ser forçades a ser esclaves feudals per l’organització terrorista i van morir milers d’homes. La persecució dels Yazidites per Estat Islàmic va cridar l’atenció de la comunitat internacional i va conduir a la Segona guerra civil de l’Iraq.
Genocidi armeni (1915-1923)
Hi va haver un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre 1915 i el 1923 especialment durant el règim dels Joves turcs. Van voler promoure la constitució d'un Estat turc homogeni des d'un punt de vista religiós. Arran d'això es va produir la deportació dels armenis l'any 1915, fets que constitueixen la base dels esdeveniments qualificats de Genocidi armeni per la diàspora armènia, en el curs del qual altres minories també van ser objecte de massacres, els grecs i els nestorians sobretot. Es considera que hi va haver un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, la República turca segueix negant oficialment l’existència històrica del genocidi armeni, i atribueix la massacre d'aquest poble a lluites interètniques, malalties i la fam en el període confús de la Primera Guerra Mundial.
diferències entre...
Camps d'extermini, de concentració i de treball del règim nazi
El Tercer Reich va utilitzar camps de concentració com els de Dachau o Buchenwald per a, inicialment, allunyar i aterrir els seus opositors polítics i, després, per a internar jueus, gitanos, sacerdots i prelats catòlics, testimonis de Jehovà, homosexuals i "elements antisocials" com ara delinqüents, vagabunds, etc. Finalment, un cop iniciada la Segona Guerra Mundial, els camps es multipliquen per tot el territori ocupat per Alemanya, n'hi va haver més de mil en funcionament. Els empresonats havien de fer jornades laborals esgotadores, amb un règim alimentari insuficient, una atenció mèdica pràcticament inexistent, maltractaments regulars i mortalitat elevada. Tot plegat tenia l'objectiu de deshumanitzar les víctimes i portar-les a una mort ràpida. Al voltant d'1,65 milions de persones hi van ser registrades com a presoneres, de les quals al voltant d'un milió hi van morir.Al llarg del segle XX l'internament de civils per part de diferents estats va anar sent més freqüent. El seu punt més alt va ser abans i durant la Segona Guerra Mundial amb els Camps de concentració nazis (1933-1945). Es van crear camps de concentració, de treball i d'extermini amb la finalitat de mantenir presos i exterminar a jueus, dissidents polítics, homosexuals, gitanos, eslaus, Testimonis de Jehovà, criminals comuns, republicans espanyols emigrats, discapacitats, i altres col·lectius qualificats d'"inferiors" o "traïdors" pels dogmes nazis. Com a resultat d'aquestes accions, el terme "camp de concentració" va adquirir moltes de les connotacions pròpies del camp d'extermini, i actualment és emprat sovint com a sinònim.
Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ. Sol ser habitual en règims totalitaris i s'han utilitzat per tancar-hi intel·lectuals i polítics dissidents, presoners de guerra, minories ètniques, grups religiosos, homosexuals, i altres grups de persones. La propaganda nazi assegurava que els camps de concentració eren camps de treball i de reeducació i, per aquest motiu, l'entrada principal dels camps tenien una porta de ferro amb el lema Arbeit macht frei ("El treball et farà lliure"). Tot i això, l'objectiu real era un altre. Així doncs, els presos del camp ben aviat van ser utilitzats de d'obra forçada, tot seguint un mètode de tortura i d'extermini a través de treballs forçats. Els camps de concentració nazis són centres de detenció de grans dimensions creats pel Tercer Reich a partir de l'ascens al poder d'Adolf Hitler. Van existir fins al final de la Segona Guerra Mundial. Als camps de concentració s’hi internaven, s’explotaven treballant i s’hi assassinaven els opositors polítics del règim, els residents dels països conquerits per Alemanya durant la guerra, grups ètnics o religiosos, etc. Els mateixos detinguts són obligats a construir els camps treballant en condicions inhumanes que, sovint, els fan perdre la vida.
Què és un genocidi?
El terme genocidi, compost de l’arrel del mot grec γἑνος (‘raça’ o ‘espècie’) i del sufix derivat del llatí caedere (‘matar’), fou encunyat pel jurista judeopolonès Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre Axis Rule in Occupied Europe. La definició d’aquest crim en una fórmula legalment tipificada és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre de 1948 i en vigor des del 1951. Segons els termes d’aquest text, el genocidi comprèn tant l’assassinat en massa de membres d’un grup com el sotmetiment d’aquests a condicions que n’impossibilitin del tot o en part la supervivència, i també les pràctiques contràries a la continuïtat del grup, sigui impedint-ne la reproducció o mitjançant la separació dels infants. La Convenció estableix el genocidi com a crim imprescriptible i sotmès a jurisdicció internacional. En conseqüència, els estats no poden apel·lar a la sobirania o, quan és perpetrat a l'interior, considerar el genocidi un afer intern, per a impedir els processos derivats d’aquest càrrec o decidir sobre l’extradició dels acusats. Igualment, estableix que la incriminació per genocidi és aplicable tant en temps de guerra com de pau, cosa que el diferencia dels crims de guerra. L’acusació i el processament per genocidi sempre s’exerceixen sobre individus particulars, independentment de si actuen per compte propi o en representació d’un estat, un grup o una institució. La Convenció delimita també la natura intencional del genocidi, i estableix que tant el genocidi directe com la seva instigació, organització, complicitat o temptativa són punibles. Bé que les pràctiques genocides han estat una constant en la història de la humanitat, és a partir del segle XX que adquireixen especial importància; en primer lloc, per la universalització dels drets humans, cosa que permet considerar-les un delicte sotmès a jurisdicció internacional i, en segon lloc, per la multiplicació de la capacitat tècnica i organitzativa que fa possible la seva realització, especialment per part dels estats. L’Holocaust perpetrat pel Tercer Reich fou l’experiència a partir de la qual (especialment arran del procés de Nuremberg) fou formulada l’actual Convenció de les Nacions Unides. El fet que la política de l’Alemanya nazi hagi esdevingut el paradigma del genocidi en fa difícil l’aplicació en casos en què és practicat amb un caràcter menys sistemàtic, discontinu, i dirigit no contra un poble sinó contra la dissidència política.
El Samudaripen
El terme Porraimos o Porrajmos, devastació en llengua romaní, o les paraules Mudarimos, Mudaripen o Samudaripen, genocidi en llengua romaní, indiquen l'anihilació massiva dels gitanos o poble romaní per part del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial a Alemanya i a altres països d’Europa on van poder entrar els Nazis. No es coneix exactament el nombre de gitanos que el 1935 vivien en aquell territori, ja que no estaven tan organitzats com el poble jueu. Ian Hancock, director del Programa d'estudis Romaní a la Universitat de Texas a Austin, suggereix una xifra que oscil·la entre els 500.000 i 1.500.000 de víctimes, mentre que Sybil Milton historiador de l'Holocaust Memorial Museum fa una estimació de 220.000 a 500.000 morts. Zbigniew Brzezinski estima que els romanís assassinats pels nazis foren 800.000. Des del final de la Segona Guerra Mundial es va dedicar molt poca atenció a l'extermini dels romanís i només en els darrers anys s'han presentat documents sobre aquest tema.
L'Holocaust (1933-1945)
L'origen del qual cal buscar-los en l'odi racial als jueus a l'Europa del segle XIX, als quals es van estigmatitzar com a grup de caràcter antisocial i responsables de tots els mals de la Humanitat. Tot això va assolir el seu moment més àlgid i dramàtic a l'Alemanya nazi, amb totes les lleis de segregació racial i la posterior “solució final” entre el 1942 i el 1945. L'Holocaust constitueix, possiblement, el crim col·lectiu més rellevant de la història de la humanitat, amb més de sis milions d'assassinats, és a dir, l'extermini de les tres quartes parts dels jueus europeus.
Ruanda (1994)
A Ruanda es distingeixen dos clans la majoria hutu i el grup minoritari de tutsis. Des de la independència del país de Bèlgica els seus líders sempre han estat tutsis, dintre d'una rivalitat agreujada per l'escassesa de terres i la seva feble economia sustentada en l'exportació de cafè. En l'any 1989 el preu mundial del cafè es va reduir en un 50%, cosa que va fer que Ruanda perdés el 40% dels seus ingressos per exportació. El país es va enfrontar a la pitjor crisi alimentària dels últims 50 anys al mateix temps que augmentava la despesa militar en detriment dels serveis públics. L'octubre de 1990 el Front Patriòtic Ruandès compost per exiliats tutsis expulsats del país pels hutus amb el suport de l'exèrcit, envaeix Ruanda des del seu veí Uganda. El 1993 els dos països signen un acord de pau: Acord d’Arusha. A Ruanda es crea un govern de transició compost per hutus i tutsis. El 1994 les milícies hutus, anomenades Interahamwe són entrenades i equipades per l'exèrcit ruandès entre arengues i ànims a la confrontació amb els tutsis per part de la radiotelevisió lliure dels mil turons. (RTLM) dirigida per les faccions hutus més extremes. Aquests missatges incideixen en les diferències que separaven ambdós grups ètnics i, a mesura que avança el conflicte, les crides a la confrontació i a la "caça del tutsi" es van fer més explícites, especialment a partir del mes d'abril, quan es va fer circular la història que la minoria tutsi planejava un genocidi contra els hutus. El genocidi va ser finançat, almenys en part, amb els diners trets de programes d'ajuda internacionals, tals com el finançament proporcionat pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional sota un Programa d'Ajustament Estructural. Segons Linda Melvern, una reportera britànica,el primer ministre de Ruanda, Jean Kambanda, va revelar que el genocidi es va discutir obertament en reunions de gabinet i que una ministra del gabinet va dir que estava "personalment a favor d'aconseguir deslliurar-se de tots els tutsis... Sense tutsis tots els problemes de Ruanda desapareixerien". Ruanda va ser colònia alemanya i posteriorment belga en què convivien diversos grups ètnics, destacant els hutus, majoritaris i essencialment cultivadors, i la minoria tutsi, ramaders que constituïen una elit enaltida pels colons. Una característica pròpia d'aquest genocidi va ser que es va perpetrar en només tres mesos del 1994, i van ser assassinats més d'un milió de ruandesos, gairebé tots tutsis, sense que hi hagués pràcticament reacció dels països occidentals. Els tutsis supervivents han de conviure necessàriament als mateixos territoris que els seus botxins hutus per les condicions geofísiques i d'escassa extensió del país, cosa que planteja un greu problema de superació del trauma.
La massacre de Srebrenica (1995)
La massacre de Srebrenica és l’assassinat massiu més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial. És el primer cas legalment establert de genocidi a Europa. El Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (ICTY) manifestava en el seu judici: Procurant eliminar una part dels musulmans bosnians, les forces sèrbies bosnianes cometeren un genocidi. Aspiraven a l'extinció dels quaranta mil musulmans bosnians que vivien a Srebrenica, un grup que era emblemàtic dels musulmans bosnians en general. Despullaven tots els presos musulmans mascles, militars i civils, ancians i joves, de les seves pertinences personals i d'identificació, i deliberadament i metòdicament els mataven només sobre la base de la seva identitat. L'abril de 2013, el president serbi, Tomislav Nikolic es va disculpar oficialment per la massacre, tot i que no ho va anomenar genocidi. L’antecedent és la guerra de Bòsnia (1992-1995). Bòsnia començava el viatge cap a la independència amb una declaració parlamentària de sobirania el 15 d’octubre de 1991. Però el reconeixement internacional no va acabar amb la qüestió i una lluita feroç pel control territorial va començar entre els tres grups principals de Bòsnia: bosnians, servis i croats. La comunitat internacional va fer intents d’establir la pau, però no ho va aconseguir. El drama de Srebrenica s'insereix en un complex procés de conflictes interètnics (croats, serbis i bosnians) després de la caiguda del Mur de Berlín i la descomposició de l'herència estalinista d'Europa central. Entre 1992 i 1995 es van cometre nombrosos crims de guerra o crims contra la Humanitat als Balcans, però l'únic que ha estat qualificat de crim de genocidi pel Tribunal Penal Internacional de la Haia va ser la massacre de Srebrenica, en què se'n van assassinar, amb una clara finalitat de purificació ètnica, més de 8000 musulmans internats en camps de concentració.
Cambodja (1975-1979)
El genocidi cambodjà fou la persecució i assassinats sistemàtics de ciutadans de Cambodja practicat pel règim del Khmer Roig sota el lideratge de Pol Pot, secretari general del Partit Comunista entre el 1975 i el 1979. Van ser assassinades aproximadament 2 milions de persones, gairebé una quarta de la població de Cambodja el 1975 (uns 7,8 milions). Sota la direcció de Pol Pot, el règim es va proposar la creació d’un model socialista agrari basat en els ideals del maoisme i l’estalinisme. La seva política es va caracteritzar per la ruralització forçada dels habitants dels nuclis urbans. El genocidi va acabar amb la invasió vietnamita on es va derrotar el règim del khmer Roig.
Dia internacional de commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust
L'any 2005 les Nacions Unides van instituir el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, en remembrança de l'alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz el 27 de gener de 1945. En aquest camp van morir més d'un milió de persones, la majoria jueus. L'Holocaust va ser un episodi de genocidi i tortura en ple segle XX, en què van morir assassinades més de sis milions de persones. Des de l'any 2008, la Generalitat de Catalunya ret un homenatge a les víctimes, i organitza, conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona, dos actes institucionals: una conferència al Palau de la Generalitat, complementada amb intervencions artístiques, i en acabat una encesa d’espelmes a la plaça de Sant Jaume, en record de tots els col·lectius víctimes de l'Holocaust: jueus, gitanos, homosexuals, discapacitats, opositors polítics, entre altres.
5 de maig dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i totes les víctimes del nazisme d’Espanya
Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l'Alta Àustria durant el Tercer Reich alemany. En aquest camp es concentraren i s'exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, persones d'altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, espanyols…), gitanos i, sobretot, jueus. Així mateix, Mauthausen fou el camp on van anar a parar la majoria dels deportats de Catalunya. El Govern d’Espanya, el 26 d’abril del 2019, va acordar instaurar el 5 de maig com el Dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i totes les víctimes del nazisme d’Espanya, lloable mesura que contribueix en anar multiplicant els homenatges, en pobles i ciutats de la geografia espanyola, dedicats als seus veïns protagonistes de la lluita contra el feixisme nacional i internacional. La data coincideix amb l’alliberament, el 1945, del camp de Mauthausen, a Àustria, on van ser internats la majoria dels deportats espanyols i catalans i on –al camp annex de Gusen– n’hi van morir molts.
Dossier 24-25 Dia Holocaust
Joaquim Roqué Paret
Created on January 7, 2025
dossier educatiu: Dia internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Newspaper Presentation
View
Audio tutorial
View
Pechakucha Presentation
View
Desktop Workspace
View
Decades Presentation
View
Psychology Presentation
View
Medical Dna Presentation
Explore all templates
Transcript
Cicle de Cinema, Memòria, Pau i Drets Humans
dossier educatiu: Dia internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
01. El tema:la Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
Què és un genocidi?
Segons els termes d’aquest text, el genocidi comprèn tant l’assassinat en massa de membres d’un grup com el sotmetiment d’aquests a condicions que n’impossibilitin del tot o en part la supervivència, i també les pràctiques contràries a la continuïtat del grup, sigui impedint-ne la reproducció o mitjançant la separació dels infants. La Convenció estableix el genocidi com a crim imprescriptible i sotmès a jurisdicció internacional.
El terme genocidi, compost de l’arrel del mot grec γἑνος (‘raça’ o ‘espècie’) i del sufix derivat del llatí caedere (‘matar’), fou encunyat pel jurista judeopolonès Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre Axis Rule in Occupied Europe. La definició d’aquest crim en una fórmula legalment tipificada és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre de 1948 i en vigor des del 1951.
Què va ser l’Holocaust?
Nom amb el qual és designat el genocidi dut a terme pel Tercer Reich a Alemanya sobre els jueus (antisemitisme) entre els anys 1933 i 1945. De vegades també s'inclou en el terme la persecució i extermini per part del règim nazi de minories o altres pobles, especialment el gitano, dels homosexuals i de dissidents polítics.
'Extermini parcial o total d’un grup humà.'
llegir més
Què va ser l’Holocaust?
1933 - 1945
La nit dels miralls trencats
Seguint aquesta estratègia agressiva vers els jueus, hi va haver un punt d’inflexió: la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, coneguda com la nit dels vidres trencats. Aquella nit es van incendiar i destruir unes 1.574 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir més de 7.000 botigues i 29 magatzems jueus, es van detenir més de trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90.
Finalment, en la reunió celebrada a Wannsee, 20 de gener de 1942, s’aprovà la “Solució final”, que consistia en l’eliminació física, per mitjà dels treballs forçats, dels jueus internats en camps d'extermini (Auschwitz-Birkenau, Chełmno, Bełżec, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka). L’any 1945, amb la fi de la Segona Guerra Mundial, més de sis milions de jueus, d’una població total de vuit milions en els països ocupats pels nazis, havien estat assassinats.
La solució final
Auschwitz, un dels camps d'extermini més grans
Camps d'extermini, de concentració i de treball del règim nazi (fes clic)
Consulta el mapa interactiu dels camps d’extermini nazis https://banc.memoria.gencat.cat/ca/maps/map/7 (FES CLIC)
+info
Els guetos al nazisme
Què és un gueto?
Avui dia, però, l'ús del terme es fa extensiu a qualsevol àrea on la població que hi viu pateix alguna mena d'exclusió o marginació, especialment aquelles àrees urbanes econòmicament i socialment degradades.
Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió. Inicialment, indicava els barris on s'obligava a viure els jueus i se'ls confinava de nit.
llegir més
Les dones als camps de concentració Nazis
5 de maig
27 de gener de 1945
Dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i totes les víctimes del nazisme d’Espanya
Dia internacional de commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust
llegir més
llegir més
llegir més
El procés de Nuremberg
Va ser el judici celebrat a Nuremberg per un tribunal militar internacional (britànic, francès, rus i nord-americà) contra vint-i-quatre membres del partit nazi i vuit organitzacions, acusats de crims de guerra (20 de novembre de 1945 a l’1 d’octubre de 1946). El veredicte va permetre a l’ONU de definir el delicte de genocidi.
Els genocidis més importants del segle XX
Hi ha hagut genocidis durant tota la història de la humanitat. El terme de genocidi com a crim internacional es va establir després del final de la Segona Guerra Mundial, el 1948. Aquest terme el va crear el jurista polonès Raphael Lemkin l’any 1940. Des d'aleshores, Nacions Unides va establir el genocidi com un delicte internacional.
Cambodja (1975-1979)
El Samudaripen
L'Holocaust (1933-1945)
Genocidi armeni (1915-1923)
llegir més
llegir més
llegir més
llegir més
Yazidites (2014-actualitat)
Ruanda (1994)
La massacre de Srebrenica (1995)
llegir més
llegir més
llegir més
Què volem dir quan parlem de crims de lesa humanitat?
Què volem dir quan parlem de crims de guerra?
Es consideren crims de lesa humanitat, o crims contra la humanitat quan hi ha un atac generalitzat o sistemàtic contra civils. Al costat dels crims de lesa humanitat hi trobem el genocidi, els crims de guerra i els crims provocats per qualsevol mena d’agressió. Aquests conceptes es van començar a definir quan es va acabar la Segona Guerra Mundial en el marc de les Nacions Unides, a partir de la preocupació davant del nombre de genocidis que han estat capaços de perpetuar les persones. El primer judici per aquest tipus de crims va ser en el marc dels judicis de Nuremberg, on es van jutjar els líders derrotats de l’Alemanya nazi. 👉 Llegeix la introducció a l’Holocaust del Memorial Museu de l’Holocaust dels Estats Units https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/introduction-to-the-holocaust
El 1945, en el procés de Nuremberg on es van jutjar els principals líders del Tercer Reich (forma que prengué l’estat Alemany sota la dictadura d’Adolf Hitler), definia el crim de guerra com:Assassinats, maltractaments i deportacions per fer treballs forçats de la població civil. Assassinats, maltractaments dels presoners de guerra. Execució dels ostatges. Pillatges de béns públics o privats. Destrucció sense motiu de les ciutats i pobles i també altres devastacions no justificades per les exigències militars. Encara que aquesta definició sigui poc clara, és important perquè és l'última que han reconegut els Estats Units, país que no ratifica la Cort Penal Internacional. La Cort Penal Internacional és un tribunal de justícia internacional permanent, creat el 1998, amb la funció de perseguir a persones físiques que hagin comès crims de guerra, genocidi, crims contra la humanitat (com són la tortura, l'apartheid, l'extermini, els assassinats, les desaparicions forçades, segrestos, i agressions, entre altres) definits en diversos acords internacionals, sobretot en l'Estatut de Roma. Els crims de guerra inclouen actes com ara el maltractament dels presoners de guerra o civils. Els crims de guerra són de vegades part dels casos d'assassinat en massa i genocidi, encara que aquests delictes són més àmpliament coberts pel dret internacional humanitari que les defineix com a crims de lesa humanitat.
Activitats proposades per abans de la sessió
Tasca 1. Què va ser l’Holocaust?
👉 Visionament del vídeo de l’InfoK Què va ser l'holocaust? https://www.ccma.cat/tv3/sx3/que-va-ser-lholocaust/video/6081083/ Durada: 1 min 41 seg ____ Preguntes Tasca 1 Per què Hitler va manar empresonar a les persones jueves? Per què les persones empresonades duien cosida una estrella de David? A quin país va començar a practicar-se l’extermini?
Tasca 2. Les dones supervivents a l’Holocaust (1 de 3)
👉 Visionament del testimoni en vídeo d’Annete Cabelli, supervivent de l’Holocaust https://youtu.be/J49YOFB3iLw?si=0gFfhjJhGHRHo-z8 Durada: 2 min 3 segons ____ Preguntes que cal respondre després de veure el vídeo: De què treballava l’Annete dins del camp? Què feien els nazis amb els germans bessons?
Tasca 2. Les dones supervivents a l’Holocaust (2 de 3)
👉 Visionament del vídeo creat per Laura Escolà Alonso, alumna de l’Institut Lacetània de Manresa, fruit del seu treball de recerca: Les dones als camps de concentració nazis. El seu tutor és Jaume Esquius i Jofre. El treball es va fer el 2020. Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=SKYt472M7To Durada 9 min 54 segons. Preguntes que cal respondre després de veure el vídeo: Quines emocions et produeix el visionament d’aquest vídeo? Parleu-ne entre els vostres companys? Creus que una barbàrie com aquesta podria a tornar a passar? Per què? Veient la línia en el temps del triomf del nazisme, parlem entre tots del perquè en tan poc temps va arribar a triomfar? Podem preguntar-nos si la història es pot tornar a repetir?
Tasca 2. Les dones supervivents a l’Holocaust (3 de 3)
👉 Visionament del vídeo “Neus Català, la supervivent antifeixista” de Betevé https://www.youtube.com/watch?v=CVRI7lsH3z0 Durada: 5 min 40 segons. Preguntes que cal respondre després de veure el vídeo: Quines eren les idees contra les quals lluitava la Neus Català? Per què la van tancar els nazis?
Tasca 3. L'àlbum de l'Holocaust
👉 Visionament de l’àlbum de fotografies d’Auschwitz del Centre Mundial de Commemoració de la Shoá (Holocaust) https://www.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/auschwitz-album/arrival.asp Preguntes Tasca 3 Quines fotografies t’han impactat més? Per què? Creus que hi ha imatges semblants que veus a les notícies avui en dia?
Molt bé, ja coneixes més coses del tema. La pròxima activitat serà la sessió de cinema.
Els guetos al nazisme
Durant el règim nazi, Alemanya va tornar a introduir el sistema de guetos a l'Europa Oriental ( Jüdischer Wohnbezirk" o "Wohngebiet der Juden", en alemany, "barri jueu) amb l'objectiu de confinar la població jueva. També es va confinar, a vegades, la població gitana. En una primera escala del procés d'extermini, els nazis van concentrar els jueus de la zona ocupada en guetos a Europa de l'Est.
Dins dels guetos les persones no tenen cap dret i viuen en pèssimes condicions, amb un greu dèficit alimentari i obligats a treballar per a la indústria bèl·lica alemanya.
Els jueus de Varsòvia, el 30% de la població, es van veure obligats a viure en una àrea de només el 2,4% del total de superfície de la ciutat (una densitat de 7,2 persones per habitació)
Gradualment, les persones es deportaven als camps d’extermini.
Què va ser l’Holocaust?
Nom amb el qual és designat el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich a Alemanya sobre els jueus (antisemitisme) entre els anys 1933 i 1945. També conegut com a Shoah. De vegades també s'inclou en el terme l’Holocaust la persecució i extermini per part del règim nazi de minories o altres pobles, especialment el gitano, dels homosexuals i de dissidents polítics. El genocidi fou la culminació d’un llarg procés que es va desenvolupar paral·lelament a la implantació del règim nazi, i que tenia com a objectiu la creació d’una comunitat nacional –Volksgemeinschaft– racialment pura.
Amb les lleis de Nuremberg (“Llei de ciutadania del Reich” i “Lleis per a la protecció del poble i l’honor alemanys” del 15 de setembre de 1935) el govern nacionalsocialista (nazi) desposseeix de la ciutadania alemanya aquells que no eren de sang ària i es van prohibir les relacions matrimonials, o extramatrimonials, entre jueus i súbdits alemanys o del que es va anomenar raça ària.
Les dones als camps de concentració Nazis
Fragment de l’article d’opinió d’Alba Alfageme, psicòloga publicat al diari El punt Avui, el 27 de gener de 2022. Com deia Neus Català, “les deportades són les oblidades dels oblidats”. Perquè les dones, com ella mateixa afegia, patien una doble discriminació. Eren i segueixen sent les grans silenciades, i quasi no hem escotat les seves veus. De fet, els jueus eren el principal objectiu de persecució i mort, però les dones, jueves o no, eren sotmeses també a una persecució única i brutal. Tot i que en molts camps hi havia àrees designades a dones, Ravensbrück va ser el camp de concentració més gran creat tan sols per a dones i que curiosament ha quedat als marges de la història. En aquest camp de treball i finalment d’extermini, hi havia dones jueves (però no la majoria), presoneres polítiques, dones gitanes, dones amb problemes de salut mental, prostitutes... o qualsevol dona que era considerada inútil pels nazis. I és que a l’Alemanya nazi el sistema patriarcal estava també governant. De fet, els crims que allà es practicaven eren específics per a dones, perquè tenien un clar biaix de gènere. Exploracions ginecològiques vexatòries i doloroses, la nuesa utilitzada per humiliar-les, la violència sexual present de forma constant (fins i tot algunes dones relaten com en el moment de ser alliberades pels soviètics van ser violades pels mateixos militars), la prostitució forçada, les esterilitzacions... i altres experiments humans salvatges com injectar-los gèrmens de sífilis a la medul·la espinal. Dones embarassades que es trobaven mortes amb les panxes obertes o sotmeses a avortaments forçats. Nadons acabats de néixer que eren assassinats llençant-los en l’aire, o deixant-los morir de fam deliberadament... (...)
Neus Català
Yazidites (2014-actualitat)
Els Yazidites són una minoría religiosa mil·lenària ubicada al nord de l'Iraq. L’organització de les Nacions Unides ha reconegut l’Estat Islàmic com l’autor del genocidi dels Yazidites a l’Iraq. Es van fer fora els Yazidites de les seves terres ancestrals. Les dones i les seves filles van ser forçades a ser esclaves feudals per l’organització terrorista i van morir milers d’homes. La persecució dels Yazidites per Estat Islàmic va cridar l’atenció de la comunitat internacional i va conduir a la Segona guerra civil de l’Iraq.
Genocidi armeni (1915-1923)
Hi va haver un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre 1915 i el 1923 especialment durant el règim dels Joves turcs. Van voler promoure la constitució d'un Estat turc homogeni des d'un punt de vista religiós. Arran d'això es va produir la deportació dels armenis l'any 1915, fets que constitueixen la base dels esdeveniments qualificats de Genocidi armeni per la diàspora armènia, en el curs del qual altres minories també van ser objecte de massacres, els grecs i els nestorians sobretot. Es considera que hi va haver un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, la República turca segueix negant oficialment l’existència històrica del genocidi armeni, i atribueix la massacre d'aquest poble a lluites interètniques, malalties i la fam en el període confús de la Primera Guerra Mundial.
diferències entre...
Camps d'extermini, de concentració i de treball del règim nazi
El Tercer Reich va utilitzar camps de concentració com els de Dachau o Buchenwald per a, inicialment, allunyar i aterrir els seus opositors polítics i, després, per a internar jueus, gitanos, sacerdots i prelats catòlics, testimonis de Jehovà, homosexuals i "elements antisocials" com ara delinqüents, vagabunds, etc. Finalment, un cop iniciada la Segona Guerra Mundial, els camps es multipliquen per tot el territori ocupat per Alemanya, n'hi va haver més de mil en funcionament. Els empresonats havien de fer jornades laborals esgotadores, amb un règim alimentari insuficient, una atenció mèdica pràcticament inexistent, maltractaments regulars i mortalitat elevada. Tot plegat tenia l'objectiu de deshumanitzar les víctimes i portar-les a una mort ràpida. Al voltant d'1,65 milions de persones hi van ser registrades com a presoneres, de les quals al voltant d'un milió hi van morir.Al llarg del segle XX l'internament de civils per part de diferents estats va anar sent més freqüent. El seu punt més alt va ser abans i durant la Segona Guerra Mundial amb els Camps de concentració nazis (1933-1945). Es van crear camps de concentració, de treball i d'extermini amb la finalitat de mantenir presos i exterminar a jueus, dissidents polítics, homosexuals, gitanos, eslaus, Testimonis de Jehovà, criminals comuns, republicans espanyols emigrats, discapacitats, i altres col·lectius qualificats d'"inferiors" o "traïdors" pels dogmes nazis. Com a resultat d'aquestes accions, el terme "camp de concentració" va adquirir moltes de les connotacions pròpies del camp d'extermini, i actualment és emprat sovint com a sinònim.
Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ. Sol ser habitual en règims totalitaris i s'han utilitzat per tancar-hi intel·lectuals i polítics dissidents, presoners de guerra, minories ètniques, grups religiosos, homosexuals, i altres grups de persones. La propaganda nazi assegurava que els camps de concentració eren camps de treball i de reeducació i, per aquest motiu, l'entrada principal dels camps tenien una porta de ferro amb el lema Arbeit macht frei ("El treball et farà lliure"). Tot i això, l'objectiu real era un altre. Així doncs, els presos del camp ben aviat van ser utilitzats de d'obra forçada, tot seguint un mètode de tortura i d'extermini a través de treballs forçats. Els camps de concentració nazis són centres de detenció de grans dimensions creats pel Tercer Reich a partir de l'ascens al poder d'Adolf Hitler. Van existir fins al final de la Segona Guerra Mundial. Als camps de concentració s’hi internaven, s’explotaven treballant i s’hi assassinaven els opositors polítics del règim, els residents dels països conquerits per Alemanya durant la guerra, grups ètnics o religiosos, etc. Els mateixos detinguts són obligats a construir els camps treballant en condicions inhumanes que, sovint, els fan perdre la vida.
Què és un genocidi?
El terme genocidi, compost de l’arrel del mot grec γἑνος (‘raça’ o ‘espècie’) i del sufix derivat del llatí caedere (‘matar’), fou encunyat pel jurista judeopolonès Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre Axis Rule in Occupied Europe. La definició d’aquest crim en una fórmula legalment tipificada és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre de 1948 i en vigor des del 1951. Segons els termes d’aquest text, el genocidi comprèn tant l’assassinat en massa de membres d’un grup com el sotmetiment d’aquests a condicions que n’impossibilitin del tot o en part la supervivència, i també les pràctiques contràries a la continuïtat del grup, sigui impedint-ne la reproducció o mitjançant la separació dels infants. La Convenció estableix el genocidi com a crim imprescriptible i sotmès a jurisdicció internacional. En conseqüència, els estats no poden apel·lar a la sobirania o, quan és perpetrat a l'interior, considerar el genocidi un afer intern, per a impedir els processos derivats d’aquest càrrec o decidir sobre l’extradició dels acusats. Igualment, estableix que la incriminació per genocidi és aplicable tant en temps de guerra com de pau, cosa que el diferencia dels crims de guerra. L’acusació i el processament per genocidi sempre s’exerceixen sobre individus particulars, independentment de si actuen per compte propi o en representació d’un estat, un grup o una institució. La Convenció delimita també la natura intencional del genocidi, i estableix que tant el genocidi directe com la seva instigació, organització, complicitat o temptativa són punibles. Bé que les pràctiques genocides han estat una constant en la història de la humanitat, és a partir del segle XX que adquireixen especial importància; en primer lloc, per la universalització dels drets humans, cosa que permet considerar-les un delicte sotmès a jurisdicció internacional i, en segon lloc, per la multiplicació de la capacitat tècnica i organitzativa que fa possible la seva realització, especialment per part dels estats. L’Holocaust perpetrat pel Tercer Reich fou l’experiència a partir de la qual (especialment arran del procés de Nuremberg) fou formulada l’actual Convenció de les Nacions Unides. El fet que la política de l’Alemanya nazi hagi esdevingut el paradigma del genocidi en fa difícil l’aplicació en casos en què és practicat amb un caràcter menys sistemàtic, discontinu, i dirigit no contra un poble sinó contra la dissidència política.
El Samudaripen
El terme Porraimos o Porrajmos, devastació en llengua romaní, o les paraules Mudarimos, Mudaripen o Samudaripen, genocidi en llengua romaní, indiquen l'anihilació massiva dels gitanos o poble romaní per part del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial a Alemanya i a altres països d’Europa on van poder entrar els Nazis. No es coneix exactament el nombre de gitanos que el 1935 vivien en aquell territori, ja que no estaven tan organitzats com el poble jueu. Ian Hancock, director del Programa d'estudis Romaní a la Universitat de Texas a Austin, suggereix una xifra que oscil·la entre els 500.000 i 1.500.000 de víctimes, mentre que Sybil Milton historiador de l'Holocaust Memorial Museum fa una estimació de 220.000 a 500.000 morts. Zbigniew Brzezinski estima que els romanís assassinats pels nazis foren 800.000. Des del final de la Segona Guerra Mundial es va dedicar molt poca atenció a l'extermini dels romanís i només en els darrers anys s'han presentat documents sobre aquest tema.
L'Holocaust (1933-1945)
L'origen del qual cal buscar-los en l'odi racial als jueus a l'Europa del segle XIX, als quals es van estigmatitzar com a grup de caràcter antisocial i responsables de tots els mals de la Humanitat. Tot això va assolir el seu moment més àlgid i dramàtic a l'Alemanya nazi, amb totes les lleis de segregació racial i la posterior “solució final” entre el 1942 i el 1945. L'Holocaust constitueix, possiblement, el crim col·lectiu més rellevant de la història de la humanitat, amb més de sis milions d'assassinats, és a dir, l'extermini de les tres quartes parts dels jueus europeus.
Ruanda (1994)
A Ruanda es distingeixen dos clans la majoria hutu i el grup minoritari de tutsis. Des de la independència del país de Bèlgica els seus líders sempre han estat tutsis, dintre d'una rivalitat agreujada per l'escassesa de terres i la seva feble economia sustentada en l'exportació de cafè. En l'any 1989 el preu mundial del cafè es va reduir en un 50%, cosa que va fer que Ruanda perdés el 40% dels seus ingressos per exportació. El país es va enfrontar a la pitjor crisi alimentària dels últims 50 anys al mateix temps que augmentava la despesa militar en detriment dels serveis públics. L'octubre de 1990 el Front Patriòtic Ruandès compost per exiliats tutsis expulsats del país pels hutus amb el suport de l'exèrcit, envaeix Ruanda des del seu veí Uganda. El 1993 els dos països signen un acord de pau: Acord d’Arusha. A Ruanda es crea un govern de transició compost per hutus i tutsis. El 1994 les milícies hutus, anomenades Interahamwe són entrenades i equipades per l'exèrcit ruandès entre arengues i ànims a la confrontació amb els tutsis per part de la radiotelevisió lliure dels mil turons. (RTLM) dirigida per les faccions hutus més extremes. Aquests missatges incideixen en les diferències que separaven ambdós grups ètnics i, a mesura que avança el conflicte, les crides a la confrontació i a la "caça del tutsi" es van fer més explícites, especialment a partir del mes d'abril, quan es va fer circular la història que la minoria tutsi planejava un genocidi contra els hutus. El genocidi va ser finançat, almenys en part, amb els diners trets de programes d'ajuda internacionals, tals com el finançament proporcionat pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional sota un Programa d'Ajustament Estructural. Segons Linda Melvern, una reportera britànica,el primer ministre de Ruanda, Jean Kambanda, va revelar que el genocidi es va discutir obertament en reunions de gabinet i que una ministra del gabinet va dir que estava "personalment a favor d'aconseguir deslliurar-se de tots els tutsis... Sense tutsis tots els problemes de Ruanda desapareixerien". Ruanda va ser colònia alemanya i posteriorment belga en què convivien diversos grups ètnics, destacant els hutus, majoritaris i essencialment cultivadors, i la minoria tutsi, ramaders que constituïen una elit enaltida pels colons. Una característica pròpia d'aquest genocidi va ser que es va perpetrar en només tres mesos del 1994, i van ser assassinats més d'un milió de ruandesos, gairebé tots tutsis, sense que hi hagués pràcticament reacció dels països occidentals. Els tutsis supervivents han de conviure necessàriament als mateixos territoris que els seus botxins hutus per les condicions geofísiques i d'escassa extensió del país, cosa que planteja un greu problema de superació del trauma.
La massacre de Srebrenica (1995)
La massacre de Srebrenica és l’assassinat massiu més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial. És el primer cas legalment establert de genocidi a Europa. El Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (ICTY) manifestava en el seu judici: Procurant eliminar una part dels musulmans bosnians, les forces sèrbies bosnianes cometeren un genocidi. Aspiraven a l'extinció dels quaranta mil musulmans bosnians que vivien a Srebrenica, un grup que era emblemàtic dels musulmans bosnians en general. Despullaven tots els presos musulmans mascles, militars i civils, ancians i joves, de les seves pertinences personals i d'identificació, i deliberadament i metòdicament els mataven només sobre la base de la seva identitat. L'abril de 2013, el president serbi, Tomislav Nikolic es va disculpar oficialment per la massacre, tot i que no ho va anomenar genocidi. L’antecedent és la guerra de Bòsnia (1992-1995). Bòsnia començava el viatge cap a la independència amb una declaració parlamentària de sobirania el 15 d’octubre de 1991. Però el reconeixement internacional no va acabar amb la qüestió i una lluita feroç pel control territorial va començar entre els tres grups principals de Bòsnia: bosnians, servis i croats. La comunitat internacional va fer intents d’establir la pau, però no ho va aconseguir. El drama de Srebrenica s'insereix en un complex procés de conflictes interètnics (croats, serbis i bosnians) després de la caiguda del Mur de Berlín i la descomposició de l'herència estalinista d'Europa central. Entre 1992 i 1995 es van cometre nombrosos crims de guerra o crims contra la Humanitat als Balcans, però l'únic que ha estat qualificat de crim de genocidi pel Tribunal Penal Internacional de la Haia va ser la massacre de Srebrenica, en què se'n van assassinar, amb una clara finalitat de purificació ètnica, més de 8000 musulmans internats en camps de concentració.
Cambodja (1975-1979)
El genocidi cambodjà fou la persecució i assassinats sistemàtics de ciutadans de Cambodja practicat pel règim del Khmer Roig sota el lideratge de Pol Pot, secretari general del Partit Comunista entre el 1975 i el 1979. Van ser assassinades aproximadament 2 milions de persones, gairebé una quarta de la població de Cambodja el 1975 (uns 7,8 milions). Sota la direcció de Pol Pot, el règim es va proposar la creació d’un model socialista agrari basat en els ideals del maoisme i l’estalinisme. La seva política es va caracteritzar per la ruralització forçada dels habitants dels nuclis urbans. El genocidi va acabar amb la invasió vietnamita on es va derrotar el règim del khmer Roig.
Dia internacional de commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust
L'any 2005 les Nacions Unides van instituir el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, en remembrança de l'alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz el 27 de gener de 1945. En aquest camp van morir més d'un milió de persones, la majoria jueus. L'Holocaust va ser un episodi de genocidi i tortura en ple segle XX, en què van morir assassinades més de sis milions de persones. Des de l'any 2008, la Generalitat de Catalunya ret un homenatge a les víctimes, i organitza, conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona, dos actes institucionals: una conferència al Palau de la Generalitat, complementada amb intervencions artístiques, i en acabat una encesa d’espelmes a la plaça de Sant Jaume, en record de tots els col·lectius víctimes de l'Holocaust: jueus, gitanos, homosexuals, discapacitats, opositors polítics, entre altres.
5 de maig dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i totes les víctimes del nazisme d’Espanya
Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l'Alta Àustria durant el Tercer Reich alemany. En aquest camp es concentraren i s'exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, persones d'altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, espanyols…), gitanos i, sobretot, jueus. Així mateix, Mauthausen fou el camp on van anar a parar la majoria dels deportats de Catalunya. El Govern d’Espanya, el 26 d’abril del 2019, va acordar instaurar el 5 de maig com el Dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i totes les víctimes del nazisme d’Espanya, lloable mesura que contribueix en anar multiplicant els homenatges, en pobles i ciutats de la geografia espanyola, dedicats als seus veïns protagonistes de la lluita contra el feixisme nacional i internacional. La data coincideix amb l’alliberament, el 1945, del camp de Mauthausen, a Àustria, on van ser internats la majoria dels deportats espanyols i catalans i on –al camp annex de Gusen– n’hi van morir molts.