JUBILEU

Pelegrins de l’esperança

Camí del Jubileu 2025

COMENÇAR

ÍNDEX

Jubileu?

Origen del terme "jubileu"

El jubileu dels jueus

El jubileu catòlic

El jubileu del 2025

Jubileu

El Jubileu o Any Sant és una celebració que té lloc en diferents esglésies cristianes històriques, particularment l'església catòlica i l'Església Ortodoxa. Commemora un any sabàtic amb significats particulars. Té els seus orígens en el judaisme.

Inscripcions en el pòrtic de la Arquibasílica de Sant Joan de Laterà que commemoren l'obertura i tancament de la Porta Santa per part dels papes Pius XII (jubileu de 1950), Pau VI (jubileu de 1975) i Joan Pau II («Jubileu de la Redempció» de l'any 1983, i el «Gran Jubileu» de l'any 2000).(imatge de la wiquipèdia)

Origen del terme «jubileu»

El terme «jubileu» té dues arrels, una hebrea i una altra llatina

La paraula hebrea que apareix a la Bíblia és yobel, que fa referència a la banya del be utilitzat com a instrument sonor que servia per anunciar un any excepcional dedicat a Déu. Aquest any es denominava yobel, és a dir, jubileu, perquè s'iniciava amb el so del yobel o banya.

La paraula llatina, iubilum (derivada del verb iubilare), que referia els crits d'alegria dels pastors i que va acabar per significar alegria, goig o lloança.

Quan sant Jeroni d'Estridó va traduir la Bíblia de l'hebreu al llatí entre els anys 391 i 406, va traduir el terme hebreu yobel pel terme llatí iubilaeus, amb el que va quedar incorporat el matís d'alegria al significat original que tenia la paraula en l'antic Israel, com a any excepcional de remissió.

El jubileu dels jueus

Se celebra cada cinquanta anys. Originalment es tractava d'un any sabàtic en el qual es descansava, es posaven els esclaus en llibertat i es restituïen les possessions que s'havien comprat. Al Llibre del Levític s'ordena als hebreus comptar set setmanes d'anys, és a dir, set vegades set, que fa quaranta-nou anys. Santificar l'any cinquanta implicava que cadascú havia de tornar a entrar en possessió del seu cabal, en el marc de la seva família. Es desconeix amb certesa si aquest jubileu se celebrava l'any quaranta-nou o cinquanta, però les compres que es feien entre els jueus no eren per sempre sinó fins a l'any del jubileu i els agricultors descansaven, ja que estava prohibit conrear o sembrar la terra. Els jueus van observar aquesta pràctica amb molta exactitud fins a la seva captivitat a Babilònia però no la van seguir després com ho anoten els seus doctors al Talmud, qui asseguren que no va haver-hi més jubileus en temps del segon temple.

El jubileu catòlic

A l'Església catòlica, l'Any jubilar o Any sant és un temps en què es concedeix gràcies espirituals singulars (indulgències) als fidels que compleixen determinades condicions. És una celebració que d'ordinari té lloc cada 25 anys i en la qual es concedeix la indulgència plenària. El jubileu catòlic pot ser ordinari o extraordinari. L'Any Sant ordinari, o any jubilar, és el celebrat en els intervals preestablerts mentre que l'extraordinari, o jubileu, és el proclamat com a celebració d'un fet destacat.

Jubileu ordinari

Jubileus extraordinaris

Jubileu ordinari

Ritual

Se celebren a intervals regulars. El primer jubileu celebrat en el marc del cristianisme va ser anunciat per Bonifaci VIII, en declarar l'any 1300 com a «Any sant» i «any de perdó dels pecats»: la celebració del jubileu concedia la indulgència plenària a quants acudissin a Roma per visitar els grans santuaris de sant Pere i sant Pau, la qual cosa va motivar una mobilització de fidels sense precedents pel seu nombre. La tradició de celebració de jubileus ordinaris es va accentuar als segles següents, i es van celebrar jubileus cada cinquanta anys primer, i cada vint-i-cinc anys després.

El papa es dirigeix a la basílica de Sant Pere per obrir l'anomenada Porta Santa, tancada i barrada. Aquesta porta solament s'obre per a la cerimònia d'obertura del jubileu i per aquest motiu. El summe pontífex pren un martell (el mateix que va utilitzar Pius XI en 1933) i dona tres cops dient una fórmula que s'inicia amb les paraules: Aperite mihi portes justitiae, ingressus in eas confitebor Domino («Obriu-me les portes de la justícia; entrant per elles confessaré al Senyor»).

El simbolisme -abatre la porta amb l'esforç- significa la dificultat del camí cristià però, al mateix temps, subratlla que una vegada oberta trobem la grandesa extraordinària de l'amor i misericòrdia de Déu. Després el papa s'agenolla davant de la porta, mentre els penitenciaris de Sant Pere la renten amb aigua beneïda. Tot seguit, prenent la creu, es comença el Te Deum i s'entra a l'església amb el clergat. Posteriorment tres cardenals que ha enviat el Papa a les altres tres portes santes les obren amb la mateixa cerimònia. Aquestes tres portes estan a l'església de Sant Joan de Laterà, l'església de Sant Pau i l'església de Santa Maria la Major. Tot això es fa en vespres de Nadal. Al següent dia al matí el papa imparteix la benedicció al poble en forma de jubileu. Expirat l'Any Sant es torna a tancar la porta en la vespra de Nadal i el papa beneeix les pedres i l'argamassa, posa la primera pedra i dotze paquets de monedes o medalles de plata i or, la qual cosa s'executa amb la mateixa cerimònia en les altres tres portes santes.

Pau VI (1975)

Portes santes

Pelegrins de l’esperança

El Jubileu ordinari de l’any 2025

Carta del Sant Pare Francesc a S.E. Mons. Rino Fisichella per al Jubilieu 2025

La Butlla

Concessió de la indulgència

La indulgència plenària

Temples jubilars diocesans on pelegrinar

Logotip del Jubileu

Pregària

Himne Jubileu 2025

Pàgina web jubileu (vaticà)

La butlla

La tradició dicta que cada Jubileu es proclami a través de la publicació d’una butlla papal (o butlla pontifícia) de convocatòria. Per butlla s’entén un document oficial, generalment escrit en llatí, amb el segell del Papa, la forma del qual dona nom al document. Al principi el segell acostumava a ser de plom i portava a l’anvers la imatge dels sants apòstols Pere i Pau, fundadors de l’Església de Roma, i al revers, el nom del Pontífex. Cada butlla s’identifica per les seves paraules inicials. Per exemple, sant Joan Pau II va convocar el gran Jubileu de l’any 2000 amb la butlla Incarnationis mysterium ‘El misteri de l’Encarnació’, mentre que el papa Francesc va convocar el Jubileu extraordinari de la Misericòrdia (2015-2016) amb la butlla Misericordiæ vultus ‘El rostre de la Misericòrdia’.

Concessió de la indulgència

Si emprenen un pius pelegrinatge cap a qualsevol lloc sagrat jubilar i participen devotament a la santa missa i en una celebració penitencial, que conclogui amb la confessió individual dels penitent

any sabàtic

Cada set anys, l’antic calendari israelita tenia l’any anomenat «sabàtic», en el qual els camps es deixaven sense conrear, el producte de les vinyes i oliverars era abandonat perquè els pobres el recollissin, i els esclaus israelites eren alliberats (Ex 21,2;23,10-11;Lv 25.2-7;Dt 15,10-18). Cada set anys sabàtics, és a dir, cada cinquanta anys, hi havia l’any jubilar; a les prescripcions de l’any sabàtic s’hi afegien les de retornar a l’antic propietari les terres i propietats venudes o arrendades. El motiu d’aquestes prescripcions, que realment es van aplicar en poquíssimes ocasions, cal buscar-lo en la importància del patrimoni familiar i en la voluntat de mantenir-lo. A més, la institució de l’any jubilar pretenia impedir l’acumulació de terres en mans d’uns pocs.

Jubileus extraordinaris

Són aquells que no se celebren a intervals regulars, sinó que es realitzen per commemorar circumstàncies especials. Se celebren des del segle XVI. Al segle XX se celebraren dos jubileus extraordinaris de la Redempció per commemorar l’aniversari de la resurrecció de Jesús:

• El 1933, proclamat per Pius XI amb motiu del 1.900 aniversari
• El 1983, proclamat per Joan Pau II amb motiu del 1.950 aniversari.
• L’any 2015 el papa Francesc convocà un jubileu extraordinari de la Misericòrdia.

El logo

Representa quatre figures estilitzades que indiquen la humanitat provinent dels quatre racons de la terra. Abraçades entre elles, indiquen la solidaritat i la fraternitat que uneix els pobles. La primera figura està aferrada a la creu. És el signe no sols de la fe que abraça, sinó també de l’esperança que mai no pot ser abandonada, perquè sempre la necessitem, sobretot en els moments de més necessitat. Les ones estan en moviment, perquè mostren que la peregrinació de la vida no sempre passa per aigües tranquil·les. Moltes vegades les experiències personals i els esdeveniments del món exigeixen amb més intensitat la crida a l’esperança. És per això que s’ha de subratllar la part inferior de la creu que s’allarga i es transforma en una àncora i que s’imposa per damunt del moviment de les ones.

L’àncora és una metàfora de l’esperança. De fet, l’àncora de l’esperança és el nom que en argot mariner es dona a l’àncora de reserva usada per les embarcacions per a fer maniobres d’emergència que permetin estabilitzar la barca durant les tempestes. La creu no és estàtica, sinó dinàmica i s’encorba cap a la humanitat, sortint al seu encontre i no deixant-la sola, oferint la certesa de la presència i la seguretat de l’esperança. Es destaca, finalment, amb color verd (el color de l'esperança) el lema del jubileu 2025: Peregrinantes in spem.

La indulgència plenària

La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).

Temples

• Roma: en almenys una de les quatre basíliques papals majors: de Sant Pere al Vaticà, del Santíssim Salvador al Laterà, de Santa Maria la Major, de Sant Pau Extramurs.
• Terra Santa: en almenys una de les tres basíliques: del Sant Sepulcre a Jerusalem, de la Nativitat a Betlem, de l’Anunciació a Natzaret.
• Altres: a l’església Catedral o a altres esglésies i llocs sagrats designats per l’Ordinari del lloc (les dues basíliques papals menors d’Assís: de Sant Francesc i de Santa Maria dels Àngels; les basíliques pontifícies de la Mare de Déu de Loreto, de la Mare de Déu de Pompeia, de Sant Antoni de Pàdua; qualsevol basílica menor, església catedral, església concatedral, santuari marià...)

L'himne

Partitura en castellà

Partitura guitarra

Àudio de l'himne

Vídeo de l'himne