Presentación Einstein

Revolució Francesa

Eix cronológic: Esdeveniments historics

Alex Cotano, Aleix Alabart i Fernando Rivera

Les revolucions angleses

1642

Revolució Americana

1773

1a Part

Revolució Francesa

2a Part

1789

1789

Imperi napoleònic

1815

Revolució Industrial

Eix cronológic

Restauració

1814-1815

Onades revolucionàries

1820-1848

Nacionalismes

1850-1862

1870

Moviment obrere

s.XIX

La Revolució Anglesa durarà del 1642 al 1688. Començà amb Jaume I, marcat per les confrontacions entre la monarquia i el parlament. La situació es va agravar amb Carles I, que va governar de manera autocràtica i va afrontar revoltes a Escòcia. Va estallar una guerra civil entre Carles I i Oliver Cromwell, que va guanyar i va establir una dictadura. Després de la mort de Cromwell, Carles II va tornar al poder, va seguir el seu germà Jaume II. Finalment, Guillem d'Orange i Maria van conquerir Anglaterra i van donar més poder al Parlament.

El Regne Unit controlava les 13 colònies americanes, situades a la costa oriental, sentint que permet un comerç segur. Després de la guerra del Set Anys, el Regne Unit augmentarà els impostos, com el del te, per recuperar els comensals, fet que va provocar la rebel·lió dels americans. Amb el suport d'Espanya i França, els nord-americans van guanyar la guerra i establiran la seva constitució el 1787

Els revolucionaris van fer el Jurament del Joc de Pilota per aconseguir una constitució. Hola va haver-hi dos bàndols principals: girondins i jacobins. Els girondins van governador inicialment, redactant una constitució i aprovant noves lleis, la qual cosa va provocar la fugida dels nobles a Àustria. Més tard, els jacobins van derrotar els girondins, establint una dictadura i eliminant les reformes. Finalment, els girondins van recuperar el poder mitjançant un cop d'estat.

Les principals causes de la Revolució Francesa van ser les idees il·lustrades, la crisi econòmica (derivada de la Guerra dels Set Anys, la Revolució Americana i les males collites) i l'augment d'impostos. Els burgesos reclamen que els nobles perdessin privilegis i paguessin impostos, però aquests s'hi oposaven. El rei va convocar els Estats Generals, on els nobles es van imposar

El Consolat:Napoleó va acaparar tot el poder i el 1811 es va proclamar cònsol vitalici. Ell va elaborar un codi civil, va crear el Banc de França i va firmar un concordat amb la Santa Seu.Imperi napoleònic:Com emperador hereditari (Napoleó) va desenvolupar una política expansionista, va aconseguir l'hegemonia al continent i el bloqueig comercial a Anglaterra.

Revolució Inustrial:Va ser un un mètode que ens va canviar alhora de com podem sobreviure en un món millor. Són creacions que van ajudar a els problemes que tenien en aquella època.

MOVIMENT OBREREAl segle XIX a Europa, els treballadors van començar a organitzar-se perquè les condicions de feina durant la Revolució Industrial eren molt dures: jornades llargues, sous baixos i poc descans. Van crear sindicats i van fer vagues per reclamar millores, com sous més justos i menys hores de treball. Tot i que van patir molta repressió, van aconseguir canvis importants per als drets laborals.

La Restauració:La Restauració va ser un intent de reinstaurar l'antic règim, però va enfrontar resistències que van marcar el rumb d'Europa cap a sistemes més moderns i democràtics.El Congrés de Viena va reorganitzar Europa restaurant les monarquies absolutes i establint un equilibri de poder per evitar futures guerres.

Onades revolucionàries:La Restauració va fracasar i en alguns llocs van sorgir revolucions per dos factors principals:-L'afirmació dels sentiments nacionals.-Defensa del liberarisme

Els nacionalismes:És quan molts grups rebutgen el sotmeitiment de les seves cultures a grans imperis i exalten la identitat pròpia.-Unificació italiana: Va ser el procés pel qual els diversos estats de la península itàlica es van integrar en un únic regne. -Unificació alemanya: Va ser el procés en què els estats germànics es van unir sota el lideratge de Prússia, gràcies a la diplomàcia i les guerres dirigides per Otto von Bismarck.