Copia - Timeline Educación

CONSTITUCIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA (1931)

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA: CREACIÓ DE COMITÈS PARITARIS (1926)

LLEI DE JORNADA DE 8 HORES (1919)

CREACIÓ DE LA CNT (1910)

LLEI DE L'ACCIDENT DE TREBALL (1900)

PRIMERA LLEI D'ASSOCIACIONS OBRERES (1887)

PRIMERA VAGA GENERAL A ESPANYA (1855)

CREACIÓ DE LES SOCIETATS DE SOCORS MUTUS (1839)

Línia del temps

L'EVOLUCIÓ DEL DRET LABORAL A L'ESTAT ESPANYOL

REFORMA LABORAL DEL 2012

ESTATUS DELS TREBALLADORS (1980)

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (1978)

CREACIÓ DE LES COMISSIONS OBRERES (CCOO) (1964)

LLEI DE CONVENIS COL·LECTIUS (1958)

FRANQUISME: FUERO DEL TRABAJO (1938)

LLEI DEL CONTRACTE DE TREBALL (1931)

REFORMA DELS CONVENIS COL·LECTIUS (2006)

LLEI DEL TELETREBALL (2020)

DURANT LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA, EL 1926 ES VAN CREAR ELS COMITÈS PARITARIS PER MILLORAR LES RELACIONS LABORALS. AQUESTS COMITÈS ESTAVEN FORMATS PER REPRESENTANTS DELS EMPRESARIS I DELS TREBALLADORS, I TENIEN LA MISSIÓ DE RESOLDRE PROBLEMES I CONFLICTES ENTRE ELLS, SENSE QUE S’ARRIBÉS A FER VAGUES. AMB AQUESTA MESURA, ES VOLIA MANTENIR L’ORDRE SOCIAL I CONTROLAR MILLOR LES RELACIONS DE TREBALL, TOT EVITANT QUE ELS SINDICATS TINGUESSIN MASSA PODER EN LES NEGOCIACIONS.

EL FUERO DEL TRABAJO DE 1938 VA SER UNA DE LES PRIMERES LLEIS DEL RÈGIM FRANQUISTA QUE VA ESTABLIR UN NOU SISTEMA LABORAL INSPIRAT EN EL CORPORATIVISME FEIXISTA. VA SUPRIMIR ELS SINDICATS LLIURES I ELS DRETS LABORALS DE LA SEGONA REPÚBLICA, IMPOSANT EL SINDICAT VERTICAL, CONTROLAT PER L’ESTAT. TOT I PROMETRE MILLORAMENTS COM LA JORNADA LABORAL DE 8 HORES, L’OBJECTIU PRINCIPAL ERA MANTENIR EL CONTROL DEL RÈGIM SOBRE ELS TREBALLADORS I ASSEGURAR L’ORDRE SOCIAL SOTA L’AUTORITAT DE FRANCO.

La Llei de l’Accident de Treball, aprovada a Espanya el 1900, va ser una norma important que protegia els treballadors. Aquesta llei deia que les empreses havien de pagar una compensació als treballadors si patien un accident mentre estaven treballant. Abans d’aquesta llei, els treballadors no tenien protecció i si tenien un accident, ells mateixos havien d’assumir les conseqüències. Aquesta llei va ser un gran pas per millorar les condicions laborals, especialment en un moment en què la indústria estava creixent molt.

La Constitució de la Segona República Espanyola es va aprovar el 9 de desembre de 1931, poc després que Espanya es convertís en una república, el mes d’abril d’aquell any, quan el rei Alfons XIII va perdre el poder després d’unes eleccions municipals.Aquesta constitució era molt avançada per a l’època. Establia una democràcia on tothom podia votar, incloses les dones, i reconeixia drets com la llibertat d’expressió. També feia que l’Estat fos laic, és a dir, separat de la religió. Tot i les reformes que es van fer, el període va estar ple de tensions que, finalment, van portar a la Guerra Civil Espanyola el 1936.

La primera vaga general a Barcelona el 1902 va ser un moment crucial en la història del moviment obrer a Catalunya. Aquesta vaga va tenir lloc en un context de creixent conflictivitat social i econòmica, amb la industrialització i les dures condicions laborals que patien els treballadors.

Primera vaga general a Espanya

LA LLEI DE CONVENIS COL·LECTIUS DE 1958, APROVADA DURANT EL FRANQUISME A ESPANYA, VA SER UNA LEGISLACIÓ QUE REGULAVA LES RELACIONS LABORALS I ELS DRETS DELS TREBALLADORS A TRAVÉS DE CONVENIS COL·LECTIUS. AQUESTA LLEI PERMETIA QUE LES CONDICIONS LABORALS, COM ELS SALARIS I ELS HORARIS, ES POGUESSIN NEGOCIAR ENTRE EMPRESARIS I TREBALLADORS DINS D’UN MARC DETERMINAT. TOT I SER UN AVENÇ PER ALS DRETS LABORALS EN COMPARACIÓ AMB LA RIGIDESA ANTERIOR, LA LLEI ESTAVA LIMITADA PEL CONTEXT AUTORITARI DEL RÈGIM, QUE RESTRINGIA ELS DRETS SINDICALS I LA LLIBERTAT D’ASSOCIACIÓ REAL DELS TREBALLADORS.

LA LLEI DE L’ESTATUT DELS TREBALLADORS VA SER APROVADA EL 10 DE MARÇ DE 1980 I ÉS MOLT IMPORTANT PER AL DRET LABORAL A ESPANYA. VA SURTIR EN UN MOMENT DE CANVIS POLÍTICS DESPRÉS DE LA DICTADURA FRANQUISTA I ESTABLEIX DRETS I DEURES PER ALS TREBALLADORS I EMPRESARIS.AQUESTA NORMATIVA REGULA ASPECTES COM ELS DRETS LABORALS, LES CONDICIONS DE TREBALL, LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA I LA PROTECCIÓ SOCIAL. AMB AIXÒ, ES VA CONSOLIDAR LA PROTECCIÓ DELS DRETS LABORALS I ES VA PROMOURE UN MODELO DE DIÀLEG SOCIAL I NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA A ESPANYA.

Les societats de socors mutus, creades a partir de 1839, van ser grups formats pels treballadors per ajudar-se entre ells en casos de malaltia, accidents o si es quedaven sense feina. Cada membre pagava una petita quantitat de diners i, quan ho necessitava, rebia ajuda econòmica o assistència. Aquestes organitzacions van ser importants perquè donaven suport als treballadors en un temps on no hi havia seguretat social ni ajudes oficials per a ells.

LA REFORMA DELS CONVENIS COL·LECTIUS DE 2006 A ESPANYA VA INTRODUÏR CANVIS SIGNIFICATIUS EN EL SISTEMA DE NEGOCIACIÓ LABORAL. VA PRIORITZAR ELS CONVENIS D’EMPRESA SOBRE ELS CONVENIS SECTORIALS, PERMETENT AIXÍ QUE LES EMPRESES ADAPTESSIN LES CONDICIONS LABORALS A LES SEVES NECESSITATS ESPECÍFIQUES. A MÉS, LA REFORMA VA FOMENTAR LA NEGOCIACIÓ A NIVELL D’EMPRESA I VA ESTABLIR MECANISMES MÉS ÀGILS PER RESOLDRE CONFLICTES LABORALS. L’OBJECTIU PRINCIPAL ERA MILLORAR LA COMPETITIVITAT I L’OCUPACIÓ EN UN CONTEXT ECONÒMIC CANVIANT.