Treball Reflexions Experiències Nora

Nora Giménez

Article M. Vilar

Article F.Palacios

Assistència a un concert

Taller del Gamelan/ visita Museu de la Música

Lectura d'articles

Treball de reflexió d'experiències

Pel que fa a l'article de Mercè Vilar, l’autora destaca la importància de la música dins del currículum a primària. Explica que la música és part de la naturalesa humana i que és un llenguatge que ajuda a la socialització, afirmant que "la música és un producte del comportament de grups humans, tant si són formals com informals: és so humanament organitzat" (Blacking, 1994: 29). També assenyala que tothom té aptituds musicals innates que es poden desenvolupar amb l'educació musical, i aquestes són importants per al desenvolupament integral dels infants. Vilar explica que avui en dia, l'educació musical és clau per preservar i transmetre el llenguatge musical, ja que en la societat actual la música ha perdut protagonisme en el dia a dia. Respecte al procés de "desculturització", Vilar explica que la música adquireix significat en un context social. Avui en dia, la música té finalitats comercials, i per això els infants poden convertir-se en consumidors passius, perdent la capacitat de valorar la diversitat cultural. L'autora remarca que "el contacte, a vegades permanent, amb determinades formes de música, perduts gairebé completament els mecanismes més tradicionals de transmissió (la família, el joc, les celebracions rituals de la comunitat, etc.) transformen els individus en consumidors passius de música, sense arrels pròpies ni distintives que els ajudin a identificar-se amb un col·lectiu". Per això, adverteix que cal guiar els infants perquè entenguin i valorin diferents cultures musicals, ja que, sense aquesta guia, l'escolta musical es converteix en un simple entreteniment sense significat cultural.

L'escolta a l’aula és una part fonamental de l'educació musical a l'etapa de primària. Palacios explica que l'escolta activa és essencial per al desenvolupament de l'oïda musical dels infants. Això implica no només escoltar música, sinó també aprendre a identificar i analitzar els diferents elements que la componen, com els ritmes, les melodies, les harmonies i els timbres. Perquè per a ell, "la música és un art de i per a l'oïda". A primària, podríem treballar aquest aspecte amb activitats d’identificació d’instruments o ritmes en diferents peces musicals, o dir les emocions que la música ens suggereix. L'escolta musical requereix una atenció plena i una concentració sostinguda. L’autor destaca que aquesta capacitat d'atenció és essencial també per al desenvolupament cognitiu dels alumnes. Segons ell, "para escuchar debemos intervenir activamente y no quedarnos como simples receptores de sonidos; tenemos que poner de nuestra parte, atender, vencer la vagueria. Para que se quede algo dentro de nosotros es necesario agudizar bien el oído para descubrir signos, comunicaciones,sensaciones y significados.” Palacios també esposa que escoltar diferents tipus de música pot inspirar els alumnes a ser més creatius quan fan o toquen música. Així doncs, anima a fer servir qualsevol objecte per crear sons, ja que qualsevol cosa pot convertir-se en un instrument musical (des del teu propi cos fins als estris de cuina). A l’aula de primària es poden proposar activitats com escoltar cançons de diferents gèneres i cultures, o tocar ritmes i melodies inventades amb tota mena d’instruments.

Lectura d'articles

Video del taller del gamelan

Personalment, fer el taller del gamelan em va permetre explorar la música d’una manera diferent de la qual estava acostumada. Quan estàvem tots junts tocant-lo em va fer transportar a una altra cultura, em vaig sentir encisada o fins i tot hipnotitzada per aquell ritme. Em va provocar ganes de descobrir la cultura de Bali, i va despertar en mi un nou desig: escoltar algun cop en directe un gamelan tocat per locals de Bali. També vaig descobrir sons que no havia sentit mai. Un dels que més em va sorprendre va ser el del gong gegant, que va ressonar per tota la sala i em va fer sentir la vibració dins meu. Finalment i recollint la meva experiència, em sembla que la visita al Museu de la Música i el taller del Gamelan són unes activitats molt completes i adequades per primària. En primer lloc, permet conèixer tant els instruments com la música d’altres cultures i èpoques. Dins el museu trobem exposats instruments de moltes èpoques i parts del món, a més de gravacions musicals que es poden escoltar durant la visita. Hi ha parts interactives al museu, cosa que permet investigar i provar instruments que potser no tothom té a casa. També ofereix els tallers pràctics com el gamelan, que penso que són fonamentals per l’aprenentatge musical dels nens i nenes de primària, ja que aprenen d’una manera vivencial, ells mateixos creen i toquen la música i no només l’escolten o la llegeixen. Com ja sabem, és crucial despertar l’interès i la curiositat dels escolars perquè puguin integrar els coneixements d’una forma més senzilla i efectiva, per aquest motiu, aquesta sortida, que implica una part pràctica i pot despertar la curiositat dels nens, em sembla un recurs molt útil.

El taller del Gamelan va ser una experiència molt interessant i enriquidora. Com ens va explicar el noi que impartia el taller, hi ha grans diferències entre l’aprenentatge musical del Gamelan i el dels instruments occidentals. El gamelan és un instrument col·lectiu, que es basa en la col·laboració grupal, en la comunitat. Un grup de persones ha de tocar de manera coordinada (cadascú una part de l’instrument) per fer-lo sonar en la seva totalitat. Es crea un ritme i una melodia cíclics, que fins i tot semblen embruixadors. En canvi, l’aprenentatge musical dels instruments occidentals, com poden ser el piano, la guitarra, el clarinet… es toquen i s’aprenen de manera individual. Emfatitza l’excel·lència en la tècnica i la interpretació personal. Tot i això, en les orquestres d’instruments occidentals sí que es pot percebre aquest sentiment de comunitat, però no és igual, ja que cadascú té el seu instrument i la seva partitura, i junts creen una peça musical, en comptes de crear el so d’un sol instrument. A la nostra cultura, moltes vegades la música (sobretot en directe) es presenta com un espectacle o una activitat acadèmica, però a Indonèsia la música suposa un element integrat en la vida quotidiana. Per aquests motius, l’aprenentatge musical del gamelan és un clar exemple d’escolta activa i de col·laboració. Tothom té un paper important a l’hora de fer-lo sonar, però també és fonamental escoltar i seguir a la resta.

Taller del Gamelan/ visita Museu de la Música

Video del concert

Assistir a tota mena de concerts, permet als estudiants connectar amb la música d’una manera molt més directa. Penso que, en el cas dels concerts a petita escala, la proximitat que es crea amb els artistes ajuda els infants a conèixer com es transmeten emocions i significats mitjançant l’expressió artística. Com la música pot ser una forma d’alliberament i desfogament. A més, en l’educació musical, descobrir gèneres i artistes als quals no estàs acostumat a escoltar és essencial. Sovint, els gustos musicals dels estudiants es limiten a allò que coneixen a través de les tendències populars o modes. Per tant, ajudar-los a descobrir estils diferents o artistes emergents pot ampliar la seva perspectiva cultural i musical. Això pot provocar una major sensibilitat artística i que valorin més la diversitat de veus i estils musicals que existeixen. També fomenta valors educatius molt importants com la curiositat, l’empatia. Escoltar una veu nova o un estil musical diferent permet als estudiants sortir de la seva zona de confort, i això no només els enriqueix com a músics (si s’estan formant en aquest camp), sinó també com a persones. Escoltar música enregistrada ofereix l’avantatge de poder gaudir de la perfecció tècnica i producció del so, ja que és un procés treballat i editat. No obstant això, l’escolta en directe té una màgia única: permet apreciar la veu natural i el talent de l’artista sense filtres, així com percebre matisos que sovint es perden en una gravació. Personalment, penso que hi ha molts artistes dels quals escolto que sonen molt millor en directe que en les gravacions. En aquest concert, la veu de l’Ariadna a cappella i l’acompanyament de la guitarra van demostrar que, fins i tot sense grans efectes especials, la música pot ser igual d’emocionant i captivadora. En l’ensenyament-aprenentatge de la música, aquesta diferència és molt important. Escoltar música en directe ajuda els alumnes a entendre millor com es toca, com es canta i com es transmeten emocions al públic. També els fa més sensibles a l’art i els ensenya que la música és una cosa viva i que es pot fer de moltes maneres.

El dia 4 d’octubre vaig assistir al concert d’una artista emergent anomenada Ariadna. El concert va ser en un petit escenari dins d’un bar. Va ser un concert acústic, només hi havia dues persones a l’escenari, la cantant i una guitarrista. L’Ariadna va cantar les cançons del seu antic EP, a més va presentar les cançons del nou, i va fer un parell de “covers”. Jo feia anys que escoltava la seva música, però mai l’havia escoltat cantar en directe. No tenia gaire expectatives, ja que tots els concerts que he anat i als quals acostumo a anar són d’artistes molt reconeguts que canten i omplen grans estadis. Però aquesta experiència va ser inigualable. Em va semblar un dels millors concerts de la meva vida. Va ser una vivència única i que mai havia experimentat. L’Ariadna va establir una connexió amb el públic excepcional; transmetia autenticitat i proximitat amb cada melodia. Va fer que sentís aquell bar ple de gent desconeguda un lloc íntim. El fet de poder-la veure tan a prop i percebre cada emoció reflectida en els seus ulls i en la seva veu va fer que m’emocionés. A més, la gent cantant les lletres em va fer adornar de la capacitat de la música per unir persones i transmetre significats profunds. Sense dubte, aquell concert va fer que el meu grup d’amics ens uníssim encara més. Va haver-hi alguns moments a rememorar, com quan de sobte va deixar de funcionar l’amplificador de la guitarra i vam poder escoltar la veu a cappella de l’Ariadna. Va ser una fallada tècnica, però alhora va ser un dels millors moments del concert. Aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre el poder que té la música en l’àmbit educatiu. En el context escolar actual, on l’aprenentatge sovint es focalitza en aspectes tècnics o teòrics, penso que viure la música en directe aporta una experiència pràctica i emocional que és difícil de transmetre només dins l’aula.

Assistència a un concert