TEMA 4 BATX

1rBATXILLERAT

INS Castellet Curs 2024/25 Anna Augé Pidelaserra

QUÍMICA

T4

DISSOLUCIONS

PROPIETATS COLIGATIVES

4.4

DIL·LUCIONS

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.3

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

UF2

4.2

4.1

DISSOLUCIONS

3.1. 1. ESQUEMA INTRODUCTORI MATÈRIA

4.1

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

Les dissolucions poden ser sòlides ( aliatges ), líquides o gasoses.

Les partícules dissoltes tenen una mida molt petita (molècules, ions) i no són visibles. Mida partícules < 0,001 μm

Les dissolucions són mescles homogènies de dos o més components.

4.1. 2. LES DISSOLUCIONS

4.1

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

ELECTROLITS

NO ELECTROLITS

DisSOLUCIÓ AQUOSA : EL DISSOLVENT ÉS L'AIGUA

Dissolució = dissolvent + solut-s Dissolvent: component majoritari (S,L,G) Soluts: components minoritaris(S,L,G)

4.1. 2. LES DISSOLUCIONS

4.1

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

PROPIETATS COLIGATIVES

4.4

DIL·LUCIONS

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.3

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

UF2

4.2

4.1

DISSOLUCIONS

LA COMPOSICIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ ÉS UNA MESURA DE LA QUANTITAT DE SOLUT QUE CONTÉ I ES POT EXPRESSAR DE DIVERSES FORMES:

1.% EN MASSA (%m)2.% EN VOLUM (% v) 3. CONCENTRACIÓ EN MASSA (g/L) 4.MOLARITAT(M) (mol/l) 5.MOLALITAT (m) (mol/kg) 6.FRACCIÓ MOLAR

4.1. COMPOSICIÓ QUANTITATIVA D'UNA DISSOLUCIÓ

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.1.2 PERCENTATGE EN VOLUM

4.1.1 PERCENTATGE EN MASSA

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

DIFERÈNCIA DENSITAT CONCENTRACIÓ EN MASSA

EXEMPLES

4.1.3 CONCENTRACIÓ EN MASSA

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

EXEMPLES

4.1.4 MOLARITAT

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

EXEMPLES

4.1.5 MOLALITAT

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

EXEMPLES

4.1.6. FRACCIÓ MOLAR

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

ppm=

106 g dsó

gstó

Es defineix com els grams de solut per milió de grams de dissolució

EXEMPLES

4.1.6. PARTS PER MILIÓ (PPM)

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

PROPIETATS COLIGATIVES

4.4

DIL·LUCIONS

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.3

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

UF2

4.2

4.1

DISSOLUCIONS

Una dilució s'obté de la barreja d'una dsó aquosa d'una substància determinada amb un dissolvent o amb un altre dissolució.

EXEMPLES

4.3. DILUCIONS

4.3

DIL·LUCIONS

4.5

solubilitat

PROPIETATS COLIGATIVES

4.4

DIL·LUCIONS

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.3

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

UF2

4.2

4.1

DISSOLUCIONS

4.3. SOLUBILITAT

4.3

solubilitat

Quantitat de solut que es necessita per fer una dissolució saturada amb una quantitat determinada de dissolvent

la solubilitat d'un solut en un dissolvent es defineix com la quantitat màxima de solut que es dissol en una determinada quantitat de dissolvent

4.3. SOLUBILITAT

4.3

solubilitat

TEMPERATURA

Massa de sal en 100g H2O

Les corbes de solubilitat ens permeten veure com influeix la temperatura en la solubilitat d'una substància

Un dels principals factors que influeixen en la solubilitat és la temperatura

4.3. 1 CORBES DE SOLUBILITAT SOLUBILITAT

4.3

solubilitat

EXEMPLE EXERCICI SOLUBILITAT

4.3

solubilitat

EXEMPLE EXERCICI SOLUBILITAT

4.3

solubilitat

EXEMPLE EXERCICI SOLUBILITAT

4.3

solubilitat

4.5

solubilitat

PROPIETATS COLIGATIVES

4.4

DIL·LUCIONS

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.3

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

UF2

4.2

4.1

DISSOLUCIONS

SÓN AQUELLES PROPIETATS DE LES DISSOLUCIONS QUE DEPENEN DE LA QUANTITAT DE SOLUT QUE CONTÉ LA DISSOLUCIÓ. VARIEN SEGONS LA CONCENTRACIÓ DE STÓ NO DEPENEN DE LA COMPOSICIÓ DEL STO DISSOLT AQUESTES PROPIETATS NOMÉS TENEN LLOC EN DISSOLUCIONS MOLT DILUÏDES, ON LES INTERACCIONS ENTRE PARTI DE SOLUT I DTE SÓN INSIGNIFICANTS DAVANT LES INTERACCIONS ENTRE PARTI DE DTE

4.5. PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

1. DISMINUCIÓ PRESSIÓ DE VAPOR
2. L’AUGMENT DE PUNTD’EBULLICIÓ
3. DESCENS CRIOGÈNIC
4. PRESSIÓ OSMÒTICA

LES PROPIETATS COL·LIGATIVES SÓN :

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

SUPOSEM UN RECIPIENT HERMÈTIC SENSE AIRE LA MAJORIA DE PARTÍCULES ESTAN EN ESTAT LÍQUID, PERÒ ALGUNES TENEN PROU ENERGIA PER PASSAR A GAS . SEGONS LA CTM , UNA PARTÍCULA EN ESTAT GAS QUAN MÉS ENERGIA TÉ MÉS XOCS CONTRA LES PARETS DEL RECIPIENT PER TAN MÉS PRESSIÓ(PRESSIÓ Nº XOCS DE LES PARTÍCULES DE GAS SOBRE LES PARETS DEL RECIPIENT )

PRESSIÓ DE VAPOR

4.5.1 DISMINUCIÓ DE LA PRESSIÓ DE VAPOR

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

• TÉ UN VALOR DETERMINAT PER CADA LÍQUID I CADA Tª
• AUGMENTA AMB LA Tª

4.5.1 DISMINUCIÓ DE LA PRESSIÓ DE VAPOR

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

PVdte > PVdsó

• FORCES ATRACCIÓ PARTÍCULES DE STO - DTE SÓN MÉS FORTES QUE LES DTE-DTE PUR
• COSTA MÉS QUE PASSI A GAS UNA PARTICULA D'UNA DSÓ QUE UNA DE DTE PUR DEGUT A LA SOLVATACIÓ

4.5.1 DISMINUCIÓ DE LA PRESSIÓ DE VAPOR

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

EXEMPLE

SIMULACIÓ Pv

PVº (DTE PUR) - PV(DSÓ)

PRESSIÓ DE VAPOR DEL DTE PUR A UN Tª DETERMINADA

FRACCIÓ MOLAR DEL STÓ

EL DESCENS DE LA PRESSIÓ DE VAPOR ES CALCULA AMB LA LLEI DE RAOULT :ApV= PVº · XSTO

4.5.1 DISMINUCIÓ DE LA PRESSIÓ DE VAPOR

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

• UN LÍQUID BULL QUAN LA SEVA PV S’ IGUALA A LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA I APAREIXEN LES BOMBOLLES.
• PUNT D'EBULLICIÓ A PRESSIÓ 1 atm / Tª D'EBULLICIÓ A QUALSEVOL PRESSIÓ
• L’AIGUA BULL A 100 ºC A LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA , AQUESTA TEMPERATURA D’EBULLICIÓ DEPEN DE LA PRESSIÓ EN QUE ES TROBA EL LÍQUID

4.5.2 AUGMENT DEL PUNT D'EBULLICIÓ

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.2 AUGMENT DEL PUNT D'EBULLICIÓ

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.2 AUGMENT DEL PUNT D'EBULLICIÓ

EXEMPLE

Te (Dsó) - Te(Dte PUR)

CONSTANT EBULLISCOPICA DEPÈN DEL DTE

MOLALITAT

L'AUGMENT DE LA TEMPERATURA D'EBULLICIÓ ES CALCULA :ATe= Ke · m

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.3 DESCENS DEL PUNT DE FUSIÓ O CONGELACIÓ (DESCENS CRIOSCÒPIC)

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.3 DESCENS DEL PUNT DE FUSIÓ O CONGELACIÓ (DESCENS CRIOSCÒPIC)

EXEMPLE

Tf(Dte) - T(Dsó)

CONSTANT CRIOSCÒPICA DEPÈN DEL DTE

MOLALITAT

DESCENS DE LA TEMPERATURA DE FUSIÓ :ATC= Kc · m

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.4 PRESSIÓ OSMÒTICA

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.4 PRESSIÓ OSMÒTICA

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

OSMOSI CEL·LULAR

OSMOSI INVERSA

1. SI PEXERCIDA < QUE : DISMINUEIX EL FLUX DE DTE
2. SI PEXERCIDA = QUE : S'ATURA EL FLUX DE DTE
3. SI PEXERCIDA > QUE : S'INVERTEIX EL SENTIT DEL FLUX , EL DTE VA CAP A LA DSÓ MÉS DIL·LUÏDA

ENS PODEM TROBAR EN TRES SITUACIONS SEGONS LA PRESSIÓ QUE EXERCIM SOBRE LA DSÓ MÉS CONCENTRADA:

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

ACTIVITATS

= M R T

M OLARITAT

VD

= ns R T

VD = ns R T

4.5.2 PRESSIÓ OSMÒTICA

EXEMPLE

PRESSIÓ OSMÒTICA (atm)

MOLALITAT

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

• PRÀCTICA 8 , PÀG 137
• 38-43 PÀG 144

OSMOSI

• ES PRODUEIX QUAN DUES DISSOLUCIONS DE DIFERENT CONCENTRACIÓ ESTAN SEPARADES PER UNA MEMBRANA SEMIPERMEABLE
• EL DTE PASSA DE FORMA NATURAL DE LA DSÓ MÉS DILUÏDA A LA MÉS CONCENTRADA , PERÒ NO EL STO.
• COM A CONSEQUÈNCIA AUGMENTA EL VOLUM DE LA MÉS CONCENTRADA I DISMINUEIX EL DE LA MÉS DILUÏDA, FINS QUE S’IGUALEN LES CONCENTRACIONS.
• POT TENIR LLOC ENTRE DSÓ DE DIFERENT CONCENTRACIÓ O ENTRE DSÓ I DTE

• PUNT DE CONGELACIÓ ÉS QUE LES PARTI DE LÍQUID PASSEN A ESTAT SÒLID
• QUAN TENIM UNA DSÓ , QUAN S’ASSOLEIX LA Tª QUE L’AIGUA COMENÇAR A SOLIDIFICAR,PERÒ ABANS HA DE TRENCAR LES INTERACCIONS QUE TENEN AMB EL SOLUT DISSOLT,PROVOCANT QUE LA TEMPERATURA HAGI DE BAIXAR MÉS RESPECTE L’AIGUA PURA

OSMOSI

• ES PRODUEIX QUAN DUES DISSOLUCIONS DE DIFERENT CONCENTRACIÓ ESTAN SEPARADES PER UNA MEMBRANA SEMIPERMEABLE
• EL DTE PASSA DE FORMA NATURAL DE LA DSÓ MÉS DILUÏDA A LA MÉS CONCENTRADA , PERÒ NO EL STO.
• COM A CONSEQUÈNCIA AUGMENTA EL VOLUM DE LA MÉS CONCENTRADA I DISMINUEIX EL DE LA MÉS DILUÏDA, FINS QUE S’IGUALEN LES CONCENTRACIONS.
• POT TENIR LLOC ENTRE DSÓ DE DIFERENT CONCENTRACIÓ O ENTRE DSÓ I DTE

• CONDUEIXEN EL CORRENT ELECTRIC
• ES DISSOCIEN EN IONS
• EXEMPLE NaCl, COMPOSTOS IÒNICS

• LA PRESSIÓ DE VAPOR DEL DTE PUR > PV DSÓ LLAVORS NECESSITO MÉS TEMPERATURA PER ARRIBAR A LA PRESSIÓ D'UNA ATM (PUNT EBULLICIÓ)

• NO CONDUEIXEN EL CORRENT ELÈCTRIC.
• NO ES DISSOCIEN EN IONS
• EX METANOL, SACAROSA

• LES PARTÍCULES DE STÓ GENEREN UNA PRESSIÓ SOBRE LA MEMBRANA
• AUGMENTA EL NIVELL DE LÍQUID EN LA DISSOLUCIÓ MÉS CONCENTRADA.
• HI HA UNA PRESSIÓ HIDROSTÀTICA DEGUT EL DESNIVELL FINAL ENTRE ELS DOS RECIPIENTS SEPARATS PER LA MEMBRANA, AQUEST DESNIVELL ÉS UNA MESURA DE LA PRESSIÓ EXERCIDA PER LES PARTÍCULES DE STÓ
• PRESSIÓ OSMÒTICA ( ) D'UNA DSÓ SOBRE UNA MEMBRANA ,ÉS LA PRESSIÓ QUE CALDRIA FER PER EVITAR EL PROCÉS D'OSMOSI

EX APLICA-HO PÀG 140