TEMA 4 BATX

QUÍMICA

1rBATXILLERAT

T3

COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS

INS Castellet Curs 2025/26 Anna Augé Pidelaserra

DISSOLUCIONS

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

4.1

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.2

DIL·LUCIONS

4.3

UF2

PROPIETATS COLIGATIVES

4.4

4.1

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

3.1. 1. ESQUEMA INTRODUCTORI MATÈRIA

4.1

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

4.1. 2. LES DISSOLUCIONS

Les dissolucions són mescles homogènies de dos o més components.

Les partícules dissoltes tenen una mida molt petita (molècules, ions) i no són visibles. Mida partícules < 0,001 μm

Les dissolucions poden ser sòlides ( aliatges ), líquides o gasoses.

4.1

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

4.1. 2. LES DISSOLUCIONS

Dissolució = dissolvent + solut-s Dissolvent: component majoritari (S,L,G) Soluts: components minoritaris(S,L,G)

DisSOLUCIÓ AQUOSA : EL DISSOLVENT ÉS L'AIGUA

NO ELECTROLITS

ELECTROLITS

DISSOLUCIONS

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

4.1

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.2

DIL·LUCIONS

4.3

UF2

PROPIETATS COLIGATIVES

4.4

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.1. COMPOSICIÓ QUANTITATIVA D'UNA DISSOLUCIÓ

LA COMPOSICIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ ÉS UNA MESURA DE LA QUANTITAT DE SOLUT QUE CONTÉ I ES POT EXPRESSAR DE DIVERSES FORMES:

1.% EN MASSA (%m)2.% EN VOLUM (% v) 3. CONCENTRACIÓ EN MASSA (g/L) 4.MOLARITAT(M) (mol/l) 5.MOLALITAT (m) (mol/kg) 6.FRACCIÓ MOLAR

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.1.1 PERCENTATGE EN MASSA

4.1.2 PERCENTATGE EN VOLUM

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.1.3 CONCENTRACIÓ EN MASSA

EXEMPLES

DIFERÈNCIA DENSITAT CONCENTRACIÓ EN MASSA

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.1.4 MOLARITAT

EXEMPLES

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.1.5 MOLALITAT

EXEMPLES

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.1.6. FRACCIÓ MOLAR

EXEMPLES

4.2

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.1.6. PARTS PER MILIÓ (PPM)

Es defineix com els grams de solut per milió de grams de dissolució

gstó

ppm=

106 g dsó

EXEMPLES

DISSOLUCIONS

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

4.1

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.2

DIL·LUCIONS

4.3

UF2

PROPIETATS COLIGATIVES

4.4

4.3

DIL·LUCIONS

4.3. DILUCIONS

Una dilució s'obté de la barreja d'una dsó aquosa d'una substància determinada amb un dissolvent o amb un altre dissolució.

EXEMPLES

DISSOLUCIONS

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

4.1

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.2

DIL·LUCIONS

4.3

solubilitat

UF2

4.4

PROPIETATS COLIGATIVES

4.5

4.3

solubilitat

4.3. SOLUBILITAT

4.3

solubilitat

4.3. SOLUBILITAT

la solubilitat d'un solut en un dissolvent es defineix com la quantitat màxima de solut que es dissol en una determinada quantitat de dissolvent

Quantitat de solut que es necessita per fer una dissolució saturada amb una quantitat determinada de dissolvent

4.3

solubilitat

4.3. 1 CORBES DE SOLUBILITAT SOLUBILITAT

Un dels principals factors que influeixen en la solubilitat és la temperatura

Les corbes de solubilitat ens permeten veure com influeix la temperatura en la solubilitat d'una substància

Massa de sal en 100g H2O

TEMPERATURA

4.3

solubilitat

EXEMPLE EXERCICI SOLUBILITAT

4.3

solubilitat

EXEMPLE EXERCICI SOLUBILITAT

4.3

solubilitat

EXEMPLE EXERCICI SOLUBILITAT

DISSOLUCIONS

CONCEPTES GENERALS DISSOLUCIONS

4.1

EXPRESSIONS DE LA CONCENTRACIÓ

4.2

DIL·LUCIONS

4.3

solubilitat

UF2

4.4

PROPIETATS COLIGATIVES

4.5

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5. PROPIETATS COL·LIGATIVES

SÓN AQUELLES PROPIETATS DE LES DISSOLUCIONS QUE DEPENEN DE LA QUANTITAT DE SOLUT QUE CONTÉ LA DISSOLUCIÓ. VARIEN SEGONS LA CONCENTRACIÓ DE STÓ NO DEPENEN DE LA COMPOSICIÓ DEL STO DISSOLT AQUESTES PROPIETATS NOMÉS TENEN LLOC EN DISSOLUCIONS MOLT DILUÏDES, ON LES INTERACCIONS ENTRE PARTI DE SOLUT I DTE SÓN INSIGNIFICANTS DAVANT LES INTERACCIONS ENTRE PARTI DE DTE

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

LES PROPIETATS COL·LIGATIVES SÓN :

1. DISMINUCIÓ PRESSIÓ DE VAPOR
2. L’AUGMENT DE PUNTD’EBULLICIÓ
3. DESCENS CRIOGÈNIC
4. PRESSIÓ OSMÒTICA

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.1 DISMINUCIÓ DE LA PRESSIÓ DE VAPOR

PRESSIÓ DE VAPOR

SUPOSEM UN RECIPIENT HERMÈTIC SENSE AIRE LA MAJORIA DE PARTÍCULES ESTAN EN ESTAT LÍQUID, PERÒ ALGUNES TENEN PROU ENERGIA PER PASSAR A GAS . SEGONS LA CTM , UNA PARTÍCULA EN ESTAT GAS QUAN MÉS ENERGIA TÉ MÉS XOCS CONTRA LES PARETS DEL RECIPIENT PER TAN MÉS PRESSIÓ(PRESSIÓ Nº XOCS DE LES PARTÍCULES DE GAS SOBRE LES PARETS DEL RECIPIENT )

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.1 DISMINUCIÓ DE LA PRESSIÓ DE VAPOR

• TÉ UN VALOR DETERMINAT PER CADA LÍQUID I CADA Tª
• AUGMENTA AMB LA Tª

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.1 DISMINUCIÓ DE LA PRESSIÓ DE VAPOR

• FORCES ATRACCIÓ PARTÍCULES DE STO - DTE SÓN MÉS FORTES QUE LES DTE-DTE PUR
• COSTA MÉS QUE PASSI A GAS UNA PARTICULA D'UNA DSÓ QUE UNA DE DTE PUR DEGUT A LA SOLVATACIÓ

PVdte > PVdsó

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.1 DISMINUCIÓ DE LA PRESSIÓ DE VAPOR

EL DESCENS DE LA PRESSIÓ DE VAPOR ES CALCULA AMB LA LLEI DE RAOULT :ApV= PVº · XSTO

FRACCIÓ MOLAR DEL STÓ

PRESSIÓ DE VAPOR DEL DTE PUR A UN Tª DETERMINADA

PVº (DTE PUR) - PV(DSÓ)

SIMULACIÓ Pv

EXEMPLE

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.2 AUGMENT DEL PUNT D'EBULLICIÓ

• UN LÍQUID BULL QUAN LA SEVA PV S’ IGUALA A LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA I APAREIXEN LES BOMBOLLES.
• PUNT D'EBULLICIÓ A PRESSIÓ 1 atm / Tª D'EBULLICIÓ A QUALSEVOL PRESSIÓ
• L’AIGUA BULL A 100 ºC A LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA , AQUESTA TEMPERATURA D’EBULLICIÓ DEPEN DE LA PRESSIÓ EN QUE ES TROBA EL LÍQUID

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.2 AUGMENT DEL PUNT D'EBULLICIÓ

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.2 AUGMENT DEL PUNT D'EBULLICIÓ

L'AUGMENT DE LA TEMPERATURA D'EBULLICIÓ ES CALCULA :ATe= Ke · m

MOLALITAT

CONSTANT EBULLISCOPICA DEPÈN DEL DTE

Te (Dsó) - Te(Dte PUR)

EXEMPLE

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.3 DESCENS DEL PUNT DE FUSIÓ O CONGELACIÓ (DESCENS CRIOSCÒPIC)

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.3 DESCENS DEL PUNT DE FUSIÓ O CONGELACIÓ (DESCENS CRIOSCÒPIC)

DESCENS DE LA TEMPERATURA DE FUSIÓ :ATC= Kc · m

MOLALITAT

CONSTANT CRIOSCÒPICA DEPÈN DEL DTE

Tf(Dte) - T(Dsó)

EXEMPLE

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.4 PRESSIÓ OSMÒTICA

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

4.5.4 PRESSIÓ OSMÒTICA

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

ENS PODEM TROBAR EN TRES SITUACIONS SEGONS LA PRESSIÓ QUE EXERCIM SOBRE LA DSÓ MÉS CONCENTRADA:

1. SI PEXERCIDA < QUE : DISMINUEIX EL FLUX DE DTE
2. SI PEXERCIDA = QUE : S'ATURA EL FLUX DE DTE
3. SI PEXERCIDA > QUE : S'INVERTEIX EL SENTIT DEL FLUX , EL DTE VA CAP A LA DSÓ MÉS DIL·LUÏDA

OSMOSI INVERSA

OSMOSI CEL·LULAR

4.5

PROPIETATS COL·LIGATIVES

MOLALITAT

4.5.2 PRESSIÓ OSMÒTICA

VD = ns R T

= ns R T

= M R T

VD

M OLARITAT

PRESSIÓ OSMÒTICA (atm)

EXEMPLE

ACTIVITATS

• PRÀCTICA 8 , PÀG 137
• 38-43 PÀG 144

OSMOSI

• ES PRODUEIX QUAN DUES DISSOLUCIONS DE DIFERENT CONCENTRACIÓ ESTAN SEPARADES PER UNA MEMBRANA SEMIPERMEABLE
• EL DTE PASSA DE FORMA NATURAL DE LA DSÓ MÉS DILUÏDA A LA MÉS CONCENTRADA , PERÒ NO EL STO.
• COM A CONSEQUÈNCIA AUGMENTA EL VOLUM DE LA MÉS CONCENTRADA I DISMINUEIX EL DE LA MÉS DILUÏDA, FINS QUE S’IGUALEN LES CONCENTRACIONS.
• POT TENIR LLOC ENTRE DSÓ DE DIFERENT CONCENTRACIÓ O ENTRE DSÓ I DTE

• PUNT DE CONGELACIÓ ÉS QUE LES PARTI DE LÍQUID PASSEN A ESTAT SÒLID
• QUAN TENIM UNA DSÓ , QUAN S’ASSOLEIX LA Tª QUE L’AIGUA COMENÇAR A SOLIDIFICAR,PERÒ ABANS HA DE TRENCAR LES INTERACCIONS QUE TENEN AMB EL SOLUT DISSOLT,PROVOCANT QUE LA TEMPERATURA HAGI DE BAIXAR MÉS RESPECTE L’AIGUA PURA

OSMOSI

• ES PRODUEIX QUAN DUES DISSOLUCIONS DE DIFERENT CONCENTRACIÓ ESTAN SEPARADES PER UNA MEMBRANA SEMIPERMEABLE
• EL DTE PASSA DE FORMA NATURAL DE LA DSÓ MÉS DILUÏDA A LA MÉS CONCENTRADA , PERÒ NO EL STO.
• COM A CONSEQUÈNCIA AUGMENTA EL VOLUM DE LA MÉS CONCENTRADA I DISMINUEIX EL DE LA MÉS DILUÏDA, FINS QUE S’IGUALEN LES CONCENTRACIONS.
• POT TENIR LLOC ENTRE DSÓ DE DIFERENT CONCENTRACIÓ O ENTRE DSÓ I DTE

• CONDUEIXEN EL CORRENT ELECTRIC
• ES DISSOCIEN EN IONS
• EXEMPLE NaCl, COMPOSTOS IÒNICS

• LA PRESSIÓ DE VAPOR DEL DTE PUR > PV DSÓ LLAVORS NECESSITO MÉS TEMPERATURA PER ARRIBAR A LA PRESSIÓ D'UNA ATM (PUNT EBULLICIÓ)

• NO CONDUEIXEN EL CORRENT ELÈCTRIC.
• NO ES DISSOCIEN EN IONS
• EX METANOL, SACAROSA

• LES PARTÍCULES DE STÓ GENEREN UNA PRESSIÓ SOBRE LA MEMBRANA
• AUGMENTA EL NIVELL DE LÍQUID EN LA DISSOLUCIÓ MÉS CONCENTRADA.
• HI HA UNA PRESSIÓ HIDROSTÀTICA DEGUT EL DESNIVELL FINAL ENTRE ELS DOS RECIPIENTS SEPARATS PER LA MEMBRANA, AQUEST DESNIVELL ÉS UNA MESURA DE LA PRESSIÓ EXERCIDA PER LES PARTÍCULES DE STÓ
• PRESSIÓ OSMÒTICA ( ) D'UNA DSÓ SOBRE UNA MEMBRANA ,ÉS LA PRESSIÓ QUE CALDRIA FER PER EVITAR EL PROCÉS D'OSMOSI