Advent 2024 LSG

Ed. Primària

ADVENT 2024

4. Reflexió/taller

3. Recursos

2. Evangeli

1. Conte

2 al 5 de desembre

setmana 1

4. Reflexió/taller

3. Recursos

2. Evangeli

1. Conte

9 al 13 de desembre

setmana 2

4. Reflexió/taller

3. Recursos

2. Evangeli

1. Conte

16 al 20 de desembre

setmana 3

4. Reflexió/taller

3. Recursos

2. Evangeli

1. Conte

Prèvia celebració

setmana 4

Mirem les següents imatges i engeguem un diàleg basat amb la reflexió.

ISAÏES 11, 6-8​ Isaïes escriu: quan Déu serà tot en tots:​ El llop conviurà amb l’anyell, ​ la pantera jaurà amb el cabrit;​ menjaran junts el vedell i el lleó,​ i un nen petit els guiarà.​ La vaca i l’ossa pasturaran juntes,​ jauran plegades les seves cries.​ El lleó menjarà palla com el bou,​ l’infant de llet jugarà vora el cau de l’escurçó,​ el nen ficarà la mà a l’amagatall de la serp. ​

Es van enviar tres cartes, amb una missió molt especial. I ells tres les van rebre a casa seva. I es van posar en camí… ​ Hi havia una vegada, tres infants que de racons ben diferents del nostre món, s’aplegaven per realizar una missió. La Chan venia de l’Asia, l’Humran de l’Àfrica i la Charemi d’Oceania. ​ La carta que van rebre, els deia que s’havien de trobar en un lloc molt alt… el que fos, però que fos un lloc molt alt. Allà els esperaria un globus aerostàtic que els portaria a través d’un viatge increíble…​ La muntanya dels desitjos era l’escollida. Una muntanya que acariciava els núvols i que veia el sol a tocar dels seus dits. El globus semblava una gran bombolla… i pujava, pujava.​ Quan la Chan, en Humran i la Charemi passaven prop del riu de l’alegria, un gran xatrac àrtic que anava de camí en la seva ruta migratòria va aturar-se al capdemunt del globus. Fent un gran refilet va cridar als seus companys i companyes de camí… i un gran estol va omplir el globus. Ple a vessar va anar baixant, baixant… Perdia altura i els tres aventurers, patint, van pensar que queien enlloc (estaven perduts i ben perduts) i qui millor que les seves famílies i amics per acollir-los i ajudar-los…​ Confiem en vosaltres, perquè ens dieu on som. I axí reprendre el camí…

Lc 2, 8-20 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué: -No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells: -Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber. Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

Fem un escrit a la mare natura i li demanem perdó per les coses que no hem fet bé cap ella i exposem què podem fer millor. Poden fer un dibuix per acompanyar el text.​ En acabar ho podem compartir tots junts a l’aula i llegir algunes produccions.​

Es van acomiadar de les persones del poble Malgaix d’Ambalavao. La canalla i els adults els acomiadaven, alguns ballant, d’altres enjogassats… i encara que no tenien massa res, valoraven molt la vida i el poc que tenien. Nosaltres, és cert, que a vegades no ho fem. Quan van arribar, l’estel ara sí era de debò i il·luminava el nen Jesús, amb els seus pares, els pastors… La Chan, l’Humran i la Charemi es van apropar en silenci, molt respectuosos, i allà van llegir en veu alta la carta que a l’inici del viatge havien rebut: Cadascú de vosaltres s’ha posat en marxa. Heu fet equip. Durant aquests dies us heu trobat entrebancs, impediments… Vosaltres seguiu sempre endavant. Quan arribeu davant del portal de Betlem, representareu a tots els infants del món, i amb ells les preguntes més importants que es poden respondre: I jo quina ofrena li porto al nen Jesús? A què em comprometo? PD: deixeu ben aparcat (ben lligat?) el globus perquè el curs vinent, altres infants el tripularan. La Chan va estendre el mapa que portaven i va veure que el lloc on els havia conduït l’estel es deia: ESPERANÇA. Sí, era Betlem.

El cap de la tribu dels Yanomamis els deia adéu, conscient que els tres aventurers tenien una missió. Els indígenes de l’Amazònia sabien molt d’estrelles i durant la nit van descobrir que La Chan, l’Humran i la Charemi seguien un estel màgic: l’estel de Betlem.​ Era a trenc d’alba i els sol quasi ni havia tret el nas. Quan els tres van pujar al globus i es van enlairar, van mirar al cel i sorpresos van descobrir que no era real. Era una projecció, com si fos de veritat… però no ho era.​ De nit encara, i en silenci, es va escoltar una veu metàl·lica i freda que deia: Piiip, som màquines sense cor… Baixeu del globus, piiiiip.​ Els tres es van mirar i amb la mirada s’ho van dir tot: no som màquines i el nostre cor diu que hem d’arribar a Betlem. Feia un vent fort i estable, ideal per arribar a l’establia… Som-hi.​ De sobte però… van observar un poble… ​ Nens i nenes sense escola? ​ Famílies sense el plat a taula? ​ Gent famolenca pel carrer?​ Baixem de nou, allà hi ha una causa justa!

Després del mal tràngol i de l’ajut que havien rebut, els tres aventurers van poder seguir el camí, igual que els xatracs… Gaudien del paisatge: de les fonts, de les valls. Sense saber-ho, a sota els seus peus s’extenia una catifa de grans arbres… Sense saber-ho arribaven a un dels boscos més grans del món: l’Amazònia. Una selva tropical immensa!​ La Chan i la Charemi comencen una conversa, molt preocupades: ​ -Què es veu en la llunyania? És una clapa enmig del bosc…​ -Però està ple d’arbres tallats!​ -I hi ha un poble indígena al costat que està perdent casa seva…​ Tocava baixar i estar al seu costat. Un cop més el globus s’aturava, però era per una causa justa…​

1 JOAN 4, 20-21​ Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però detestava el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà.​

Fem una postal de Nadal als membres de la nostra familia o algún amic/amiga, persona que estimo, a la qual li vulgui dir alguna cosa que no li he dit mai, o que crec que li he de dir o li vull dir per aquestes festes.​

FETS 3, 1-6​ Un home demana caritat a Pere i Joan. Ells li diuen:​ Mira’ns!​ Ell se’ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. Llavors Pere li diu:​ - De plata i d’or no en tinc, però el que tinc t’ho dono: en el nom de Jesús, el Natzarè, aixeca’t i camina!​

Sobre l’estel d’orient (el poden dibuixar) escrivim alguna cosa que puguem fer nosaltres per deixar el món millor de com l’hem trobat o alguna cosa que em millori a mi com a persona. Per exemple: si no tracto prou bé a la meva família, doncs, tractar-la millor.