Imagen interactiva

+ INFO

+ INFO

+ INFO

+ INFO

+ INFO

BLOC OCCIDENTAL

Menorquí

Alguerès

Eivissenc

Mallorquí

Baleàric

Valencià

Alacantí

Meridional

• Apitxat

• Castellonenc

• Tortosí

• Barceloní

• Tarragoní

• Salat

Central

Septentrional

Lleidetà

• Pallarès

• Ribagorçà

Nord-occidental

+ INFO

BLOC ORIENTAL

"Ses meves mans" - Antònia Font Neutralització de vocals àtones: "bellesa" (neutralització de la "e") "tendré" (neutralització de la "e") Ús d'article salats: "sa bellesa" "ses meves mans" "es meu cor" "sa teva mirada" Formes verbals pròpies: "tendré" (futur simple de tenir) "seré" (futur simple de ser) Vocabulari propi: "engronsaré" (engronsar: gronxar) "espardenya" (calçat típic)

"Tio Canya" - Al Tall Distinció entre /a/ i /e/ àtones: "pobla", "negra", "morellana" Distinció entre /o/ i /u/ àtones: "porta", "voltes", "tornar" Formes verbals pròpies: "tingué" "varen portar-lo" Vocabulari propi: "xafar-la" (trepitjar-la) "gaiato" (bastó) "xiquet" (nen) Ús de la preposició "a" davant de complement directe de persona: "van portar-lo a escola"

"El Pres" - Pere Figueres Pronunciació de la "o" tancada com a "u": "sóc" (probablement pronunciat com "suc") Vocabulari específic: "ensuat" (possiblement un gal·licisme o occitanisme) "consueta" (mot poc comú en altres dialectes) Ordre de paraules influenciat pel francès: "pres d'aquest país sóc":

Àrea geogràfica: Lleida, Franja de Ponent i Andorra.Subdialectes destacats: Lleidatà, ribagorçà. Fonètica: Vocal neutra només en "a" àtona No es distingeix entre "b" i "v" Es conserva la "e" àtona Morfosintaxi: Ús del pronom "mos" en lloc de "ens" Hi ha ús de formes de passat simple Lèxic: Expressions locals: espadat, calces, mainada.

Català Nord-Occidental

Inclou el català nord-occidental i el valencià. Es parla a les comarques de Lleida, la Franja de Ponent, gran part de Tarragona i la Comunitat Valenciana. Es caracteritza perque tenen una pronunciació més oberta de vocals àtones i algunes característiques properes al català medieval.

Bloc Occidental

Àrea geogràfica: Illes Balears (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera).Subdialectes destacats: Mallorquí, Menorquí, Eivissenc. Fonètica: Sonorització de la s intervocàlica Conservació del so "dz", un exemple es el dodze. Morfosintaxi: Ús de l'article salat (es, sa, ets, ses). Lèxic: Paraules específiques com mô (mar), enfilall (filera), cucarell (mussol).

Baleàric

Àrea geogràfica: Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i part de la Fenolleda.Subdialectes destacats: Rossellonès. Fonètica: Vocal neutra només a la "a" àtona. Conservació de la "e" tònica oberta. Conservació de "r" final. Morfosintaxi: Normalment es fa ús del passat simple. S'utilitza "per això" amb significat de per tant. Lèxic: Incorporació de gal·licismes: parasol, florir, mossegar.

Català Septentrional

"Que Tot Et Vagi Bé" - Txarango Neutralització de vocals àtones: "carreteres" (neutralització de la "e") "estrelles" (neutralització de la "e") Formes verbals amb "hem": "hem pogut" "hem fet" "hem mirat" Ús de paraules pròpies: "gratacels" "riu" Construccions amb "que": "Que tot et vagi bé" "Que trobis tot allò que busques" Ús de pronoms febles: "et" en "et vagi bé" "et sigui"

Àrea geogràfica: Barcelona, Girona i part de Tarragona.Subdialectes destacats: Barceloní, gironí, tarragoní. Fonètica: Pèrdua de les vocals àtones finals. Vocal neutra ([ə]) en posició àtona. Morfosintaxi: S'utilitza més el perfet perifràstic. "Jo vaig dir-li que..." s'utilitza més que per exemple "li vaig dir". Lèxic: Hi han paraules pròpies com noi/noia, xulo/a, cosa.

Català Central

Àrea geogràfica: L'Alguer (Sardenya, Itàlia).Subdialectes destacats: No té subdialectes (de moment). Fonètica: Està molt influenciat per l'Italià a la hora de parlar o pronunciar. Encara preserven sons de les vocals de les eres medievals. Morfosintaxi: Ús molt repetit de "lo" com article. Molts vegades falta el pronom feble "hi", en algunes expressions. Lèxic: Paraules italianitzades com caixeta (caixa), andando (anant).

Alguerès

Àrea geogràfica: Comunitat Valenciana.Subdialectes destacats: Valencià central, meridional, septentrional, alacantí i apitxat. Fonètica: Es pronuncien la "e" i "o" tòniques molt tancades Es pronuncia molt la "e" al acabar una paraula. L'us de la r al final de les paraules. Morfosintaxi: Ús del "lo" molt com a article. S'utilitza la forma perifràstica del futur amb anar a. Lèxic: Paraules específiques com fadrí, carlota(pastanaga), xiquet, caldera.

Valencià

"Adiu ça va" - Joan Pau Giné Formes verbals pròpies: "Tinc" "Poguer" Vocabulari específic: "Adiu" (salutació típica algueresa, “addiu") "Ça va?" (expressió francesa adoptada) "Desbotada" (desinflar) Gal·licismes: "Claron" (clarinet, del francès "clairon")

"Me moles" - Pepet i Marieta Ús de l'article "lo" i "los": "lo tens", "los teus" Formes verbals pròpies: "moles" (forma del verb molar) "enca" (encara) Pronoms personals: "io" (jo) Vocabulari específic: "monyo" (cabell) "canuts" (cigarrets de marihuana) "vidilla" (vitalitat)

Inclou el català central, el balear, el rossellonès i l’alguerès. Es parla a les comarques de Barcelona, Girona, les Illes Balears, Catalunya Nord i l’Alguer. es pronuncien les vocals tòniques més tancadament i té presència de característiques lingüístiques modernes.

Bloc Oriental