Microsite Museo
Isaac Mario Celis Cuevas
Created on November 28, 2024
Over 30 million people build interactive content in Genially.
Check out what others have designed:
SOCCER GAME SUMMARY
Guide
Transcript
Fet per : Juan Manuel Pozo, Dagerline Garay i Isaac CelisHistòria de l'art - 2n Batxillerat AProfessora: Lourdes Escobar
santiago de compostela
CATEDRAL DE
fITXA tècnica
Introducció I CONTEXT HISTÒRIC
Anàlisi
Característiques generals i principals
Índex
El arte románico fue un estilo artístico que nació en Europa entre los siglos XI y XIII, influenciado por el arte del Imperio Romano. Se caracteriza por su arquitectura monumental, con arcos de medio punto, voltes de cañón y muros gruesos. Las iglesias y catedrales románicas, construidas para la liturgia cristiana, estaban decoradas con esculturas y frescos que ilustraban escenas bíblicas. Este arte, centrado en la fe cristiana, fue importante para la educación religiosa de la época, ya que muchos fieles eran analfabetos.
INTRODUCCIÓn
La Catedral de Santiago de Compostela es de estilo románico y responde a las características de las llamadas iglesias de peregrinación, que se construyeron a lo largo de la ruta "jacobea" que conducía a Galicia.Se construyó entre 1075 y 1128. Las obras duraron 30 años. Desde el siglo IX, cuando se edifica la primera catedral, varias construcciones se fueron sucediendo hasta que el obispo Diego Peláez impulsó la construcción de un gran santuario, que se empezó en 1075. La participación del obispo Peláez en una conspiración contra el rey Alfonso VI supuso un paro de las obras, que se reiniciaron en el año 1093 bajo el impulso del obispo Diego Gelmírez. El auténtico inspirador del edificio actual.Según el Codex Calixtinus, las personas que intervinieron en la edificación compostelana son Bernat el viejo, Esteban y Robert, y el obispo Gelmírez.
contexto histórico
Características generales y principales
- Predominio del románico: La catedral fue originalmente construida en estilo románico, caracterizado por sus voltes de cañón y arcos de medio punto. El diseño románico tenía un enfoque en la solidez y la funcionalidad, con muros gruesos y pocas ventanas, lo que daba un ambiente de solemnidad. - Elementos góticos: A lo largo de los siglos, se incorporaron detalles góticos, especialmente en el interior, como en las voltes y el claustro. Las estructuras góticas ayudaron a dar mayor ligereza y luminosidad a la catedral. - Estilo barroco: La fachada del Obradoiro, que es la principal entrada, fue construida en estilo barroco en el siglo XVIII, con elementos ornamentales elaborados y dos torres que elevan el perfil de la catedral. Además, el Botafumeiro y otras decoraciones interiores también muestran influencia barroca.
- Planta: De cruz latina, con tres naves y un crucero que da lugar a un ábside semicircular. Se adapta al gran número de peregrinos que la visitan. - Fachada del Obradoiro: Es la entrada principal, de estilo barroco (siglo XVIII), diseñada por Fernando de Casas Novoa. Destacan sus dos torres de 74 metros de altura. - Pórtico de la Gloria: Obra maestra de la escultura románica, creado por el Maestro Mateo en el siglo XII. Representa el Juicio Final y es uno de los elementos más icónicos.
- Torres: Además de la fachada del Obradoiro, la catedral cuenta con varias torres, como la torre de las campanas y la torre del reloj, que combinan estilos gótico y barroco. - Interior: Decorado con detalles góticos y barrocos, cuenta con un claustro gótico y varias capillas que acompañan el recorrido litúrgico.
- Camarín de Santiago: Un espacio en el altar mayor que alberga la imagen de Santiago el Mayor, venerada por los peregrinos. - Botafumeiro: Un enorme incensario que se balancea por la nave central durante celebraciones especiales.
Títol: Catedral de Santiago de CompostelaAutor: Mestre Bernardo el Vell, Roberto i Esteban, Bernardo el Jove i Mestre Mateo (Pòrtic de la Glòria), i altres desconegutsEncarregat per: Bisbes Diego Peláez i Diego Gelmírez.Cronologia: Començant al segle XI. Les parts més antigues són d'aquest període, mentre que altres, com les torres i les capelles, es van afegir en èpoques posteriors (entre el 1075 i 1122-28). Les reformes i restauracions continuades han estat realitzades en diferents èpoques, amb destacades intervencions al segle XX.Localització: Santiago de Compostel·la, La Corunya, Espanya.Estil: RomànicSistema Constructiu: Arquitravat i voltatTipologia: Arquitectura romànicaMaterial: Varia segons les èpoques. Les parts més antigues es van construir sobretot amb pedra calcària, mentre que les parts que s’han construït posteriorment, com les torres, estan fetes de granit.Dimensions: 97 metres el llarg de la basílica, 22 metres d'altura la nau central.Funció de la Catedral: La catedral té una funció original com a lloc d’adoració de les relíquies de Sant Jaume i com a destinació de pelegrinatge cristià. Al llarg del temps, ha evolucionat i s'ha convertit en un centre cultural i espiritual, amb una relació entre l'arquitectura i la religió.
Fitxa tècnica
PLANTA
La planta de la catedral es de creu llatina amb tres naus d'una longitud aproximada de 100 metres amb un transsepte de 3 naus també.El cimbori¹, situat sobre el centre del creuer, és gòtic, substituint l'antic de romànic.
anàlisis arquitectònic
¹ Construcció de forma poligonal vuitavada o cilíndrica que serveix de base a una cúpula i descansa damunt els arcs construïts en la intersecció de dues naus (arcs torals). Permet d'il·luminar l'interior de l'edifici a través de les obertures fetes en el seu perímetre.
Sobre les naus laterals separades de la central per 42 pilars, es troba un trifori¹. La nau central es cobreix amb volta de canó sobre arcs faixons i les laterals amb voltes d’aresta
¹Un trifori és una galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central. El conjunt d'aquestes obertures també rep el nom de trifori.[1] És típica sobretot de l'arquitectura gòtica, en què la galeria passa sota els arcbotants
Prop de l'altar major, la girola(deambulatori) està composta per cinc capelles radials absidals, la central de planta quadrada i també té dues absidioles a cada un dels braços del creuer.
LLUM -La il·luminació és escassa i modula l’espai. Tres focus principals: Cimbori, trifori i òcul dels peus. -A través de les obertures dels murs de les naus laterals, és a dir, del TRIFORI s’il·lumina la nau central. El trifori constitueix l’element unificador del conjunt, ja que corre sobre la nau central i tot el llarg de la girola. -La torre del CIMBORI, a mena de llanterna per les obertures del tambor, il·lumina el creuer i l’absis. - Les absidioles tenen buits en els murs, i l’església té un òcul als peus que il·lumina l’espai.
Transsepte
· El transsepte s’organitza també en tres naus, les laterals amb voltes d’aresta, on els seus extrems s’obren en portades a l’exterior. Destaca perquè té la mateixa amplada, i proporció respecte a les seves naus laterals, que la nau principal. · Per altra banda, en un dels seus costats majors aquest transsepte presenta quatre absidioles, disposades dues a cada costat.· Damunt el creuer s’alça un cimbori. En tot aquest enorme transsepte s’alcen també tribunes sobre les naus laterals.
El conjunt es completa amb un cos occidental a mena de NÀRTEX, entre dues torres quadrades. - La MONUMENTALITAT es manifiesta: * En l’HARMONIA de volums. * En la VERTICALITAT de les torres. * En la PROPORCIONALITAT entre tots els elements (l’amplada de la nau central és el doble que la de les laterals, el transsepte té la mateixa longitud que la distància que hi ha des del peu de la catedral al creuer…). * En la SOBRIETAT i l’ELEGÀNCIA
-Té entrades monumentals, tant a la façana principal, que precedeix la nau central, com a la porta del braç del transsepte: - Pòrtic de la Glòria (façana oest, vast programa iconogràfic). - Pòrtic de “las Platerías” (transsepte sud).
- A l’interior, els capitells de les columnes, les columnes adossades, les impostes amb taquejat, les motllures, els arcs…, conformen la típica ornamentació austera del romànic. - A l’exterior es manifesta mitjançant escultures a les portalades (Platerías, Pòrtic de la Glòria) i tot el programa iconogràfic i decoratiu del romànic que contribueix a articular els murs i a fer-los menys monòtons i pesants..
La península és pionera en escultura romànica (ja en s. XI), destaca pel dramatisme i la força expressiva. fer-los menys monòtons i pesants..
El Pòrtic de la Glòria es divideix en tres arcs de mig punt. Es conserva l’entrada primitiva del temple. El pòrtic consta d’una gran porta central i dues laterals, i les tres es corresponen amb les tres naus del temple.. És obra del geni Mestre Mateo (1168, segle XII). Està considerada com l’obra mestra de l’Art Romànic. Representa el Judici Final i el formen més de 200 figures. Programa iconogràfic molt vast. Te 11 columnes.
Pórtic de la Glòria (extra)
Els models d’inspiració són francesos. Destaquen: Sant Martí de Tours, Sant Hilari de Poitiers, Sant Marcial de Limoges i Saint Bernard-sur-Loire, i sobretot Saint Sernin de Toulouse. També té com a referència algunes construccions espanyoles: Sant Isidor de Lleó, Sant Martí de Fròmista, Estella, les catedrals de Zamora i Salamanca, la col·legiata de Toro i la basílica de Sant Vicent d’Àvila.Són construccions coetànies: La de Santa Fe (Sainte Foy) de Conques i la de Saint Sernin de Toulouse.
Models i infulencies
Sant Isidor de Lleó
Basílica de Sant Vicent d’Àvila
Santa fe de Conques
Sant Martí de Tours
Horror vacui * Perspectiva jerarquitzada * Simetria * Adaptació marc arquitectònic- Considerar l’apòstol Sant Jaume com a ajuda sobrenatural als cristians en la seva lluita contra l’Islam. - La seva tomba es converteix en meta del pelegrinatge. - La basílica, que alberga la seva tomba, ha de provocar en els fidels sentiments de lloança i d’admiració a un espai diví. Ha de ser bell. - El model d’església de pelegrinatge assoleix, a Santiago, la perfecció. - Recull solucions preromàniques i d’altres regions romàniques: * Asturià: contraforts exteriors, volta de canó nau central i d’arestes en laterals, i tendència al peralt dels arcs de mig punt. * Visigots: absidiola central quadrada. * Islàmic: tendència a la ferradura de molts arcs i arcs lobulats. * Romànic francès: girola, tribuna i prolongació de les naus en el creuer.
FRONTERA ENTRE EL ROMÀNIC I EL GÒTIC
Gràcies per la vostra atenció :)