Horizontal Art List

Llatí

Castellà

Català

Llengua

Cultura

Context Històric

En la literatura

El renaixament

Cultura

Al haver-hi més població amb poder econòmic la gent es va implicar més en la cultura. Això va fer que augmentessin els coneixements i obrissin noves universitats i centres d’investigació. L’invent de l’empremta al segle XV va fer que hi haguessin molts més llibres i biblioteques, i va fer més fàcil difondre nous coneixements. Per altre banda l’església ja no tenia tant poder i recolzament per part de la burgesia, ja que com més coneixements menys fe tenien en l'Església. La gent va oblidar aquell pensament medieval i es va començar a centrar en l’ésser humà, la natura, la ciència, les arts, la filosofia i la llengua. Retornant així els valors i el pensament de l’antiguitat clàssica de Grècia i Roma. Al igual que a l’antiguitat clàssica, va tornar l’humanisme, que deia que les persones som el centre de tot. Això també va implicar el redescobriment de les lletres i textos antics dels grecs i romans, i sobretot es va augmentar el coneixement de les persones del llatí.

Llengua

Dins a Catalunya s'hi parlaven tres llengues: Català, Castellà i Llatí

Castellà

La llengua castellana viu un moment d'expansió, ja que el català es debilita, tot hi això a Catalunya segueix predominant el català. La unió dinàstica d’Aragó amb castella va provocar aquest augment de la llengua castellana a Catalunya.

Context històric

En aquest època està marcada pel gran poder de les ciutats i de la burgesia. Aquesta classe social era dels no privilegiats, però tot hi així van aconseguir tenir un gran poder, fent enfadar als nobles. Amb l’aparició de la burgesia es trenca al complet el esquema de la societat que hi havia en aquella època, sobretot el que deia que els no privilegiats no poden tenir diners. A les ciutats com Barcelona, Girona i Tarragona, els burgesos, majoritàriament comerciants, mercaders i artesans van començar a prendre molt poder econòmic i tenir influència política. Com q la gent a la ciutat tenia més diners, cada cop hi havia més ciutadans que sabien llegir i escriure, cosa que va aportar una riquesa intel·lectual.Tota la noblesa que formava part de la política, juntament amb la cort va passar a establir-se a Castellà, i això va revolucionar tota el societat. Ja que la cort creien que havia de ser a Barcelona. També hi va haver discusions degut a que la cort va adoptar la llengua i la cultura de castella.

Llatí

Durant el Renaixement, el llatí va seguir sent la llengua de prestigi a Catalunya en l’àmbit acadèmic, religiós i literari, impulsat per l’humanisme. Utilitzat en universitats, textos científics i religiosos, es mantenia com a eina internacional i essencial per a les elits intel·lectual.

Català

Tot i la situació que estava patint la política, es va castellanitzar tota la política catalana, el català es va seguir conservant en l’àmbit familiar. I havia molta riquesa literaria, sobretot en el camp de la poesia, la prosa i el teatre, en la literatura popular. Tot i que es va seguir escrivint en català, es va notar molt l’influència de la literatura italiana i les llengües de l’antiguitat clàssica, el llatí i el grec. La cancelleria reial era un organisme administratiu dels reis de la corona d’aragó. Aquest va ser un dels motius pels que existia el català i es mantenia. Quan aquesta es va traslladar a Castella, va suposar un problema per a la llengua catalana. De poc a poc es va produir una fragmentació de la llengua. Aleshores és quan el català es passa a dir valencià a València, el mallorquí a Mallorca, el menorquí a Menorca, el eivissenc a Eivissa i el formenterenc a Formentera.