PRESENTACIÓN RECUERDOS

Valencià

Pablo Martí 3ºA

ANALISÍ TEXTOS

Ver

Ver

Ver

Ver

Ver

Text 5

Text 4

Text 3

Text 2

Text1

Index

text 1

Vam ocupar el petit balcó, ell a la dreta i jo a l’esquerra, de genolls. Amb prou feines ens separava un metre i mig, i era tan estret que l’espai entre el llindar i la barana no feia ni tres pams. Per damunt, pels costats i, encara més, per sota, dotzenes d’estaques de dimensions variables sortien com ullals d’unicorn, apuntant a totes les direccions. Algunes encara mostraven taques de sang blava resseca. En Batís premia la seva escopeta. Al seu costat, a terra, el Remington i tres cilindres de bengales. Havia encès el far. El soroll de la maquinària ens arribava esmorteït, un carrisqueig de pèndol, més fort quan els vagons dels focus circulaven just damunt nostre, més lleu quan s’allunyaven. La llum escombrava la base de granit i, una mica més enllà, amb oscil·lacions, la frontera del bosc. Però no apareixien. Ràfegues de vent gelat arrossegaven branquillons. Un vent que xiulava fent raspera, indiferent a les emocions que despertava. Quan els focus se n’anaven una foscor quasi absoluta s’apoderava del paisatge.. Albert Sánchez-Piñol. La pell freda

1.Autor i context històric=L'autor es Albert Sánchez,és un escriptor i antropòleg espanyol. La major part de la seva obra literària està escrita en català. 2.NArrador= El narrador és protagonista, en primera persona, ja que utilitza el pronom personal *jo. 3.Trama i estructura= A la trama no hi han salts temporals, i la estructura és l'introducció, el desenvolupament i la conclusió. 4.Tema= EL tema és l’espera tensa i l’amenaça imminent. 5.Espai i temps= L'espai principal es el balcó i el temps es lineal. 6.Personatges= Principal: El narrador, Secundari: En Batís i Antagonista: L’amenaça desconeguda. 7.Lenguatge= El text es formal. 8.Tipus de final= El final és obert.

El mes d'agost va proporcionar a la vila, ampla, callada i ensopida, una commoció d'aquelles que solen donar-se de tard en tard. Dona Berta Nauri i Alemany havia mort a migjorn, en l'hora aturada i calorosa del poble llaurador lliurat a la batuda dels cereals. Mosques i pallús impalpable suraven en l'aire quasi immòbil; a les eres pròximes, polsegueres lentes i un baf blanquinós i amb olor de fecunditat que s'exhalava de les messes martiritzades, pujaven al cel rutilant, com una ofrena; per les boques entreobertes dels oficiants del ritus ceresià –on no faltaven les sacerdotesses–, cofats amb capells amples com a para-sols, sorgia una lletania endormiscada de conçons; i el trot sord de les mules en feia el contrapunt juntament amb el zumzeig dels trills de tallants pedres fogueres recalfats sobre les lluentes tiges. Enric Valor, Sense la terra promesa

text 2

1.Autor i context històric=L'autor es Enric Valor,Enric Valor i Vives va ser un narrador espanyol.La major part de la seva obra literària està escrita en valencià. 2.NArrador= El narrador és omniscient, perquè coneix els fets des de tots els punts de vista possibles, incloent els pensaments i emocions dels personatges. 3.Trama i estructura= A la trama no hi han salts temporals, i la estructura és l'introducció, el desenvolupament i la conclusió. 4.Tema= EL tema és la mort i commoció . 5.Espai i temps= L'espai principal és una vila rural i el temps és d'estiu. 6.Personatges= Principal: Dona Berta, Secundari: Els oficiants i Antagonista: L’ambien i la mort. 7.Lenguatge= El text es formal. 8.Tipus de final= El final és tancat.

“Parlant la gent s’entén”, diuen. Jo crec que, en general, la gent s’entén molt poc. Ara bé: l’única manera possible d’entendre’s és parlant. Només que això de “parlar”—de parlar per entendre el proïsme i per fer-se entendre per ell—no és cosa que es produeixi sempre en condicions mitjanament favorables. Si fem un recompte i una estimació de les paraules que al cap del dia encreuem amb la gent del nostre entorn, i n’analitzem l’abast i l’eficàcia, comprovarem que a penes ens han servit per a res. En realitat, sí, ens han servit per a molt: per a donar un ordre o un encàrrec, per a referir un acudit o una notícia, per a precisar un negoci o una nimietat familiar, i d’altres operacions de tràmit social, que, certament, constitueixen la part més voluminosa i urgent de la nostra vida pràctica. Però, ben mirat, tot això és encara “anterior” al propòsit i a la necessitat d’”entendre’ns”: d’entendre’ns els uns als altres, i d’entendre pelgats els problemes i les esperances que tinguem en comú. Parlar d’això últim és “conversar”. Et terme “conversa, en efecte, sol admetre aquesta accepció lleument restringida: es tracta d’una forma de “parlar-nos”, no massa mediatitzada per la pressa, i amb temes que, fins i tot partint del més trivialment anecdòtic, apunten a qüestions més vastes o penetrants. I la veritat és que no resulta freqüent de trobar enlloc massa “conversadors” de bona pasta. Hi ha un “art de conversa” que pocs poseeixen o aprenen. No és la mateixa cosa garlar que conversar, i tan abundants com els garlaires són d’escassos els conversadors. Joan Fuster. L’home, mesura de totes les coses.

text 3

1.Autor i context històric=L'autor es Joan Fuster,va ser un escriptor espanyol que va escriure en espanyol i sobretot en llengua valenciana. 2.NArrador= El narrador és en primera persona, perquè parla amb el pronom personal jo. 3.Trama i estructura= A la trama no hi han salts temporals, i la estructura és l'introducció, el desenvolupament i la conclusió. 4.Tema= EL tema és la comunicació humana. 5.Espai i temps= L'espai principal és mental i abstracte i el temps no és descrit de manera explícita ni lineal. 6.Personatges= Principal: La societat humana Secundari: El convensador ideal i Antagonista:La superficialitat de la comunicació . 7.Lenguatge= El text es formal. 8.Tipus de final= El final és tancat.

Quan hi ha un incendi al bosc, totes les herbes i major part de les llavors i plantes, es fan malbé i els animals pateixen. El foc avança entre els arbustos i s’enlaira cap a la capçada dels arbres cremant tot el que troba pel camí. Els pins es cremen amb gran facilitat i les pinyes s’escalfen i esclaten, escampant el foc encara molt més. Alguns animals aconsegueixen fugir cap a un loc més segur però sovint, perden les cries pel camí, en canvi d’altres, s’amaguen en caus ben profunds per evitar que els arribi les flames i l’escalfor. Després d’un incendi, la recuperació del bosc no es fàcil ni ràpida, caldrà esperar uns cent anys per tornar a gaudir d’un bosc com el que teníem abans que això passes. Font del text: edebé. A bon pas. Llengua. Els Incendis (Adaptat)

text 4

1.Autor i context històric=L'autor es el grup edebé, un grup de ensenyansa. 2.NArrador= El narrador és extern i omniscient,ja que disposa d’informació sobre els esdeveniments que afecten tant els animals com les plantes. 3.Trama i estructura= A la trama no hi han salts temporals, i la estructura és l'introducció, el desenvolupament i la conclusió. 4.Tema= EL tema és la destrucció i recuperació del bosc després d'un incendi. 5.Espai i temps= L'espai principal és el bosc i abstracte i el temps és present. 6.Personatges= Principal: El bosc en general Secundari: Els animals i Antagonista: l'incendi. 7.Lenguatge= El text és estandard 8.Tipus de final= El final és obert.

És la propietat que fa del text una unitat semàntica, amb un significat global. Les idees s‟han d‟expressar de forma entenedora, organitzada, no caòtica.Aquesta unitat de sentit a la qual se subordinen els altres elements i que el lector,si és experimentat, captarà fàcilment, rep el nom de eix temàtic. Si el text té una certa extensió, el tema apareix articulat en diversos paràgrafs o seqüències de significat parcial, que adquireixen ple sentit amb el significat global. Cada paràgraf afegeix informació nova relacionada amb el tema del text i que implica l‟anterior. El resultat d‟açò és l‟estructura interna del text, que està formada per les diverses parts o unitats de contingut que el conformen i que no necessàriament coincideixen amb el número de paràgrafs o amb les estrofes en el cas d‟un poema (estructura externa). Llibre de Valencià: Llengua i Literatura

text 5

1.Autor i context històric=L'autor es el llibre de valencià,el nostre llibre. 2.NArrador= El narrador és extern i omniscient,ja que ens explica la coheréncia en aquest càs. 3.Trama i estructura= A la trama no hi han salts temporals, i la estructura és l'introducció, el desenvolupament i la conclusió. 4.Tema= EL tema és la Coherència i unitat semàntica. 5.Espai i temps= No hi ha. 6.Personatges= No hi han. 7.Lenguatge= El text és formal 8.Tipus de final= No hi ha.

Pablo Martí 3ºA

gràcies