Tot i que el castellà era la llengua del govern, la gent continuava parlant català i algunes obres es van escriure per mantenir la llengua viva. En el segle XVI i XVII van sorgir les cançons de bandolers, poemes que narraven els actes dels bandolers.
En aquesta època, l’art es va tornar molt detallat i espectacular. Les esglésies i els edificis eren plens d’ornaments, i també es van fer grans obres literàries i musicals.
La societat del Barroc va viure temps difícils amb crisi, guerres i bandolerisme. Grups de bandolers robaven per sobreviure, mentre que la Guerra dels Segadors va ser un gran conflicte contra el rei.
CRISI ECONÒMICA
GUERRA DELS SEGADORS
CARLES III
FELIP IV
LLENGUA
CULTURA
SOCIETAT
Adrià Galerra Arnau
El barroc XVI-XVII
Felip IV d’Espanya va regnar des de 1621 fins a la seva mort el 1665. Durant el seu regnat, l'imperi espanyol va enfrontar-se a greus problemes econòmics i militars. Felip IV va intentar centralitzar més el poder de la monarquia, cosa que va xocar amb les llibertats de les diferents regions de l’Imperi. A Catalunya, els impostos alts i les lleves militars que Felip IV va imposar per sostenir les guerres, juntament amb l’explotació de les terres i els recursos, van causar gran malestar. Això va portar a la Guerra dels Segadors el 1640, quan els pagesos catalans, coneguts com a segadors, es van aixecar en rebel·lió. La guerra va ser un intent de Catalunya de defensar les seves llibertats i evitar un augment del control de la corona espanyola. Durant el conflicte, els catalans es van aliar amb França, però el suport francès va ser insuficient, i les forces de Felip IV van aconseguir finalment recuperar el control de Catalunya el 1652.
FELIP IV
La Guerra dels Segadors va començar el 1640 quan els pagesos catalans, coneguts com a segadors, es van rebel·lar contra els abusos del rei Felip IV d’Espanya, que els obligava a pagar alts impostos i a proporcionar soldats per a la guerra. El conflicte va començar a Barcelona, on els segadors van assassinar diversos oficials del rei com a protesta. El conflicte es va estendre ràpidament a tota Catalunya, i els rebels van aconseguir formar una aliança amb França, amb l’esperança d’aconseguir suport per lluitar contra Castella. Tot i que al principi Catalunya va aconseguir algunes victòries, el conflicte va acabar el 1652 amb la derrota de les forces catalanes i la recuperació de Catalunya per part dels exèrcits espanyols. Aquesta guerra va ser una manifestació del desig de Catalunya de mantenir les seves llibertats i oposar-se al poder centralista de Castella, i va deixar una empremta profunda en la història del país.
LA GUERRADELSSEGADORS
Durant el Barroc, un dels episodis més importants per a la història de Catalunya va ser la Guerra de Successió (1701-1714), un conflicte que va començar quan el rei Carles II d'Espanya va morir sense descendència. Dos candidats van lluitar per la corona: Felip de Borbó (Felip V), que tenia el suport de França, i Carles d’Habsburg (conegut com Carles III o l’Arxiduc Carles), que comptava amb el suport d’Anglaterra, Holanda i gran part de Catalunya i la Corona d’Aragó. Els catalans van donar suport a Carles III perquè defensava les institucions i llibertats catalanes, mentre que Felip V volia instaurar un sistema centralista. La guerra va durar més de deu anys i va tenir conseqüències devastadores, amb batalles, destrucció i pèrdues humanes i econòmiques. Finalment, l’Arxiduc Carles va abandonar la lluita quan va ser proclamat emperador del Sacre Imperi Romano-germànic, deixant Catalunya sola davant Felip V. La guerra va acabar amb la derrota catalana el 11 de setembre de 1714, amb la caiguda de Barcelona. Felip V va imposar els Decrets de Nova Planta, que van suprimir les institucions i lleis pròpies de Catalunya, prohibint l’ús oficial del català i centralitzant el poder en mans de Castella.
Carles III o el "echizado"
Durant el Barroc, la societat catalana estava marcada per la pobresa i la violència, i una de les conseqüències més importants va ser el bandolerisme. Els bandolers eren grups armats que es dedicaven a robar i atacar pobles, camins i masies. Alguns ho feien per necessitat, perquè la crisi econòmica havia deixat moltes famílies sense recursos, mentre que altres ho feien per obtenir poder i riquesa. A més, aquesta època va estar marcada per la Guerra dels Segadors (1640-1652), un conflicte entre Catalunya i el rei Felip IV. Tot va començar perquè el rei exigia que els catalans paguessin impostos molt alts i que allotgessin soldats, cosa que va causar molt malestar entre el poble i els camperols. La guerra va ser molt dura i va deixar Catalunya molt debilitada, però és un dels moments més importants de la història catalana, ja que simbolitza la lluita per defensar els drets i la identitat del país.
LA SOCIETAT
Enmig de tants problemes, el Barroc va ser una època amb molta creativitat. L’art i la cultura es van convertir en una manera d’expressar emocions molt intenses, com la tristesa, la por, la fe i l’esperança. Les esglésies i els edificis religiosos es van decorar amb molt de detall: escultures, pintures i altars plens d’ornaments daurats i espectaculars. També es va fer molta música religiosa i teatral. Les persones de l’època buscaven consol i força a través de l’art. A més, la literatura es va omplir d’històries que parlaven dels problemes de la gent, però també d’amor, fe i passions. Tot això reflectia una societat que intentava trobar la bellesa enmig de les dificultats. Un exemple destacat és l’obra “Lo Somni” (1697), escrita per Francesc Fontanella, un poeta i dramaturg català del Barroc. En aquesta obra, Fontanella barreja temes personals i històrics, reflectint la tristesa i el caos del moment, però també parlant de temes com l’amor i la lluita per Catalunya.
LA CULTURA
Durant el Barroc, la llengua catalana es va veure afectada pels canvis polítics i socials. El castellà es va convertir en la llengua oficial del govern i dels documents importants, però el català continuava sent la llengua de la gent al carrer i a casa. La cultura popular es transmetia oralment en català, com les cançons, contes i refranys. Tot i això, hi havia escriptors que no volien deixar que el català desaparegués. Alguns van escriure llibres i poemes en català per mantenir viva la llengua. Aquesta resistència va ser molt important perquè, gràcies a ells, el català va continuar sent una part essencial de la vida dels catalans. A més, el llatí era una llengua molt present en la religió i l’educació. Es feien les misses i els documents de l’Església en llatí, i també era la llengua que s’ensenyava a les escoles per als estudis més avançats. Tot i que no es parlava al carrer, el llatí tenia molta importància en la cultura escrita i era clau per a la formació dels religiosos i les classes altes.
LA LLENGUA
CRISI ECONÒMICA
Durant el Barroc, Catalunya va patir una greu crisi econòmica provocada per diversos factors. Les guerres contínues a què es va veure sotmès l’Imperi Espanyol van requerir grans quantitats de diners i recursos. Com a resultat, es van augmentar els impostos que els pagesos havien de pagar, alhora que la mala gestió de les terres i les males collites van empitjorar la situació econòmica. Aquest empitjorament va fer que molts pagesos visquessin en condicions de pobresa extrema, provocant un gran malestar social. La situació va ser tan insostenible que va acabar desembocant en revoltes com la Guerra dels Segadors, un conflicte en què els catalans van intentar lluitar contra l’abús del poder econòmic i polític imposat pel rei Felip IV.
